El segon avortament, un moment molt dur

[LOVER]

Ay ay Noies, m'heu deixat el cor adolorit.

Quin dolor mes gran que ens ha tocat pasar i nomes ho sap qui ho pasa, enserio. Jo em vaig donar conta quan despres del meu segon legrat nomes em va venir a veure la meva amiga i lo unic que va fer va ser abraçar-me i dir-me no et puc dir res, tansols que ja pasarà. Ella sabia de lo que parlava. Dels demes amics de sempre pues... no em van entendre mai i el meu marit em va dir que no em podia emprenyar perque la gent no sap lo que se sent quan un pasa per aquesta perdua per que ell mateix no s'hagues imaginat el mal que fa. Que prengues paciencia amb tot i amb tothom, per ara ens tenim l'un al altre i es una lluita dels dos no meva i prou.
Ara estic en un punt que vull ser optimista i estic amb un fil de les cercadores de Novembre per mirar endevant i la veritat es que em dona molta energia positiva. Amb aixó em refereixo a que no es que oblidi pero si que no em puc quedar atrapada en aquest dolor, no puc per que vull tenir un o dos o tres fills i hem de ser possitives, jo vull !!

DEspres d'un temps, el que cada una necesita, s'ha de fer... s'ha de tirar endebant, aixó no vol dir que oblidis als teus petits, pero si que es com un homenatge cada cop que trobes una nova ilusió.


Molta força buniques.
Us envio abraçades a totes. Tota ferida cura pero sempre deixa cicatriu.

[tuijoserem4]

Hola,

El meu cas és molt semblant al de la Beatriz, tinc una filla de 17 mesos, molt maca! un primer embaràs molt bo, tret del repòs a causa de la biopsia de corion…a la primavera em vaig tornar a a quedar embarassada, i tot molt be fins la biopsia de corion, aquest cop vaig ser el 0,5 % de gent que perd el fill a causa de la prova…..1 de juliol legrat….estiu dur, molt dur, i ara a finals de setembre em vaig tornar a quedar!!!! llàstima que ahir, quan ja estava de 10 s, vaig anar al WC, i tenia pèrdues, em vaig plantar a la maternitat i el cigro no creixia desde la 8.3….

uf!!!!!!

Encara ho estic paÏnt, el dolor és conegut, i saber el que t'espera pot ajudar, malgrat tot és una gran pèrdua acompanyada d'una tristesa inexplicable….i el camí que ens espera no és fàcil….

Per això, us envio molts ànims desde la meva humil experiència..i des del meu cor, ara mateix trencat.

[litusina]

Hola valentes.
No vola anar a dormir sense escriure-us. Estava pendent de tu Beatriz, de que estiguis be... M'he conectat des del mobil i va fatal, pero vull enviar-te molts petonets per aquest anim teu. Aix, el teu fillet, que tendre que es. M'ha arribat al cor amb el seu comentari... Buf! Que dificil! Entenc que et sentis sola, pero no ho estas. Es molt dificil el que estas passant i et pots sentir recolzada per nosaltres.

Lover, merci pels teus anims, ets un sol!

Tuijoserem4 ho sento moltissim tambe per tu! Ai bonica quin mal que fa sentir-se aixi... Tant fragil. Jo et voldria fer companyia en aquest cami que et queda per davant, que ara mateix sembla tant llarg i difícil. Donar-te anims per tirar endavant, fer-te sentir una mica menys trista. A tu i a la beatriz.

Us envio una abraçada ben forta, plena d'anims i de molt carinyo. Descanseu Molt.
Fins dema!

[Beatriz]

Bon dia...

Litusina... Moltes gracies per les teves paraules... Els dies s'em fan llargs, fisicament no em trobo be encara i animicament... Uff!! No abanço... Per altra banda em fa molta por que passin els dies i haver-me d'enfrontar a la rutina, a sortir, a la gent...
Tinc sentiments molt contradictoris, perque tinc clar que vull tornar a ser mare, i entenc que si no supero aixo rapid i agafo forces, no sera possible...
Se'm fan enterns els plaços que em va donar la gine... Esperar dos o tres mesos ja que la ultima vegada nomes va ser un cicle... Amb el meu nen el Biel vaig estar 16 cicles per quedarme i amb aquets dos ultims embarassos em vaig quedar a la primera... Tinc 35 anys i si trigo un any i mig a quedar-me????

Tinc un "cacao mental" estic en ple dol i ja penso en buscar el seguent... Sembla que d'alguna manera li fallo al meu petit que em van treure fa nomes 4 dies... Em sento tan buida...
Tuijoserem4 sento molt queecstiguis passant pel mateix... I t'entenc perfectament... Veig que has tingut forces per escriure al post de les que ho volen tornar a probar.... Aixo es bo,no? Ens em d'aferrar a qualsevol cosa... Jo he entrat aquest mati i he llegit... Pero no em veig amb cor d'explicar la meva historia... Espero aviat trobar-nos alli tambe, sera un pas endevant...

Molts anims a totes!!
Perdoneu... Pero jo escric des de l'ipad i no m'aclareixo massa...

[Beatriz]

Hola de nou...

Acabo d'anar al wc i he vist que les meves perdues han augmentat bastant, i quan m'he netejat... Hi havia bastants coaguls de color negre...
Les que heu passat per un legrad... Es normal?

[tuijoserem4]

Beatriz,

Jo al juliol vaig passar per un legrat i vaig sagnar força després durant tres setmanes, amb algun coagul si, i alguna mena de "pelleta".

Però el meu cas no és gaire habitual perquè coagulo més lentament del que seria normal... Sobretot si tens qualsevol inquietud vés a visitar-te o truca, no et quedis amb l'angoixa…Només et puc dir que et donen uns patrons generals del que passa després del legrat, però cada cosa recacciona diferent, segur que tot està seguint el seu curs

ànims bonica!!!! qualsevol coseta estem per aqui per donar-nos suport!!!

[litusina]

Hola Guapes!
Beatriz, sento molt que et sentis tant decaiguda però pensa que es normal. Jo sentia exactament el mateix que tu. Físicament m'he trobat bastant be, i en el meu cas si que vaig tenir pèrdues com les que descrius tu, i llegint per aquí he vist que a moltes els hi ha passat el mateix. El primer cop em vaig espantar, perquè a mi em semblava que la cosa anava de baixa quan em va venir un mal de ventre moderat i de sobte vaig notar que sagnava. Una nit em va sortir un coàgul enorme, del tamany d'una pilota de golf!. Em vaig espantar, però com que era de nit i jo visc a una hora en cotxe de l'hospital mes proper, vaig esperar i de seguida em vaig trobar be. Era com una regla, però a l'hora d'anar al lavabo em baixaven coàguls. Despres vaig veure que quan en venia una mica de mal de panxa al cap d'una estona em sortia algun coàgul grosset i ja esta. Jo diria que lo alarmant es si tens un sagnat molt abundant o si tens febre o dolor agut. De tota manera cadascuna ens coneixem el cos millor que ningú, si sents que no es normal o que no et trobes be, no t'ho pensis i ves a urgències.
Anímicament, Beatriz, t'entenc perfectament, el que descrius es igual que com em sentia jo ara fa una mes i mig. Calcat. I pensar en tornar a la rutina em feia venir una angoixa terrible. El sentiment de que ja se'm passarà l'arròs, la impaciència, aquest neguit... Jo en tinc 38, i el Pau aquest gener en farà 6, imagina't! El meu consell (i ja se que no vols sentir el que et diré, perquè jo no ho volia sentir) es que et prenguis el teu temps. Acabes de passar per una situació terrible, que et fa sentir tant fràgil que et sembla que et podries trencar en qualsevol moment, però la realitat es que ets una valenta, Beatriz. Ets una lluitadora, però ara estàs de dol, i necessites temps per recomposar-te. El que t'ha passat es una grandíssima p**ada, una osti (perdó) tan gran que costa molt d'esforç pair-la. Necessites descansar i curar-te. Plorar, escriure, llegir, parlar...
Poc a poc, bonica, i veuràs com et vas sentint millor. Se que es molt difícil, però intenta tenir paciència i passarà. Et trobaràs millor, ja ho veuràs.
Uf! m'he quedat descansada, eh?
Va, guapa, un dia mes, ànims!
Una abraçada ben forta

Tuijoserem4 com et trobes tu? un petonet!

Lover, com va la cerca? creuare els dits per tu...!

Per cert, jo em trobo molt millor, els dies van passant i cada dia es mes clar. Pensava que aquest hivern seria terrible i etern i que no podria amb ell, però el cas es que aquest tràngol m'ha aportat una força que no em pensava que tenia. Encara tinc al cap que vull fluir amb el temps i passar l'hivern en plan introspectiu. Vull dedicar aquest hivern en homenatge als meus petits. Com un tribut a la seva petita existència. Em ve al cap una imatge: veig un arbre pelat enmig de la boira hivernal, amb un niu buit entre les branques. Descriu els meus sentiments, i no puc deixar de pensar que també es una imatge plena d'una gran bellesa. Crec que el dolor tan tremendo que he sentit s'està convertint en una imatge trista, però que em fa venir un estrany somriure de nostàlgia als llavis. Sempre enyoraré als meus petits, però no sempre ploraré quan els recordi. I aquesta certesa em consola.

Un petó per totes.

[Beatriz]

Litusina... Quines paraules mes precioses... Primer m'has fet plorar... Temps, temps, temps... Quant??? Que passi rapid siusplau... O no... De vegades no vull, de vegades vull saborejar cada minut de la meva amargura itristor, perque aixi es com si fes un homenatge als "meus bebes estrella" ...
Despres amb les teves ultimes paraules... (Les de la imatge hivernal) i veure't que comences a veure la llum... M'han reconfortat moltissim...

Gracies, gracies i mil gracies...
I anims a totes les dones que estan passant per aquest trangul... Espero aviat veure, ni que sigui de lluny, una llumeta...

[laiacat77]

Hola.noies em.sento totalment identificades amb vosaltres...sobretot amb.la.Beatriz
Ahir vaig anar a.eco a.mirar uns quistes em van sortir de la.segona iac pero al mirar el meu cigronet de 8 semanetes em van dir que tenia una mala noticia ....no no no no potser li vaig dir un altre vegada noooo ja no tenia bateig...ara estic destrossada despres de cridar i voler morir m he i plorar plorar i seguim ...em toca pensar que dilluns em faran el legrad i tambe estic acollonida perque fa sis messos vaig tindre l altre abort pero de sis setmanes i va ser espontani...ara aquest ho volen investigar despres de sis anys de busqueda no tinc fills i ara aquestes perdues no se quan trigare a recuperar m he pero saber que el que sento es normal suposso m ajudara tot i que tothom diu que ho important es que jo estigui be un altre vegada la vida em treu ho mes bonic que he tingut mai....una forta abracada.

[tuijoserem4]

Laiacat77, lamento profundament el que t'ha tocat viure…és un cop dur, i díficil d'assimiliar, dius que la gent et diu coses que no et consolen, i és així, no hi ha gaire parauales ni comentairs que puguin fer-te sentir més bé en aquests mooments.És un procés dur, i s'haurà d'anar pas a pas, dius que ara ho volen estudiar, crec que aquest pas és molt important, et donarà força per seguir lluitant pel teu somni.

Ja veus que malauradament en aquest post ens podem entendre fora, tot i que cap situació és igual, ens uneix el dolor de la pèrdua, i crec que l'empatia i la comprensió.

Molts petons i força, som a prop teu si ho vols,

[litusina]

Escric des del telefon i no se que he tocat que he editat dos vegades! Ara va el meu missatge.

[litusina]

Hola laia, acabo de llegir el teu missatge, soc a la feina i t'escric des del telefon...sento molt el que t'ha passat, sis anys buscant es molt d temps, i que et trobis aixi despres de tant temps i amb una perdua antrerior tant recent... Es un trangol tremendo...
Ho sento moltissim, es un dolor que entenem perfectament i que compartim les que estem aqui. Ai, laia, com m'agradaria poder dir-te alguna paraula magica que t'ajudes a sentir-te millor! Tant sols et puc acompanyar, llegir-te i compartir la meva vivència per si t'ajuda una miqueta. Crec que venir aqui i compartir el teu dolor es un gran pas cap a la teva recuperació. Avui et fan el legrad? Molta força bonica, tant d bo trobin la causa de tot i obtinguis una resposta. Es el millor regal que et podria fer el teu petit, be, el millor regal que t'ha fet es existir, encara que hagi sigut tant breu... Tu ja ets mare, de dos llumetes, que t'acompanyaran per sempre
No et puc dir gran cosa mes, nomes que estem amb tu i que t'entenem. Ara tens per davant un camí difícil, però no estas sola. Nosaltres estem en el mateix camí. I ens en sortirem.
Un peto ben gros i una abraçada molt gran. Força per avui i descansa molt, que ho necessites.

[nina1977]

Hola Laia,
acabo de llegir el teu missatge i m'ha tocat molt. Molts ànims!!
També sóc del 77, també em van haver de fer un raspat fa dos anys i ara també estic en el món de la reproducció assistida, i sempre penso que si mai aconsegueixo tornar-m'hi a quedar, tindré una por immensa a que no vagi bé. Aviat farà quatre anys que busquem nadó i això sembla "el cuento de mai acabar", per això t'entenc tant i tant bé!! Molts molts molts ànims i energia, tot i que entenc que en aquest moment res pot treure't la pena. Passa el teu procés de dol, i continua lluitant. La vida ens ha posat una llarga i dura batalla al davant, però nosaltres hem de ser més fortes.

[laiacat77]

hola noietes

Primer donar les gracies per les vostres paraules de soport...que en fan veure una llumeta al final de l oscuritat

Ja.hi soc.a casa tot va anar molt be la gent molt maca i amable i no m enrecordo de res gracies a les meves llumetes...(perque aixo.de.gracies a deu em sembla que em falfara.molt de temps per poguer ho pensar i si pensan que anire a l infern es que no ens han vist en aquests moments de dol)

Tot i que va sortir be es van descuidar de.fer la prova genetica que habia demanat l meva doctora de IA aixi que a la.proxima visita a veure que diu

jo ara.intentare fer net i repossar mentalment i quan estigui preparada comencar de nou.

Molts petons i gracies per estar aqui!