Avortament per biopsia corial o amnio

[tuijoserem4]

Hola,

He obert aquest post per compartir la meva experiència. Espero que no hi vingueu a parar si esteu buscant info de les proves, ja que l'objectiu no és desanimar ningú eh?!Sinó trobar mares i pares que hagueu passat pel mateix i ens poguem interncanviar sensacions...

Fa 12 dies em vaig fer una biopsia corial perquè tinc un alt risc per una traslocació roberstoniana, ja me la vaig fer amb la meva primera filla, la veritat és que és un mal tràngol però hi ha un 10 % de possibilitats de resultats negatius i sense dubtar-ho ens la vam fer. Estava d'11 setmanes i m'ho va fer una de les persones més experimentades de la Maternitat ( Clínic), al cap d'una setmana sangrats....bé, em va passar amb la meva primera filla, em planto a urgències i em diuen que és normal, tinc un hematoma i que no em precoupi, al cap de dos dies segueixo sangrant, vaig a buscar els resultats...és un nen i està sa!!!! m'exploren....però el cor ja no li batega....no ha pogut sobreviure a l'hemorràgia causada per l'agulla....

Bé, m'estalvio la resta...avui m'han fet el legrat....

Estava preparada per un avortament esponatni, fins i tot per un resultat poc favorable amb el que això comportava, però no ho estava per ser el 0,5% que perden el seu fill ( sa)

Alguna de voseares ha passat per això? En el proper embarás no em veuré amb cor d'afrontar aquesta prova....ho heu hagut de fer??

Moltes gràcies!

A les que buscàveu info sobre biopsia o amnio, fue el que fue penseu que un tant per cent no és signifcatiu fins que et toca a tu, aleshores passa a ser un 100 %, jo no em faria mai de la vida cap prova invasiva sinó tingués risc alt!!!

[cositina]

Hola guapa. Em sap molt greu el que acabes de passar. Aviam si per aqui trobes alguna altra amb la mateixa situació. No ha estat el meu cas, jo he passat fa poc una ILE a les 20 setmanes per espina bifida, però quan ja vam decidir q no seguiriem endavant amb l'embaraàs, em van fer una amniocentesis, i em van dir q en els propers embarassos me l'hauré de fer. Tinc 29 anys i tota la vida he dit q no volia tenir fills més enllà dels 35 per no haver de fer la amnio per indicació mèdica, i ara resulta q me l'hauré de fer sempre. És el primer cop q llegeixo un cas com el teu, i tant de bo no es torni a repetir. Només et volia animar a passar per aquest post on trobaràs moltes noies q han passat un avortament per diversos motius, allà crec q no hi ha cap q hagi estat pel mateix motiu q tu però jo hi he trobat molt de suport:
viewtopic.php?f=41&t=3822&start=9060

una abraçada

[piula29]

Ostres noia, em sap molt greu. Jo no he passat directament per això, però sí que m'he fet dues biòpsies corials. La primera, per corroborar una molt mala notícia (i conseqüent ILE), i la segona per corroborar que la meva nena venia sana.
És dur haver-la de fer, és molt dur el percentatje de pèrdues. No et puc dir què faria jo en una següent vegada, perquè fins que no t'hi trobes no ho saps, però sí que et recomanaria que t'informessis sobre la possibilitat d'estudiar aquesta malaltia per via sanguínia.
Vaig llegir que ara es podien estudiar cromosopaties a partir de la sang de la mare. No et sé explicar més, però possiblement el genetista o el ginecòleg et sapiguen dir si en el teu cas serviria i si ja està en servei o no.

Molts ànims bonica.

[cositina]

crec q la Piula parla de les noves anàlisis no invasives, com el test Harmony. Fa pocs dies la meva ginecolega em va comentava que ara mateix aquest test no substitueix del tot a la amnio perquè no cobreix totes les malalties que sí que mira la amnio, apart que si al harmony veuen algo dolent t'has de fe rla amnio igualment. El q em deia la meva gine és q aquests tests estan avançant molt i que en un any per exemle potser si q podrien arribar a substituir totalment la amnio... de manera que a curt termini potser ja tot srà no invasiu

[SOLEX76]

Hola tuyjoserem4. Quan a la tarda t'he llegit m'ha fet molta pena el que t'ha passat, molta. Has estat molt valenta en obrir aquest tema i parlar-ne, molt. I generosa per voler donar aquest missatge perque a ningú li torni a passar.

Em sento molt identificada amb qeu no estaves preparada per ser "el percentatge" perque et toqui. Jo vaig passar per una interrupció per malformació al cervell del meu primer fill, 3 casos cada 10.000 aprox., i vaig ser conscient que aquestes coses no només "els passen als altres", ja saps, vaig comprovar que sóc també vulnerable i susceptible que em toqui. Quan el meu germà (ells han fet amnio els dos embarassos, sense risc, només per assegurar-se que no venia amb trisomia) fa uns dies em deia "pero... no has fet amnio?, com així?", doncs em va sortir directament "perque si m'ha tocat l'un de 3.500 qui m'assegura a mi que no em tocarà l'un de 100.... jo ho veig un risc altíssim", i no ho entenia gaire... però ja sabia ben bé el que em deia.

No he viscut exactament el que descrius al títol de tema, però si n'hi ha un punt en comú, i a diferència dels avortaments espontanis: intervenir en la pèrdua activament. I això comporta un dolor o una càrrera emocional i mental extra. Malgrat el meu petit no estava sa, si que era compatible amb la vida (ampli concepte) i no va faltar alguna opinió en el sentit de no interrompre pq podria ser uns dels percentatges que porten una existència més o menys bona. Això feia la decissió molt difícil.

Només et diré que tu ho vares fer amb tot l'amor, pensant en la vostra família (i en la vostra petita). Això no ho dubtis, val?.

Ah!, altre cosa, t'ha assegurat que va ser per l'hemorràgia?, que no tenia qualque cardiopatía?. Això ho saben segur sense analitzar-ho?. Perque ben podia haver sigut tot casualitat i coincidir.

Molta força aquests dies. Jo també et convido, com la Cositna, a passar-te pel "les que hem patit ... i ho volem tornar intentar", trobaràs molt de suport, ja només llegint en silenci. Una càlida abraçada.

[tuijoserem4]

Moltes gràcies a totes per les vostres sinecres respostes, ajuden, donen força...i per la vostra sinceritat al obrir-vos i explicar les vostres experiències. He siguit els vostres consells i he anat al post de " les que hem patit un avortament i ho volem...", només llegint ja em sento més compresa, amb més ànims.

Jo sóc una persona molt positiva i de fet sempre he pensat que quan estàs embarassada t'has d'envoltar de bones històries, ja que ajuden a crear un clima que tranquiliza, segurament si ha de passar alguna cosa passarà igual però mentre no hi hagi senyals d'alarma no patiràs.....amb això que m'ha passat com dieu a l'altre post tinc la sensació d'haver perdut la inocència! ai quan ho he llegit....

Bé ! gràcies i ens seguim llegint!

Avui una mica més assimiliat que ahir, aquest nen formarà part de la meva vida per sempre més....

[cuqueta]

tuijoserem4 em sap greu el que t'ha passat
Jo m'he fet dues vegades l'amniocentesis i tant els resultats com la proba en sí han anat bé. No tinc risc de patir cap malformació ni malaltia genètica, però és la meva decisió i si mai torno a estar embarassada me la tornaré a fer. Penso que és una cosa molt personal i no es pot generalitzar, cadascú ha de triar i després assumir-ne les conseqüències, tant per bé, com per mal, quan et sotmets a aquestes probes ja tens en ment que si alguna cosa no va bé l'embaràs no tirarà endavant, els pares han de valorar que és més important, poder interrompre l'embaràs en cas de que el nadó no vingui bé (perquè si et fas aquestes probes és perquè tens clar que l'interrompries), el risc de perdre el nadó per complicacions a la proba, o bé tirar pel dret i després conviure amb una malaltia, no sé, és mooolt personal i depèn de les vivències de cadascú.

Un petó

[tuijoserem4]

Cuqueta,

Gràcies per les teves paraules.

La meva intenció no era dir a nigú el que ha de fer o no, ni molt menys, tants sols recordar que són proves invasives, amb riscos importants, sovint medicalitzem tant les nostres vides que no ho pensem així, jo si no tingués els meus antecendents no crec que l'hagués fet,per edat en pricnpi no hi havia gaire risc, amb la primera filla tenia 28 anys i ara en tinc 30,a més les proves descarten una sèrie de anomalies però n'hi ha milers que no es poden detectar, no tot és controlable... i que s'ha de valorar molt si val la pena fer-les o no, t'aaseguro que el que em sap més greu de tot és haver-lo perdut com a conseqüència del biopsia a les 12 setmanes...

Els tants per cents semblen petits però et poden marcar per sempre....

Respecto per damunt de tot el que cadascú decideixi...per damunt de tot....però no podem menystenir els riscos...perdre un fill que venia sa per la prova en sí és molt trist.

[piula29]

SOLEX que ben explicat bonica. Els percentatges a algú els toca, i en aquest cas a nosaltres. Esperem que no repetim.
I pel que fa a la pèrdua de la innocència durant l'embaràs, és un fet. Però noies, jo en el segon embaràs vaig canviar el xip a partir de la meitat de la gestació i llavors ja el vaig disfrutar a tope!
ànims i sort bonica!

[tuijoserem4]

He volgut recuperar aquest post que vaig obrir fa uns mesos per compartir que torno a estar embarassada, ara estic de 7 setmanes, o sigui que encara queda un camí per endavant...però estic il·lusionada! Els estudis de coagulació apunten a que tinc uns valors desajustats, és possible que per aquest motiu la biopsia em provqués un avortament....en tot cas, d'aqui uns dies tinc visita i m'ho explicaran bé, potser cal medicació, més repòs després de les proves, etc...enfocarem el tema de l'estudi genètic.

Jo per part meva he descartat la biopsia i em decanto per la amnio...suposo que la experiència de cadascú marca el camí....


Gràcies per llegir-me!

ànims a totes!

[cositina]

guapa, una pregunta, dius q t'han sortit els valors de la coagulacio desajustat: pero suposo q abans de fer-te la biopsia de corion l'altre cop tambe et van mirar la coagulacio, oi? en aquell moment et va sortir tot ok? jo tambe estic de 7 setmanes (suposo q tens dpp al juny aixi q t'animo a passar-te per aqui: viewtopic.php?f=85&t=38193)
i jo en teoria m'hauré de fer l'amniocentesis

[tuijoserem4]

Cositina,

De fet fa molts anys em vaig fer uns estudis específics, perwuè sangrava molt, sovint pel nas, quan em feia una ferida sangrava molt i sempre duia blaus pel cos, això amb uns dotze anys, a Belllvitge em van fer un estudi i em va dir que tenia una coagulació lenta,podia fer vida normal, però en cas de operacions i similars sempre havia d'avisar. Durant anys em vaig prendre amchafibrine...

Amb el meu primer embaràs ja vaig avisar, i em van dir que no patís, que normalment el problema durant l'embaràs és el contrari, fer coàguls...resultat: hemorràgia dos dies després de la biopsia, però amb la sort que la meva filla es veu que era forta i després de 3 setmanes de repòs tot es va posar a lloc.Després del part també hemorràgia forta, però diuen dins dela normalitat....(?)

Amb el segon embaràs vaig avisar i el mateix...em van fer un estudi bàsic de sang i tot estava normal...resultat: hemorràgia+ avortament

Per aquest motiu han volgut ( per fi) estudiar seriosament la coagulació. No estan complets, de moment hi ha uns factors desajustats, i els hi falta una part, suposo que el dia que hi vagi ja la tindran,,,

Diuen que hi ha el mateix risc de pèrdua amb una prova o l'altre, sempre que no hi hagi casos anòmals tipus el meu...també és cert que l'amnio la fas més endavant i l'embrió està més desevnvolupat i això tmbé fa que sigui menys vulnerable a la prova...

Per cert, estic de 6! no sé perquè he posat 7! l'inconscient i les ganes que el primer trimesrtre passi aviat suposo...


Una abraçada!!