Que faig????

[Petitprincep2013]

Pruneta, com vas? Com et trobes?

[pruneta30]

Hola noies...perdoneu que no hagi dit res despres de tots els consells, però aquesta setmana ha estat dificil. Divendres passat vaig prendre una pastilla y dissabte tarda vam posar les prostaglandines vaginals. En una hora va començar tot i vaig passar fisicament les 4 pitjors hores de la meva vida. Vaig tenir febre, vòmits i uns dolors fortissims!!!!! No sabia si aguantaria!!!!! Passades aquestes 4 hores tot va anar-se calmant...he estat tota la setmana adolorida (com de regla) i molt cansada! He sagnat molt (encara dura però ja s'acaba) i el gine em va fer eco a mitjans de setmana i em va dir que tot estava bé. Ja havia expulsat tot i només quedaba una mica d'endometri meu per treure. Estic contenta per una banda perquè tot i ser més llarg i els dolors crec que ha estat menys invasiu...però per altra banda sembla que no s'acaba mai! S'està fent llarg! A nivell emocional pensava que no seria tan dur...i si ho ha estat...he fet vida normal, però cada vespre m'agafa la plorera i la por...por a que la regla trigui a tornar (segons el gine en un mes els meus ovaris treballaran normal i a la q baixi hi podem tornar...) i por a que torni a passar! Segons el gine no té pq i les possiblitats q vagi bé són les majoritaries...però jo tot i el desig q tinc de ser mare ara em fa pànic pensar en que pugui tornar a fallar...aleshores em fa por quedar-me embarassada...però clar vull estar-ho!!! Uffff un lio al meu cap!!!!!!necessito dies suposo....en prunetu...un 10! Gracies a totes ninetes...seguiré per aquí llegint-vos....

[bertian]

Pruneta guapa, tot això que et passa pel cap és del tot normal! El què no seria normal és que estiguessis com si res després d'aquesta experiència.
Ja veuràs que el temps et dóna la prespectiva necessària per tornar-te a il·lusionar, i per molt que la por no te la puguis treure de sobre (almenys a mi em passa...) les ganes de tornar-ho a provar són més grans i sempre guanyen! Sí, hem tingut mala sort, som el percentatge petit aquell que tots sabem que existeix però que no volem veure, i encara que sabem que pot tornar a passar, tampoc ens hem d'enganyar, les possibilitats que tot vagi bé són molt més grans.
Jo sempre ho dic, i em faig pesada, però enlloc de veure les embarassades i els nens del meu voltant amb una mica de ràbia, m'ho miro amb esperança, veient que si n'hi ha tants i tantes és perquè el més normal és que tot vagi bé!
Un petonet bonica i ja saps on ens tens!

[litusina]

Pruneta guapa! Molts ànims!
El moment en el que et trobes es ben normal que estiguis superada per les pors i els temors, però ja veuràs com poc a poc et vas refent i tornes a il·lusionar-te. No perdis l'esperança, bonica, ets una valenta! El procés pel que has passat es tant dur físicament com emocionalment. No caiguis en l'error de pensar que com no hi havia embrió, no hi ha motiu per plorar. Has perdut un somni. Moltes il·lusions i projectes s'han vist esborrats de sobte d'una manera molt brusca i això es un cop molt dur. Dona't temps, descansa, cuida't, mima't, plora tant com necessitis. Ara pensa només en tu. Després d'això, et recuperaràs. Ja veuràs com amb els dies et vas sentint mes forta, i recuperes la confiança. No perdis l'esperança, perquè com diu la Bertian, el mes probable, cada cop que ens hi posem, es que tot surti be.
Un peto enorme. I ja saps on ens pots trobar, eh? aquí sempre trobaràs algu que et pugui donar suport. No ho dubtis!

[Petitprincep2013]

Pruneta bonica, ara ja has passat una part molt dura, ara recupera't i sobretot sempre mira endavant i amb esperança, segur que la propera va bé. molts ànims i cuida't.