dubte (no té res a veure amb nens)

[Visitant]

no, no ho sóc.
La truco, i la tia com si no hagués passat res. Lo fotut és que per ella no passa res. És la seva manera de ser. Ni tan sols una disculpa per no haver trucat en tant de temps ni pel meu aniversari. M'explica que ha anat a l'altre punta d'espanya de vacanes. i jo penso, ostres i el masnou et queda lluny?
que quan em ve a veure, així que penso qeu vingui, que millor parlar-ne cara a cara i així no hi ha tantes possiblitats de mals entesos. No vull ser tant borde com habitualment i he de fer l'esforç. Així que quan vulgui venir i la tingui al davant li comentaré.
Ninna, el teu sopar segueix en peu?

[cuqueta]

Bruna maca no et facis malasang, de ties així n'hi ha un sarpat a cada poble pero com que tenen la sort de tenir amigues com tu i com la Montsemu ( que per cert la teva si que NO té perdó maca, jolines si jo que no et conec llegin-te ja m'ha sabut greu, com pot ser que ella no et digui res sent "amiga" teva, aquest tipus de persones em fan llàstima, sort de la teva família guapa, tens un peque preciós!!!) passen de tot olímpicament.
El millor que es pot fer és passar d'elles, no es mereixen ni un moment del vostre temps.

[muflona]

[muflona]

[Visitant]

Rescato el tema per explicar-vos que definitivament he borrat la la susodicha de la meva llista d'amigues.
Vam quedar que em trucaria per quedar el cap de setmana del 8 de setembre. no ho va fer. Dilluns la truco, no contesta.
Dimarts la truco, tampoc. dimecres li deixo un misatge al contestador de la feina, no torna la trucada.
divendres li envio un sms preguntant com està i dient que no m'ha trucat per quedar... encara no ha contestat!
no em diguis que vas de cul tia, que un sms el pots enviar en qualsevol moment.
Mai més la trucaré.
Si ella està enfadada (no sé perquè) jo ho estic més i amb una bona llista de motius.
així que he decidit que si per ella això és l'amistat a mi no m 'interessa tenir amigues com ella.
Mai més la trucaré i no penso agafar-li el telèfon si ella ho fes.
hombre!!!!

[muflona]

[Elidé]

Noies, he vingut a parar aquí encara no sé com i m'he sentit identificada, és veritat que d'amigues així en tenim totes. Penso que és probable que algú s'hagi sentit així en algun moment pel que faig (o no faig) jo, a vegades ens equivoquem i pequem de deixadesa sense adonar-nos-en. Jo abans trucava a tothom, però ja fa uns anys que vaig deixar de fer-ho perquè m'adonava que sempre era jo la que telefonava (i probablement perquè vaig conèixer el meu marit i vaig aprendre a omplir el temps d'una altra manera); ara moltes amigues em retreuen que ja no truco, o que no contesto els missatges amb prou velocitat... Què hi farem, les coses són així... La vida canvia i nosaltres també, i a vegades van bé aquestes crisis, perquè ens fan adonar que portem llastres que no serveixen de res i aprenem a tirar endavant. La vida és plena de gent interessant i cal estar sempre oberts a noves possibilitats!

Ninna, jo et trucaria però no et conec i no tinc el teu telèfon Pren-t'ho amb calma i no et facis mala sang; anem creixent i cada cop dediquem menys temps a les coses que valen la pena, és així. Aviat estaràs bé un altre cop i veuràs les coses d'una altra manera!

Bruna, facis el que facis estarà bé perquè és la teva decisió i l'has meditada, així que no pateixis, la vida és llarga i, si això s'ha d'arreglar, s'acabarà arreglant. De qui era aquella frase que deia que no val la pena patir per les coses que tenen solució (perquè s'acabaran solucionant) ni tampoc per les que no en tenen (perquè de totes maneres no es poden resoldre)? Doncs això, hem de dedicar els nostres esforços a les persones que ens estimen i ens corresponen i aprendre a deslligar-nos de les que no ens corresponen!

[muflona]

[Visitant]

OSTRES NINNA, NO HO SE,
JO AHIR TB EM VAIG SENTIR MOLT TRISTA PEL TEMA AMIGUES.
VENIEN ELS MEUS AMICS A DINAR A CASA PER CELEBRAR MEU ANIVERSARI. PRIMER QUE QUASI NI EM VAN FELICITAR. DESPRES UN PARELL PASSANT-SE L'ESTONA PARLANT DE SORTIR DE FESTA, DELS NOIS QUE CONEIXEN A LES NITS, I SEMBLAVA QUE TINGUESSIN PRESSA PER MARXAR PER ANAR A DORMIR I PODER TORNAR A SORTIR. NO EM VAIG SENTIR GENS CONTENTA. TAMPOC EM DIUEN RES GAIREBE MAI, JA HO ENTENC EN PART, AMB UNA FILLA QUE NO TE NI 2 MESOS TP EM DIRAN PER SORTIR CLAR. PERO ES QUE AQUESTES DUES NI MIRAR-SE A LA JOANA I PEGUNTAR-ME COM ESTIC, COM HO PORTO...
MIRA, DEU SER QUE VIVIM VIDES MOLT DIFERENTS.
TINC ALTRES AMIGUES SOLTERES I SENSE FILLS PERO QUE NO FAN AIXO.

[Liula]

Bufa, no us he llegit a totes però em temo que totes cabem al mateix sac.... el cert és que jo ja fa uns anys que començo a veure que això de les amistats és algo bastant relatiu... crec que la gent s'apalanca molt, que a tothom li agrada la monotonia encara que es digui el contrari, que moltes amistats només ens tenen quan els interessa (jo m'he adonat que molta gent que fa temps que no veig quan es posen en contacte amb mi és per demanar-me alguna cosa...)...

El que també he constatat és que moltes vegades fa "mandra"... i quan per fi aconsegueixes quedar amb algú sembla que llavors en dos dies ja t'hauries de tornar a veure... jo ara més que mai estic convençuda que cada cop estem més sols i que a la gent li agrada fer la seva vida... estic cansada també d'haver de ser sempre jo qui va darrera la gent per no perdre l'amistat.... si es perd potser és que s'havia de perdre.....

Bruna... jo de tu no m'hi capficaria més... passa d'ella... segur que sap greu perquè en un moment donat vau ser molt amigues, però la gent canvia i les circumstàncies també... passa pàgina i disfruta de noves coneixences, potser ella forma part del passat i dels records d'altres temps, si ara t'hi enfades aquells records bonics potser es tornaran esquerps... (juer, que xungo m'ha quedat això... ara que ho he llegit no em sembla que ho hagi escrit jo!! )

[Liula]

Aneris, ara acabo de llegir el teu missatge... i crec que el que dius és l'explicació a molts dels nostres problemes, tens molta raó quan dius "nosaltres ens prenem l'amistat com algo q s'ha de donar i rebre", de fet ens passa el mateix amb les parelles... i amb tothom.

A veure, que no fem les coses per rebre alguna cosa a canvi, però quan sempre ets tu qui dones més al final et canses... som personetes i també necessitem rebre afecte i saber que hi ha algú que ens estima, ja siguin les nostres famílies, els nostres amics, les nostres parelles... i com que esperem que ho facin amb la mateixa entrega amb la que ho fem nosaltres (i això no passa) llavors ens entristim.... el que més fot és que fins i tot ens sentim nosaltres culpables per exigir-los una mica més i acabem semblant les dolentes!!!

Em penso que jo no explicaré contes de fades als meus fills... em sembla que de petites ens van pintar móns massa bucòlics d'amistats eternes i amors platònics...

[muflona]

[muflona]

[Visitant]

NINNA,
T'ENTENC PERFECTAMENT. AQUESTA SETMANA ESTIC MOLT DEPRE PEL TEMA AMICS. JO TB EM PLANTEJAVA SI ES QUE DEMANO MOLT PERO CREC QUE NO.
A LA COLLA NOSALTRES SOM 6 NOIES DE SEMPRE I RESPECTIUS, EXCEPTE 2 SOLTERES. JO DES DE QUE ESTAVA EMBARASSADA I ARA CLAR DONCS NOPUC SORTIR A LES NITS, DONCS RESULTA QUE HE DEIXAT D'EXISTIR. D'ALGUNA D'ELLES NI UNA SOLA TRUCADA DES QUE HE PARIT PREGUNTANT COM ESTIC I COM ESTA LA JOANA. QUAN VA NEIXER LA VAN VENIR A CONEIXER I JA ESTA. CAP DE LES MEVES AMIGUES TE FILLS.
MENYS DUES D'ELLES QUE SI QUE HEM QUEDAT. PERO COM QUE SEMBLA QUE PER LES ALTRES 3 NOMES EXISTEIX SORTIR A LES NITS I JO JA NO PUC, DONCS RES. PENSO QUE NO COSTA TANT UNA TRUCADA, UN MAIL O UN MISSATGE.
TINC ALTRES AMICS QUE NO SON DE LA COLLA I ELLS DONCS S'HAN ADAPTAT A LA SITUACIO I HEM QUEDAT ALS MATINS PER ESMORZAR, ANAR A DINAR...O QUALSEVOL COSA QUE PUGUI FER.

ESTIC BASTANT DESANIMADA AMB AQUESTES DE LA COLLA I FINS I TOT ARA JA PENSO QUE PER QUE VULL QUE EM DIGUIN DE QUEDAR SI JA SOC JO QUE NO TINC GNES DE VEURE-LES PQ JA NO TNIM GAIRE RES DE QUE PARLAR. ESTAVA PENSANT QUE PER FIRES QUE SEMPRE FEM UN SOPAR, DEIXAR UN BIBE PREPARAT I ANAR A SOPAR I SORTIR UNA ESTONETA PERO DESPRES PENSO TOTAL PER QUE? PER SENTIR CONVERSES DE TIUS QUE CONEIXEN A LA NIT I NO SE NI QUI SON? PER AIXO DE HE DEIXAR A LA JOANA, ELLA QUE SI QUE ESTA CONTENTA DE QUE ESTIFUI AMB ELLA? AL FINAL PENSO QUE NO HI ANIRE. SI HE DE DEIXAR UNA ESTONA A LA JOANA ALMENYS QUE SIGUI PER ANAR AMB ALGU QUE SI QUE VALGUI LA PENA.

AI, AVUI ESTIC AIXI. ES QUE LA THAO ACABA DE MARXAR DE COLONIES I JO PATEIXO PQ NO CONEIX NINGU, AVUI ES EL PRIMER DIA. BE SI, VAIG MIRAR LA LLISTA I EN CONEIX 4 QUE VAN A L'ESCOLA. PERO M'HA DIT QUE 2 D'AQUETS NO LI AGRADEN MASSA PQ DIUEN MOLTES PARAULOTES. PERO ELLA SE N'HA ANAT BEN CONTENTA PQ DIU QUE ES PENSA QUE DE TOTS ELS ALTRES QUE NO CONEIX, CONEIXERA MOLTES AMIGUES. JA US EXPLICARE DEMA COM LI HA ANAT

[Ilítia]

Ninna com t'entenc, jo també em vaig trobar fa molts anys amb una amistat com t l'has descrit, al final, sap greu, però vam deixar de tenir contacte. Jo de tu passaria perquè una persona així no es mereix la teva amistat.

Julieta ja veuràs com s'ho passarà molt bé la Thao

[Liula]

Jo em penso que això ens passa molt a totes... NiNNa, t'entenem, a mi cada vegada que m'ha de venir la regla em vénen dubtes sobre si realment tinc algun amic o si els tinc que només hi són quan jo els faig falta a ells... i em vénen ganes de plorar...

I sí, Julieta, jo també tinc la sensació que els de "la colla" no ens comprenen... es pensen que ja podríem sortir amb el nen por ahi a sopar perquè hi ha gent que surt amb els crios i no passa res.... i no entenen que jo encara no vulgui sortir, i llavors tampoc sabem pràcticament res d'ells... que digo yo... dinar també dinen, no? i passejar por ahi a les tardes imagino que també...

[cabreta]

ostres noies quin greu les vostres histories
(ninna m'ho he llegit TOT)
jo crec que es molt dificil sortir amb les amigues que no tenen fills perque elles no es volen adaptar al teu horari, van a la seva... les altres, com heu dit, son les que queden per esmorzar o per passejar i encara que no xerris tant tens una mica de companyia... es molt dur perque els comentaris de "ai quin pal que no puguis sortir" a mi em fan pena i a vegades em fa plorar que les meves "amigues" no vulguin adaptar-se a la nova situacio... i total son elles que s'ho perden!
Uf, jo tambe era molt de trucar i anar al darrera i ara que no ho faig estic mes sola que una mussola pero paciencia... i a mes us tinc a vosaltres

[muflona]

[Nneta]

Ostres veig q no sóc l'única.... acabo de passar una etapa dolentíssima amb dues amigues q de cop i volta m'han deixat de banda pq els hi feia nosa i tot pq era la més franca de les tres, la més sincera mentre elles dues només feien q criticar-se per l'esquena....
Representa q elles eren les amigues de tota la vida i he estat molt trista però després de la punyalada q m'han fet per l'esquena he comprès q no val la pena intentar arreglar les coses amb gent així pq quant temps tardaran en fer-me una altra putad@???? Em van fer sentir anul.lada, mala persona i mala amiga...
Tinc altra gent al meu voltant, q no són dels de tota la vida, xo q m'han ajudat quan els he necessitat i no s'han mogut un milimetre de mi, cuidant-me.... Ara em centro en ells i no deixo q altres coses em destorbin...
NiNna guapa a mi tampoc m'agrada sortir per la nit.... mai m'ha agradat en realitat i mira si som bitxos raros doncs millor per nosaltres voldrà dir q som especials! No t'amoinis per lo de la teva "amiga" deixa-la estar i centrat amb la gentq tens al teu costat i q SI q t'estima i t'aprecia.....no deixis q el malhumor de l'altra ho paguin aquests!

[annabel]

jo també hos entenc, el més fort és una amiga meva, bé ex-amiga, no havia sortit mai amb ningú i no volia, de cop un dia coneix a un noi a no se on, i comencen a fer el tontet, quan ell l'engegaba que era cada setmana venia i ens plorava. d'avui per demà deixa de vindre amb naltres perque prefereix anar amb ell ho entenem perque els principis son molt macos. un dia ens truca i quedem a casa seva desprès de 2 o 3 mesos de no veurens i quan arribem tenia el pis tot renovat, i li dic que vius amb ell? diu si em comprat el mobles junts..... bé ens alegrem molt de veritat. bé això era al novembre, al febrer és l'niversari de una amiga i ens convida a sopar a casa seva, ella també bé (desde aquell dia del novembre no ens veiem fins al febrer) i ens diu que és casen al septembre. ens quedem flipant però ens alegrem. aquella nit coneixem al noi fins ara no l'haviem vist. s'apropa la boda i naltres que no savem res d'ella nomès per dirn-hos si hi aniriem..... la seva germana em truca i em diiu que la depedida és de 3 dies!!!!! a san sebastian!!!!! i a mi que s'he m'ha perdut allà. res que sortia per un ull de la cara peruqe haviem d'anar el meu home i jo. li dic que naltre no h anem perque realmetn jo estic molt junga amb els vòmits i nomès pujar al cotxe em marejaba..... em llença en cara que sa germana va venir a la meva, però ella çes trobaba bé, no et fot! ademès jo estaba llavors de 4 mesos i evidentment una despedida de 3 dies sense dormir com a que no ho aguanto.... crec jo.
bé en resum no ens convida a la boda al final, i saveu com ens vam assabentar? perque la veia pel carrer i cambiaba de borera o directament em giraba la cara! que fort.............

<a><img src="http://lilypie.com/pic/070619/duWI.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/178tp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>