I nosaltres, com estem?

[lluna 21]

quan us llegeixo em recorda tant al meu primer post part... vaig estar tres mesos plorant cada dia i sense
motiu això el nen era i és un solete però el fet de no tenir ganes de res ni de veure a ningú i trobar-me tan desanimada
això em matava, la llevadora em va comentar que era depre post part i que si volia em podia medicar, cosa que no vaig fer.
fa un any que va néixer la meva filla i des del principi que em vaig jurar i perjurar que això no em tornava a passar i així
va ser. És veritat que l'experiència val molt però aquesta vegada no em vaig capficar si arribavem a casa a les sis o a les nou del
vespre, m'era igual, la questió era està bé i si jo estava bé, els nens també.
Al cap de tres mesos vaig començar a agafar la rutina d'anar al gimnàs als vespres dos cops per setmana i el nens es quedaven
amb el seu pare...i de veritat que l'exercici , l'esport ha fet miracles, em trobo bé, em sento bé...i de tant en tant surto a sopar amb
amigues. US ho recomano, obligueu-vos a tenir una mica de vida social, a fer esport encara que estigueu cansades.

[carbasseta]

Lluna, crec q tens molta raó, però ara que he començat a treballar, no sé trobar temps per anar al gimnàs!
el tema hipopressives, jo també em vaig apuntar a un curs de post part (a sabadell, per si a alguna li interessa) perquè la gine també em va dir que no estava massa bé. Em va anar molt bé i ara, tot i ue molt poc, intento fer-ne ni que sigui 4 al dia, i els keggel. sobretot `q noto que encara no han tornat les coses al seu lloc....

[sareti]

Hola,

Jo aquesta hora que faig hipopressius és l'únic que faig en tota la setmana, però és l'hora que em dedico a mi, i espero que em serveixi, jo no sé si he millorat o no el meu sòl pelvic, però si més no ho intento.
A part, estic molt contenta perquè ja no em sagna la morena!!! vaig mirar per internet el prospecte de la crema que deia la cigronet, però deia que no es podia posar si eren "hemorroides sagnantes" i l'hemorrane és un antiinflamatori que tampoc em feia res, i m'hi vaig posar oli de rosa mosqueta pur, per provar, i l'endemà ja no em sagnava i no hi ha tornat fa més d'una setmana estic molt contenta!!!
us deixo que ploren les 2 i el Saret no dóna a l'abast.

[Inda]

Hola noies!!! Aquí una mare amb una baixada d'ànims.

Em costa entendre com em comença a sortir ara la tristor i el sentir-me desbordada. Suposo que vaig fer un esforç per tal d'acceptar que no tindria el part que tant esperava (va ser cessarea per podalica a la 42,no es posava bé ni per sortir de natges,pobret), que ara em comença a sortir tot. Vaig tenir por de tenir una depre post part pel fet de no acceptar que no podria tenir al meu fill per mi mateixa, així que em vaig prometre que no ho faria i que ho portaria maravellosament. I sí, he acceptat com va anar tot...però...i ara què?

I lo pitjor és que penso que no em puc queixar!! La cesarea va ser genial,molt respectada! La recuperació dura,però bona, tinc un petit que és un solete i ja estic al meu pes d'inici de l'embaràs. Per això em pregunto què passa?? I suposo que és el que dieu, ara penso on quedo jo i veig que fora de joc totalment... Amb la parella,les amigues,les meves aficions...soc mami les 24 hores del dia i estic encantada!! Però necessito començar a trobar-me. Alguna de vosaltres comentava el coneixer-nos de nou perquè ben bé ja no som qui erem. Segurament som molt millors!! I ens ho hem de creure i mica en mica tot anirà tornant.

Ara només cal posar-ho en pràctica. Gràcies per obrir aquest post i compartir...sobretot a le que ja ho veieu de lluny i ens feu saber que veurem la llum!

[tolinso]

anims INDA!! sobretot tingues en ment una cosa, i es que tot aixo que t'esta passant es ben normal! la vida ens canvia, i mes a nosaltres que als papis, ja que a part del component emocional, n'hi ha un de fisic, hormonal, que no sempre fa les coses facils.

A mi em va costar molt trobar el meu lloc un altre cop, i de fet el lloc que vaig trobar no va ser el mateix que tenia abans. Ni les amistats son iguals, ni la relacio de parella es la mateixa, ni les prioritats son les mateixes, res.... Pero el truc esta en tornar-te a coneixer a tu mateixa, com s'ha dit per aqui! i a mi m'encanta com soc ara, pero vaig passar un primer any molt dolent!

anims que tot torna a "lloc"

[azalais]

Ànims Inda , com diu la Tolinso aviat trobarem de nou el nostre lloc, a mi m'anat molt bé conèixer altres mares, gràcies al Socpetit he conegut virtualment i en persona altres dones en la mateixa situació, amb les mateixes pors, que senten el que sents tu, amb les amigues de sempre... estic en una etapa diferent, elles no són mares i encara que sempre estaran allà i l'amistat és forta, sento que no em comprenen del tot. Ara mica en mica, estic coneixent el meu petit i ubicant-me de nou en la meva vida i rutina i sembla que està tot molt millor. Ja veuràs com amb una mica de temps tu també et trobes millor i a més ànims i força.

Per cert, diumenge anem a la piscina i m'enfrontaré per primer cop amb el biquini de moment no tinc gens ni mica de ganes, però no em passaré l'estiu a casa, provar-me'l va ser tot un pas... ara a veure com supero el que em vegi tothom...

[a_fer]

Ànims Inda!!!

El meu primer "part" també va ser cessària programada, i entenc com et sents, tota la part d'explicar com ha anat el part, que en l'embaràs el veus com el moment "culminant" d'una etapa i l'inici d'una altra molt important, a la merda. Però et diré dues coses. La primera, que en aquest moment que has donat moltes voltes a aquest tema i que parir sembla la cosa més important del món, et pot semblar un gran desastre no haver parit, però que amb el temps s'agafa perspectiva i passa a tenir una importància més que relativa, ja que el més important serà tot el que viuràs amb el teu fill i lo del part ja ni te'n recordes. I la segona cosa, que encara hi ets a temps! El meu segon "part" ha estat un part de debò, malgrat les complicacions de tenir una cessària prèvia, i em sento satisfeta d'haver pogut viure l'experiència (tot i que si no hagués pogut ser, t'asseguro que no passa absolutament res. Els meus dos fills són igual de preciosos!).

Sobre l'operació bikini i el retrobament amb el nostre cos, passo moments de tot, però us explico una anècdota. Aquesta setmana he anat a un lloc on per entrar calia passar pel detector de metalls. Doncs el guarda de la porta, em veu i em diu que per l'embaràs millor que no passi pel detector i que doni la volta . I res, jo per no desmentir-lo vaig pensar "tant li fot" i vaig donar la volta i no el vaig passar. Senyor, que he parit fa gairebé 4 mesos!! Homes.... imagineu-me com em devia veure per dir-ho tan convençut!!!

[Hadda]

Hola noies,
que bé llegir les vostres opinions i no sentir-se tan "bitxo raro".
Ser mare desde fà 3 mesos de la meva princessa ha sigut i es la millor experiència de la meva vida, però també el canvi mès gran que he tingut que afrontar mai. A part de dedicar la gran part del dia a ella, de tenir a la meva sogra a la vora i meva mare lluny, de seguir amb els canvis d'humor i la llagrimeta fàcil, que a les tres setmanes de donar a llum el meu cos em recordés que el meu sistema reproductor funciona al 100% ja que em va venir la regla (fem lactàcia artificial, però podria haver-se esperat una miqueta més), que la morena que em va visitar just el dia avanç del part i que ara torna cada cop que menjo una miqueta de picant (no accepta ni una patata brava)...
He de dir que malgrat tot això he aconseguit dedicar-me una mica de temps per a mi : faig presoteràpia desde que vaig acabar la quarentena per veure si recupero el meu cos, m'ho van recomanar i tinc que dir que em va genial, encara tinc que perdre un parell de quilets, però a més de ser un tractament agradable es la MEVA ESTONETA!!! i desde fà un setmaneta vaig una estona a la platja jo soleta a possar-me morena, amb el meu bikini, que està clar que no em queda com avanç, però si tenim em compte que vaig donar a llum fà 3 mesos doncs aleshores em queda genial!!!!!! Ànims a totes. Jo seguiré intentant que tot recuperi el seu rumb i jo recuperar-me a mi mateixa!!

[Ponioleta]

A-Fer, a mi em va passar el mateix fa 3 o 4 mesos, amb la diferència que jo vaig parir al juliol del 2010!!!

Vaig anar a una presó (sóc advocada) i el funcionari quan va veure que passava per l'arc va posar cara de susto/sorpresa i em va dir "passes per l'arc???". I li vaig dir que sí i vaig passar per l'arc detector

[coquette]

Què bé aquest post...
El meu pospart tampoc van ser flors i violes: lluitant desesperadament per una lactància que no ha reeixit del tot (fem mixta), i sentint-me fracassada per no poder alimentar a la meva filla, moltes hores sola a casa, poc recolzament del meu company, moltes pors (com et comprenc cigronet, quan et passa algo xungo quedes tocada, jo vaig perdre un embaràs traumàticament amb 22 setmanes i això passa moolta factura... quant devíeu patir vosaltres).
Ser mare és meravellós i jo estic enamorada de la meva baldufeta preciosa,, però sí que suposa un canvi fort... Jo sempre he tingut moltes inquietuds, he estat ficada en molts tinglados, voluntariats i projectes molt enriquidors... Ara això ha quedat bastant aturat, no m'en penedeixo però a la llarga voldria recuperar-ho, i compartir-ho d'alguna forma amb la meva filla. Això és molt personal però a mi sempre m'havia agradat que la meva mare tingués una "vida pròpia", i crec que és important implicar-se socialment més enllà de la feina i la família, si es pot, és clar...
Una cosa fotuda és el "cervell de llet", no us ha quedat tocat el cervell? No sé si és el dormir malament, l'energia que et xuclen, però el coco no és el mateix! Falla la memòria, la concentració, costa moltíssim llegir... uf!
Quant al físic, buf... Els darrers 4 kg costen que no vegis, estan com incrustats. Surto força a caminar amb la peque a la manduca però això és tot. Estètica? Ha! Depilació i encara gràcies! Vaig anar a l'osteopata perquè se m'estan destrossant els canells de tant carregar la nena i jo sóc dibuixant
Crec que el setembre vinent m'apuntaré a ioga de mares i nens, pot estar molt bé, almenys una horeta per setmana, espero aconseguir-ho!

Vaig sentir una entrevista a una cardiòloga que deia que a Espanya les dones grans estan molt cascades en part perquè a partir dels fills deixen de fer exercici... Així que noies, a cuidar-se!

[Inda]

Bon dia noies!!

Feia dies que no passava pel forum. Aquella nit fosca vaig deixar anar aquí el que sentia i no m'havia adonat dels vostres comentaris. Moltíssimes gràcies pels ànims!! Abans de que quedar embarassada ja estava pel forum perquè aquí els meus pors i dubtes eren menys i també compartíem alegries. Ara amb els petits és una mica més difícil ser-hi tant com abans, però va bé de tant en tant entrar i sentir que no estas sola...gràcies de nou!!

Estic força millor, continuo sense saber on quedo ben bé, però començo a conèixer al meu petit...i ell a mi. I l'aventura de ser mare cada dia m'omple més i els moments de tristor els compenso amb ell. Suposo que trobar-me serà un llarg camí, però cada dia és molt millor que l'anterior gràcies a ell

Jo tinc una afició molt gran!! I és ballar dança oriental. Ho feia 2 cops per setmana i ara al juliol feiem el festival. Abans de saber que seria cessarea encara tenia esperances d'arribar al festival en plena forma. Avui dia encara tinc molèsties i la dança del ventre no és la més indicada per començar a fer esport...d'aquí que la meva tristor s'ha accentuat. Em dona vida el ball...em sento lliure!!! I encara no he pogut tornar a ballar...tot arribarà i sé que quan torni a les classes la meva recuperació "mental" serà encara més ràpida!!

Molts ànims a totes!! Aquí estem per veure que no estem soles i que aviat ens trobarem!! Els nostres petits son el millor regal