Avort bioquímic i pensar en un altre embaràs?
Avort bioquímic i pensar en un altre embaràs?
Hola noies,
Escric pq aquest dissabte vaig patir un avort bioquímic i ara tinc molta por. Us explico com ha anat tot.
Jo portava molts anys amb el novaring pq tinc endometriosis lleu. Quan van decidir que volíem embarassar-nos vaig deixar el nuvaring i no ovulava passat 3 mesos així que la meva gine em va dir que anés a una clínica de fertlitat. Hi vam anar i allà va començar la llarga llista de proves i controls de cicle amb la qual cosa durant un mes i mig aprox he anat dos cops per setmana a fer-me ecos i analítiques. No em va caldre cap tractament i vaig ovular de forma natural. Com que estava hipercontrolada em van dir quan ovulava i ho vam provar. Em vaig quedar embarassada al primer intent. No em va venir la regla el dia exacte i jo tenia simptomes des de feia una setmana, em vaig fer la prova i positiu. Al cap d'una setmana justa avortava. A l'hospital em van dir que era molt freqüent i que de fet, moltes dones no n'eren conscient pq pots pensar que és un retard de la regla.
Després d'això, jo li vaig dir a la meva parella que necessitava un break, que aquests mesos havien estat molt intensos i amb força pressió i que jo volia viure això amb il.lusió i que ara no la tenia. Ell hi està d'acord, per ell tambe ha estat durillo. Jo no sento cap pèrdua, almenys conscientment. No havia ni fet una eco i no m'havia donat temps d'assimilar res, només sabia que els simpotemes d'embaràs no m'agradaven massa però, teníem moments d'il.lusió amb la parella.
Jo sempre he tingut por a l'embaràs: a no trobar-me bé, a que hi hagi complicacons, malformacions, etc i ara aquesta por crec que és pànic.
Ahir vam anar la gine de la clinica de fertilitat i i vaig dir que necessitava un espai de temps i em va dir que no em podia permetre el luxe d'esperar per edat (tinc 37 anys). Finalment, vam quedar que no pasaríem cap barrera i si m'hi quedava genial i que si a finals d'any no m'hi he quedat segurament caldria fer una in vitro.
Algú té aquesta por tant intensa? A mi m'agrada molt la idea de ser mare però, tampoc no crec que sigui la meva finalitat com a dona, vull dir que, sense fills també podem ser felices i sentir-nos realitzades i no vull que aquest tema es converteixi en un obsessició.
Gràcies!
Escric pq aquest dissabte vaig patir un avort bioquímic i ara tinc molta por. Us explico com ha anat tot.
Jo portava molts anys amb el novaring pq tinc endometriosis lleu. Quan van decidir que volíem embarassar-nos vaig deixar el nuvaring i no ovulava passat 3 mesos així que la meva gine em va dir que anés a una clínica de fertlitat. Hi vam anar i allà va començar la llarga llista de proves i controls de cicle amb la qual cosa durant un mes i mig aprox he anat dos cops per setmana a fer-me ecos i analítiques. No em va caldre cap tractament i vaig ovular de forma natural. Com que estava hipercontrolada em van dir quan ovulava i ho vam provar. Em vaig quedar embarassada al primer intent. No em va venir la regla el dia exacte i jo tenia simptomes des de feia una setmana, em vaig fer la prova i positiu. Al cap d'una setmana justa avortava. A l'hospital em van dir que era molt freqüent i que de fet, moltes dones no n'eren conscient pq pots pensar que és un retard de la regla.
Després d'això, jo li vaig dir a la meva parella que necessitava un break, que aquests mesos havien estat molt intensos i amb força pressió i que jo volia viure això amb il.lusió i que ara no la tenia. Ell hi està d'acord, per ell tambe ha estat durillo. Jo no sento cap pèrdua, almenys conscientment. No havia ni fet una eco i no m'havia donat temps d'assimilar res, només sabia que els simpotemes d'embaràs no m'agradaven massa però, teníem moments d'il.lusió amb la parella.
Jo sempre he tingut por a l'embaràs: a no trobar-me bé, a que hi hagi complicacons, malformacions, etc i ara aquesta por crec que és pànic.
Ahir vam anar la gine de la clinica de fertilitat i i vaig dir que necessitava un espai de temps i em va dir que no em podia permetre el luxe d'esperar per edat (tinc 37 anys). Finalment, vam quedar que no pasaríem cap barrera i si m'hi quedava genial i que si a finals d'any no m'hi he quedat segurament caldria fer una in vitro.
Algú té aquesta por tant intensa? A mi m'agrada molt la idea de ser mare però, tampoc no crec que sigui la meva finalitat com a dona, vull dir que, sense fills també podem ser felices i sentir-nos realitzades i no vull que aquest tema es converteixi en un obsessició.
Gràcies!
Re: Avort bioquímic i pensar en un altre embaràs?
Hola Lanana,
Jo potser no he tingut aquesta por tan intensa, però sí por. He patit dos avortaments amb legrat, un primer a la setmana 9 i un altre a la 8. Quan em vaig quedar embarassada per tercer cop, cada vegada que anava al gine era pànic al que sentia, fins que escoltava el batec. Passat el primer tràngol de les primeres setmanes, la il·lusió va poder amb la por.
A mi, personalment, em va encantar estar embarassada, tot i les molèsties que tenia. Però vaig viure cada moment i, com t'he dit, tant l'emoció, la il·lusió i l'amor van poder fer front a la por.
AIxò no obstant, cada persona suposo que és un món.
T'he volgut explicar això perquè tinguis una experència on reflexar-te, però no vol dir que necessitis alguna altre cosa per superar aquest estat que pot amb tu i potser no et deixarà gaudir.
Jo ara aprofitaria aquest any de "marge" que t'han donat per gaudir de tu, la teva parella, i si passa, doncs a intentar desterrar el pànic bonica, que d'una manera o altra, estic segura que trobaràs la manera de gaudir de la teva panxu.
Jo potser no he tingut aquesta por tan intensa, però sí por. He patit dos avortaments amb legrat, un primer a la setmana 9 i un altre a la 8. Quan em vaig quedar embarassada per tercer cop, cada vegada que anava al gine era pànic al que sentia, fins que escoltava el batec. Passat el primer tràngol de les primeres setmanes, la il·lusió va poder amb la por.
A mi, personalment, em va encantar estar embarassada, tot i les molèsties que tenia. Però vaig viure cada moment i, com t'he dit, tant l'emoció, la il·lusió i l'amor van poder fer front a la por.
AIxò no obstant, cada persona suposo que és un món.
T'he volgut explicar això perquè tinguis una experència on reflexar-te, però no vol dir que necessitis alguna altre cosa per superar aquest estat que pot amb tu i potser no et deixarà gaudir.
Jo ara aprofitaria aquest any de "marge" que t'han donat per gaudir de tu, la teva parella, i si passa, doncs a intentar desterrar el pànic bonica, que d'una manera o altra, estic segura que trobaràs la manera de gaudir de la teva panxu.
Re: Avort bioquímic i pensar en un altre embaràs?
Gràcies, Saris!
Estic segura que amb el pas dels dies m'aniré sentint millor i em passarà com a tú. Ara tot és molt recent.
Tothom em diu que haver-m'hi quedat al primer intent és una molt bona notícia sixí que, intentaré veure-ho així i pensar que no té perquè tornar a passar.
Una abraçada!
Estic segura que amb el pas dels dies m'aniré sentint millor i em passarà com a tú. Ara tot és molt recent.
Tothom em diu que haver-m'hi quedat al primer intent és una molt bona notícia sixí que, intentaré veure-ho així i pensar que no té perquè tornar a passar.
Una abraçada!
Re: Avort bioquímic i pensar en un altre embaràs?
Bones!!
Jo vaig tenir un avortament amb legrat i un avortament bioquímic al cap d'uns mesos. Un any just després del.primer avortament, em vaig tornar a quedar embarassada i tot va anar perfecte. També tenia mooooolta por però la iłlusió també va acabar fent fora la por. L'embaràs va ser un procés mooolt bonic, un retrobament amb la parella i jo zero símptomes així que ja veus que cada embarás és diferent i no tens pq trobar-te malament. Jo tb et vull enviar enregia positiva i dir-te que no anticipis problemes ni.coses rares que sinó no viuràs....
Molts ànims. I.preneu-vos temps, sí! Va bé ser conscient d'on t'estàs posant jejeje.
Una abraçada!
Jo vaig tenir un avortament amb legrat i un avortament bioquímic al cap d'uns mesos. Un any just després del.primer avortament, em vaig tornar a quedar embarassada i tot va anar perfecte. També tenia mooooolta por però la iłlusió també va acabar fent fora la por. L'embaràs va ser un procés mooolt bonic, un retrobament amb la parella i jo zero símptomes així que ja veus que cada embarás és diferent i no tens pq trobar-te malament. Jo tb et vull enviar enregia positiva i dir-te que no anticipis problemes ni.coses rares que sinó no viuràs....
Molts ànims. I.preneu-vos temps, sí! Va bé ser conscient d'on t'estàs posant jejeje.
Una abraçada!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |