Tinc molta por i estic molt trista... Desprendiment d'àmnios

[rossetona]

13+6

Bon dia.

Fins fa 2 setmanes portava un embaràs espectacular, com el del meu fill. Però dimarts 5 de març vaig tenir una hemorràgia molt forta. Vaig anar d'urgències i em van dir que el bebé estava molt bé i que tenia un hematoma. Dos dies després, quan ja no sagnava, vaig tornar a la gine i em va dir que ja no tenia cap hematoma, que segurament no tornaria a sagnar.

A l'eco de les 12 setmanes, van veure que el bebé estava molt bé, el triple screening va sortir de conya... però jo vaig veure una cosa rara al sac amniòtic. Li vaig preguntar a la gine i em va dir que no era res. Però jo em vaig quedar amb el dubte. Per això, vaig demanar hora per fer-me una eco d'alta resolució. Em van donar hora per dilluns 18.

Dissbate passat, 16 de març, vaig tornar a començar a tarcar. Aquest cop, marró. Des d'aleshores, taco amb totes les tonalitats de marrons que us imagineu. A l'eco del 18, vaig anar sobretot perquè em miressin això del sac i si hi ha hematomes. No hi ha cap hematoma... enlloc. Però el sac amniòtic està parcialment (un 30%) desenganxat. El gine que em va fer l'eco no li va donar massa importància i em va dir que en la majoria dels casos es torna a enganxar i que era bo que anés sagnant (marró) perquè volia dir que la sang que encara tinc acumulada (en el forat on hi ha el desenganxament) va sortint i així el sac torna al seu lloc.

Doncs, bé. Ahir torno a la meva gine per explicar-li que torno a sagnar, malgrat el que em va dir, i és quan es va soltar a explicar-me que el sagnat em ve d'aquest desprendiment del sac (no de la placenta... la placenta està de conya) i que menys del 50% de les dones acaba trencant aigües abans de les 20 setmanes per aquest desprendiment. D'aquestes dones, el 60% perden la criatura i el 40%, amb antibiòtics i no sé què més, poden aguantar amb el nen fins a les 30 i pico setmanes. Ah, i que no faci repòs absolut, que no serveix per res.

Jo no sé com acostumen a acabar aquestes històries. El que sé és el dolor que tinc des d'ahir. És molt intens. Viuré les properes (no sé quantes) setmanes pensant en si s'ha enganxat el sac i en si el meu bebé sobreviurà. Això és molt fort, moltíssim. Només tinc ganes de plorar i tothom em diu que estant trista puc perjudicar encara més el procés d'enganxament.

Necessitava compartir això, necessito treureu-m'ho de sobre.

[neulita]

Rossetona!
Bufff, no sé què dir-te! Em sap molt greu, de veritat! M'he quedat sense paraules llegint-te i ara estic xoff, no em puc ni imaginar com estàs tu. Potser hauries de mirar de fer cas de la gent que t'envolta i animar-te una mica (sé que és molt fàcil de dir, però molt difícil de fer!) pensant en que hi ha la possibilitat que tot surti bé!!!
No sé què més dir, si vols xerrar una estoneta o si et vols desfogar o si creus que et puc ajudar en res, només m'ho has de dir!!!
Molts ànims!!!
Un petonet, maca!!!

[Danu]

Però la gent és idiota o què? Perdona, bonica, però no entenc que et diguin això. Què es pensen, que tu estàs trista perquè vols i que així t'ajudaran tranquilitzant-te? I els "professionals", cadascú a la seva bola... és increïble.
Reina, sento moltíssim el que t'està passant. Jo no sé què faria, potser anar a un altre ginecòleg, a veure si és més coherent... i el repòs (i menjar bé), jo crec que sí que poden ajudar una mica.
Molts ànims, guapa, descansa molt, envoltat de gent que t'estimi (i de professionals que vegis amb dos dits de front), i descansa molt... pensa que no té perquè sortir malament. De debò, ves a un altre ginecòleg que et faci millor el seguiment... Una abraçada molt forta.

[SOLEX76]

Parafraseando la Danu.... però la gent és idiota o què?????????, sincerament, Rossetona, estàs en tot el teu dret d'estar trista i preocupada, osti!! que a sobre està tot molt recent.... has de païr tota la situació!

Es que, si ja no entenia que desprès d'un avortament et diguin... "tu tranquila, eh?, que ja ha passat.... ara vida normal", encara entenc menys que no et puguis permetre plorar tot el que et vingui en gana a menys d'una stm de que et diguin que n'hi ha qualque complicació...com es nota que no són ells qui van al wc amb terror o estàn pendents de que la seva criatura estigui bé.

Tu treu tot el que calgui i a la teva, aquí t'entenem tant... Molts ànims aquests dies, guapa, i tu ni putu cas el que et diguin, en tot cas demana irònicament que no t'ho posin més difícil i sinó, et tanques temporalment en una mena de gàbia protectora i fora visites/converses que et perturbin

Una abraçada enoooorme, guapa! Ja veuràs com poc a poc tot torna al seu puesto

.

[cuqueta]

Hola rossetona,

mentre t'estava llegint m'he sentit identificada. Jo no he patit cap desprendiment dels que tu parles, pero al meu segon embaras, a la setmana 38 em van diagnosticar una varicel.la, com a tu em van donar % del que podia passar. Minim havia d-aguantar 14 dies des de l'aparicio del meu primer granet, per a que el meu petito tingues alguna possibilitat de tirar endavant, la varicel.la es contagia al nado en el moment del part, i es letal o amb consequencies molt devastadores pel nado, a menys que la mare faci mes de dues setmanes des de l-paracio del primer granet, llavors el cos de la mare ha tingut temps suficient per passar/li defenses al nado a traves del cordo umbilical i les probabilitats d'exit augmenten exponencialment, fins als 21 dies, on el risc es practicament zero.
Conec molt be el sentiment de perdua, jo passava pel davant de la seva habitacio, tota preparada i no podia parar de plorar, van ser les setmanes mes dures de la meva vida, no et vull enganyar, pero en el fons, del fons, tenia una petita esperanca de que tot sortis be. Intenta distreure't amb alguna cosa, per poca que sigui, jo feia repos absolut per no adelantar el part, i m'era molt dificil, pero tu pots fer mes coses i sobretot no perdis l'esperanca, intenta ser una miqueteta positiva i obliga't a pensar en positiu i envoltar/te nomes de les persones que et facin sentir be.
A mi a la setmana 37 em van dir que el part era bastant imminent, tenia el coll esborrat, el nen encaixat...i tres dies despres m'apareixia el primer granet i amb ell totes les pors del mon. Pero malgrat tot, el meu petito va ser valent, va aguantar i aguantar i no va neixer fins just el dia en que es complien 21 dies des de l'aparicio del primer granet, va ser com un petit miracle, quan ja havia passat tot l'equip medic que em porta em va dir que es temien el pitjor i que pensaven que el nen no ho superaria perque no em veien aguantant tantes setmanes sense parir.
Amb la meva historia et vull donar molts anims i esperances, mil petons bonica, espero que tot surti be, sigues molt forta i valenta i mira de tirar endavant dia a dia, moment a moment, sense plantejar-te coses molt a llarg termini.

[noviachuky]

rossetona primer de tot molts ànims i plora el que necessitis. Fes el que et demana el cos, ja que tampoc es bo quedar-se les coses dins.

Em va passar algo semblant a les mateixes setmanes que tu, simplement que jo no sagnava, vaig anar a l'hospital pq tenia febre, em van fer eco i em van dir el mateix que a tu però en unes altres paraules a més a més dient que també podria ser error de l'aparato, que em repetissin la eco al cap d'una setmana però que estigues tranquil·la, com volen que ens quedem tranquil·les, es impossible, total que me'n vaig anar al ginecoleg pagant al cap de dos dies, ell em va fer una altra eco, em va dir que això passa sovint, més del que ens imaginem però que si no veuen que es molt greu ni ens ho diuen, que si jo hagués nat amb ell per la urgència segurament ni m'ho hagues dit.

Pensa però que tot i que hi ha un risc que passi alguna cosa dolenta també hi ha el risc que es resolgui sol.

Només puc explicar-te la meva experiència i enviar-te una forta abraçada amb tota la sort del món

Edito per dir-te que ara acabo de veure que el teu TE + va ser el dia 12-1-13, el meu positiu va ser el dia 12-1-12!!!!!

[Castanyeta]

Em sap molt de greu que estiguis pasant tot això. Em poso a la teva pell, com hi vaig estar jo fa quasi dos anys, i sé que l'angoixa no et deixa viure i que la tristesa no et deixa ni respirar.

M'estranya, pel que expliques, que no t'hagin fet anàlisis i cultius per descartar qualsevol infecció, que podria ser la causa del despreniment. Si no, de què el comentari sobre els antibiòtics. No sé a quin metge vas ni quina confiança hi tens, ni on vius. Però jo aniria d'urgències a la Maternitat a demanar una segona opinió i, sobretot, que t'ho mirin bé.

T'explico el meu cas, perquè té punts de similitud, encara que no és exactament igual. Malauradament, jo sóc del gupet que va trencar aigües i va acabar perdent la criatura a les 22 s. Però, a diferència de tu, no havia tingut sagnats d'avís ni diagnòstic d'hemantoma ni res. Senzillament un dia vaig esternudar i vaig trencar aigües. A urgències em van buscar infeccions de tota mena: per amniocentesi, anàlisis de sangs repetits i cultius anals i vaginals. Em van explicar que les infeccions internes són la causa més freqüent de pèrdues de la gestació durant el 2n trimestre de l'embaràs (les quals pèrdues poden començar amb despreniments o trencaments de la bossa, entre d'altres maneres), però si s'agafa a temps una infecció es pot curar sense més conseqüències (que no va ser el meu cas) i em van dir totes les estadístiques de probabilitts que passés una cosa o altra, com a tu. El que van trobar no era gaire cosa, però tot i axò em van tenir ingressada gairebé una setmana amb antibiòtics de cavall administrats directament en vena per risc de la meva salut. D'aquesta setmana, els dos primers dies esperàvem que la criatura aguantés i l'embaràs continués (per medicar-la a partir de la s. 26 i fer desenvolupar els pulmons, i provocar el part a la s. 30; és el que et deuria explicar el metge, suposo) però, amb la bossa trencada, no va poder ser, ja que al trecnar aigües s'havia desencadenat un procés de part irreversible.

Mesos després vaig tornar-me a quedar embarassada i vaig tenir un altre avortament, a les 12. s. En aquest cas sí que vaig tenir un 'avís' previ amb sagnat (i la corresponent visita a urgències, on semblava segons l'eco que tot estava bé) i tres dies després un avortament. L'anàlisi de les restes diu que també va ser una infecció interna.

En fi, no et vull ficar la por al cos ni treure't la poca esperança que deus tenir, perquè si els metges diuen que hi ha un X per cent de possibilitats que te'n surtis, has d'afferrar-te a aquesta dada i pensar que tu pots ser part d'aquest X. Però crec que val la pena que descartis com més aviat millor la possibilitat d'una infecció, i que la cosa és prou grossa com perquè demanis segones opinions i vulguis un seguiment i control exhaustiu. Total, amb aquesta incertesa,n fer vida normal, com t'han aconsellat, és impossible.

Del que digui la gent, ni cas, que prou feina tens amb les voltes que et dóna el cap i el mal que et fa el cor.

Una abraçada i els millors desitjos.

[Penny]

Hola Rossetona,

Jo només et voldria dir que en cap cas deixis que et facin sentir culpable per estar trista! Per favor... quina poca empatia que tenen algunes persones.
Vinc de RA i la meva experiència personal i pel que he vist en moltes companyes és que l'estat anímic tampoc no té tanta influència com ens volen fer creure (jo diria que poquíssima). Tens dret a estar trista, espantada i cabrejada. I tens dret a poder manifestar i que se't respectin aquests sentiments!

Et desitjo tot el millor del món,
Una abraçada!

[SOLEX76]

Bon dia Rossetona

Res, només veure com et trobes avui dematí i donar-te molts ànims i energia positiva des d'aquest raconet del SP. Una abraçada virtual molt gran.

.

[Alehop]

Rossetona, preciosa, només volia entrar per donar-te moooooolts anims i una abraçada ben gran.

I de pas, i si m'ho permets, apuntar varies coses que ja t'han dit les companyes:

- Els sentiments no es poden controlar...plora i desfoga't...t'ajudara a sentir-te una mica millor.
- Demana una segona opinio; si realment és sang vella que esta deixant lloc per tal que el sac es pugui col.locar al seu lloc una altra vegada, que valorin com està.
- Si és possible, canvia de ginecòloga...massa sovint els "professionals" de la sanitat tenen l'empatia i la professionalitat a la punta del cul. I aquesta que t'ha tocat a tu sembla que ho és. Si t'ha de portar ella tot el seguiment d'un embaras de risc com el teu, francament jo ja no comfiaria gens ni mica en ella...Carai, que ells deuen estar molt acostumats a veure segons què, però la gent no està preparada per sentir-jo així, en fred, amb percentatges!!! Que el que portem a dins no són números, són els nostres fills!!!! Grrr...

Anims, guapa, aqui ens tens pel que calgui!!

[rossetona]

14 setmanes

Bona tarda, guapes.

En primer lloc, agrair-vos el vostre temps a llegir la meva història i després a escriure els vostres ànims. Després, agrair-vos també que m'hàgiu explicat les vostres històries. Sou molt maques. No ens coneixemen però, d'alguna forma, m'he sentit molt recomfortada.

Dilluns que ve (o sigui, en dos dies) vaig a un altre ginecòleg. Me l'ha recomanat una amiga. És la Dra. Paz, que està amb el Dr. Samaranch, a costat de la Corachán. Em van donar hora molt ràpid, perquè una pacient havia cancel·lat (gràcies, pacient). He estat llegint molta infomració i la veritat és que la majoria dels casos acaben bé. El meu no té per què ser diferent, però tinc por. No fa ni un any vam haver de sotmetre el meu fill gran a una operació molt difícil (al final, va acabar sent molt més senzilla del que ens havíem dit) i vam pasar uns mesos previs a l'operació nefatos. Ara, això. Si, pot ser sona demagògia, però no crec que ens mereixem (bé, ni nosaltres ni ningú, encara que no hagin sotmès el seu fill gran a una operació delicada) això. Per cert, fins que vam donar amb què s'havia d'operar el meu fill, el metge que ens atenia ho va fer tot el malament que va poder i més. Al final, vam demanar segones, terceres i quartes opinions, i ens vam quedar amb la quarta. Un metge de Sant Joan de Déu. Si no l'haguessin operat (era un quist al darrere del front, però no es veia), hagués pogut tenir sepsi cerebral o, com a mínim meningtis bacteriana. En fi... i ara això.

SOLEX, DANU, NEULITA, ALEHOP, PENNY: I totes les altres, moltes gràcies pel vostre suport. Efectivament, anar al lavabo és un suplici. I, quan sents que et cau una gota, encara ho és més. No saps de quin color serà aquella sang. Et passes l'estona resant perquè sigui marró. En teoria, aviat he de deixar de sagnar.

CUQUETA: Que bé que tinguessis molta sort, però m'imagino els nervis que devies de passar. Uf...

NOVIACHUCKY: El gine que vaig anar dilluns passat m'ho va dir perquè jo li vaig explicar d'entrada. Al final de la visita, em va comentar que si no li hagués dit i jo no ho sabés, ell ni m'ho hagués fet saber. Que al voltant del 90% d'aquests desprendiments se solucionen.

CASTANYETA: A urgències, l'altre dia, em van fer un cultiu de la sang. Suposo que dilluns tindré els resultats per veure si hi ha infecció. Em va dir el metge que em va atendre que, si n'hi ha, estem a temps de tractar-la. A la meva gine ni se li ha acudit això. Si tinc infecció, aniré a veure-la per dir-li de tot menys guapa. Moltes gràcies pel teu consell i em sap molt moltíssim de greu les teves pèrdues.

SOLEX: Felicitats pel teu positiu. Espero que tinguis un embaràs de conya i que et vagi tot molt bé.

Petons a totes, guapes.

[rossetona]

NOVIACHUKY: Havia oblidat comentar que m'ha fet molta gràcia la coincidència. Espero que el meu bebé neixi com el teu, al seu temps.

[SOLEX76]

rossetona, que bé ahir quan et llegia una mica menys desconcertada o perduda i trista. Sento que altre cop t'hagi tocat "agafar les riendes" que dic jo, i haver de buscar opinions d'altres profesionals, però ben fet Et desitjo que vagi molt bé la visita de demà, els resultats de proves i cultius i, sobretot, que el tema pèrdues s'aturi i tu puguis estar més tranquileta Ah, gràcies per la felicitació... ara ja sóc al club de "patidores per que tot vagi bé"

Una abraçadota ben forta!

.

[Miules]

Hola boniques,

ROSSETONA Com estas? Em sap molt greu el que estas passant, i per postre que hagis ensopegat amb metges amb tan poc tacte i poca professionalitat.
Has pogut tenir la visita amb la Dra. Paz? Com ha anat?

El meu cas no és ben bé com el teu però m'hi he sentit identificada...
Després d'un llarg recorregut per RA per fi he aconseguit quedar-me embarassada. Estic de 7 setmanes i en fa gairebé 1 que faig repòs per amença d'avort degut a un hematoma per desprendiment de corion. Ja fa un parell de dies que no perdo gens però tot i així no les tinc totes... tinc por i l'angoixa també hi ha moments que m'envaeix... Suposo que és normal, ens estimem molt el que portem dins, i toca lluitar per aquest batec que és el més bonic del mon.

Espero que tinguis bones notícies. Ja ens explicaras, nineta.
T'envio mooolts ànims i milions d'abraçades!!

Un petonàs a totes la resta de mares lluitadores!!

[gisa]

Hola Rossetona,

Com estàs? Com va anar amb el nou gine? M'acabo de registrar en el fòrum i en veure la teva entrada he vingut corrents a respondre't... El cas és que fa un parell d'anys una companya de feina va passar pel mateix que tu: estava d'uns tres o quatre mesos, no ho recordo bé, i de cop, hemorràgia. Diagnòstic: desprendiment de la bossa. A ella sí que li van manar repòs absolut (no recordo quan de temps), ja que li van dir que sense moviment el teixit es podria tornar a enganxar. En el seu cas, l'història va acabar bé i ara té un nen fantàstic que és un cul inquiet! Ànims i no et sentis malament per estar trista i espantada... és el més normal i hi tens tot el dret, només faltaria!

[rossetona]

14+6

Bon dia, noies.

He canviat de gine i he anat, de moment, a la clínica Samaranch. Quan em va veure la gine que m'ha tocat, va decidir que l'endemà em feia una eco doppler. Es veu que un gine de la Maternitat va cada dimecres a fer ecos doppler, del primer i segon trimestre també, etc. Doncs bé. Aquest senyor, que ja és gran i que porta tota la vida treballant a la Maternitat, ens va dir que, al llarg de la seva carrera, havia vist molts casos com el nostre. Que no era molt gran i que normalment això es torna a enganxar. Que mentre no sagni vermell, puc estar tranquil·la. Que ell espera que en poques setmanes, estigui soldat. De fet, ell em va recomanar que em comencés ja a moure, però fins al dia 9, que és quan torno a la gine, segueixo amb el repòs. Cada vegada vaig tacant menys (toco fusta) i és d'un marró-groc molt claret. Toco fusta, perquè no vull ser gafe. Encara tinc molta por. I més ara, que em vaig fer un cultiu i tinc una bactèria a la vagina. A Sant Joan de Déu, avui em punxen la tercera i espero que última tanda d'antibiòtic.

MIULES: Espero que et trobis millor i que aquests dos dies de no tacar gens s'estirin tot l'embaràs. T'estan controlant molt? T'envio molts ànimcs, bonica. Espero que aquest amenaça (a mi també em van dir amenaça d'avortament) es quedi en això, en una amença.

GISA: Moltes gràcies per explicar-me la història de la teva companya. M'anima molt, de veritat. I, sobretot, moltes gràcies pels ànims. Jo m'estic movent molt poquet. Vamos, em fa mal tot el cos de no moure'm.

CASTANYETA: Quan em van trobar la bactèria (enterobacter cloacae), em vaig enrecordar molt de tu. Espero que me l'hagin agafat a temps i que se la carreguin ja. No volem bactèries.

Un petonet ben fort a tothom i a passar un bon divendres sant.

[gisa]

Que bé rossetona!!
Sigues positiva i pensa que ara ja estàs ben controlada i correctament atesa pel que et passa... Molts ànims i et desitjo un final ben feliç, ja veuràs com sí!!

[SOLEX76]

Rossetona! He anant entrant aquests dies i això evoluciona a millor, guapa, i també et noto més segura, què bé, m'en alegro molt. Es que quan vares obrir el post necessitaves païr la notícia i veig que portes amb molta força els aconteixements . Ja veuràs que aquesta 3a tanda d'antibiòtic mandarà l'infecció "a tomar Fanta" i tot anirà bé.

Una abraçada

[Miules]

Rossetona, m'alegro que tinguessis una visita tan completa i que el gine tingués experiència en aquests casos, vulguis que no et quedes una micona més tanquila, tot i que costa molt de que marxi la por...
Les pèrdues van remitint i això és bon senyal.
Espero que el maleït bacteri hagi marxat per sempre!
Ja veuràs que amb tan de control i la teva voluntat de cuidar-te molt tot anirà bé, ja ho veuràs!
Se't nota més segura i positiva, i això el petitó/ona també ho agrairà!
T'envio un mega petonet!

Les meves pèrdues també han anat desapareixent (toco fusta).
I el que em demanes de si estic molt controlada, doncs no ho sabria valorar... vaig tenir la 1ª eco el dia 21 de març (6+2) i em van manar repòs 15 dies fins a la propera eco que la tinc el 4 d'abril (8+2), em va dir el gine que és el temps que triga l'hematoma a reabsorbir-se i que fer una eco abans no serviria per valorar-ne l'evolució. Tot i que jo m'hagués quedat més tranquil·la si aquesta setmana haguéssim pogut veure si l'embrió estava bé... en fi, toca tenir paciència... i intentar pensar en positiu.
Espero que tinguem bones notícies, llavors suposo que ja em donaran l'alta de RA i ja em derivaran cap al meu gine de tota la vida, que és un home mooolt prudent i segur que s'ho mirarà tot amb lupa...

Una forta abraçada!!

[SOLEX76]

Miules, bonica, que abans a la meva entrada no t'he dit res, i ahir quan et llegia pensava, "mira, altre novembrera, jijiji". Què bé que les pèrdues vagin a menys , passa molt sovint això, però és un cangueli molt, molt bèstia, impossible no estar pendent i anar al wc amb terror. Molta molta força, i ja veuràs que et donaran l'alta a RA i estaràs més segura. Al post de mamis de novembre també tenim la Coloma32 que ve de RA, ja te l'alta i està d'alguna stm més que nosaltres. També conec l'Avatar del post d'ovo, amb la nostra lluita sense pietat contra el tabac, ggrrr.
Molts d'ànims, bonica amb el repòs.