MORT FETAL A LES 41 SETMANES D'EMBARÀS

[ritapetita]

cgas, em sap molt greu........et puc explicar aquest cas, dies abans de començar les vacances una companya de feina em va explicar el seu cas, el seu nen va morir 3/4 d'hora després de neixre, no et puc dir massa detalls, em va comentar que la van fer esperar massa estona abans de fer una cesària i el nen es va empassar caqueta, aixó el va ofegar i no el van poder salvar. Em va deixar de pedra, però també pq m'ho va explicar molt serena i tot i que li vaig notar que va patir molt, ho recordava amb amor, feia uns 6 anys que li havia passat i ara té una nena de 5 anys, la Núria.

PRUNETA, això també va per tu,

segur que d'aqui a un temps ho veureu diferent i fins hi tot potser us veieu en cor de buscar de nou.

una abraçada molt forta a les dues, us podeu fer costat l'una a l'altre....i evidentment ja seveu on som....

[cgas]

Moltes gràcies pel vostre suport i els vostres ànims. Espero seguir en contacte amb tots vosaltres i especialment amb la Pruneta.

Una abraçada ben forta!!

[Ayrs]

Em sap molt greu. Els meus condols i el que et faci falta.

[Pukeko]

M'he quedat de pedra....
Marededéu, si devíem tenir embarassos paral·lels....
Jo vaig parir a la setmana 41+2 i el dia abans em vaig anar a fer corretges, i ni per un segon em va passar pel cap que això pogués passar. Com pot ser que passin aquestes coses???? És tan injust...
No sé ni què dir-te... No m'imagino la pena tan grandiosa que deus sentir...
Una abraçada molt fort.

[nuuria]

Ostres cgas, quin greu! sapigues que aqui estem pel que necessitis
Una abraçada molt gran!!

[mandarina]

Em sap molt greu el que t'ha passat, crec que és una de les experiències més negatives en la vida d'una dona, i per això t'envio tots els ànims del món. Sobre tot no vulguis córrer, has de passar per totes les fases del dol, i aniràs tenint moment de tot... com t'han dit altres noies, no dubtis ni un segon a l'hora de demanar ajuda, ja sigui de la família o professional. I per descomptat aquí tens un forum que serveix per a compartir-ho tot, ja sigui bo o dolent, trist o alegre. Molts petons.

[Carme74]

Em sap moltíssim greu. Quina injustícia tan gran!
No sé què puc dir per alleujar-te, ja sé que res que pugui dir-te podrà fer el teu dolor menys profund.
Una noia que conec va passar pel mateix que tu ara fa tres anys. Ara fa cinc mesos, sis dies abans que jo va donar a llum un nen preciós. Li ha canviat la vida.
Espero que tu també puguis mirar endavant i que junt amb el teu home us trobeu amb el suport que tant necessiteu.
Una abraçada molt forta.

[Fela]

Cgas,no sé que dir-t'he ,molts anims i endavant .No conec ningú que hagi passat el mateix que tu,però com t'han dit per aqui,aqui hi som pel que faci falta

[panxona]

Jo també vull donar-vos el meu condol, Cgas i Pruneta. Busco paraules i no les trobo. Espero que aquesta experiència no es repeteixi amb ningú més. Una abraçada i molts d'ànims. Aquí estem.

[ANNNA]

Ostres... quin greu per totes dues... amb casos així te n'adones que per molt controls durant l'embaràs no ho podem controlar tot. M'heu fet posar la pell de gallina.

Molt ànims maques, i com us han dit per aquí, tot es supera amb el temps i un bon suport, i segur que quan tingueu altres fills els en podreu parlar amb serenitat.

Una abraçada

[Viatgera72]

Sento moltíssim el que t'ha passat i tot i que intento fer-me a la idea pel que deus estar passant és gairebé impossible.

Tinc una companya de feina que va perdre una nena als sis mesos degut a l'amnio i ara té un preciós nen que va nèixer just un any després.

La vida és molt injusta però cal mirar endavant, ÀNIMS!!!!

[Vivoneta]

Cgas, Pruneta,

fins a dia d'avui ni m'havia plantejat que això pogués passar. Pensava que ja ho tenia tot superat i quan sents casos així...em puc imaginar que no hi ha paraules que et puguin consolar.

Només us puc dir el que us han dit les altres, que treieu tota la merda fora, que us desfogueu, que ploreu tot el que hagueu de plorar i només DESITJO que un cop passeu el dol amb les vostres parelles, tingueu força i valentia per tirar endavant i tornar-hi, que segur que la vida us somriurà...

MIL PETONS!!!

[madrona]

A mi em sona algun cas llunyà, així que no puc ajudar gaire. Això sí, em sap MOLT greu i no em puc ni imaginar què deu ser això.
Una abraçada

[pruneta]

Cgas,

Ja em parlat pel privi, pr ja ho saps, em tens pel que vulguis.

La vida ens dona moltes trompades, però amb el temps tot es va superant... Nosaltres ja tornem a somriure!! I a pensar amb el futur. Aixó no vol dir que no hi pensi, ni molt menys! Cada dia penso en el meu petit, però ara ja no em fa mal, ara em dóna força per tirar endavant.

Moltes gracies a totes pel suport i clar que si! Aviat nosaltres tb tindrem un nou embaràs i tot anirà bé.

Pruneta.

[danimiriam]

Hola, siento muchísimo la perdida de tu hijo, nosotros esperamos nuestro primer hijo para mediados de septiembre y tu mensaje ha hecho que vuelvan a mi cabeza fantasmas del pasado, y por que no decirlo, del presente.

Yo he vivido algo parecido, o mejor dicho he sido el único fruto de algo parecido. Mis padres y sus cinco embarazos.
Mi madre se queda embarazada de su primera hija al poco de casarse, en un control rutinario detectan que el feto no tiene vida (en la fecha de parto), aguanta unas semanas y le provocan el parto para tener su primera hija muerta.
Justo dejan pasar la cuarentena y vuelve a quedarse embarazada, de un chico, para este le hacen muchisimos controles (los que podian hace 33 años) y cuando vuelve en el coche del control con mi padre, le dice, "el niño acaba de morirse", vuelven a la clinica y estan en lo cierto, otro feto muerto en su interior y otro parto sin fruto. Comienzan los viajes a barcelona, madrid y sevilla (viven en cádiz) a sumar a los gastos médicos que ya tenian al ir privados desde el principio...mi padre tiene que trabajar más de 11 horas para poder hacer frente a los gastos siendo el director de una empresa nacional se tiene que buscar un segundo empleo.... Y le dicen que la vida de mi madre peligra si siguen buscando hijos. Mi padre se da por vencido pero no mi madre que quiere ser madre a toda costa.
El tercer embarazo deciden hacer cesarea a los 8 meses, y nací yo, su único hijo, le hacen biopsias de todo su interior y no detectan nada.Yo nazco muy bajo de peso y con la piel oscura, pero enseguida crezco sano y bien.
Cuando yo tengo un año deciden buscarme un hermanito, se queda embarazada de una niña y vuelve a repetirse lo del segundo embarazo, cuando estaban programada ya la cesarea.
El último tenia 6 años, y lo recuerdo vagamente, recuerdo mi primer dia de cole con mi abuela y mi tia ya que mi madre ese quince de septiembre habia dado a luz a otro feto muerto, recuerdo los malos dias y las palabras de mi madre "ya no tendras hermanitos, estaras solo, pero papá y mamá siempre estaran contigo"
Hoy la vida ha dado muchas vueltas, yo vivo a mas de 1200 km de ellos, hemos pasado mucho juntos y en la distancia y ahora estamos a 3 semanas de hacerlos abuelos. Ellos tienen miedo, y yo también, no lo voy a negar, siempre el fantasma de que sea algo genetico (cosa no descartada) está ahí.
Escribir esto me ha puesto triste y me ha hecho llorar no lo negaré, pero esperó hacer felices a mis padres con su nieto, que me consideren el mejor hijo posible y ojalá....solo llegue a ser la mitad de buen padre que los mios, con eso me considero afortunado.
Si necesitas charlar o algo aqui estoy disponible.

Un beso y todo el apoyo del mundo de alguien que no lo ha vivido pero que conoce a dos personas marcadas por el dolor que tu sientes.

Dani

[cgas]

Hola, de nou!

Només dir-vos que gràcies pels missatges i per tot el vostre suport! Ens anima a seguir endavant poquet a poquet.

Besades

[lalama]

cuesta creer que sigan pasando estas cosas y realmente no sabes ni qué decir, salvo que muchos muchos ánimos y a expresar todas las emociones que tengáis cuando lo necesitéis.

mis padres tuvieron dos hijas, mi hermana y yo, nos llevamos 10 años pq en medio mi madre tuvo dos abortos, uno a los seis meses y el otro a los 8 meses, le hicieron las pruebas que en aquella época pudieron hacerle y le dejaron caer que quizás por algo hormonal, no "aguantaba" los niños pq ambos abortos eran niños. Cuando se quedó embarazada de mí, lo pasaron muy mal pq entonces aún no había las ecos de hoy que te dicen qué sexo es y temían que pudiera ser un niño o pudiera volver a pasar. POr suerte, todo fue bien, así que muchos ánimos y pensad que que el que pase una vez no significa que no puedas tener hijos. eso sí, la experiencia tan dura que eso supone, cuesta llevarla pero se lleva y se pasa.

un abrazo y veréis como antes de lo que os deis cuenta, tenéis un bebito corriendo por casa.

[aquaticas]

cgas i pruneta cap paraula pot omplir el buit que tal fet deixa, nomes donar-vos el meu suport i sempre mirar endavant

[kitiara]

Sólo entro a decirte LO SIENTO, ya que el resto de palabras que se me ocurren no tienen sentido y el resto ya te lo han dicho.
Dolerá mucho tiempo, así que grita, o llora cuando lo necesites

[lereika76]

Molts ànims wapaaaaa!!!! aviat veuràs el teu sommi complert!!!