CESARIA

[Laure]

Hola!
Jo vaig tenir-lo a la Dexeus, i també ens van separar durant la reanimació, però no recordo que fóssin dues hores, jo crec que van ser 40 minuts més o menys, durant els quals també vaig patir una mica d'ansietat.

[Marta81]

Doncs jo noies, em sento com la Lluma.
No en tinc gaire bon record. Tinc una sensacio d'abandonament del meu petito molt gran. Encara ara, despres de 20 dies, nomes de pensar-hi o parlar-ne em foto a plorar.
Aquella sensacio de buit quan tel treuen, que sembla que t'arrenquin ves a saber que....uff per mi va ser una sensacio molt rara-extranya a la vegada.

Me'l van posar deu minutets apropet meu, per poder-li fer quatre petons i ja el van dur amb el seu pare cap a dalt. Jo tres hores ben bones a baix, desitjant i demanan que em deixessin pujar a dalt! Nomes volia tenir al meu petit amb mi.
Encara ara nomes vull i necessito tenir-lo a sobre meu!!

Suposo que poc a poc tot s'anira posant a lloc. Per mi, dir que la cesaria ha set durilla. Potser pq no me l'esperava i no estava prou preparada! Vaig baixar a quirofan molt nerviosa!

Tema cicatriu, jo tbe tinc la sensacio de suro a tot el voltant ....
La miro i penso, es la senyal del meu fill. Per tota la vida.

Llavors somric!!

[tolinso]

hola a totes, a mi tambe em van fer cesarea... pero ja fa 19 mesos! de totes maneres, quan per algun motiu hi penso... encara em fa mal

el meu part va ser moooooolt llarg! vaig comencar el dilluns al mati amb contraccions cada 10min, i a les 5 o 6 de a tarda eren cada 5min. Volia un part natural de manera que vaig estar-me a casa fins les 2 de la matinada, quan ja eren cada 1-2min. Vaig arribar a l'hospital i em va dir que genial, que ja havia fet la feina mes grossa, que estava de 4 o 5cm i que per esmorzar ja tindriem la nena! a les 7 del mati continuava dilatada dels mateixos 4cm, pero amb contraccions cada 45seg o menys i amb ganes d'empentar! em proposen trencar-me la bossa d'aigues, ho fem, i les contraccions encara acceleren mes i molt mes intenses. A les 9 del mati continuo amb els 4cm i em diuen que creuen q la nena te arritmia i l'havien de monitoritzar! em van fer estirar i clar.... llavors si que no podia amb el dolor. Em van posar oxitocina, l'epidural, i al cap de mitja hora em van dir que acabaria en cesarea. o sigui que a les 12 del migdia va neixer la Julia, per cesare, i jo plorant sense parar! vam estar mes de 7h separades pq a ella li volien controlar l'arritmia (que no tenia) i jo ho vaig passar fatal. 7h dp em van portar la nena i notava una desconexio amb ella horrorosa.... aixo va ser el pitjor.... pero bueno.... en 10min ja va estar!

tot i aixi.... un horror la cesarea! el proper tornare a intentar un part natural, pero no deixare apurar tant.... l'esgotament va ser terrible fisica i moralment... i si hagues acabat "be", vull dir parint de forma natural o almenys vaginalment, suposo que en guardaria un bon record.... pero tal com van anar les coses, ni de conya he oblidat el part!

em sap greu pel rotllo! el tema de la cesarea es complicat, i les "sequeles" depenen molt de com hi hagis arribat, i dp de quantes hores i quntes coses diferents hagis provat

petons per totes!!!

[lila]

La meva primera nena, fa ja més de 2 anys, també va néixer per cessària, segons la ginecòloga perquè no es va encaixar ni baixava ni jo tenia cap contracció (això és veritat) i ja havia fissurat la bossa... a més, portava volta de cordó... vull creure que va ser la millor solució perquè la meva filla nasqués bé, però sempre m'ha quedat un rau-rau en un racó del cervell per si en un altre hospital o amb un altre equip mèdic la cosa hagués estat diferent (era dissabte i em va fer la impressió que tenien ganes d'enllestir... vaig parir per mútua).

Bé, la qüestió és que amb aquest segon embaràs, surto de comptes d'aquí aproximadament un mes , vaig decidir canviar de ginecòleg i de clínica, i ara resulta que la nena està asseguda, és a dir, que no està en la posició que toca... i ja m'han dit que si segueix així em programaran cessària... i estic amb la moral ben baixa...

Sobretot perquè jo sempre he volgut tenir tres fills, si fos possible, i ara no sé si amb dues cessàries podré igualment tenir un tercer fill o què...

De la cessària no en tinc mal record i a mi no em van separar de la nena en cap moment... sí que recordo la sensació de no tenir sensibilitat a la cicratiu, i de que durés força mesos, però tampoc molt molt de mal ni manca de moviment...

Aix, en el fons només tinc ganes que la meva segona filla neixi sana i estigui bé, però no puc deixar de pensar en el tema del part...

Quin rotllo, es nota que estic ben sensible!!

[Raqueleta]

Lila, ànims, et diria que encara pot ser que es mogui però cada cop serà més complicat, per la falta d'espai.
Només et diré que si tens una segona cesària tan de bo pugui ser com la primera i no et separin de la nena. Jo si torno a tenir un altre fill i he d'acabar passant per una cesària firmaré on calgui que la recuperació serà, sota la meva responsabilitat, a la meva habitació i amb la criatura en braços. El primer cop va ser així, no perquè fos el protocol habitual de l'hospital sinó perquè era de matinada i pel que es veu no em van voler portar a la sala de reanimació, i a mi ja em va estar bé! Però això em demostra que la reanimació no és vital fer-la a la sala aquella, mentre et vagin controlant sovint les constants vitals, com em van fer a mi, es pot fer on sigui.
I bé, si cal que sigui cesària el que importa és que la nena no pateixi. I crec que es poden tenir fins a tres cesàries, així que tampoc pateixis tu.

[yuyu]

N jofre va neixer Per. Cessaria programada fa 8 mesos, setana 41,5 i no em posava da part. A mes tinc l'os pubic pla.... Es a dir que el proper tambe será cessaria! Jo estic súper felic com van anar les coses. Mt rapid en 10 minuta ja l'havien tret i en mitja hora jo cosida! Reanimación a l'habitacio amb el meu marit i en jofre.... Súper be! Al pit de seguida i recuperacio forca bona! Ara ja faig exercici, vida normal, i la cicatriu ni m'en recordó que la tinc, he recuperar la Meva figura i ja Porto la roba d'abans! Aixi qui no vol repetir!!!
Noies anims Per. Les que no us sentiu gaire be!
I jo sempre pensó que la cessaria era la única vía no agressiva i segura perque el meu bebe estigues amb mi sa i fort.

[curculla]

Noies, a mi em van fer cessàrea fa 1 any i tinc la ccatriiu molt vermella, pensava que ara ja no es veuria tant. Cada dia m´hi poso rosa mosqueta, no sé, alguan sap alguna recomanació???

[Lita]

Cucurulla, ja fa 5 mesos i tres setmanes que em van fer la cesària i la cicatriu és molt vermella i gruixuda. Vaig possar-me oli per cicatrius de la marca AQUILEA, me la va receptar la ginecòloga, però és com l'oli de rosa mosqueta, no fa res.

Jo estic desitjant que passin els 2 anys per tenir el següent fill. A veure si la següent vegada tinc un part vaginal. Em van fer una cesària perquè la nena era molt gran, jo estreta i a sobre s'estava girant i ja estavem a la setmana 40+5. Vam programar la cesària i no sé el que és un part ni una contracció.

[Tara]

Hola,noies!

Jo porto dues cessàrees ( i prou,ja no tindré més fills ),però per motius diferents.La primera al maig del 2008,perquè després d´estar 1 dia i mig ingressada per forts dolors al ronyó (setmana 37 ),van veure que no tenia líquid amniòtic,i no havia trencat la bossa,pel que fins que no em van fer una eco no ho van veure.Va ser molt dur,perquè no estava preparada per una cessàrea( volia un part natural ) i perquè la gine va mirar la pantalla,li va canviar la cara i em diu:" seguro que te lo notas?".Va ser horrible,jo el notava,però en aquell moment em vaig acollonir.Vam sortir disparats cap a quirofan,m´obre i diuen " osti,quina pudor!",tenia una infecció de cavall.Van dir que de seguida me´l deixarien veure però el van prendre ràpidament cap al pediatre,però per sort el meu peque estava bé,de seguida me´l van portar i també vaig poder fer la reanimació amb el meu nen al damunt.
La segona cessàrea va ser el gener del 2010,per fisura de bossa,i no hi va haver manera de posar-me de part.A les 12 de la nit se´m va trencar la bossa,i a les 12 de migdia el gine ja em volia portar a quirofan;com que anava tenint contraccions i el nen estava bé,m´hi vaig negar,però a les 9 del vespre em van posar oxitocina i hi va haver patiment fetal i cap a quirofan.També vaig poder fer la recuperació amb el meu peque.Aquesta segona cessàrea em va deixar més fotuda psicològicament,ja que jo volia viure un part,i era la meva última oportunitat perquè no en tindré cap més.
En cas d´un tercer embaràs,ja seria cessàrea programada,després d´haver-ne hagut dues anteriors.
La recuperació ha estat molt bona en els dos casos.La segona vegada el dolor em va durar més temps,perquè al ser el segon,no tenia temps per descansar com amb el primer,però tot i així va anar molt bé.A més,ara tinc una cicatriu moníssima,ja que el primer cop em van posar grapes,i la segona vegada em va fer una costura interior,pel que gairebé no es veu res,i al ser al mateix lloc,van arreglar les marques anteriors.Això sí,ja em podrien haver grapat,perquè va trigar molt més a cosir-me,i el meu nen era fora amb el seu pare i el sentia plorar desconsolat i ho vaig passar fatal.

[aixamb]

Noies us he estat llegint per curiositat i veig que hem tingut totes experiències súper diferents... jo també vaig tenir a la petita per cessària, en aquest cas programada. A la nena sempre va estar per sota del tamany normal, al principi era poquet, després es va anar allargant i ja era de 2-3 setmanes, a la visita de la setmana 37 el ginecòleg ja em va deixar anar el tema que potser s'hauria de provocar perquè la nena a dins ja no creixia i no hi havia gaire líquid amniòtic, però ell no era gaire pro-cessària i volia esperar-se una mica a veure si el meu cos s'anava preparant per un part vaginal... em va fer anar-hi una altra vegada a finals de setmana... i va veure que la cosa anava més o menys igual i va considerar que això eren bones notícies, que de moment ens esperaríem uns dies més, a veure com evolucionava. A la següent visita, la setmana 38 em va dir que a partir de llavors ja era un embaràs dut a terme i que si l'havien de provocar, en un principi, ja no hauríem de patir per la nena, però el doctor, com ja he comentat abans no teni massa ganes de fer-me una cessària i em va dir que a veure si jo em posava de part, em van fer corretges tot normal, però cap síntoma de contraccions. Fins i tot va demanar una segona i una tercera opinió, ambdues coincidien amb que si la cosa seguia igual, s'hauria de provocar el part. Em va dir que anés a caminar, però que descansés, en definitiva un llarg de recomenacions perquè la nena intentés de crèixer bé, però a veure si es posava en marxa el part.
A la següent visita, un dimecres ja em va dir que la cosa estava "malament" que la nena no estava encaixada, i que jo estava molt verda, i com que l'endemà ja entrava a la setmana 39 i la nena seguia sense crèixer i amb poc líquid amniòtic, era més risc seguir amb l'embaràs que treure a la petita i que comencés a alimentar-se a fora, així que ens va dir que l'endemà a les 7 del matí estèssim a l'hospital que ens farien una cessària.
Aquella nit vaig dormir més del que em pensava, suposo que estava tranquil·la perquè sabia que l'endemà ja la tindríem amb nosaltres.
De la cessària no en tinc cap mal record, fins i tot el meu marit va poder entrar i en tenim un gran reportatge gràcies a la comadrona que em va assistir. L'equip mèdic es va portar de conya i va ser un moment molt dolç. Va anar tot molt ràpid un cop vaig entrar a quiròfan i a les 10.10 neixia la petita, la vaig poder veure un momentet i li van treure a son pare de seguida (no va agunatar tota la cessària i va haver de sortir a fora), mentre a mi em cosien i em deixaven a punt. La recuperació la vaig fer a l'habitació ja, un cop m'hi van portar, de seguida van portar a la nena ja neta i vestideta, i al cap de mitja hora ja tenia a ma germana també a l'habitació que no podia esperar-se més per conèixer a la seva nebodeta!
La recuperació va ser súper ràpida, no em van deixar menjar res fins al vespre, però vaig tenir la sort que em trobava molt bé i amb pocs calmants vaig estar la mar de bé! Vam passar quatre dies a l'hospital i cap a casa, on ja vaig anar 100% recuperada quasi. Això sí, encara em noto la zona adormida.

[susanaalex]

Hola noies!!!

Fa 1 mes ambé em van fer cessàrea, tot anava genial, dilatada de 8 cm, contraccions, però en l'ultim moment van notar que a la nena no li arrivaba oxígen, estaba enroscada amb 3 voltes de cordó, així que van decidir fer la cessàrea per evitar qualsevol complicació.

Tot va anar bé, m'he recuperat forá, però ara quan miro la cicatriu em noto que la tinc com una mica inflamada (a sobre dels punts), no sé si m'explico.... i em pregunto si això marxarà. Desde el primer día que la tinc així, però ara em pregunto si marxará..... a alguna li passa?????? hi ha algun remei?????? i per cert, us pusseu algún tipo de cremata o alguna cosa perque es noti menys la cicatriu?

[Irenusky]

Hola noies! a mi també em van fer cesàrea, la tenia programada però just el dia que sortia de comptes vaig trencar aigües, sense cap molèstia ni contracció, a les 2h em van enviar cap a l'hospital, em van mirar i no estava gens dilatada, el nen venia gran, i no estava pas encaixat, no tenia espai, van provar amb oxitocina, i als 30 min. van decidir fer-me la cesàrea pq anava per llarg...

Ara ja fa 2 setmanes que el petit està a casa, us he estat lleguint, jo la sensació de la panxa dormida no la noto, fa 3 dies em van treure els punts, però em pica un munt la cicatriu i de moment la tinc bastant vermella i sortida cap a fora, volia posar-me oli de Rosa Mosqueta però ja veig que no va bé... dons vaja! i també de tant en tant encara noto que em tibant els punts per dins i algún estornut encara em molesta...

[feeling]

Hola,
Yo tube al peque hace 18 dias. En mi caso, no estaba cogiendo peso aunq el líquido amniotico estaba bien y decidieron inducirlo a las 40 semanas justas. El problema es q al empezar con la inducción con propess, el niño empezó a tener problemas y se perdía su latido, así q en un plis me llevaron a quirófano y me hicieron cesarea. Además venía con 2 vueltas de cordón así q no habría podido nacer él solito. La recuperación en mi caso ha sido rápida. Me quitaron las grapas 1 semana después y la cicatriz está muy bien, aunq queda ese "pliegue" que comentais y no tengo sensibilidad pero no está roja ni hinchada ni me duele ni nada por el estilo. Le doy un 10 al equipo de la clínica Corachan. Me enseñaron al niño 2 minutos después de sacarlo, enseguida llamaron a mi marido para q les ayudara a vestirlo y él mismo lo llevó a la habitación. A mí me subieron solo una media hora después
Con experiencias como esta, por mí me pueden hacer cesarea con cada parto ;-P
Salu2

[Irenusky]

Hola noies!

Ahir vaig tindre la revisió de la 40tena i el gine m'ha dit que està tot súper bé! i que fins d'aquí un any ja no fa falta que torni per fer-me la revisió anual

Em va dir que era normal de vegades sentir-se la panxa adormida i la poca sensibilitat i que de tant en tant podria sentir molèstia als punts interiors.

[Raqueleta]

La falta de sensibilitat a la zona és normal, també que la cicatriu estigui vermella i amb relleu, el tema picors no ho sé.
A mi la ginecòloga em va dir que m'hi posés oli de rosa de mosqueta, que faria que marxés la vermellor. No sé qui ha dit que no anava bé, a mi me'l van recomanar... el cas és que tampoc he estat massa constant a l'hora de posar-me'l perquè la cicatriu no està a cap lloc visible i perquè tampoc la vull esborrar del tot, m'agradi o no, és la marca més important que porto al meu cos, hi ha qui es tatua el nom del seu fill, a mi ja no em fa falta
El cas és que després de 19 mesos i mig ja està pràcticament del color de la meva pell, la zona ha recuperat la sensibilitat i no està inflada, així que no patiu. Pel que fa a molèsties, sé que hi ha dones que un any després encara se la noten, a mi em van durar poc temps, la veritat, no sé si el mèrit és del meu cos o si és que el ginecòleg que em va atendre era un prodigi amb el fil i l'agulla...

[Violeta]

Noies, jo estic com la Raqueleta, el Jan té 18 mesos i ahir em mirava la cicatriu i la tinc ja de color blanc tota i llisa, ha trigat però al final s'ha quedat bé.

[Alexia77]

Hola,

El meu petit va néixer per cesària perquè estava de natges. No va ser programada, perquè va ser abans d'hora, a la setmana 34. Ho vaig passar molt malament, perquè no vaig poder veure'l fins que van passar 24 hores; el nen estava a la incubadora i jo vaig intentar aixecar-me aquella mateixa nit, petó com vaig marejar-me fins al dia següent no vaig poder anar a neonats.

La recuperació va ser dura, perquè no podia fer repòs a casa, feia el mètode cangur amb el nen que es va quedar ingressat tres setmanes a neonats. Per sort, no vaig tenir cap complicació, i poc temps, em sentia recuperada físicament.

Ara encara noto la zona adormida i la cicatriu està vermella, em poso oli de rosa mosqueta dos cops al dia.

[leo]

hola noies
a mi tb em van fer cesaria programanda a la setmana 38.5 pq estava de cul
tot el que m'havia imaginat sobre el part se'n va anar en orris! vaig estar separada del nen unes dues hores a la sala de recuperacio i només volia estar amb ell i donar-li el pit, però no va poder ser ja que no em pujava la llet, suposo que per la cesaria
ara tinc la cicatriu vermelleta i em poso uns parxes de la casa trofolastin i oli de rosa mosqueta, però és una cicatriu que no m'importa!

[Alexia77]

Doncs a mi la llet em va pujar aviat, la segona nit. Això sí, només arribar a l'habitació, vaig començar a utilitzar el tirallets! Però tot i així, no hem pogut fer LME, estem amb lactància mixta.

[peke]

Hola mamis, la meva princeseta també va sortir per cesàrea el passat 24 de juliol de 2011.
Jo vaig parir a l'Hospital general de Catalunya, a Sant Cugat, i tot molt bé. Vaig trencar aigües a casa a les 07.00h del matí; ens ho vam prendre amb calma i vaig arribar a l'hospital sobre les 09.30h. Em van fer un tacte i estava 1 cm, així que em van deixar a la sala de dilatacions amb l'oxitocina. Passades dues hores, sobre les 12.00 em van fer un altre tacte i continuava igual. Em van posar l'epidural i em van augmentar l'oxitocina. Dues hores més tard el gine em va fer un altre tacte i estava igual, pel què em va dir que no calia esperar més ja que no dilataria, motiu pel qual em farien una cesàrea. A les 14.30 entrava a quiròfan i a les 14.43h va néixer l'Aina, amb 4.040 kg i 53 cm! Me la van ensenyar un moment i se la van portar al papi. Deprés em van fer anar a la sala de reanimació i no va ser fins a les 18.00 h que vaig pujar cap a l'habitació.
Certament vaig trobar a faltar molt a la meva petita i al final les infermeres me la van portar a la sala de reanimació, on vam estar el papi, la peque i jo, tots sols perquè no hi havia ningú més!!
Al dia següent em van treure la sonda i em vaig aixecar, tot ok!
Ara tinc una sensació estranya per sobre de la cicatriu, com adormit, i si m'apreto em fa mal; és just la zona que va desde la cicatriu fins al melic, m'enteneu? La llevadora diu que és normal, que han passat pocs dies.

No em sento malament per no haver pogut parir de manera natural, penso que d'aquesta manera la peque no va patir gens i jo m'he trobat molt bé des del primer dia. Només sé que el somni de ser mare s'ha complert i això m'omple, i molt.