El problema, un nus al cordó

[Mila]

Hola

Sòc nova. Fa temps que us llegeixo i m'he sentit recolzada.

Tinc un nen de dos anys i fa 1 mes i mig a les 32 setmanes vaig perdre el meu segon nen. Per aquestes dates hauria nascut. Em sentia ja una millor, però passar aquesta setmana torna a ser dur.

Jo també vull aportar un granet més per a qui ho necessiti.

[virusete]

Preciosa, no sé què dir...

No més que aquí estem pel que necessitis !!!

I molts petonets pel teu tresor !!!!!

[nujou]

benvinguda mila,
Noia jo tampoc se què dir-te, només que em sap molt greu.
un petonet

[Castanyeta]

Sí, noia, quan s'acosta la data del que hauria estat el part, quan ens pensàvem que ja ho teníem superat... pataplaf! Quina bufetada.

Benvinguda a aquest raconet del Socpetit!

[Mila]

Gràcies!!!

Intento de mirar endavant i ho estic fent, però la il.lusió que tenia s'ha perdut i m'ha quedat un nus o buit a l'estomac.

Sort tinc del meu fill de dos anys, ja que és l'alegria de la casa.

El meu embaràs anava com "oli en un llum", ademés em vaig enterar tard (ja estava de quasi 3 mesos) perquè tenia pocs simptomes (ganes de dormir i poques ganes de menjar certs aliments) i no podia haver-me quedat a la primera!! El primer ens va costar uns quants mesos llargs.

Em vaig haver de fer l'amniocentesi pels resultats del triple screnning, però tot estava bé i en la mateixa eco em van dir que era un nen. O sigui que ho vaig saber molt aviat i a més al ser el segon el vaig començar a notar molt aviat. Tenia ganes de veure els meus dos nens junts jugant plegats!!

Les revisions i analítiques perfectes. Inclús la última dels 7 mesos que me la vaig fer una setmana abans de que passés tot.

Tot va començar la nit que no el vaig notar.... Sabia que no era normal i vaig trucar a la matrona i al ginecoleg. Els dos em van dir que podia ser normal, que ja no es movien tant, que estigues tranquila i anès a urgencies a fer-me una eco de rutina. Però aquella eco va diagnosticar el pitjor, ja era mort. Quan m'enrecordo d'aquelles cares i de la frase m'entren calfreds. La causa, no es veia ni me la podien dir. Vaig firmar una autopsia.

El part provocat, finalment va ser natural sense epidural, inexplicable amb paraules. Tothom es va portar molt bé. El pediatra ho va veure clar, tenia un nus al cordó. Problema que passa molt esporadicament (menys probabilitats que un problema amb l'amniocentesi) li va passar al meu petitó. Va tenir mala sort ja que ell estava bé!! Algú més li ha passat?

El cas és que avui en dia, encara, aquest problema no es pot detectar. Ni amb una simple ecografia. Tampoc se sap quan es va fer el nus, ja que deuria fer setmanes que el tenia fet fins que es va tensar.

Els sentiments són molts, i hi ha tant a dir, intento llavors està més pel meu fill que ja tinc, però em dol que ell tampoc hagi pogut tenir el germanet que havia de neixer. M'havia fet tantes il.lusions amb ells dos... i clar com ho tenia ja tot organitzat i pensat de com m'ho havia de fer per montar-m'ho amb dos petitons que sembla impossible que no hagi de passar.

Tinc ganes de tornar-ho a intentar, però no hem vull obsessionar. Sé que si em torno a quedar embarassada i tinc un altre nen o nena, ni podré substituir el que he viscut durant aquest embaràs ni el podré substituir a ell, ell era únic!!

Ara però operen al meu marit de l'esquena o sigui, que tenim per mesos per tornar-ho a intentar.

Encara avui, hem sembla que estic en un somni, que tot continua igual i que tot ha sigut un mal son. Es com si estigués visquent una altra història, la que no vull.
[/b]

[df]

Benvinguda Mila,
JO tb fà relativament que sóc nova en aquest portal "Socpetit" i tb la primera vegada que em vaig conectar va ser per explicar la meva dura experiencia. Com tu, vaig perdre els meus petits a la setmana 32 (eren bessons),ara fa 3 mesos i mig i em trobo bastant millor, però cada persona és un món i necessita un temps diferent per recorre el camí del dol. A mi el que m'ha ajudat més es puguer compartir l'experiencia amb altres mares amb situacions semblants, la GiG, castanyeta, cgas, laucob, nurius,petitaemma......i moltes noies més que han perdut com nosaltres els seus petits. I que en moments de baixon, q per mi han sigut i son uns quants les tinc aqui. També he conegut a un grup de noies que han creat aquesta Web: www.petitsambllum.org, al foro pots explicar la teva historia si et bé de gust, totes han perdut un o varis fills durant l'embaràs, al part o als pocs dies de neixer.
Petons i pel que necessitis aqui estem.

[NURIUS]

Una abraçada mooolt forta Mila!!!!!!! Per tu , el teu home i el teu fillet:

[petitaemma]

Hola Mila guapa, sentim donar-te la benvinguda per aquestes males notícies, ja veus que per aquí cadascú ha patit amb algun sentit.
Nosaltres vam perdre a la nostra petiteta, l'Emma, a les 19 setmanes i ja teniem mil plans per ella.
Hauria d'haver nascut per Nadal, precisament, i la gent em diu ja queda poc per Nadal, llavors t'animaràs, ja ho veuràs; però en el meu cas no m'animarà pas, no, al contrari, pensarem en el que hauria d'haver sigut i no serà...
Ara fa 3 mesos i poc i encara fa molt mal; però entre totes ens consolem un dia unaestà de bajon i una altra més animada, però entre totes ens ajudem i tirem endavant.
Ens tens aquí pel que calgui.
Molts petons!

[laucob]

D

[Mila]

Gràcies per les vostres respostes. Són molt sinceres.

Des de que vaig perdre el meu petitó, he sentit molts casos de pèrdues. Sempre que ho explicava, algú coneixia un cas, però no m'havia trobat mai tant propera com amb vosaltres.

Sort tinc ara del meu Pau, els primers dies em costava molt estar amb ell, però ara he tornat a conectar.

Aquell dia que no el sentia, tothom em deia que podia ser normal, que ja ho fan això de moure's menys, però amb l'experiència que tenia del primer que fins a la setmana 39 no parava de donar cops, sabia que alguna cosa anava malament, però per altra banda, la consiència em deia que tot anava bé, que si que el notava, que era més tranquilet, que dormia més... Amb això vull dir que, sense obsessionar-se, és important controlar els moviments si veus que no es belluga tant i anar a que et facin una ecografia.

[Mila]

Bona Tarda,

Avui, dia de la Mercè, poso una espelma pel meu petit estel.

Sempre estaràs dins del meu cor.

Ara fa un any, la meva vida va canviar, i ja no ha tornat a ser mai la mateixa.

Gràcies,

MILA

[NURIUS]

M'uneixo a posar una espelma pel teu petit, i, si em permets, n'afegeixo una altra per la meva petita, que, avui també, fa 8 anys que ens va deixar.

La vostra estada entre nosaltres va ser breu, massa breu, però no per això menys intensa. Recordeu sempre que, sigueu on sigueu, us estimem moltíssim.

[soninice]

Hola Mila,
jo també vaig perdre el meu nen quan estava de 32 setmanes i només han passat dos mesos.
Era el meu primer embaràs i portava més d´un any i mig buscant, imagina´t la il.lusió... Tot s´ensorra i no hi ha ningú que t´ensenyi el camí que has de seguir a partir d´aquell moment. No saps cap on tirar , només saps que tots els teus plans i tot el que havies planejat s´ha " esfumat", ha desaparegut, de sobte, sense tenir temps a asumir-ho.
Hi ha dies que em sembla molt llunyà i d´altres com si fos ahir. Suposo que saps de què parlo. La veritat és que és difícil superar una situació com la nostra però no hem de perdre l´esperança. La veritat és que jo tinc ganes de torna-ho a intentar( com tu ) però la por sempre m´acompanyarà, suposo que és inevitable.
Una abraçada

[towanda]

hola Mila:
se molt be com et sents jo també vaig perdre a la meva petita ara fa 6 mesos , es un cop molt dur , que tot i que tenim altres petits pels cuals hem de continuar endevant el record dels que hem perdut ens trenca el cor .
Jo també tinc costum de encerdre una espelma de tant en tant en record de al meva petita , avui també encendré una en record del teu petitó.
t, envio una abraçada ben forta , i sempre que vulguis desfogarte una mica aqui ens tens .

[Meduseta]

Hola Mila,

Jo també m'uneixo a vosaltres si no us sap greu, encendré una espelma pels vostres petits i també per la meva petita, que ens va deixar fa 6 mesos, perquè ens segueixin donant forces per tirar endavant.
Jo torno a estar embarassada, i saber que tinc un angelet que em cuida i em dona força em fa ser valenta i tirar endavant.
Per nosaltres, però també per ells, no podem deixar de lluitar pels nostres somnis.

Una abraçada molt molt forta.

[Mila]

Una abraçada a totes vosaltres.

Avui dia, encara tinc una pregunta sense resposta: Perque a mi? Perque a nosaltres?

Estic amb vosaltres i malgrat tot, la vida tira endavant sense aquelles persones que hauriem estimat tant.

[nucosa]

la vida continua ......

[mama2010]

Mila, nosaltres tb el vam perdre pel culpa del cordó, se li va liar al coll i es va asfixiar.

Ara tornem a estar embaraçats i estic cagada pel cordó...

Molts ànims i mooooolts besitos i energia positiva!!!!

[izascun]

Hola a todas;

He entrado por el titulo del post y ahora me siento la mujer mas afortuna del mundo ya sabia que el era un superviviente de entre muchos y ahora lo entendereis tube un embarazo malisimo el niño venia con percentiles bajos y nadie sabia el porque que siestress que si es porque soy diabetica que por eso era todavia era mas raro si ya era complicada la situacion de mi solete me puse de parto con 29 semana, pero bueno me lo retuvieron y las 38 semanas me estaban ingresando para provocarme el parto pero no hizo falta porque tuve un parto espontaneo, y siempre recordare las palabras del comadron cuando vio hijo porque todos los problemas que habia tenido es que tenia dos nudos naturales en el cordon,.me dijo dale gracias a dios porque esta en este mundo porque solo sobrevive un 1% de los bebes con los nudos como los llebava mi hijo

con esto solo os quiero decir que tengais fe, que habeces lo vemos todo negro porque desde la semana 29 me digeron que mi hijo no sobreviria y eso que no le habian visto los nudos me hablaron de enfermedades de malformaciones y no se que mas, y quedaros qeu no pudisteis hacer nada porque a mi me hacian ecografias de todo tipo tres veces en semana desde la seman 26 y nadie lo vio, pero le tengo que dar gracias a dios que despues de unos dias en la uci entre la vida en la muerte aqui esta echo un toro, siempre he dicho queesta en este mundo por sus cojones y porque tien que hacer cosas en esta vida muy importantes.

Pensad que vuestros angelitos os protegen, aunque penseis que no puedo entenderos, no puedo comparar nunca lo que vosatras estais pasando , pero en parte lo entiendo porque en la uci me pego tres sustos muy grandes.



ASI QUE ANIMOS Y YO TAMBIEN PONDRE UNA VELITA POR VUESTROS ANGELITOS

[nucosa]

veletes per tots !!!!!!!!!!