La gent pensa quan fa segons quines preguntes?!?!?!
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
La gent pensa quan fa segons quines preguntes?!?!?!
Hola! he decidit obrir aquest post, a veure si això només me passa a mi, perquè no sé dir que em deixin estar.
Com algunes ja sabeu, vam perdre a la nostra petiteta a la setmana 19 d'embaràs.
El cas, és que treballo fa més de 3 anys a un lloc per on pasa molta gent i clar, tots estaven enterats del nostre embaràs i hi ha tanta gent que em diu: buena, tranquila, el pròxim serà ( el pròxim? jo volia aquest!!!); tu rai que ets jove ( tinc 32 anys, si en vull tenir un parell o 3, que el tindré vora els 40???)
O la pregunta de l'any: I què va pasar? ( què volen que contesti?!?!?!). Bé tb està la gent que et pregunta com estàs, però abans que puguis siquiera pensar si menteixes i li dius que bé o si li dius lo que realment sents, s'autocontesten i et diuen: bé, no? (bé, de què, com estaria vostè si hagués perdut la seva futura filla?!?!?!).
I per un altre cantó la gent que se sent malament quan li diuis que el vas perdre i es desfà en mil perdons i al final els acabés consolant a ells.
Si us plau, dieu-me si això només me pasa a mi, perquè començo a estar una mica cansada de tot això.
I estic emprenyada amb el meu cos per voler tenir encara pinta de incipient embaràs que fa que la gent encara em doni l'enhorabona.
MOlts petonets!!!
Com algunes ja sabeu, vam perdre a la nostra petiteta a la setmana 19 d'embaràs.
El cas, és que treballo fa més de 3 anys a un lloc per on pasa molta gent i clar, tots estaven enterats del nostre embaràs i hi ha tanta gent que em diu: buena, tranquila, el pròxim serà ( el pròxim? jo volia aquest!!!); tu rai que ets jove ( tinc 32 anys, si en vull tenir un parell o 3, que el tindré vora els 40???)
O la pregunta de l'any: I què va pasar? ( què volen que contesti?!?!?!). Bé tb està la gent que et pregunta com estàs, però abans que puguis siquiera pensar si menteixes i li dius que bé o si li dius lo que realment sents, s'autocontesten i et diuen: bé, no? (bé, de què, com estaria vostè si hagués perdut la seva futura filla?!?!?!).
I per un altre cantó la gent que se sent malament quan li diuis que el vas perdre i es desfà en mil perdons i al final els acabés consolant a ells.
Si us plau, dieu-me si això només me pasa a mi, perquè començo a estar una mica cansada de tot això.
I estic emprenyada amb el meu cos per voler tenir encara pinta de incipient embaràs que fa que la gent encara em doni l'enhorabona.
MOlts petonets!!!
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 30, 2025 5:35 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Petitaemma!!
sí, és que la veritat és que la gent té poca feina... i la sensibilitat al cul.
però jo mira, sempre que m'han preguntat per alguna cosa que no volia o no tenia ganes de contestar, m'armo de valor i els hi dic: "no en vull parlar, canviem de tema, d'acord?" i els pregunto pel temps.
I si algú em preguntés que què va passar, jo sóc de les que contestaria "no n'ha de fer res, l'he perdut i prou".
Uf, perquè a mi no se'm notava gens quan el vaig perdre i només ho sabien familia i amics, perquè si la gent del barri i de l'escala em fessin aquestes preguntes, ho arreglaria aviat.
A vegades ens pensem que hem de ser tan correctes i amables... però no és veritat. Petitaemma, Laucob, si cal ser desagradables, se n'és i punto. En tenim tot el dret, sense perdre el respecte, però marcant molt la distància.
A mi la gent va deixar de preguntar-me "i què, vosaltres per quan??" quan vaig començar a contestar: "no en puc tenir, algun problema?". La gent es quedava futuda i suposo que aprenien la lliçó per no demanar-ho mai més.
De totes formes crec que ja sabem distingir la gent que ho pregunta per tafaneria i la gent que demana perquè li sap greu de debò...
En fi, és questió d'armar-nos de valor i paciència...
ànims guapetes
sí, és que la veritat és que la gent té poca feina... i la sensibilitat al cul.
però jo mira, sempre que m'han preguntat per alguna cosa que no volia o no tenia ganes de contestar, m'armo de valor i els hi dic: "no en vull parlar, canviem de tema, d'acord?" i els pregunto pel temps.
I si algú em preguntés que què va passar, jo sóc de les que contestaria "no n'ha de fer res, l'he perdut i prou".
Uf, perquè a mi no se'm notava gens quan el vaig perdre i només ho sabien familia i amics, perquè si la gent del barri i de l'escala em fessin aquestes preguntes, ho arreglaria aviat.
A vegades ens pensem que hem de ser tan correctes i amables... però no és veritat. Petitaemma, Laucob, si cal ser desagradables, se n'és i punto. En tenim tot el dret, sense perdre el respecte, però marcant molt la distància.
A mi la gent va deixar de preguntar-me "i què, vosaltres per quan??" quan vaig començar a contestar: "no en puc tenir, algun problema?". La gent es quedava futuda i suposo que aprenien la lliçó per no demanar-ho mai més.
De totes formes crec que ja sabem distingir la gent que ho pregunta per tafaneria i la gent que demana perquè li sap greu de debò...
En fi, és questió d'armar-nos de valor i paciència...
ànims guapetes
petitaemma,
una abraçada, abans que res. No et conec però conec el teu dolor, perquè també hi he passat ( de moltes menys setmanes però). Va ser un cop terrible perquè ja feia 2 anys que ho intentàvem i no hi havia manera. Vam fer proves i apa! infertilitat d'origen desconegut o sigui que quan em vaig quedar va ser una alegria immensíssima i quan va marxar, el dolor més gran que mai he sentit. ( Em salto un tros de la història, per no cansar, no parlem de mi, ara). Finalment, després d'un any i mig i pel miracle de la natura (sense trucs) estic esperant una nena. Tindré quasi 38 anys, quasi als 40 com dius tu! i què?? doncs, que la vida ens dóna i treu per donar encara més, encara que ens hi enfadem perquè ho volguem ja i pensem que ens ho mereixem i aquestes coses. Deixa que els comentaris passin per davant teu, no dins teu.
I a la gent que la donguin !!!! en un altre post ja t'explicaré què diuen sobre el meu embaràs a la meva edat. jejejeje....
una abraçada, abans que res. No et conec però conec el teu dolor, perquè també hi he passat ( de moltes menys setmanes però). Va ser un cop terrible perquè ja feia 2 anys que ho intentàvem i no hi havia manera. Vam fer proves i apa! infertilitat d'origen desconegut o sigui que quan em vaig quedar va ser una alegria immensíssima i quan va marxar, el dolor més gran que mai he sentit. ( Em salto un tros de la història, per no cansar, no parlem de mi, ara). Finalment, després d'un any i mig i pel miracle de la natura (sense trucs) estic esperant una nena. Tindré quasi 38 anys, quasi als 40 com dius tu! i què?? doncs, que la vida ens dóna i treu per donar encara més, encara que ens hi enfadem perquè ho volguem ja i pensem que ens ho mereixem i aquestes coses. Deixa que els comentaris passin per davant teu, no dins teu.
I a la gent que la donguin !!!! en un altre post ja t'explicaré què diuen sobre el meu embaràs a la meva edat. jejejeje....
Hola Petitaemma,
En primer lloc sento molt pel que estas passant, una abraçada reina!
Et diré que la gent moltes vegades no sap què dir i " la caga".
Nosaltres vam perdre el nostre petitó a les 41 setmanes i m'he sentit de tot.
Al cap d'un mes:
-Què! ja ho heu superat, eh?
i jo: doncs no, no li sembla que fa massa poc?
o el que em molesta més de tot:
tranquila, en tindras un altre i ja no hi pensaras!
(quan em diuen aixó salto directament a la iugular, què coi, és el meu fill i no vull oblidar-lo)
... t'en podria escriure a mils...
Però com diu la Betti, jo sempre els hi dic:
prefereixo no parlar-ne, gràcies.
Si et puc donar un consell et diria que siguis egoista, que miris per tu, i si no et ve de gust parlar-ne no en parles i punt. Que pensin el que vulguin!.
Una abraçada ben forta i molts ànims...
En primer lloc sento molt pel que estas passant, una abraçada reina!
Et diré que la gent moltes vegades no sap què dir i " la caga".
Nosaltres vam perdre el nostre petitó a les 41 setmanes i m'he sentit de tot.
Al cap d'un mes:
-Què! ja ho heu superat, eh?
i jo: doncs no, no li sembla que fa massa poc?
o el que em molesta més de tot:
tranquila, en tindras un altre i ja no hi pensaras!
(quan em diuen aixó salto directament a la iugular, què coi, és el meu fill i no vull oblidar-lo)
... t'en podria escriure a mils...
Però com diu la Betti, jo sempre els hi dic:
prefereixo no parlar-ne, gràcies.
Si et puc donar un consell et diria que siguis egoista, que miris per tu, i si no et ve de gust parlar-ne no en parles i punt. Que pensin el que vulguin!.
Una abraçada ben forta i molts ànims...
Molts ànims Petitaemma,
és normal trobar-se amb tots aquests comentaris,jo vaig perdre els meus petits a les 32 setmanes i només arribar a casa un veins em van dir: q ja et quedarà poc per parir? és normal tenia una mega panxa. Després vem estar de vacances per intentar desconectar i tothom em felicitava i com ja t'han comentat les companyes si em venia de gust i la persona em queia bé, ho explicava i sino deia "gràcies".El pitjor em vindrà quan comenci a treballar dintre d'un mes , ja que la baixa de maternitat s'acaba, em fà por, doncs per la feina q tinc hi ha molta gent q ho sap q els nens han mort i gent q es pensarà q els he tingut. Pero jo penso igual q totes, seré egoista i si em vé de gust parlaré i si no ho diré...no tinc ganes de parlari punt.
Bé noia, hem de tenir molta paciencia amb els comentaris. Fixa't que ha totes ens han fet els mateixos....q ja tindràs un altra....que ets jove.....que aixis saps q et pots quedar embarassada.....i mil gilipollades més.
Una abraçada, ànims i forces per totes!!
és normal trobar-se amb tots aquests comentaris,jo vaig perdre els meus petits a les 32 setmanes i només arribar a casa un veins em van dir: q ja et quedarà poc per parir? és normal tenia una mega panxa. Després vem estar de vacances per intentar desconectar i tothom em felicitava i com ja t'han comentat les companyes si em venia de gust i la persona em queia bé, ho explicava i sino deia "gràcies".El pitjor em vindrà quan comenci a treballar dintre d'un mes , ja que la baixa de maternitat s'acaba, em fà por, doncs per la feina q tinc hi ha molta gent q ho sap q els nens han mort i gent q es pensarà q els he tingut. Pero jo penso igual q totes, seré egoista i si em vé de gust parlaré i si no ho diré...no tinc ganes de parlari punt.
Bé noia, hem de tenir molta paciencia amb els comentaris. Fixa't que ha totes ens han fet els mateixos....q ja tindràs un altra....que ets jove.....que aixis saps q et pots quedar embarassada.....i mil gilipollades més.
Una abraçada, ànims i forces per totes!!
uf noies per gilipollades de la gent, ui, un niu n'hi ha, hi ha de tot, gent que ho diu sense pensar i gent que va a fotre que també n'hi ha. Ma sogra és d'aquest últim grup i la "perleta" que li va dir al seu propi fill el dia que m'havien de practicar l'abort amb 14 setmanes va ser: no te preocupes, el día será largo, pero pasará, como los cortos! quan m'ho va dir el meu home la meva resposta va ser:
macagunlaputamarequelavaparir que filladep...
estava amb els dolors del "part" quan era evident que de l'hospital només en sortiríem nosaltres dos i em va sortir de l'ànima. Després d'això vam estar 1 mes i mig sense veure-la (per mi m'hauria estat tota la vida però en fi, no ens podem posar a la seva alçada!). ara, allò va ferir tant al seu fill que ja no ha sigut més igual...aquestes coses dolen de la gent del carrer però de pares o sogres ja són la òstia...però mira, preneu-vos-ho tranquilament i a contestar el que us digui el cor, i si cal engegar algú a DIda, se l'engega! el més important sou vosaltres! ànims i una abraçada per tots
macagunlaputamarequelavaparir que filladep...
estava amb els dolors del "part" quan era evident que de l'hospital només en sortiríem nosaltres dos i em va sortir de l'ànima. Després d'això vam estar 1 mes i mig sense veure-la (per mi m'hauria estat tota la vida però en fi, no ens podem posar a la seva alçada!). ara, allò va ferir tant al seu fill que ja no ha sigut més igual...aquestes coses dolen de la gent del carrer però de pares o sogres ja són la òstia...però mira, preneu-vos-ho tranquilament i a contestar el que us digui el cor, i si cal engegar algú a DIda, se l'engega! el més important sou vosaltres! ànims i una abraçada per tots
hola,
és cert que els comentaris molesten molt. Nosaltres hem hagut de sentir de tot, frases molt cruels de l'estil: -Aquest nen no era d'aquest món, millor així i que no hagués quedat malalt...
El pitjor comentari de tots me'l va fer un company de feina, la seva dona havia tingut un avortament a les 9 setmanes, i al poc de temps va tornar a quedar embarassada i han tingut un nen, doncs en saber que jo estava embarassada de nou em va dir: mira igual que la meva dona, primer un avortament i ara tot bé. Em va fer molta ràbia, perque jo no vaig tenir cap avortament, el meu nen va naixer a les 41 setmanes i va marxar al cap de 46 dies, com es pot comparar?.
Després d'aquesta experiència, he après que cap dolor és comparable, perque cadascú viu el seu a la seva manera, i per cadascú el seu dolor és el pitjor, perque és el seu.
ànims noies, són dies dificils...
és cert que els comentaris molesten molt. Nosaltres hem hagut de sentir de tot, frases molt cruels de l'estil: -Aquest nen no era d'aquest món, millor així i que no hagués quedat malalt...
El pitjor comentari de tots me'l va fer un company de feina, la seva dona havia tingut un avortament a les 9 setmanes, i al poc de temps va tornar a quedar embarassada i han tingut un nen, doncs en saber que jo estava embarassada de nou em va dir: mira igual que la meva dona, primer un avortament i ara tot bé. Em va fer molta ràbia, perque jo no vaig tenir cap avortament, el meu nen va naixer a les 41 setmanes i va marxar al cap de 46 dies, com es pot comparar?.
Després d'aquesta experiència, he après que cap dolor és comparable, perque cadascú viu el seu a la seva manera, i per cadascú el seu dolor és el pitjor, perque és el seu.
ànims noies, són dies dificils...
Hola petitaemma,
jo també estic passant el mateix que tu, també de 19 setmanes. No vull ni sortir de casa, em coneix tanta gent i veig a tanta gent durant el dia que només de pensar-hi em cau el mon a sobre. Jo ho superaré abans que alguna gent de la que m'envolta. Avui m'he trobat consolant la meva familia...
Molts anims a totes, jo aquí he trobat molt consol.
jo també estic passant el mateix que tu, també de 19 setmanes. No vull ni sortir de casa, em coneix tanta gent i veig a tanta gent durant el dia que només de pensar-hi em cau el mon a sobre. Jo ho superaré abans que alguna gent de la que m'envolta. Avui m'he trobat consolant la meva familia...
Molts anims a totes, jo aquí he trobat molt consol.
paraules d'amor per un món nou...
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
Hola Txell! Sento molt no ser la única que pasa per això i que hi hagi més gent que tb pateixi. Quan fa del teu? Nosaltres a principis d'agost, és lo pitjor que m'ha passat mai... i la gent no ho entén, això és molt dur també, sembla que es pensen que els nens se fan com xurros, el pareixes i arreando, i no... hi ha gent que ens costa i ens dolen aquests comentaris.
Jo vaig estar tot l'agost de vacances per sort i el meu home va dir a tothom que no em truques, perquè només m'imaginava explicant-li a algú i em ficava a plorar i clar, no em trucava ningú i em sentia tan sola...
A mitjans de setembre vaig començar a treballar i al principi quan algú em preguntava em ficava a plorar i veus que la gent se't treu de sobre, però poc a poc, he aconseguit dosificar les meves emocions i guardar-ho per la gent que de veritat m'aprecia.
De vegades me sento culpable perquè sembla que he oblidat a la nostra petiteta tan aviat i de vegades sembla que va ser ahir i no puc parar de plorar.
Vec que poc a poc es va portant d'una manera més serena, encara que el dol va per dins.
Des d'aquí t'envio molts petons, abraçades i ànims per continuar buscant germanets!
Jo vaig estar tot l'agost de vacances per sort i el meu home va dir a tothom que no em truques, perquè només m'imaginava explicant-li a algú i em ficava a plorar i clar, no em trucava ningú i em sentia tan sola...
A mitjans de setembre vaig començar a treballar i al principi quan algú em preguntava em ficava a plorar i veus que la gent se't treu de sobre, però poc a poc, he aconseguit dosificar les meves emocions i guardar-ho per la gent que de veritat m'aprecia.
De vegades me sento culpable perquè sembla que he oblidat a la nostra petiteta tan aviat i de vegades sembla que va ser ahir i no puc parar de plorar.
Vec que poc a poc es va portant d'una manera més serena, encara que el dol va per dins.
Des d'aquí t'envio molts petons, abraçades i ànims per continuar buscant germanets!
petita emma no et condemnis més, no estàs oblidant a la teva petita, això no ho faràs mai, però si tens altres coses al cap, això no és que passi a ser mai segon terme, però el dolor deixa pas a la vida quotidiana, no sé com dir-ho, és com si et quedes una cosa amb tu per sempre, una pena a dins, que hi pensaràs molts cops cada dia però per sort, cada dia amb menys dolor, sino, ningú superaria els dols! jo la petita que vam perdre ara fa un any i 2 mesos no l'oblidaré mai, però la feina, activitats, amics, família, van agafant el lloc que toca als pensaments i tot i que hi pensis en molts moments, el dolor ja no fa tant mal...perdona perquè no sé expressar-me per no ferir a ningú...però ja has patit prou, no et posis a pensar si l'has oblidat, no ho faràs mai, però la vida segueix i el record quedarà allí per sempre teu en un racó molt gran del teu cor...petons i ànims maca!
r
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 30, 2025 5:36 am, en total s’ha editat 1 vegada.
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 30, 2025 5:36 am, en total s’ha editat 1 vegada.
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
Hola, una altra vegada!
En tinc 2 més d'aquestes. Vam quedar per la castanyada per anar el finde per ahi i els últims que van arribar, el noi me va preguntar com estava, i jo ilusa de mi, pensava que l'importava, i vaig dir: bueno, nar fent... amb cara trista, i em mira i diu, bueno, pero no t'has quedat tan malament.
Em vaig quedar amb una cara de incredulitat, potser es pensa que m'importa el meu físic!si em diguessin que seré una foca tota la meva vida pero continuo amb l'embaràs firmo ja!es més, quan me deien a l'hospital que al menys no havia hagut complicacions i que estava bé, pensava, i a mi que?
I la última ahir. Vaig anar a veure al meu sogre a l'hospital que l'han operat ( i tot bé, eh) i la dona del company d'habitació diu a tú ets la que va perdre la nena, no?La veritat, que no vaig poder evitar riure, em va semblar tant surrealista... la dona devia pensar, aquesta està boja, jaja. I després el típic: bueno, vosaltres rai que sou joves... flipo, de veritat.
Res, us ho havia d'explicar, perquè em foten dels nervis!!!
En tinc 2 més d'aquestes. Vam quedar per la castanyada per anar el finde per ahi i els últims que van arribar, el noi me va preguntar com estava, i jo ilusa de mi, pensava que l'importava, i vaig dir: bueno, nar fent... amb cara trista, i em mira i diu, bueno, pero no t'has quedat tan malament.
Em vaig quedar amb una cara de incredulitat, potser es pensa que m'importa el meu físic!si em diguessin que seré una foca tota la meva vida pero continuo amb l'embaràs firmo ja!es més, quan me deien a l'hospital que al menys no havia hagut complicacions i que estava bé, pensava, i a mi que?
I la última ahir. Vaig anar a veure al meu sogre a l'hospital que l'han operat ( i tot bé, eh) i la dona del company d'habitació diu a tú ets la que va perdre la nena, no?La veritat, que no vaig poder evitar riure, em va semblar tant surrealista... la dona devia pensar, aquesta està boja, jaja. I després el típic: bueno, vosaltres rai que sou joves... flipo, de veritat.
Res, us ho havia d'explicar, perquè em foten dels nervis!!!
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 30, 2025 5:37 am, en total s’ha editat 1 vegada.
nenes sento moltíssim tot lo que esteu patint....suposo que mai ningú podrà sentir com sentiu vosaltres, ni podrà entredre el vostre sentiment...però jo us volia preguntar...en aquest moment que és el que s'ha de dir? com una pot ajudar???
Jo amb una companya de la feina m'he trobat en un cas semblant i encara no li he dit res perque no se com dir-li per fer-la sentir millor i no fer-li cara de pena, però se'm trenca l'ànima de pensar què dir-li...
Jo amb una companya de la feina m'he trobat en un cas semblant i encara no li he dit res perque no se com dir-li per fer-la sentir millor i no fer-li cara de pena, però se'm trenca l'ànima de pensar què dir-li...
Des de la meva experiencia, el que jo crec es que no pots dir res perque l'altra persona estigui millor. Quan estàs malament les paraules sobren, per mi amb una simple abraçada és suficient i si la persona afectada vol parlar escoltar-la. A mi el que no m'agrada és veure a la gent més propera i que facin com si no hagués passat res, pq si que ha passat i algu molt important.....hem perdut els nostres petits.
Anims per la teva coneguda,
Anims per la teva coneguda,
<a><img src="http://www.faltamenos.com/tickers/j53eeqgqe4apuuag.png" alt="FaltaMenos.com Calendario" border="0"></a>
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |