HISTEROSALPINGOGRAFIA

[Isabel]

Hola a totes,

Us llegeixo molt sovint i avui m'he decidit a escribir perquè fa uns dies m'han fet una histero i no se si en el mes en que te la fan es poden tenir relacions per quedarte embarasada o s'han de pendre precaucions.

Alguna noia que s'hagi fet la prova em podia contestar?

Moltes gracies i salutacions a totes.

Bon dia wapi¡¡¡

I tant que pots tenir relacions normals i sense cap problema. A mes, moltes dones s'han quedat embarassades a consecuencia d'aquesta proba ja neteija el cami pels espermes.

[Daina]

Kiti guapa! Avui he pensat en tu, al final t'operan al gener? Es que tinc moltes ganes de veure't rapada...
Petonets

[kitiara]

Mamajoe, me operan el lunes 4 de febrero, estoy de los nervios, deseando ya que pase.
Pero bueno he leido por internet que después tengo que estar 2 meses hasta poderlo intentar de nuevo, la verdad es que estoy super desanimada, lo veo todo tan, tan lejos...
Aparte con mi mala suerte no sé entro con tan pocas esperanzas a quirofano, es como bueno, pues vale, si lo tengo que hacer lo hago, pero no pienso... que guay!!!! una vez hecho me podré quedar. Es no sé... bueno si, que estoy muy desanimada!

[Daina]

Guapa, no te desanimes, piensa que en algunos casos es una carrera de 100 m kisos y en el tuy es una de obstáculos, y este és un obstáculo más y sobretodo hay una meta, y eso es lo que tienes que pensar y no perder la esperanza y la ilusión. Yo siempre pienso que si eres positiva las cosas acaban viniendo.

Me gustaría poderte ayudar pero se que al no encontrar me en tu situación es difícil pero des de aquí enviarte muchos ánimos.

[Visitant]

kiti! me sabe mal verte tan desanimada carinyuuuu!!! ya te queda poquito, espero que una vez pasada la operacion (que eso siempre da yuyu) te animes un poquitin mas...
venga que esto ya esta a la vuelta de la esquina, a ver si lo conseguimos las dos a la vez y nos damos el coñazo mutuamente okis?

un abrazo enorme guapisima!

[xamai02]

HOla noies, fa molts dies que no escric però intento llegir-vos i seguir les vostres "vides", a vegades m'anima i sempre aprenc. Publico una resposta aquí perquè jo estic en un cas semblant, aquest mes ja havíem d'haver començat les proves (el meu marit un seminograma i jo l'analítica complerta) i per por o per esperança les hem posposat fins aquest proper mes de febrer, la veritat és que sobretot jo estic molt i molt desanimada després de tants i tants mesos buscant, no sé si val la pena començar a patir amb proves i més proves...o bé tirar ja la tovallola i potser iniciar processos d'adopció...estic feta un embolic i passo uns dies de plorera i desànim...sento haver fet tant rotllo, però gràcies per escoltar-me.

[cuqueta]

xamai02 res de desanimar-te tant reina, has de lluitar pel vostre somni, potser si fa tant de temps que busqueu i et sents així podrieu fer un descanset per desconectar i agafar forces...a més si encara no us heu fet les probes no sabeu si hi ha algun problema o no, crec que el millor es afrontar els problemes i buscar solucions, en fi, aqui estem per escoltar-te i apoiar-te pero es una decisió que heu de prendre tu i la teva parella. Molts ànims

[paula]

Xamai02, no et desanimis, jo penso una mica com tu,he posposat la histero pq emfa pànic i penso, això potser no és res amb tot el k em pot tocar patir i remenar si s´ha de fer FIV o d' altres. Seré capaç d'a guantar-ho o millor tira cap al camí de l´adopció, k era un camí k sempre havia vist clar menys ara, k tinc la sensació k tampoc és el k vull. m' arrepentiré de no haver lluitat prou pel k volia?

[Amanita]

Kitiara, molts molts, molts... ànims, i una abracada ben forta, pensa què la mala sort algún dia es té què acabar i aleshores és quan ens arribarà la bona, això és com el hivern...després arriba la primavera, plena de flors...


Xamai02 i Paula, noies!! amunt aquest ànims! què vol dir això de tirar la tovallola?, no, no, no, no no pot ser. Triar per una banda o per l'altra si, però tirar la tovallola, no!!
Nosaltres quan varem comencar les proves, ens ho varem plantejar com més info, saber el què, només saber, si hi hagués algún problema...després ja tindriem temps , per decidir què fer....
En el nostre cas ens van enviar a FIV-ICSI, què ara estem comencant.
Quan ens ho varen dir ens vam quedar molt parats, desanimats, fustrats .....però a mesura què el temps va passant, ens ho estem prenent amb molta il.lusiò, es clar què us haig de ser sincera, tinc/tenim moltes pors, i és el què dieu, ho podré aguantar?!, a mi no m'agrada anar al metge, ni què em remenin...però...és una de les dos oportunitats què tenim per ser pares, aquesta i adopciò. Nosaltres personalment volem intentar primer aquesta per diferents motius, el primer és què no em sento preparada (ara mateix) perquè em vinguin a jutjar, el fet de ser una bona mare o no, són unes entrevistes complicades (però què les trobo molt necesaries, un nen no pot surtir de la merda per fotres de cap en un altra, això està clar).. no sé si em sento prou forta i preparada com per a superar-les (la infertilitat a mi m'ha creat molta inseguretat)....i bé també tema diners, temps d'espera...
Es tiri cap una banda o cap un altra és la millor tria què fareu, i cap dels dos casos, penso qué sigui tirar la tovallola...així qué noies...jo personalment us animaria a fer-vos les proves...i depén dels resultats, doncs buscar-hi una soluciò, sia per la banda biològica o per la adopciò. Penso què no hi perdeu res...hi han cops què el no saber fa la pujada molt més dificil.
Una persona pot aguantar molt més del qué és pensa, aquesta frase le sentit mil cops...i és una frase què m'agrada molt...és veritat!...en els pitjors moments, quan hi estem fotuts, ho aguantem i anem tirant com podem... i els dies passen i als anys també...i els problemes també...i quan per fi han passat, ens donem compte, qué hem superat la prova...ànims boniques, i qué els dies lletjos, no els tinguem massa en compte, què sino ens perdrem els bonics....

[xamai02]

Gràcies Amanita per les teves paraules, gairebé m'has fet emocionar i tot, tens raó, però és que arriba un moment després de tant esperar que em sembla que estic en un pou sense sortida i no trobo cap escletxa de llum enlloc, saps allò típic que mai t'haguessis pensat que passaria? a més al meu entorn res m'hi ajuda: notícies d'embarassos d'amigues i família constants, panxes i criatures i naixements per tot arreu, em sento gran i penso que el temps se m'escapa...em fa por tot...res que ja aixecaré el cap i sé que hi ha coses molt més pitjors però ara mateix això és el que visc i se'm fa una muntanya súper costeruda...em costa tant de mig refer-me....però en el fons alguna cosa em diu que ha de canviar, no?

[Ester73]

Ánimo Kiti, seguro que todo te va genial! La espera es lo peor pero tarde o temprano todo llega. Un abrazo

[kitiara]

Gracias mamajoe,.,Amanita y Ester.
No sé, es que después de la operación, es como un poco volver a empezar, volver a intentarlo un mes, otro, y sino pues supongo que me darán algo para los ovarios poliquisticos, es... no sé ....ver tu sueño tan, tan, tan lejos....

[Niu]

Kiti, tia! Va ànims amunt que un cop hagis passat aquesta operació podràs tornar-hi. I és segur que tindràs el teu fill/a ben aviat! Cada cop falta menys! Va, no et vull veure així!

[kitiara]

Ailec, es difícil, my muy dificil, lo intento pero no puedo.

[Visitant]

kiti yo creo que son etapas.... que no podemos estar siempre ilusionadas porque eso no hay alma que lo soporte. De la misma manera, no podemos estar siempre con esta sensación de "uf que palo, esto no llega nunca, estoy harta" porque tampoco hay alma que lo soporte.

Asi que ahi va mi teoria cutre-salsichera digna de psicoanalista argentino: vamos pasando por fases esperanza-subidon-desilusion-bajon-indiferencia-esperanza

Aunque lo que has pasado es 1000 veces mas duro de lo que la mayoria de buscadoras pasaremos nunca, yo estoy segura de que no sólo vas a encontrar muy pronto a tu hijo, sino que volverás a sonreir sólo con pensar en que lo estás buscando

Peeeeero tienes todo el derecho del mundo a estar desanimada un tiempo (pero no mucho ehhhhh?!??!!?!?!! que te vigilamos!!!!!)

Un beso guapa!!!

[SIP]

Bon dia noies,

Els resultats de la histerosalpingografia, quan tarden?

[Amanita]

Xamai02, com estàs? estàs millor?
només dir-te, què t'entenc molt bé, què jo també em sento així molts cops, i què m'he tornat molt antisocial a causa d'aquest problema, més què res perquè.... tot el meu voltant n'està plé de nens, d'embarassades, de nadons.....i el meu marit i jo...doncs mirant sempre desde fora...o veiem tot molt lluny....
...però hem de trobar aquesta escletxa de llum i ja veuràs com si què canviarà la situaciò. Ànims guapa!!

Kitiara, això és per a tu , perquè la operació vagi fenomenal!!! i després d'això, aquest "tan, tan, tan" es reduirà a "tan, tan" i després a "tan" i després ja no hi haurà "tan"...i ja ho tindrem aquí
T'envio moltes forces i una abracada ben gran!!!!

[kitiara]

Sip a mi me tardaron 15 días en darme los resultados, pero recuerda que yo voy por SS.

Gargolita, creo que tienes razón, que no siempre puedes estar ilusionada ni siempre desanimada,así que simplemente estoy en una etapa. Espero que a partir de ahora empiece la buena...

Amanita gracias por el beso, la verdad es que a veces los necesito mucho.

Porque mi pobre Jose, cuando me ve mal,no sabe que hacer, y además, si yo estoy nerviosa, pues él también,porque yo entro en quirofano, pero él pobrecito se queda fuera, sin saber hasta que yo salga.

[SIP]

Muchas gracias Kiti! Y mucha suerte en todo el proceso!
Alguna q ho hagi fet per la privada?

[Amanita]

Kitiara, espero què hagi anat tot la mar de bé i què et recuperis ben aviat!!!!!!