Hola noies...

[NY79]

Hola bon dia, ja fa uns 2 mesos que llegeixo el vostre foro, miraba cosetes ja que jo fins fa poc he estat embarassada de 9 setmanes... Vaig demanar hora per fer la primera Eco de fet no em tocava ja que jo vaig per la Seguretat Social i fins la setmana 12 no la tenia programada.

Vam anar el meu home i jo amb tota la il.lusio del món i va ser un dels pitjors dies de la meva vida i cada dilluns me'n recordo de tot, em venen les imatges al cap, la conversa que vam tenir amb el metge... pufff fatal fatal!!!... El metge va fer l'informe i cap a l'hospital al dia següent per avortar... que dur dir avortar quan es un nen tant desitjat per nosaltres...

Ara ja fa dues setmanes d'allò i no hi ha ni un dia que no me'n recodi d'ell se que no tenia res format ni res de res però jo el volia, poder us resultarà una tonteria pero jo cada matí li parlava, o durant el dia li deia cosetes. Ara bé em sento sola, buida, em falta algo, ell em feia companyia, aixxx que trist!!


No em van fer respat amb el citotec, molt doloros tant fisicament com emocionalment i cap a casa a patir... pero he de dir que el metge va estar molt bé i la seva enfermera igual....

El meu home vol tornar-ho a intentar pero jo estic tant asustada no hi ha dia que no em vegi plorar, necessito parlar amb ell i explicar-li el que sento...


Jo t'estimava molt!!!!!!!!!

[madrona]

Hola

Em sap molt greu....
No hi ha res que et pugui dir que pugui fer-te oblidar el que has passat. Crec que l'únic que et pot ajudar és parlar-ho amb ell i si el metge no us ha dit el contrari, torneu-ho a intentar. Psicològicamnet és el millor que pots fer, ja sé que estàs espantada però pensa que no és impossible que tornis a quedar-te embarassda i tiri endavant.

Molts ànims.

[SIP]

Hola NY79, jo només puc dir-te q has de tenir els ànims ben amunt i tenir alegria i ganes per tornar-hi.
En el meu cas, vam haver d'anar per inseminació artificial , em vaig quedar embarassada però la cosa no va anar bé, tb em van donar el cytotec, vaig passar una nit molt dolenta, amb molts dolors però ho vaig expulsar tot i només tenia ganes de tornar a començar. El metge em va demanar 3 setmanes d'abstinència (la clinica de reproducció assistida, 2 regles per poder tornar a fer tractament) doncs resulta q al cap de les 3 setmanes d'abstinència em tornava a quedar embarassada i de forma natural! i ara tinc un peque amb tot format dins de la panxa. Jo el q més t'aconsello és ser forta i tenir ganes de tornar-hi, a mi em va anar genial.
Ptons

[mireiafor]

Ànims NY79!! El bo que té parlar entre nosaltres és que qui més qui menys ha pasat per el mateix i et podem entendre, i per descomptat que és natural que encara que fos tan petit tu ja l'estimessis i el parlessis com una personeta...

El que diuen les noies és veritat, parla molt amb el teu home i a la que puguis torneu a intentar-ho. Encara que ara et sembli impossible quan d'aquí un temps tinguis al teu petit en braços, tot això et semblarà un malson.

Molts petons i molts ànims!!

[meri68]

Ho sento bonica, al principi es normal estar espantada i trista i no tenir massa ganes de tornar-hi, al Socpetit trobaràs molts testimonis, veuràs que tot es superà i que moltes que estan embarassades o ja han tingut un bebe han passat per aixó...

Només t'ho has de prendre amb calma i tornar-t'hi a posar quan estigueu tots dos preparats, tant física com (sobretot) emocionalment.

UN PETÓ, BONICA!!!

[carbassona]

Hola guapa, primer de tot dir-te que ens tens aqui pel que faci falta i després dir-te que t'entenem molt bé.
Però has de posar-hi més ganes encara i tant bon punt pogueu tornar-hi endavant i ja veuràs com tot anirà bé.
Petons guapa i ànims.

[NY79]

Hola noies, que tal estem?? Avui estic amb els ànims molt amunt molt amunt, vaja que estic mes animada i espeeeeeeeeeeeeeero demà estar aixi i l'altre i l'altre... cada persona necessita el seu temps per anar asimiliant el que és inevitable desgraciadament....igualment moltíssimes gràcies per contestar..... .


UN PETONÀS ENORME ENORME ENORME a les que heu contestat i a les que us dedicat a llegir el meu testimoni..


muuuuaaaaaaassss

[tolinso]

molts ànims guapa!!!!!!!!! Només dir-te que ho sento i que no estiguis espantada!!!!!! Tot arriba, de veritat Estem aquí pel que necessitis!!!

una abraçada!

[magia]

hola NY79, primer de tot ànims perquè encara que sigui dur, tot passa i d'aquí uns mesos ja no et farà tant mal...
Jo, l'any passat em vaig quedar embarassada i a l'eco de les 12 setmanes, varen veure que era mort....va ser un xoc per nosaltres, ningú s'espera una cosa així. Al principi, despres de la quarantena em vaig obsessionar, volia quedar-mi un altre cop, però tot requereix el seu temps, encara que en el meu cas va ser ràpid (3 mesos) i em vaig quedar una altre cop embarassada! Aquest cop tot va anar perfecte i al juliol d'aquest any va neixer el nostre fill, en Jan. Estic segur que d'aquí un temps tindrem noticies teves i ho celebrarem de tot cor. Una abraçada.

Laura.

[candela15]

Només volia dir-te que molts ànims i que has de ser forta. Nosaltres acabem de ser pares per segona vegada, la meua nena va neixer el 15 d'agost, o sigui, encara no fa ni dos mesos. Però no tot ha estat tan fàcil, el nostre primer fill aviat farà dos anys que va morir, quan nomes tenia 46 dies de vida. Va neixer amb una cardiopatia congènita i no va poder superar les complicacions de la seva cirurgia correctiva. T'ho dic perque el segon embaràs ha esta molt dificil, amb molts nervis, però ens ha recompensat.

Aviat estàs millor.
Molts petons,

[df]

Hola bon dia, ja fa uns 2 mesos que llegeixo el vostre foro, miraba cosetes ja que jo fins fa poc he estat embarassada de 9 setmanes... Vaig demanar hora per fer la primera Eco de fet no em tocava ja que jo vaig per la Seguretat Social i fins la setmana 12 no la tenia programada.

Vam anar el meu home i jo amb tota la il.lusio del món i va ser un dels pitjors dies de la meva vida i cada dilluns me'n recordo de tot, em venen les imatges al cap, la conversa que vam tenir amb el metge... pufff fatal fatal!!!... El metge va fer l'informe i cap a l'hospital al dia següent per avortar... que dur dir avortar quan es un nen tant desitjat per nosaltres...

Ara ja fa dues setmanes d'allò i no hi ha ni un dia que no me'n recodi d'ell se que no tenia res format ni res de res però jo el volia, poder us resultarà una tonteria pero jo cada matí li parlava, o durant el dia li deia cosetes. Ara bé em sento sola, buida, em falta algo, ell em feia companyia, aixxx que trist!!


No em van fer respat amb el citotec, molt doloros tant fisicament com emocionalment i cap a casa a patir... pero he de dir que el metge va estar molt bé i la seva enfermera igual....

El meu home vol tornar-ho a intentar pero jo estic tant asustada no hi ha dia que no em vegi plorar, necessito parlar amb ell i explicar-li el que sento...


Jo t'estimava molt!!!!!!!!!

Hola NY79,
Es normal q ploris cada dia, jo vaig perdre als meus bessons, fa 2 mesos estava 33 setmanes,i han sigut dos mesos de plorar cada dia. EL suport i compressio del meu marit es el q m'esta ajundant a plorar cada dia una mica menys. I tb les companyes d'aquest forum.
Seria positiu q parlessis amb el teu home i per explicar-li les teves senssacions.

molts ànims!

[NY79]

Moltíssimes gràcies per tot el suport.... En serio moltes gràcies noies... Una abraçada super ben forta d'aquestes que la que rep l'abraç diria, no m'apretis tant que fas mal homeeee....


MMuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssssssss........

[Castanyeta]

NY, wapa, que no t'havia dit res. Estàs en els moments més durs: els del principi! Desfoga't, crida, plora, deixa't anar; i no dissimulis davant de ningú si no en tens ganes: hi tns tot el dret, a estar així.
Recuperar-se d'un cop com aquest costa i requereix temps, però ja veuràs com aquesta sensació que ara creus que no et treuràs mai del damunt es converteix a poc a poc en un record dolç del que va poder ser i no va ser. Sembla impossible, però acabes girant full; i aquest raconet del SP hi ajuda molt!

Una abraçada.