Mort intrauterina 35 setmames

[mineta]

Hola, sóc nova per aquí...
Fa poc més d'un mes, la meva segona filla va morir a la meva panxa a les 35 setmanes de gestació...
A veure si m'animo a compartir l'experiència per si pot ajudar d'aluna manera.
Alguna ha passat per una pèrdua a aquestes alçades dd'embaràs?
Una abraçada

[ninguins]

Ho sento moltíssim. Jo vaig perdre el meu fill a les 24 setmanes, ara ja fa sis mesos. És una experiència duríssima. Em sap molt de greu. A mi em va ajudar molt l'associació Petits amb llum, i anar a un grup de dol per pèrdues perinatals que s'organitzava al CAP del meu barri. Posa't en contacte amb el CAP del teu barri, en concret amb el PASSIR, si t'interessa. A vegades parlar-ne va bé. Aquest camí és molt dur i fer-lo acompanyat ajuda. Un petó molt fort!!

[mrscousteau]

Hola mineta,
Jo vaig perdre el meu primer fill a les 26 setmanes i és un cop molt dur. Plora tant com necessitis i pensa que la vida de vegades és molt llet ja i de vegades molt bonica. Nosaltres vam anar a una psicòlega especialista en aquest tema i amb amor i paciència te'n sortiràs. Jo ara sóc mare de bessons. Ja veus, la vida em va pendre un fill i l'any següent me'n va enviar dos. Ara aquell temps de dol va ser horrible. Petons ben forts!

[nainonera]

Hola Mineta, ho sento moltíssim.

Jo vaig perdre al meu petit a les 20 setmanes el gener de l'any passat. Poc et puc dir que calmi el dolor del moment, només dir-te que aquí estem pel que necessitis. Jo em sentia molt sola i incompresa, al meu voltant tothom feia com si no hagués passat res i no entenien com podia estar tant malament. Compartir sentiments i experiències per aquí em va ajudar molt.
D'on ets? Jo també he estat anant a un grup de dol, tot i que vaig començar a anar-hi molt més endavant.

L'únic que et puc dir es que us cuideu molt, fes tot el que sentis que vols fer perque estarà bé. Fes-li cas al teu cor.

Una abraçada gegantina

[Anna Maria]

mineta, el meu avortament va ser a les 5 setmanes, com aquell qui diu encara no havia paït que estava embarassada... cada avortament es un mon, i cada persona també, però sàpigues que aquí ens tens per llegir-te les vegades que et convingui.
t'envio una abraçada d'aquelles d'ós, d'aquelles que t'embolcallen i t'intenten donar caliu.
Anna Maria

[cositina]

Hola bonica,
Ho sento moltisim. No hi ha paraules. Jo vaig interrompre un embaras per malformacio a les 20 setmanes i el periode de dol va swe durisim. La gent no ho enten i et sents sola. Et recomano q busqyus el suport de la teva parella i q us plantegeu parlar amb algun professional, si al hospital no us han ofert cap psicoleg aqui a catalunya hi ha una especifixament dwdicada a temes perinatals et deizo web:http://helenaroman.com

Crec q colabora amb Petits amb Llum.
Moltisima força i no deixeu de lluitar

[tuijoserem4]

Mineta,
com estàs? Imagino que destrossada...
Ni tinc paraules...llgir-te m' ha deixat glaçda, ho lamento moltíssim..De tot cor.Ets molt valenta d 'haver escrit la teva història.
Ara ve un camí dur i el dol, la teva criatura amb el seu record t' acompanyarà.Tens dret a sentirte com vulguis ,a fer el que vulguis i a parlar-ne amb qui vulguis.A mi personalment anar a teràpia em va ajudar...hi han situacions tant dures que ens superen i perdre un fill n'ès una..

T envio tota l' energia del món preciosa...

[canyelladecolors]

Mineta em sap molt greu, aixo no li hauria de passar a ningu.

[Castanyeta]

Dona't temps, plora i parla'n quan et calgui. Si no pots a altres llocs, aquí ens tens. Ningú com algú que també hi hagi passat t'entendrà millor. Una abraçada.

[laiacat77]

Bonica una super abraçada i dir que algunes companyes ho han passat i han sigut una font de valentia i superació per nosaltres les que encara ho anem superant, a vegades el dolor compartit fa menys mal i veure que els sentiments que tens son normal en aquestes situacions que ninguna dona tindria que passar ja que em sembla que son de les pitjors, busca ajuda per fer el dol i no et quedis res a dintre aquí hi som per ho que necessitis.

Una abraçada geganta.