Interrupció d'embaras

[Ripollesa]

Em sap molt de greu. Aquestes coses colpegen.

Tinc una persona a la família, que també va haver d'interrompre l'embaràs, perquè el nadó estava malalt. En el seu cas estava d'unes 20 setmanes. Va ser força traumàtic, perquè va estar gairebé un dia de part. Va ser dolorós, però avui torna a estar embarassada, el nadó està bé, i tot i que no pot oblidar el què va passar, tenir aquest nou fill al ventre, l'ha ajudat molt a superar la pèrdua de l'altre.

[nusi_nusi]

Llumer, no sé que dir, pq no és just...aquestes coses no haurien de passar, em sap molt i molt greu.... les teves 2 nenes i el teu marit us recolzareu per superar aquest trangol tant dur. Aqui ens tens.

[su392]

llumer... em sap molt greu.. una abraçada molt forta!

[Moxae]

Llumer, acabo de veure el post, em sap tan greu...T'envio una abraçada enorme, moltíssims ànims guapa, de veritat.

[martavila]

Hola Llumer,
Sento moltíssim pel que estàs passant, jo com la Castanyeta, el meu segon embaràs no va anar bé, setmana 12, síndrome d'edwards detectat per la biopsia de còrion. Al gener em van fer legrat, t'adormen aixi que no pateixis, et donaran unes pastilles per dilatar el coll de l'úter i cap a quiròfan...Però com bé t'ha explicat la Castanyeta, lo dur bé després, quan tornes a casa, amb un buit inmens, amb milions de preguntes, però tu tens dos tresors, aferra't a ells, al teu home, plora i desfoga't tot el que necessitis, no et quedis res a dins, poc a poc el dolor anirà minvant...
Al juliol, he hagut de passar per un altre legrat, "per sort" estava de menys setmanes, no vam ni arribar a veure res a la eco.. però tornar a passar pel mateix, és molt dur..però per sort tinc un nen, i t'aferres a ell, a l'esperança que si ja en tens un, podràs tenir un altre..això és el que vull pensar..

Molta força i espero que aviat puguis passar pàgina!

Una abraçada molt especial també per tu Castanyeta :-()-)

[mafi]

llumer jo vaig passar algo semblant però a les 20 setmanes. Tot anava "bé" fins q vam anar a la eco morfologica, vam començar la eco i tot bé però cap al final a la doctora li va canviar la cara i mai oblidaré les seves paraules "quan fa q et van fer la última eco? et van dir q tot bé?" una por horrorosa em va córrer pel cos i mig titubejant agafant amb força la mà de la meva parella li vaig preguntar si estava bé q què passava. Amb cara descomposada la doctora ens va dir q en Guillem (el meu fill) tenia una malformació al cap, holoprosencefalia lobar. Mai havia sentit una paraula tan extranya i horrorosa per mi. 3 dies més tard m'induien el part per l'ILE. 13 hores més tard d'iniciar el procés tot es va acabar, en Guillem ja no hi era i jo em sentia tan buida, tan culpable, era el meu nen i no vaig poder fer res per ell, amb ell se m'en va anar una part de la meva vida i alegria. Em van haver de fer raspat pq quedaven restes de placenta q no expulsava. Mentre emportaven cap a quirofan demanava morir allà i poder marxar amb el meu nen.

La recuperació va ser fotudeta a nivell psicològic. Vaig anar a la psicologa uns quants mesos. Un mes més tard em van donar llum verda (molt aviat) per tornar-ho a intentar. La meva parella em va animar a tornar-ho a intentar. El resultat va ser q em vaig tornar a quedar a la primera. He viscut un embaràs horrorós ple de nervis i passant-ho fatal en cada eco, no respirava i casi ni mirava el monitor, tenia pànic.

Ara tinc als meus braços la Júlia, ha nascut un mes abans però està perfecta. L'estimo molt però no pasa un sol dia en el q no pensi en el meu nen. El dia 5 d'octubre farà un any q em van donar la mala noticia i el 8 un any q vaig perdre una part de mi.

Ànims guapa, recolza't en les teves filles i ja veus qno te pq tornar a passar. Petons.

[yolandafl]

Ostres Llumer m'he quedat anestesiada, no puc ni imaginar-me com et deus sentir tu i la teva família.
Només puc dir-te que treguis força d'allà on puguis i que et recolzis i t'envoltis d'aquelles persones que et poden ajudar i si cal busca un professional, no et sentis malament per fer-ho. Plora, crida, riu fes el que et vingui de gust perquè guardar-te sentiments a dins ara mateix no et beneficiarà i sobretot, aprofita la família tan maca que tens per alleugerar aquest tràngol tan amarg que us ha tocat viure.
Molts ànims i molts i molts petons
Ens tens aquí pel que faci falta

[Ponioleta]

Llumer bonica, ja t'ho he dit al fil del juny però molts ànims i una forta abraçada.

A totes les noies que heu passat per situacions similars, moltes gràcies per escriure aquí i comentar les vostres experiències. Nosaltres, que no hem viscut això, no ens podem posar al vostre lloc i no podem saber com se sent la llumer...

Ai, m'heu fet plorar... aquestes coses no haurien de passar mai, però també va bé llegir-vos i veure que tireu endavant. Sou molt fortes!

[kinderbu]

llumer, ho sento molt....no sé que dir...no hi han paraules...
Aquestes coses no haurien de passar mai, a totes les que heu passat per aixo us admiro en la vostra fortalessa que teniu per explicar-ho i per continuar endavant, sou molt valentes.
El cel està ple d'angelets que vetllen per les seves families...

M'envaeix una tristesa enorme....no sé que dir...

[nurdeu]

Llumer, em sap molt i molt greu. Espero que mica en mi caus aneu refent i ho veieu tot d'un altre color. Petons

[llumer]

Hola noies, ja no veig les coses tant negres, suposo que començo a pair-ho...
dimecres tarda i nit va ser horrible, ahir... fatal. Vam anar a buscar el paper dels resultats de la biopsia a un lloc, els dels cariotips a un altre, despres em van donar un llistat de cliniques perque jo hi truques, o que em dirigis al meu hospital de referencia, etc., etc... vaig passar desde les 8 del mati fins a les 19h, (SEGUIT) en sales d'espera d'hospitals i cliniques!!!! I entremig, fent trucades a tot arreu on se m'ocorria. PERQUE HO FAN TOT TANT DIFICIL??? Al final em faran la IVE el dilluns al Tauli de Sabadell.
Estic mes tranquila. a veure com estic diumenge a la nit, dilluns i els dies despres.
Moltes gracies a totes pel vostre suport i per compartir les vostres experiencies

[Mafaldeta]

Llumer, bonica, segurament és la situació més difícil de la teva vida... Jo, com moltes noies d'aquest fòrum també he passat per això... Només vull dir-te que no estàs sola i que aquí ens trobaràs.
Si vols, en el post abortament terapèutic hi ha més històries, però també hi ha esperances... És un tòpic, però és cert, el temps ens ensenya a acceptar el que va passar... Ara estàs fluixeta, però per això està aquest fòrum i totes nosaltres! T'estimem i et comprenem perfectament. Una abraçada molt forta

[llumer]

gracies Mafaldeta, i moltes felicitats!!!

[Takita]

llumer, bonica, ja t'ho vaig dir al març, em sap moltíssim greu. Com totes nosaltres, penso que aquestes coses no haurien de passar. T'envio molts ànims i molta força

[thankyou78]

Llumer, molts ànims i una forta abraçada

[Irina]

Ho sento molt. abrac,ada ben forta , bonica

[carpe diem]

Llumer, segur que a hores d'ara deus estar-te "preparant" pel dia que t'espera demà Molts ànims, des d'aqui les meves bones energies!! Estem en contacte, molta força!

[sol]

llumer deseo que todo haya sido rapido y lo menos doloroso posible. animo!!!!!!!!!!!!pienso en ti , pensare todo el dia!!!!!!!!un abrazo guapa!!!!!!!!!!

[angelina]

[PETRI]

Hola Llumer....

Des que vaig llegir el teu post no paro de pensar-hi... Suposo que deuen ser els dies mes durs de tot això...així que des del SC t'enviem una forta abraçada i desitjar-te MOLTS ÂNIMS!!!!!!

per si necessites res que nosaltres et poguem ajudar... ja ho saps....

una abraçada!

Petri