no la puc deixar ni un moment....!!!

[Visitant]

...

[Anni]

A mi també em passa i la veritat és que també se'm trenca el cor si el deixo plorar... però a vegades no hi ha mes remei.....conforme van creixent es tornen mooooooooooooooolt llestos i saben perfectament que fer pq els agafis...

[Visitant]

...

[Anni]

Es complicat.... el que normalment faig es no agafar-lo d'allà on està i parlar-li, explicar-li que no el puc agafar pq estic fent coses..... L'Oriol es mes gran que la teva nena i ja s'entreté mes però quan està rabiós pq l'agafis ja li pots donar totes les jouines del mon que tot ho tira al terra. De totes maneres ja veuras que a mida que passin els mesos s'anirà entretenint més amb les coses i ja no et demanarà tant que l'agafis. Jo ho he notat molt amb l'Oriol...

[nuna]

prova de portar-la a sobre amb un porta-bebe, ella estara encantada i tu podras fer coses...

jo crec que es normal, tot i que hi ha molta gent que et dira que no, que la deixis plorar...mira, jo crec que perque arribin a ser independents, primer han de viure molt intensament la dependencia , es a dir, teni r un bon contacte amb la mare (sobretot) per sentir-se segurs i, despres, poc a poc, ells mateixos van reclamant independencia...

i a vegades, son etapes: reclamen molt, els hi ho dones, i despres afluixen (perque saben que poden comptar amb tu)

i ara us deixo, que l'aina em reclama!!!!

[Visitant]

...

[Visitant]

...

[marchita]

PATUFA...Ahora no sufras por si al cojerla estas malcriandola o no es muy pequeña y no se dan cuenta, ahora necesita todo el amor y el cariño del mundo, q la achuches y q la des calor pero lo q si te digo es que poco a poco cuando vayas viendo q ella es mas capaz, mas mayorcita la dejes mas en la hamaca, en la cuna de viaje....q ella vea que no pq llore vas corriendo y la cojes simplemente tienes que hacer algo y ella te esta viendo y lo vas haciendo...pero ha de ser mas adelante y poco a poco. Lo q es cierto es que son muy muy listos y se percatan enseguida de que caemos rendido a sus pies...ahora diisfrutala y ya la educaras mas adelnate

[silvia]

A mi em passa lo mateix, sempre ha plorat molt i com que mai ha dormit massa... Nosaltres vam decidir (després de parlar molt) no deixar-lo plorar, però clar de vegades no es pot evitar, has de fer el menjar, vestir-te...
Durant el primers tres mesos va estar-se gairebé sempre en braços i la cosa ha començat a millorar des de fa un parell de mesos, encara que sempre té temporades i ara estem a una bastant dolenta, només vol braços i de peu.
Pot arribar a ser moooolt esgotador, no tens ni un minut, psicologicament acabes esgotada i a sobre si no pots dormir gaire...
L'únic que puc dir-te és paciència. Poc a poc es van entretenint, el meu ara pot estar-se 10 minutets sense plorar solet, no més. I hi ha dies que ni això, tinc l'esquena... De vegades sento parlar a mares que expliquen que els seus bebes gairebé no ploren i no puc evitar sentir-me trista, no sé si et passa a tu... El plor d'un nadó és el so més desquiciant que hi ha al món, però bé... ens necessiten i arribarà un dia en que ja no ens necessiten tant o de la mateixa manera, tot passa, és el que em dic jo cada dia vàries vegades.
ÀNIM

[Visitant]

patufa,
igual no és el lloc per preguntar-ho, però l'atur t'el van parar durant la baixa maternal i despres reinciar o directament els mesos de baixa tot i cobrar més (la baixa) han restat mesos d'atur?

es que la info que hi ha a la pagina de la seguretat social no em queda clara...
diu que no s'allarga, però que no s'allargui no vol dir que la baixa hagi de descomptar mesos d'atur...

és per si a mi em passa el mateix...

[cranc29]

Patufa!!Molts anims!!Jo tinc el meu que té tres mesos i tampoc em deixa temps per res no dorm de dia i menja pit cada dos hores.
T´entenc perfectament perque jo avegades també em posso mig depre de pensa que el únic que faig es donar el pit , cuidar del nen i neteja la casa, com avui per exemple...
Però per un altre banda soc mooooolt feliç i no ho cambiaria per res del món!!Suposu que aixó ens passa a totes no?
Tu agafala i fes com jo que juguem tot el dia!
Per cert Bruna jo aixó del atur un dia ho vaig preguntar al inem i em van dir que si estas al atur cobres els 4 mesos el 100% però el paro va corrent igual que era avanç que el paro quedava parat durant la baixa de maternitat

[Visitant]

...

[Visitant]

gràcies patufa! és que el primer cop que em vaig quedar embarassada anava així... m'havia quedat sense feina i vaig pensar que què millor? com que tenia un parell d'anys...

però ara només tinc 8 mesos... creuo els dits perque m'aguantin fins l'ultim dia... això d'estar per ett...

espero que s'arreglin els plors de la teva nena... jo no et puc ajudar. no tinc nens!!!!

[Mònika]

HOLA PATUFA!
ET COMPRENC PERFECTAMENT, L'ORIOL HA FET AVUI 5 MESOS, I CADA DIA DORM MENYS I VOL MÉS "JUERGA", ESPERO QUE POC A POC S'ACOSTUMI A JUGAR SOL UNA ESTONETA, PERÒ DE MOMENT LES SEVES JOGUINES PREFERIDES SÓN EL PAPA I LA MAMA!!!!!!!

[Enrique Blay]

Hola a tod@s,
¿Porqué llora un bebé?
a) Por fastidiar
b) Por hábito
c) Por nada
d) Porque intenta expresar alguna necesidad
Quién piense que la respuesta es a), b) o c) que no tenga manías en dejarles llorar. Pero que también intente informarse mejor, porque seguro que está equivocada.
Siempre,siempre y siempre (sin excepción) que un bebé llora, es que necesita algo. Tiene hambre, se encuentra mal o nos necesita a su lado. ¿No alimentamos a nuestro bebé cuando tiene hambre? ¿No le procuramos atención médica cuando está enfermo? Lo contrario está tipificado como delito en el código penal. ¿Porqué entonces hay quien defiende no atender el llanto de los bebés? que supone un alimento afectivo tan fundamental como el alimento nutriente ¿qué diferencia hay?. Si el bebé no llora por hambre o porque se encuentra mal, llora por algo que siente y le hace sufrir. Puede ser miedo, soledad, ansiedad,... puede que aún esté procesando la experiencia del nacimiento que es un hecho de alta carga emocional. Sea como sea, nos necesita. Atender el llanto del bebé es otorgarle paulatinamente de seguridad, pilar indispensable para su desarrollo psicoemocional posterior que le irá conduciendo por el camino de la autoestima,de la independencia, de la inteligencia emocional (definida ésta como la capacidad de ser feliz, de no dejarse dominar por las adversidades, de elegir tú vida y de establecer relaciones armoniosas con los demás ¡casi nada!). Atender el llanto del bebé es hacer que se sienta amado.
Cada bebé es diferente, porque diferentes han sido sus experiencias intrauterinas y de nacimiento, y habrá quienes lloran más o lloran menos, pero en todos los casos se hace imprescindible "escuchar" sus emociones y atenderlos cuando nos lo piden de la única forma en que saben hacerlo: a través del llanto.
En la práctica es innegable que exige en muchos casos un gran sacrificio para las madres (y también debería serlo para los padres), entendiendo "sacrificio" en su significado etimológico: acto sagrado. Pero es lo que hay (igual que necesitan comer). Esa atención del llanto, esa escucha emocional, dará el mejor de los frutos en nuestros hij@s y producirá con ellos un sano vínculo afectivo.
Os recomiendo los más que nombrados libros de Carlos González: "Bésame mucho" y de Rosa Jové: "Dormir sin lágrimas". También la web: www.suenoinfantil.com con la "Declaración sobre el llanto de los bebés" a la que os podéis adherir.
Ánimo, los hij@s nos devuelven por mil el amor que les hemos dado.
Un abrazo,

Enrique Blay

[Calongina]

Hola, Patufa.

Nosaltres tampoc no deixem plorar la nostra nena (ara té 3 mesos i mig). Tot i que no és tan exigent com la teva, pel que expliques. Per sort no ha tingut els còlics famosos. O si n'ha tingut jo no sabia què eren. Com totes les criatures, però, ha tingut moments que plorava però no sabíem per què, i només volia braços, i a sobre dempeus i amb moviment Per sort, si la bressola el meu home, també es consola. Però ara per ara sóc jo la que estic tot el dia amb ella.
Et comentaré coses que m'han anat bé:

-Alguna vegada que plora, li passa quan la despullo, o li canvio la roba. Com si l'agobiés el pantaló.

-També se'm distreu molt de plorar amb una llum de colors que tinc a l'habitació on hi ha el canviador. Li faig anar les llumetes a la cara, i de vegades deixa de plorar de cop.

-He observat que de vegades està més tranquil·la si sortim que si ens quedem a casa. Per tant, sortim cada dia. A fer encàrrecs, a passejar, el que sigui. És una estona que gairebé segur que no plora.

-Intento anticipar-me a alguna de les seves demandes. Si ja em veig a venir que tindrà gana, li ofereixo el pit. Així ja no plora per això. Si està dormint i ja intueixo que es despertarà (i plorarà si està sola), miro d'estar a prop i quan faci el primer senyal de despertar-se, l'agafo de seguida a coll i l'abraço. Quan la trec del bany, que moltes vegades plora, ja li tinc el pit a punt, i amb tovallola i tot, i sense ni vestir-la, li dono de mamar. Així no plora gens.

També tinc els meus truquis per no agobiar-me jo:

-Busco un temps a la setmana per mi. Demano de tant en tant als meus pares que vinguin a fer-me de cangur una tarda. Ella està molt a gust amb ells, i a mi em permet desconnectar una estona, i carregar piles.

-Si plora i me n'he d'anar al labavo, per exemple , moltes vegades me l'enduc amb mi. Amb el carro, la ganduleta o si no hi ha més remei, i depenent de la urgència, a coll, amb la bandolera. O si no li vaig parlant, encara que no l'agafi. Mai és gaire estona.

-No em complico la vida amb els àpats. Assumeixo que no puc estar una hora guisant. Menjo bé, però coses que es facin de pressa. A l'hora de sopar és més fàcil, perquè ja hi ha el meu home, i mentre un està amb ella, l'altre cuina tranquil·lament.

També et volia suggerir que si la teva nena necessita més contacte del normal, pot ser ideal que dormis amb ella. Igual ja ho fas...

Ai, no sé si t'hauré fotut un rotllo, aviam si en pots treure alguna idea que et serveixi.
Ja ens aniràs explicant els progressos!!!

[Sibil·la]

Ei patufa, t'entenc perfectament pq a mi tbe em passa, tot i que va a dies.
Ara sé que als matins està més fresca i alegre i aprofito per fer coses tant bon punt ens aixequem. Però no la puc deixar massa estona fent el mateix.
Jo me l'enduc amb la ganduleta a per tot arreu: posant la rentadora, fent el dinar, dutxant-me, etc... De vegades, uns 5 minutets sí que s'està la mini-parc, tot i que com que encara no seuen, si es giren boca-terrossa de seguida es cansen.
De vegades li poso el baby-einstein i es queda embobadíssima. Només li poso quan tinc algo super-urgent i ineludible per fer, pq tampoc m'agrada enxufar-la a la tele.
A mi tampoc m'agrada que plori o sigui que l'agafo sempre que vol. De vegades,clar, és impossible que no plori un xic pq sinó em pixaria a sobre, jeje. Ja veuràs com millorarà. Tu mima-la ara que pots i agafala sempre!

[Sibil·la]

mira, he escrit al mateix temps que la Calongina. Ara m'ho he llegit i firmo tot el que diu, sí senyora.
Sobretot sortir! avui he sortit amb tempesta i tot. És que necessiten airejar-se

[Visitant]

...