Avortaments diferits a la setmana 9

[nit78]

Hola,
tinc una nena de 4 anys sana: em va costar poquíssim quedar-me embarassada, un embaràs i un part perfecte.
Fa una any, decidim tenir un altre fill i a l'abril vaig tenir un avortament retingut a les 9 setmanes. Em va costar poc recuperar-me, ja que ho vam atribuir a la mala sort, després de que en el primer hagués anat tot bé.
Passat l'estiu, decidim tornar-ho a provar i aquest cop fins al desembre no em vaig quedar embarassada, va costar una mica més suposo per la mateixa por. Fa tres setmanes l'hem tornat a perdre a la mateixa setmana i de la mateixa manera. Aquest cop estic destrossada, em sento trista i buida. M'angoixa el dubte de si algun dia podré tornar a tenir o no un altre fill.
Em faran les proves de coagulació, però us volia preguntar si a alguna li ha passat i què més podria fer... no em trec del cap el tema.
La meva fill la vaig tenir als 33 anys però ara en tinc 37 i també m'angoixa el factor edat...
No m'hagués imaginat mai que em podria passar això...

Gràcies

[Elantris]

Quin greu bonica, un cop és dur, però dos no m'ho vull ni imaginar!

Aquest dies he estat llegint molt i crec que el millor és que t'esperis a les proves de coagulació. La majoria de vegades els avortaments són deguts a això (un 15% crec que he llegit).

Si és així amb aspirina i/o heparina solucionés el tema.

De totes maneres , si t'ho pots permetre potser t'aniria bé parlar-ho amb algun psicòleg. Una mica d'ajuda no fa mal i així estaràs més forta quan tinguis la teva panxulina, perquè la tindràs :)

Molts i molts ànims guapi!!

[nit78]

Gràcies pels ànims.

[manyaga]

Nit78, em sap molt greu bonica. A veure si les proves et donen alguna pista del que pot estar passant. Com et diu l'elantris, si tens un problema de coagulació, heparina i llestos. No sé si també us faran les proves genètiques, al tenir una filla no sé com va, però conec casos de parelles que tenien fills i els hi van fer...jo de tu esperaria a tenir els resultats de les proves que et demanin, i si està tot ok, doncs llavors miraria de indagar una mica més. Esperem que sigui problema de coagulació que té fàcil solució.

T'envio una abraçada molt gran, i si necessites quelcom, aquí estem per ajudar-te. Molts ànims

[blanca81]

Bon dia Nit 78,

Si mires a la meva firma veuràs que jo estic en un cas molt similar, tinc un fill de 5 anys i la veritat es que tot va anar força bé, vaig tenir pèrdues els tres primers mesos i força malestar (vòmits, cremors,...) durant tot l'embaràs, però tot va sortir bé. Després de tenir el meu fill, vàrem tenir dos aborts i els dos aproximadament al mateix temps que tu, un de 8 i l'altre de 10 setmanes.

Jo sóc de Girona, però vaig anar a la Deixeus i em van fer totes les proves per aborts de repetició i apart de adherències degudes als legrats la resta de coses estaven correctes.

Jo tinc l'alta des del Gener i ens hi hem tornat a posar sense èxit, espero fer diana aviat i m'han comentat que una vegada em quedi embarassada prengui una aspirina infantil al dia i un òvuls.

Només et puc dir que tinguis molta paciència, en el meu cas des de que vàrem començar amb les proves fins que ens han donat llum verda han passat dos anys, per les dues operacions.

A mi també em preocupa molt la meva edat i la diferència que es portarien amb el meu fill en el cas de que em pugui tornar a quedar embarassada, però també crec que si en tenim ganes i ens veiem amb forces mai es massa tard.

Només dir-te que si necessites alguna cosa només m'ho has de dir... alguna pregunta o el que sigui

Entenc molt com et sents... una abraçada enorme

[nit78]

Gràcies a totes.
Blanca 81, jo també m'he sentit molt identificada amb tu. T'he enviat un missatge privat per fer-te alguna pregunta... crec que ho he fet bé, però no el veig a la carpeta d'enviats (és el primer cop que ho faig). Si et va bé i tens un moment, diga'm alguna cosa.
Moltes gràcies!

[Embarassada]

Hola noies!
Que bé que hagi sortit aquest fil al post, perquè jo estic en una situació similar, però encara no havia gosat escriure (per cert, hola Elantris!! Com estàs, compi?)

Jo vaig tenir una nena quan tenia 30 anys; ens hi vam quedar a la primera i tot va anar perfecte. Dos anys més tard vam anar a buscar el segon, i vaig tenir un avortament a les 7 setmanes. Per sort, tres mesos després tornava a estar embarassada, i tot va anar sobre rodes de nou (ara és un nen de 3 anys). Quan tenia 35 anys, vam decidir anar a buscar el tercer. Aquest cop em va costar quedar-me embarassada, però encara donava el pit... I quan vaig acabar del tot la lactància, m'hi vaig quedar de seguida, però va venir un altre avortament, a les 9 setmanes. Al cap d'uns quatre mesos ho vam tornar a intentar, i de nou un avortament a les 9 setmanes (tot i que s'havia aturat a les 6+5). Demà em fan un raspat...

Amb aquest tercer avortament, jo em pnsava que ho deixaríem estar, però la veritat és que no, ja tenim ganes de tornar-ho a intentar. Això sí, farem les proves (tot per la SS), tot i que la ginecòloga em va dir que està al 90% segura de que tot sortirà OK; perquè tenim dos nens sans. Em va dir que només em podrà dir dues coses: 1-atzar, 2- l'edat (jo ara tinc 37 anys, però el meu home en té 46... Tot i que donen més importància a la meva edat que la seva).

Psicològicament és molt dur, però amb el meu company de moment ho volem anar provant. Ens sembla que és qüestió d'insistir, fins que un espermetozoide i un òvul sans es trobin... Coneixem moltes parelles que han estat pares a edats similars a les nostres, o més! Tard o d'hora ha d'anar bé, no...?

El que m'empipa és que les proves no me les faran fins al tercer cicle de regla, perquè diu que sinó encara hi poden haver hormones d'aquest darrer embaràs que alterin el resultat. I això és un rotllo, perquè ens plantem al juliol o l'agost per començar-ho a intentar... No ho sé, potser tirem pel dret i ho provem abans, tot i que si tornés a anar malament ens ho retreuríem. Però és clar, cada cop serem més grans!

Per cert, això de l'aspirina també m'ho va recpetar, i la progesterona (que ja vaig prendre aquest últim embaràs). En fi, me'n vaig a treballar... Molts ànims a totes! Ja veureu com ho aconseguirem!!
P.D. Per cert, demà serà el meu primer raspat i estic molt espentada. Fa mal...?

[blanca81]

Bon dia a totes!

Embarassada, no et preocupis el raspat no fa gens de mal fisic. A mi me n'han fet dos i no deixen que t'enteris de res!!

Jo en els dos casos l'endema vaig poder anar a treballar normalment. Vaig tenir molesties i perdues durant una setmaneta i ja estar. Molts anims guapa!!

Nit78 no he vist el teu missatge i t'he n'he enviat un aveure si el veus. Per mi tambe es la lrimera vegada i no se si ho he fet be... una abraçada gegant a totes

[Elantris]

Embarassada bonica ja veuràs com tot va bé. El raspat, com t'han dit no fa gens de mal i les molèsties de després son com una regla una mica forteta, però s'aguanta. Tu estigues tranquil·la i si et falta res ja saps que som per aquí! Molts petons guapa!

[Embarassada]

Gràcies, noies! Com que no he entrat mai a quiròfan (quina sort, eh?), la veritat és que em fa bastant respecte el raspat de demà, sobretot tinc por de notar el que em fan i que em faci mal... O sigui que us agraeixo les vostres paraules, ja estic més tranquil·la...
Aquest matí he escrit molt depressa, i ara m'adono que he explicat amb tot detall la meva experiència, però que no us he donat gaires ànims... I la veritat, crec que hem de ser positives! Conec personalment moltissimes noies que han patit un avortament; unes quantes que n'han patit dos o més, i gairebé totes han acabat tenint embarassos normals i nens sans, al final. És normal que ara estiguem tristes i tinguem por, però penseu que les estadístiques diuen que un de cada quatre embarassos acaba en avortament... Vull dir, que és un tema molt tabú a la societat, però un fet molt comú a la naturalesa. I aquí al "Sóc petit" hi ha tanes històries de valentes lluitadores per prendre exemple! Endavant, companyes!! Tenim dret a plorar, a estar enfadades i a tenir por, però encara que trobem pedretes pel camí hem de continuar caminant, fer-nos costat, valorar el que tenim i tenir fe en el futur. Una abraçada ben forta a totes!

[blanca81]

Embarassada guapa,

Com ha anat el raspat? ja estas a casa?

Un petó i anims.

[Embarassada]

Hola noies!
Blanca81, gràcies per preguntar, ha anat súper bé!! M'han adormit del tot i mo m'he enterat de res; tothom ha sigut molt amable i ara només tinc dolorets de regla i una mica de coïssor (per la sonda, crec). Estic eufòrica d'haver-ho passat i de que tot hagi anat tan bé! A més, he conegut una companya del Sóc Petit que treballa a l'Hospital, i no sabeu l'alegria que m'ha fet!
Com esteu, vosaltres? Més animades? Jo avui només pensava que, tot plegat, valia la pena de passar-ho per preparar una caseta ben bonica per al proper cigronet que vulgui venir...
Petons a totes!

[Elantris]

Que bé que anés to bé embarassada!!

I quina casualitat que coneguesis a algú de SP no? Segur que et vas relaxar i tot al saber que hi havia algú dels nostres jajaja!

I avui com estàs? Com van els dolorets/tacadets?
Espero que tinguis una recuperació ben ràpida!!!

[Embarassada]

Hola Elantris, guapa!
Estic súper bé, no em fa mal res i tinc pèrdues molt lleugeres... I el fet d'haver fet net també m'ajuda, psicològicament, a mirar cap endavant...
Va ser boníssim trobar una companya del Sóc Petit! Tinc un record borrós de la nostra conversa, perquè encara estava mig sedada, però va ser molt bonic trobar una persona que, encara que no havia vist mai, sents tan propera i saps que t'entén tan bé...
Tu com estàs, Elantris? Ja esperant la propera regla, espero! Perquè oi que em vas dir que no et feien esperar gens a tornar-ho a intentar? Cada ginecòleg és un món... Jo tinc hora per d'aquí a un mes, que hauran analitzat el que em van treure ahir, i depenent del que ens diguin llavors esperarem més o menys a tornar-ho a intentar... Va, molts ànims, que diumenge comença la primavera, d'aquí no res seran vacances i tot florirà (potser fins i tot les nostres panxetes!).
Un petó!!

[Elantris]

Sí embarassada! La primavera la sang altera i les panxes creixen! jajja!

M'alegro que estiguis bé i ja analitzin el que et van trure. A mi no sé si m'ho analitzaran o no.

Jo encara taco, però es veu que és normal. No estic preocuada jejeje!

Espero que tot segueixi anat de conya. A veure que et diuen d'aquí un mes!
Molts i molts petonets!!!

[Laurasg]

Jo vaig tenir un primer embaràs no massa bo. El nen tenia un CIR (creixement intrauteri retardat) i me'l van haver de treure a les 35 setmanes. Arrel d'això em van fer proves i van veure que tenia problemes de coagulació. En el meu cas una mutació genètica. Això em van dir q podria haver-me provocat avortaments. Ara si vull tornar a quedar-me embarassada m'he de punxar heparina cada dia.

[Llacuna]

Hola noies!
El passat mes de maig em van fer fer una Fiv i vaig aconseguir el positiu! Vaig anar a la 1a eco de control i tot estava bé. Quan hi vaig tornar a la setmana 8 per sentir el cor em van dir que semblava que l'embaràs s'havia aturat... se'm va caure el món a sobre i em vaig sentir tan trista i buida... abans d'ahir hi vaig tornar i em vam confirmar que s'havia aturat.

Vaig deixar de prendre la prgesterona el mateix dimarts (vaig pendre la ultima pastilla dimarts al mati). M'han dit q m'esperi a veure si ho puc expulsar jo sola i sino que em farien un raspat.

La meva pregunta és... quants dies es tarda en expulsar el sac despres de deixar la progesterona??

Moltes gracies

[dama10]

Hola llacuna, en primer lloc, sento molt el que estàs passant... jo vaig passar el mateix a l'abril... avortament diferit a les 8 setmanes.. Jo també estava amb progesterona, que me la posava a la nit i l'última me la vaig posar un dimarts a la nit, i el divendres a la nit vaig començar a tacar.

Em van donar unes pastilles per posar-me, però es veu que no me les vaig posar bé perquè al matí van sortir, però ho vaig expulsar jo sola... Vaig tornar al gine al seguent dijous i ja havia fet net.

Molts ànims!