Quant s'ha d'esperar després d'un avortament espontani?

[Airin]

Hola noies,

Desgraciadament he perdut el meu cigronet a les 7 setmanes de gestació. Estic pendent de la visita a la ginecòloga, però ja em pregunto quina quarentena hauré de fer abans de poder-m'hi tornar a posar. Encara estic passant el dol (sembla mentida, oi, com ens podem vincular tant a una coseta tan petita) però també mantinc la il·lusió de tornar a ser mare.

Gràcies per endavant per ajudar-me.

[núvol]

Hola Airin, en primer lloc molts ànims, jo també vaig passar pel mateix. En el meu cas, el vaig perdre a les 11 setmanes, em van dir que m'esperés a la primera regla i després que m'hi tornés a posar, pero jo vaig preferir esperar dues regles per veure si aquesta em venia regular i "com un rellotge" com deia jo, i efectivament, després de la segona regla vam començar de nou i el mes següent ja no va venir....així que vam anar molt ràpid.

Ànims!.

[Laia]

Hola Airin,
ho sento, jo fa 1 setmana avui que tb vaig perdre el meu a les 5 setmanes.
a mi la gine em va dir 1 cicle.que esperés que vingués de veritat i ja està, ja que no m'han hagut de fer raspat i ho he expulsat tot perfecte!

sort!segur que en res hi tornes a estar!!

[Airin]

Moltes gràcies Núvol i Laia per la rapidesa en les vostres respostes. Laia, em sap molt de greu, espero aviat poguem lluir panxeta totes dues. Núvol, espero ser tan ràpida com tu i tornar-m'hi a quedar de seguida.

Un petó ben fort!

[Amal]

Això el teu gine et dirà segons el teu cas. Jo vaig tenir un avortament al juny passat i vaig haver d'esperar una regla. De seguida vaig tornar-me a quedar i demà ja faig les 40 setmanes! Molta sort a totes!

[laurajuga]

Molts ànims q en res et tornaràs a quedar embarassada! Jo tb en vaig perdre un a les 6 setmanes. Justament estava a la consulta del metge quan vaig començar a notar les pèrdues. La següent regla q em va venir va ser l'última q he tingut, i d'aixòja fa més de 1 any i 1/2.... ara estic disfrutant la meva petita com el millor regal de la vida...

[Majka]

A mi també hem va passar a les 11 setmanes i el ginecòleg hem va dir que esperes 1 cicle i ja m'hi podia tornar a posar. La veritat és que ens vàrem esperar més per qüestió de calendari, però ara tinc una patufeta de quasi 6 mesos. A més a més, vaig passar un embaràs molt complicat, primer des de l'escepticisme, no hem volia fer moltes il·lusions fins que passessin els 3 mesos i fos segur del tot, i desprès vaig tenir pèrdues als 4 mesos i mig i hem vaig haver de passar quasi tot l'embaràs fent repòs. Així que fins que no vaig tenir la meva filla als braços no ho vaig veure segur.
Ja se que ara tot és molt dur, pensa que has de passar el teu període de dol i que les hormones no ajuden gaire. Però amb el temps tot passa. Endavant i molts ànims!!!

[Airin]

Veig que la majoria no heu hagut d'esperar gaire temps, això anima tot i que, com dieu, el dol va fent el seu curs. Gràcies un altre cop per les vostres respostes

[xuxe]

Hola noies!!!! Jo estic com vosaltres.... jo vaig tenir un embaraç retingut...i el 28dabril el vaog expulsar per mi sola....quan el vaig expulsar estava de 7+5.... el gine m va dir k esperes una regla i k segurament ja podria tornar a començar.no m van haver de fer rspat ni res. pero k abans m fra una eco per donar-me llum verda...
Es un mal trangol però tinc ganes de tornar a ser mare.... suposo k si no hagues tingut la meva petitona...hagués estat més horrible@!!! Parlant m lentorn mhe adonat k moltes noies hi han passat.... i totes elles son o tornen a ser mares....
Espero k totes aviat pogurm lluir una bona panxolina

[fada81]

Hola noies,

Jo fa poc més d'una setmana que vaig tenir un abort espontani. El 17 d'abril estavade quasi sis setmanes i el vm veure i li vam sentir el cor. I a la seguent visita, el dia 30 d'abril, ja no bategava, havia crescut el que li tocava i el metge em va comentar que debia fer poc que s'havia parat..encara em costa quan hi penso, però encara estava de poquet. Fa molt de mal el fet de la il.lusió que ens havia fet a tots (feia poc que ho haviem dit als pares i germans..) i tots estavem molt contents..i de cop i volta ja no estic embarassada, em van donar unes pastilles i ho vaig expulsar tot i no m'han hagut de fer legrat. El metge em va dir que comptès aquest sagnat com a una regla i que després de la següent ja ens podem tornar a posar, i en tinc moltes ganes...perquè volem ser pares.
Quan passes per això veus que realment és molt comú que passi aixó, però mai penses que et tocarà a tu..
Noies, ho aconseguirem!

[Laia]

Hola Airin,has tingut ja visita amb el gine?que t.ha dit???

Hola Fada,ho sento.jo era a cercadores quan vam cantar el teu positiu i ho sento molt.ara a esperar el següent cicle amb il.lusió i força que segur ens hi quedem aviat.
Jo esperant tb que em vingui de nou x poder tornar a començar la búsqueda.
Tarda molt en venir les que ho heu patit???com un cicle,sobre els 28?? O més????
Es més dolorosa la següent ovulació o com sempre????

Gracies a totes!

[Airin]

Bon dia! Laia, gràcies per pensar en mi Vinc de la gine i m'ha dit que tot estava perfecte i que esperés 2 regles abans de tornar a la cerca. Tinc cicles curts, espero que els següents també ho siguin.

Jo també em pregunto si canviarà alguna cosa del cicle, potser com que n'estarem més pendents ho notarem més.

Fada, em sap molt de greu que també hagis hagut de passar per això. Molts ànims i que puguis lluir panxeta aviat.

Un petó a totes

[Airin]

Xuxe, que no t'havia dit res. Aixo de l'embaràs retingut no ho havia sentit mai.

A mi també m'ha ajudat tenir la meva filla i saber que, per desgràcia, és molt freqüent patir un avortament. Que bé que després d'una regla ja t'hi puguis posar. Molta sort!

[copina]

Hola a totes,

em presento. Tinc 30 anys i fa una setmana vaig perdre el meu "bitxet" de 7 setmanes. Ho estic passant molt malament, era un embaràs molt buscat i mai en la vida hauria pensat que em passaria a mi... A més, molta gent em diu "au, tu pensa en una altra cosa i ja està", com si no hagués passat res i per mi el que ha passat és un cop molt fort...
Ara, un cop m'ha passat, m'estic assabentant de molts casos, i de dones properes a mi, i agraeixo saber-ho ara perquè no em sento tan sola, però al principi.. bufff... em pensava que era "rara", que tenia algun problema... Bé, segurament sabeu de què us parlo.
El meu avortament va ser diferit, em van dir, és a dir, que vam saber que estava aturat quan em van fer l'ecografia a les 10 setmanes, el meu cos no feia res per expulsar-lo i jo seguia amb símptomes d'embaràs. Em van donar tractament amb cytotec, el dia 6, i el dia 8 vaig anar a revisió i em van dir que no m'havien de fer raspat, que ja havia sortit l'embrió, i que el que quedava aniria sortint a poc a poc. Pel que fa a això de quant temps s'ha d'esperar per tornar-ho a intentar, a mi em van dir que, sense comptar la "regla" que tinc ara, he d'esperar que en passin dues més; és a dir, la de juny i la de juliol.
El dubte que tinc és sobre quan es pot tornar a tenir relacions sexuals, a vosaltres us van dir alguna cosa? Hi ha gent que em diu que s'ha d'esperar dues setmanes, n'hi ha que em diuen que més... També hi ha gent que m'ha dit que no et posar tampons, ni banyar-te, i a mi la ginecòloga no em va dir res d'això... En sabeu res?

Una abraçada a totes.

[Airin]

Copina, en primer lloc, em sap molt de greu la teva pèrdua. No entenc la gent que vol que passem pàgina ràpidament. Jo, per sort, no m'hi he trobat, al contrari, tant la meva parella com la gent més pròxima a nosaltres ens acompanyen en el dol, i això no treu que tinguem il·lusió per tornar-nos-hi a posar, però també necessitem estones per plorar. I sí, els avortaments són molt més freqüents del que pot semblar, jo ja en coneixia casos i això m'ha ajudat una mica a pair-ho.

En el meu cas també m'he d'esperar dues regles i tampoc m'han dit res de les relacions sexuals ni de res. Nosaltres encara no hem fet deures des que la doctora em va dir que ja havia fet net. Si algú ens pot aclarir si cal fer quarentena ho agrairé molt.

Una abraçada

[Laia]

hola boniques!
Copina t'acompanyo en el teu dol, ho sento.no et puc dir res més que no t'hagin dit pq é smolt dur.jo dins de la "desgràcia" ja tinc 2 fills més que em donen ànims tots els dies!
sobre quan tornar a tenir relacions, jo les vaig tenir passada 1 setmana, quan ja vaig deixar de sangrar totalment.no em van dir res de quarentena, pe`ro entenc que cada cos és diferent segons també l'edat gestacional de l'embrió.

lo dels tampons tampoc em van dir res pero buscant pel SP al "quan les coses" vaig llegir que res de tampons, per tant he fet el mateix i s'enten que estàs expulsant més que sang i per tant un tampó no és bo.

sobre quan tornar-hi?a mi em van dir una regla sense comptar la de l'avortament, el meu dubte és que taco des d'ahir roig, no tant abundant com una regla, però només fa 15 dies de l'avort com que no sé si ja m'hi puc posar o no, dilluns tinc hora al meu gine que em miri bé i que m'aconselli.

petons a totes.ànims per superar-ho boniques.

[copina]

Hola un altre cop,

Moltes gràcies per la resposta ràpida i els ànims. No ho vaig posar a l'altre missatge, però evidentment també us envio els meus ànims i una abraçada ben forta. Entre totes ens enviarem prou força positiva.
Avui he anat al metge de capçalera, de la SS, perquè tot això de l'avortament m'ho van "descobrir" a la privada, que a la SS tenia la primera eco per demà :-S La qüestió és que el metge de capçalera m'ha dit que m'he d'esperar entre 5 i 6 mesos a tornar-ho a intentar, perquè diu que si em torno a quedar embarassada d'aquí a dos mesos o tres i torno a avortar segurament serà massa dur emocionalment. Jo he sortit plorant d'allà... i encara no sé exactament per què... D'una banda, tinc moltes ganes de tornar-me a quedar embarassada, però per l'altra, també tinc por que em torni a passar el que m'ha passat ara... No sé, suposo que el que m'ha afectat és que m'ha dit clarament que em pot tornar a passar i jo no vull que em torni a passar... Però no hi puc fer res... Ai, que tonta que em sento...

Una súper abraçada

[IGLELS]

Hola copina,
quin pal tot el que t esta passant ... T entenc perfectament. Jo vaig tenir un abortament espontani estant de 7 setmanes i com que l estavem buscant tambe ho haviem dit a tothom. Vaig començar amb perdues 2 dies abans de la visita amb el gine de la privada. Em van fer una eco i el saquet no corresponia per les dates que li havia dit era petit i es va arrivar a sentir el batec super lent i fluix. Al dia següent vaig expolsar un coagul i vaig tornar a anar a l hospital a que em miressin. Em van donar unes pastilles i unes gotes ja nomes tenia restes de sang. Va anar tot super rapid, per sort, pero vaig passar uns dies molt trista. Tinc un altre nen i aixo em va ajudar a superar-ho mes o menys ràpid.
El que et vull dir es que quan li vaig preguntar al meu gine quan podriem tornar a buscar em va dir que el que sempre s aconsella es una regla o 2 pero despres em va dir que en realitat no hi ha cap estudi que digui que estigui contraindicat o sigui dolent posar's-hi quan volguessim. Que ell hava vist moltes dones que s hi havien tornat a quedar de seguida i tot havia anat be. Aixo em va fer obrir els ulls i relaxar- me per que per mi, posar- me amb metodes anticonceptius, quan en realitat el que vols es el contrari era anti natural.
En definitiva, jo crec que qui ha de valorar si ho podras aguantar emocionalment ets tu, el gine et diu aixo però no te perque tornar-te a passar. No crec que per que esperis molt o poc canvii el que hagi passar. Aixo per desgracia es veu que es molt comú.. A mi em va passar fa 2 mesos i vem començar una busqueda tranquila quan vaig deixar de sagnar i quan em va venir de gust emocionalment pero ja amb la tranquilitat de que podia quedarm -hi en qualsevol moment (que era el que volia) tenia sensacio de perdua de temps.

Pel que he pogut veure, aixó per desgràcia ens ha passat a moltes i justament el que a la majoria ens ha ajudat es poder tenir una data propera per tornar a buscar. Consulta ho amb el gine privat si et vols quedar mes tranquila.
Anims guapa!
En quant a lo de sagnar que comentava un altre noia despres de 15 dies a mi em va passar la setmana passada i vaig anar a l hospital a que em miressin. No m havia passat mai i despres de comprovsr per pipitest que no fos embaraç i de fer una eco em va comentar que potser era un desajust hormonal per estres. No se, si no estas tranquila ves al metge.
Anims a totes que ho aconseguirem!

[SOLEX76]

M'acabo de connectar i t'estava llegint, Copina, i no donava crèdit a això dels cinc, sis mesos d'espera per protecció emocional. I tot seguit t'ha escrit la IGLELS i subscric tot, tot el que t'ha dit, jo t'anava a dir el mateix. Està clar que el metge de capçalera t'ha donat aquesta indicació amb la millor de les intencions, però jo trobo (i ho he passat) que és molt enfonsant prendre precaucions durant mesos quan el que es vol és quedar-s'hi.

Jo, sense perjudici que ho consultis amb qualque gine, esperaria una o dues regles i prou, bonica.

Molts d'ànims amb aquest dol, guapes, és dur, frustrant, et quedes amb l'autoestima tocada, busquem causes per tot, les parelles no sempre ho viuen com noltros i a vegades l'empatia no és la que esperem, però hem de confiar i mirar endavant. Això si, treient tot, ploreu tot el que us vingui de gust, i poc a poc tot es posarà al seu lloc també, ja veureu.

A moltes us conec, Fada81, Laia, molts petons . Paseu-vos per "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" quan vulgueu, allà ens apleguem unes quantes

[copina]

Hola a totes,

moltes gràcies pels missatges.
Aquest cap de setmana he estat parlant amb el meu marit, d'això de quant esperar i hem arribat a la conclusió que 1) ara mateix no ens hem d'agobiar per això, ara hem de passar les emocions que ens provoca l'avortament, sobretot jo he de passar-ho i plorar-ho i després ja veurem com estan les coses. Amb calma. i 2) passem totalment d'esperar 5 o 6 mesos, ens sembla molt i ens fa il·lusió tornar-nos a quedar embarassats. A més, que potser ho comencem a intentar d'aquí a 3 mesos i no ens hi quedem fins més endavant (per aquest primer embaràs vàrem estar uns 8 mesos).
No sé, crec que ara m'he de relaxar, superar això, treure tota la pena i l'angoixa i quan passi l'estiu ja veurem com estem i, si en tenim ganes (que jo crec que serà que sí), ens hi tornem a posar. El meu germà es casa a principis d'agost, així que he pensat que ara pensaré en això, els ajudarem amb els preparatius i amb el que necessitin, he tornat a la feina, estic fent la tesi doctoral, que aquestes setmanes no he estat capaç de fer res, però si d'aquí unes setmanes m'hi torno a posar, crec que m'anirà bé. I quan passi l'estiu segur que ja estaré més tranquil·la i animada.

Pel que fa als ànims, no sé si a vosaltres també us passa però a mi em fa la sensació que estic en una muntanya russa... Hi ha moments que sembla que estic bé i després, com de sobte, o perquè veig una embarassada o perquè passa qualsevol cosa, em poso a plorar com una tonta... Ahir vaig cremar unes galetes que havia fet i va ser un drama... :-S Tinc com una sensació de descontrol emocional... Suposo que també són les hormones, que deuen estar fent de les seves...

Bé, guapes, una súper abraçada plena d'ànims a totes