Embaràs que no evoluciona

[maycris]

Hola,

Algunes ja em coneixeu ja que al febrer vaig perdre un embaràs a les 5 setmanes, tot i q el final del mateix no va ser fins el dia 3 d'abril..

El dia 26 de juliol em van fer una transferència de 3 embrions (2 en teoria molt bon i l'altre regulín)..als 12 dies, l'analítica va donar positiva, però a 32 (ridícul si tenim en compte que l'altre embaràs va donar 300).

Em van avisar que tot i ser positiu, haviem de ser prudents, i q les en les següents anal·lítiques es veuria l'evolució.
A les 48h em vaig fer una, q va pujar a 148, a les 72h, 482, i a les 48h, 700 i pico..
Avui, a 24 dies de la transfer estic a 1200..fatal!, ja ni ha duplicat ..dimecres tinc anàlisis a la clínica, però suposo q veuran q no és evolutiu, a més, des de fa un parell de dies ja no tinc tanta "fermesa" als pits, i tinc un dolor força toca pebrots a les lumbars i al cantó dret.

El ginecòleg em va dir q dubtava q fos un bioquímic per els valors, però q podia ser q a l'eco no es veiés sac o embrió.

No sé com expressar el q sento..no tinc ganes de plorar (igual dimecres em fong a plors..), estic com desencantada, avorrida, i sobretot, molt cansada...

Portem 9 anys buscant, 4 Ias, 2 Fiv i 1 de congelats amb els meus embrions, 1 amb Ovo (embaràs i pèrdua), 1 de congelats d'ovo (-), i aquesta tmb de congelats..

Evidentment q els desgast econòmic ha estat important (molt), però l'emocional crec q està arribant al límit..
Tinc 39 anys recent fets i la meva parella 37, i francament, no sé per on tirar....

Amigues mares, amigues a punt de parir, amigues q no entenen el q passem, amigues q han passat per això i ara q ja tenen el fill ha desaparegut com si res...
És un desencant general...sort q tinc a la parella, sense ell, no sé q faria!

Em sap greu el xorreo q acabo de deixar anar, però la veritat, no tinc a ningú amb qui poder parlar-ho.

Gràcies!!

[Alehop]

Maycris, bonica, nomes vull donar-te molts anims.

Sovint les dones que no hem tingut dificultats per tenir fills crec que no som prou conscients del que suposa voler-ho amb totes les teves forces i veure que aconseguir allò que tant desitges es un camí tan dur.

Per mi totes les dones que lluiteu d'aquesta manera per aconseguir-ho, aixecant-vos cada vegada que ensopegueu amb un obstacle, sou un exemple d'admiracio per la vostra fortalesa i perseverança.

No em puc posar al teu lloc ni aconsellar-te, però si enviar-te molts ànims i una abraçada molt forta.

[helljedi]

Hola Maycris, molts ànims i força. Coincideixo amb l'Alehop, que sou molt i molt fortes i valentes. 9 anys són molts i desgasten a qualsevol. Sé que l'edat ja no juga al vostre favor. Si no tens on recórrer, aquí hi ha gent molt maca, si podem fer alguna cosa per tu, sàpigues que com a mínim tens garantit suport.

Què bé que la teva parella et faci costat, és fàcil que erosioni la relació.

Molts ànims i espero que algú amb més experiència et pugui ajudar.

[ner]

Maycris, t'escric per enviar-te una forta abraçada virtual.

Al llegir-te les primeres linies m'has recordat a mi i al meu estat d'ànim de fa un parell de mesos. Jo vaig veure el positiu, amb beta 50 que també varen considerar baixa, com a resultat de la meva segona FIV. En el meu cas i després de moltes pèrdues no va acabar bé però desitjo de tot cor que el teu no sigui així.

Per algunes aquest camí és molt dur, amb moltes desil·lusions, desànim, sentir-se vençut però també ens fa fortes per tirar endavant la lluita. Tingues present que, tot i patir molt i molt, segur que amb el temps tornaràs a veure una sortida en aquest camí. Per mi el socpetit ha estat un suport on he trobat grans persones que m'han recolzat i comprès, que han viscut situacions semblants. Espero que també et poguem ajudar.
Cuida't molt i ànims.

[illeta25]

Hola Maycris!

E llegit el teu escrit i s’ha m’ha ficat la pell de gallina. Crec que cap persona tindria que passar per la teva situació.
Només passo per donar-te molts d’ànims! Intenta ser positiva i esperar al dimecres el resultat de l’anàlisi, espero que sigui positiu.
Ja ser que es molt fàcil dir-ho ...
Només vui enviar-te molta energia positiva . Molts petons!!!

[cositina]

No sé què dir-te. A mi tambe se m'ha posat la pell de gallina llegint-te i ´s q cada dia em sorprnc mes en aquest foro de que hi hagi tantes injusticies. Jo encara m'estic recuperant animicament d'una interrupcio a les 20 setmanes, un unic embaras, una unica interrupcio, no sé com portaria tenir tantes fallides al darrere pero l'unic que se m'acudeix dir-te és: si tenir fills és el vostrte somni, no pareu de lluitar. Feu tots els intents que el vostre cos i la vostra cartera aguantin. Que mai t'hagis d'empenedir de no haver-lo intentat un cop més. Que mai hagis de mirar enrere i dir "i si la següent fiv hagues estat la bona?". No sé quina es la vostra situació i si us heu plantejat la via de l'adopció. Conec una parella que també ha estat 9 anys buscant, amb ias, fivs... finalment va iniciar papers per adoptar pero finalment i mentre esperavem, ella s'ha quedarçt embarassada per ovodonació. Qui persegueix un somni l'ha d'aconseguir, per una o una altra via. Moltisims anims

[Pecosa79]

Hola Maycris, no hem coincidit en cap foro però només volia donar-te el meu suport, dir-te que a mi també em sembla molt injusta la natura o biologia o digues-li com vulguis, que fa que bones persones passin pel que esteu passant vosaltres... No crec que les paraules siguin suficients per donar-te ànims però vull enviar-te tot el meu suport, una abraçada, i molta força!

[Violeta claret]

Hola Maycris,
Em sap molt greu la teva situació. Jo he pensat un munt de vegades que pel món hi ha algunes parelles que no hagués passat res si no haguessin tingut fills, perquè són un autèntic desastre com a pares i en canvi, hi ha parelles que serien uns pares fantàstics i els hi costa horrors aconseguir-ho...
No ho sé, espero que aviat us arribi la sort i que pel camí no hi deixeu massa la pell. Tinc una cosina que va ser mare als 45, després de molts tractaments i problemes...!
Una abraçada i ànims,

[mimi82]

Hola maycris,

Tot i que nosaltres "només" portem uns 28 mesos cercant (2 anys i poc) puc entendre una mica com et sents, ja que aquesta incertesa de si MAi arribaràs a ser mare és horrorosa...

Jo no he patit cap avortament (encara no he vist mai les dues ratlletes en un TE) però veient el teu cas, volia dir-te, t'han mirat si tens problemes de coagulació? Potser el problema el tens aqui, i per això els teus embarassos no acaben d'arrencar...
És una prova relativament fàcil de fer i encara més fàcil de solucionar (una aspirina o heparina al dia tinc entès...).

De totes maneres, espero que demà tingueu una super sorpresa en la eco i vegeu un super embrionet el qual el cor li vagi a mil!!!

Admiro moltissim la valentia de totes vosaltres, jo no se si aguantaria tota aquesta angoixa que estic visquent ara 7 anys més...

Molta sort preciosa!!!

[IGLELS]

hola Maycris,

fa molts dies que penso en tú, vem coincidir a quan les coses no van be quan estavem patint un avortament, i ara acabo de veure el teu escrit.... Em sap molt de greu, de veritat, porteu tants anys lluitant que el desgast s'entén perfectament. Volia dir-te que molts ànims, no hi ha dret!! 9 anys buscant amb la inocència i la i.lussió del principi ja perduts i trobar-se així de nou.

Hi ha la dita de "quien la sigue la consigue" ojalà pogueu tornar-ho a provar aviat i aconseguiu el vostre somni guapa. Si no sempre es pot pendre decisions com la que comenta la Cositina de la opció de l'adopció.

una abrassada grossa

[mar2012]

Maycris... Ara t,he llegit i et vull enviar una abraçada enorme.. Has fet avui analitica? T,han dit alguna cosa més??
Bonica, espero i desitjo d tot cor q aquest petit estigui amb tu i es quedi fins al final.. Entenc el teu desgast, 9 anys són molts.. Vull dir.te q no estàs sola, q pel q necessitis aquí em tens, i q prengueu el camí q prengueu estarem al vostre costat.. Guapa , tant d bo ens donis bones notícies.. T,envio molts ànims i una abraçada plena d,escalfor.

[maycris]

Hola!

Milions de gràcies per les que us heu interessat!!

Ara venim de la clínica, i la part "bona" de tot lo dolent, és q hi ha sac (buït) però a l'úter. Tots patiem per si era un ectòpic i q estigués a les trompes, per sort,no ha estat així.
Tot i haver-hi sac, és massa petit per les setmanes q portem (demà farà 6), així q volen donar de marge fins el proper dijous, si segueix igual (ja m'han dit q pinta malament), deixaré la medicació amb l'esperança que caigui solet, si no és així, faré Zitotec, ja q dins el possible, no vull fer raspat pq ja porto dos histeros quirúrgiques, la darrera a l'abril per extreure restes de l'embaràs del febrer.

Crec q la meva parella està més moixa q jo..jo estic (avui) millor, tot i q pateixo per quan arribi l'octubre, q és quan hauria d'haver parit la primera pèrdua..o el proper abril..

Mimi82, fa dos anys em van fer un estudi súper complert de totes les proves de coagulació del món mundial, i tot ok. Ara, m'han de repetir 3 q poden fer variacions, i tmb la de tiroïdes, q es veu q provoca abortaments.
Per precaució, a ell li faran prendre des de ja antioxidants per els , preventiu, ja q ell està fet un toro.

I poc més..ara ja amb ganes q passi aquesta setmana, liquidar el tema, i tornar a fer vida normal (anar al gimnàs, poder córrer, nedar, fer dieta,beure cervesa belga, cocacola, gintònics..jaja)

No sé quan hi tornarem, però ho farem, l'adopció està casi descartada (no estem casat i ahir em van dir de Benestar Social q cada cop està més xungo), així, q quan ens quedem sense un duro ja veurem...ara, a descansar una mica.
Milions de petons per totes!!, molta sort q les q esteu cercant i també a les mamis i embarassades!

[SOLEX76]

Maycris, t'envio una abraçada gegant, em vaig alegrar molt del teu darrer positiu i no m'esperava pas tot això. No és just que per ser pares s'hagi de passar per tot el que heu passat. No ho és. Et dessitjo tota la sort del món i que no defalliu. Trasmetes molta força i positivitat, però a vegades, com quan vas obrir aquest post, és inevitable defallir, perque els cops s'han de païr i no sóm màquines, sinó persones amb sentiments, i tot això és molt dur. Que et facin proves, i estic segura que ho aconseguireu. Si o si, arribarà. Ja se que l'edat importa i que el rellotge està ahí, però en sèrio, amb 39 n'hi ha marge, i un bon marge encara, almenys és com jo ho veig. Una abraçadota, guapa.

[tuijoserem4]

Bonica!!!

Crec que mlagrat tot és molt bo que hagis escrit aquest post, perquè ara mateix t'anirà bé compartir aquest defalliment, aquest dolor i perquè no dir-ho aquesta impotència....així que ja veus, ple de gent s'aboca a donar-te els ànims i suports que tant et mereixes i jo també!!! t'admiro sincerament!!!!

...Sincerament penso com la solex, amb 39 anys hi ha marge, mira m'has fet pensar en un cas semblant, d'una noia que ha estat prop de 7 anys, i al final amb uns òvuls del banc d'óvuls han aconesguit un embaràs crec que a la Quirón...si vols més informació puc mirar de consultar...

Diuen que per grans fites calen petites metes, aquestes seran veure com evoluciones, fer aquestes proves que comentes..i així fins arribar a la meta! que penso que hi arribaràs segur!!

Tot el suport, ànims i gràcies per compartir-ho!!!!

[noemidb]

Hola Maycris,
Quan he llegit el teu escrit he sentit ràbia per la situació q heu viscut i esteu vivint.... Per què ha de passar??? I més quan ho desitges tant???
Jo no he patit el mateix, però m.he sentit molt incompresa amb la meva pena... I és q la gent sembla q no sigui empàtica o tampoc volen entrar ja q els hi fa mal... Només t.entenen persones q viuen aquestes circumstàncies...
Són molts temes q es porta al cap, tant econòmics com emocionals, q són pitjors de portar...
L.esperança és l. Últim q es perd, xo costa veure.ho de vegades..
Si necessites algu amb qui desfogar.te ja q de vegades escriure a aquest foro no en tens prou i rebre un espai de més escolta en un moment donat si vols pots comptar amb mi
J o vaig tenir la sort de tenir un gran suport amb la treballadora social de l.hospital on vaig parir
Molta força a tots dos, cuidar.vos molt

[mimi82]

Maycris, reina, esperava de tot cor que aquest cop s'hagués produit el miracle, sento molt que no hagi set aixi, no es just que el camí sigui tant llarg i pedregós per algunes persones, però ens ha tocat aixi, i no podem fer res més que aixecar-nos cada cop que caiem...

T'envio molta força per encarar el nou procés de proves i tota la sort del món en el proper intent, estic segura que el vostre somni es farà realitat!!

Una abraçada!!

[maycris]

Bon dia!

Doncs aquí estem...
He deixat passar uns dies per veure com anava tot, i avui ja he començart a perdre

Fa uns dies em van dir q es va parar cap a la setmana 5/6 (avui faig 7). Dimecres em van fer una eco i el sac estava igual i sense embri, així q vaig deixar la medicació, i avui començo a tacar i a tenir mal reglòs.
En teoria avui havia de fer la pauta del cytotec (4 vaginals) per provocar les contraccions, a veure com va el dia..com a mínim no haver de passar-me el cap de setmana tancada a casa!

En quant al ànims bé...avui millor, tristor he passar poca, pq des del principi ja sabíem q era complicat, i "millor" q no s'hagi fet embrió.., si q he passat dies de cabreo monumental, però a part d'això, res.

Xungo serà a l'octubre (data del part del primer embaràs), i al desembre q neix el bb d'uns amics q estàvem en tractaments com nosaltres, i q tmb van patir avortaments, i q ella ara, fa mesos q ha desaparescut del mapa..això q sí q m'ha fet mal..

en fi, milions de gràcies a totes i espero q d'aquí a no massa ens "veiem" per altres posts!

Molts petons!

[mimi82]

Bon dia!

Doncs aquí estem...
He deixat passar uns dies per veure com anava tot, i avui ja he començart a perdre

Fa uns dies em van dir q es va parar cap a la setmana 5/6 (avui faig 7). Dimecres em van fer una eco i el sac estava igual i sense embri, així q vaig deixar la medicació, i avui començo a tacar i a tenir mal reglòs.
En teoria avui havia de fer la pauta del cytotec (4 vaginals) per provocar les contraccions, a veure com va el dia..com a mínim no haver de passar-me el cap de setmana tancada a casa!

En quant al ànims bé...avui millor, tristor he passar poca, pq des del principi ja sabíem q era complicat, i "millor" q no s'hagi fet embrió.., si q he passat dies de cabreo monumental, però a part d'això, res.

Xungo serà a l'octubre (data del part del primer embaràs), i al desembre q neix el bb d'uns amics q estàvem en tractaments com nosaltres, i q tmb van patir avortaments, i q ella ara, fa mesos q ha desaparescut del mapa..això q sí q m'ha fet mal..

en fi, milions de gràcies a totes i espero q d'aquí a no massa ens "veiem" per altres posts!

Molts petons!

Guapi, tens tot el dret del món a estar enfadada, i trista, i millor que ara ho estiguis per treure-ho tot per estar al 100% quan decidiu tornar a començar...

I sento molt lo de l'amiga desapareguda, jo tb tinc un cas proper que anavem una mica a la par, i que no m'hagi fet gens particep del seu embaras també m'ha fet mal, però que hi farem...
M'ho miro pel costat "positiu" de que així també aprens, per exemple jo no ho faré mai de deixar de banda a ningú un cop assolit l'objectiu, igual que mai se m'acudirà preguntar a ningú per quan es posen a buscar un o el tipic comentari de "lo millor de tenir un fill es fer-lo, aixi que quans més mesos passin de provar de fer-lo millor!".

Una forta abraçada!!