Com

[Niu]

Obro u

[Niu]

Ostres, a

[Visitant]

NO EXISTEIXEN PARAULES PER PODER DESCRIURE AQUEST SENTIMENT.

AMOR INCONDICIONAL, SENTIMENT BESTIAL, CARINYO INCREÏBLE.... TOT ES QUEDA CURT.


NO ES POT DESCRIURE, NOMÉS... ES SENT.

[sharey]

jo penso kom la patufa soc incapas de descriure el que sento cuan veig a l'àlex

[betzi]

Holaaaa crec que per molt que puguis no es pot descriure l´amor que sents per un fill ja que existeix un lligam tant fort....nomes ho pots sentir...jo de fet encara me queda un meset pq neixi la nostra Alèxia i ja me l´estimo d´una manera tan especial que no sabria descriureu...ni te digo el seu pare...jejejeje...esta amb la seva filla que no para i aixo que encara no l´hem vista sortir ...ja quedat poquet però!!!!

[silvia]

Jo crec que el canvi més important en els sentiments és l'intensitat amb que es viu tot. Qualsevol petita alegria o somriure és una alegria ENORME, i qualsevol caiguda tonta (per exemple) fa que el cor s'encongeixi.
Com diu una companya de feina, un refredat per un fill és una pulmonia per una mare.
L'amor per un fill és el sentiment més intens que existeix, i et fa canviar taaaaant, et fa generosa, pacient, comprensiva com mai abans ho havies estat .... i sempre de manera exagerada, no hi ha res més important, serà per això...

[Irina]

Borro un missatge que se m;ha repetit...

[Irina]

Ailec, quan dius que no saps si sabràs estimar un segon fill de la mateixa manera, m'has fet pensar en el que un amic nostra ens va dir quan la seva segona filla va néixer: ell es va fer la mateixa pregunta,perquè la seva primera filla, l'Ellen, se l'estima amb bojeria i no sabia com seria tenir una segona. Quan va néixer la Nuala, va dir que és com si de sobte et trobéssis una altra butxaca al pantalons plena d'amor per a ella, no és que hagis de compartir l'altra "butxaca", si no que en trobes una de nova i les estimes les dos amb bojeria.
Queda una mica tonto explicat així, però ell tenia una manera molt maca d'explicar-ho...També és músic i té una cançó escrita sobre això.

Les que teniu un segon fill, com ho descriuríeu....?

[Niu]

Doncs

[Blanxi]

Realment és molt difícil de descriure el que sento pel meu Pau. És un sentiment molt profund, que m'omple i em fa sentir plena. Plena de felicitat, plena de tendresa, plena d'alegria, plena d'amor, i a vegades també plena de por i patiment.
Me'l miro i no m'ho crec: aquesta personeta tant perfecte l'hem feta el meu xato i jo!
No m'imagino la meva vida sense ell, només de pensar que li pogués passar res em trenco per dins, no sé si m'explico. Parir-lo va ser un experiència genial, però criar-lo, dia a dia, és meravellós, és al·lucinant, és el millor que he fet mai.
Ufff! espero no semblar gaire pastelona, però és que així és com ho sento.

Pel que fa a tenir més fills, estic convençuda que és tenir els mateixos sentiments però no dividits sinó multiplicats.
M'imagino que ha de passar com quan tens un altre germà/na, no deixes d'estimar al primer per estimar al nou germà/na, sinó que al nou germà/na l'estimes tant com al que ja tenies, o no? M'ha agradat molt l'exemple de la nova butxaca plena d'amor, crec que és encertada

[elisabeth]

Hola jo tampoc us puc descriure el que sento per en Cesc, i tampoc us puc descriure el que sentiré amb la meva próxima maternitat, però del que estic segura, és que no faré distincions entre l'un i l'altre, en Cesc serà sempre el meu nen i la mongeta serà sempre la meva mongeta... no sé si m'explico jo crec que els estimes per sobre de tot, i de qualsevol persona i us dic una cosa molt forta però és el que sento: mataria a qui sigui (algú que els fes mal, algú a qui me'l volgués pendre) pels meus fills, amb això us ho dic tot.

[silvia]

Sabeu què?
Avui a la feina parlàvem de les diferències entre tenir un fill o una filla. Deien que a la filla (generalment) sempre la tens, perquè encara que marxi de casa sempre torna, però que un fill és diferent, perquè les dones sempre tirem més cap a la nostra família i es corre el risc de perdre'l, encara que no sigui del tot, i que des que neixen les mares ens hem de mentalitzar que un dia marxaran...
M'han vingut unes ganes de plorar, ai, ai, que seré una sogra mooooolt dolenta

[cabreta]

ostres noies quan us he llegit a totes m'he sentit malament
no ho se jo no sento tannnnnt d'amor no ho se, no em vaig sentit enamorada de l'Amalia quan va neixer.... encara que feia anys que volia ser mare els meus sentiments potser no estaven definits... no ho se quan estava embarassada m'agradava tocar-me la panxa i sentia pau i amor.... ara em sento mooolt be quan estira el bracets cap a mi o quan diu mama (sobretot davant la sogra!)
pero no puc definir els sentiments, no estic enamorada, ni sento que es una part de mi... no ho se, es com algu que viu amb mi, aqui cuido i alimento (ja ho se que sona molt fred) pero a vegades em sento freda... no ho se.... m'esperava mes sentir-me com vosaltres dieu pero no

perdo pel rollo

[Visitant]

JO SENTO UN AMOR INCONDICIONAL, FORTISSIM, DES DEL PRIMER MOMENT QUE LA VAIG VEURE.
AMB LA THAO AQUEST AMOR VA ANAR CREIXENT DE MANERA PROGRESSIVA, NO VA PASSAR EL PRIMER DIA. ARA HO VEIG. EM ELLA VAIG SER MES EGOISTA. VULL DIR QUE LA VAIG PORTAR CAP A LA LLAR SENSE DEIXAR-LA UN TEMPS AMB MA MARE PQ NO PODIA SOPORTAR LA IDEA QUE ESTIGUES AMB ELLA. EN CANVI, AMB LA JOANA FAIG EL QUE REALMENT PENSO QUE ES EL MILLOR PER ELLA.
JO NO TINC POR QUE EM PRENGUIN LES MEVES FILLES, PENSO DONAR-LOS TOTA LA LLIBERTAT, ELS FILLS HAN DE VOLAR I NOSALTRES SABER ESTAR ALLA PER QUAN ENS NECESSITIN. AIXO DE SER POSSESSIU ES MOLT DOLENT, POTS CREAR UNA MENA DE PRESSIO EN EL NEN, NO M'AGRADA.
QUAN VEIG A LES MEVES NENES, RIGUENT, FELICES...SEMPRE PENSO EN TOTS EL NENS DEL MON, ES TAN FACIL FER-LOS RIURE, I N'HI HA QUE POBRETS MAI RIUEN , ESTAN MAL CUIDATS, I CLAR SON TAN INEFENSOS, QUE M'ENTREN GANES DE PLORAR.

ES QUE QUAN ENS CONVERTIM EN MARES ENS TORNEM UNES SENTIMENTALS I MOLT MES BLEDES

[airu]

La primera vegada que vaig veure a la Ingrid (me la van posar al damunt despres de la cesarea) no la oblidare mai!! En aquell moment vaig al.lucinar, era taaaaaaaaan guaaaaaapaaaaaaaaa!! i era la meva nena, la nostre nena...
A mida q van passant els dies, setmanes, mesos mes me l'estimo!!! aquesta mena d'enamorament, penso que el vaig tenir quan ja erem a casa...no se per mi la Ingrid es el mes important!!! Mes q la meva vida! Ho es TOT!

Realment es dificil de descriure amb paraules...

[lauba]

PARA MI ,NO HAY DIFERENCIAS ENTRE COMO QUIERO A UN HIJO Y A OTRO.NO PODRIA EXPLICARLO,PERO SE LES QUIERE EXACTAMENTE IGUAL,SIN DIFERENCIAS.TE MIRAN CON ESOS OJOS.......ESO ES AMOR Y LO DEMAS SON TONTERIAS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ ¡¡¡¡¡¡¡¡

[Niu]

J

[Aqualata]

JO A L'ABRIL ME L'ESTIMO AMB BOGERIA............ FINS VA POC, LA MIRAVA I ELS ULLS S'OMPLIEN DE LLÀGRIMES........
ES QUE HA SIGUT UNA FILLA TAN ESPERADA I TAN BUSCADA, QUE TAN BON PUNT EL PREDICTOR EM VA SORTIR POSITIU VAIG COMENÇAR A ESTIMAR AQUELLA VIDA QUE CREIXIA DINS MEU, BÈ L'ESTIMAVA ABANS DE SER-HI A LA MEVA PANXA, PERÒ NO VA SER UN ENAMORAMENT TOTAL FINS QUE NO LA VAI TENIR ALS MEUS BRAÇOS PER PRMERA VEGADA........ ERA TAN PETITA, TAN FRÀGIL I SOBRETOT ERA MEVA!!!!!!!!!!!
DONARIA LA VIDA PER ELLA...............

[Niu]

Ostres, i

[cranc29]

Donç jo sento que algu m´ha fet un regal, em sento super urgullosa i contenta de tenir en Joel, es el millor que m´ha passat mai .
L´estimo moltissim i ser que l´estimare per sempre més passi el que passi i sigui com sigui,jo sempre el cuidare i l´estimare i el seu pare també.
Es la cosa que ens fa més feliços i ell està per sobre de tot i de tothom.Estic super contenta de tenir-lo , es el que em fà més feliç del món!!!
Cada dia que passa l´estimo més em sembla increible tenir un nen tant maco i espabilat com ell , em sembla increible que hagi sortit de mi, es lo millor del mon