Mudar a Les Planes - La meva parella necessita jardí

[nainonera]

Bones ! Per nosaltres marxar de la ciutat ha estat el millor pas de les nostres vides. Només dir-vos
a tall d'exemple quee la petita d'un any i mig i jo hem estat uns dies a casa acabant de curar virus, i no ens hem avorrit pas. Hem construït una cabana de pals, recollit maduixes i ous de les gallines, observat bitxus i ocells, jugat amb pintura lliurement a fora.... Tot sense sortir de casa.
Sovint penso que estaríem millor al poble, que és petit i té de tot i no en una urbanització més aïllats. dependre tant del cotxe realment és un pal, però aquests exteriors no els tindríem i de moment ens compensa. Aquí tenim un bus que pasa cada 1h, i l'escola i l'institut també recullen els nens aquí. Així que sense cotxe pots sobreviure, hi ha molta gent gran al barri que no tenen vehicle i s'espavilen.
Parleu d'activitats culturals.... als pobles també hi ha vida, i teatre també n'hi ha. Vale, no tindreu grans estrenes, però moltes obres fan itinerància i us dic que hi ha molt bona programació fora de Barcelona també. Almenys el que tenim aquí aprop. A les biblioteques fan activitats per nens sovint també.
I la tranquil·litat bonica que tenim aquí s'ens acaba quan arriben els de Barna a les seves cases d'estiueig. Quedeu-vos a ciutat si tan increïble és! (Amb carinyo ho dic, eh! ).
Valoreu que és més important per vosaltres com a família, i a l'aventura!

[VespresVerds]

Va, més arguments; http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180428/443081982787/respirar-el-aire-de-barcelona-acorta-nueve-meses-tu-vida.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social

[rundi]

Hola!
Al llarg de la vida he viscut a poble petit al costat de la ciutat, a ciutat, a poble aïllat i a gran ciutat.
De petita vaig viure a un poble i crec que no hi ha color. Una infància amb pati, el carrer ple d’amics, vida de poble... era feliç. Llavors arriba l’adolescència i ai, vols viure al centre del món i dependre dels pares per tot és un pal.
Ara amb fills visc a una gran ciutat, però en un barri tranquil, tenim zona comú a l’edifici i els nens hi estan a gust, hi tenen amics i poden baixar a jugar sols, etc.
Evidentment la gran ciutat no te l’acabes però tampoc li pots treure gaire suc, a no ser que estiguis forrat i et puguis passar la vida al teatre, als mil festivals i a dinar i sopar a tots els llocs xulos. Estiuegem als pobles dels avis. El del seu pare és un poble petit i gairebé peatonal i aquella llibertat els encanta i fascina. La meva filla sempre diu que li agradaria tant viure a un poble...
Suposo que una ciutat petita i amb molta vida pot ser el terme mig. I també hi ha gent que gaudeix molt en un poble molt petit i mig aïllat, amb el contacte amb la natura. A mi m’encanta però al cap dels dies trobo a faltar el moviment...
Com bé t’han dit, per gustos, els colors. Feu el que feu, si ho feu convençuts i motivats, serà la millor de les decisions :)

[PereLlull]

Rundi, la teva opinió em sembla la més enraonada i amb seny.

Molt interessant les altres opinions que insistien en el tema de la contaminació... Us penseu que al poble respireu aire net????.... Esteu molt equivocats, la contaminació ens afecta a tots. No us penseu pas que allà respireu aire net, res més lluny:

"94% de los españoles respira aire contaminado"
http://www.lavanguardia.com/natural/201 ... inado.html

A més, als pobles respireu també la contaminació química de les fumigacions als camps de conreu. Que ni us vull explicar lo positiu que és pels nens petits...
Aquest tipus de contaminació química per fumigacions al camp a les ciutats no pasa.

Al fer servir el cotxe de manera intensiva, respires contaminació del teu propi cotxe, a no ser que es realitzi la conducció amb una bombona d'oxigen al costat...

Torno a insistir, la contaminació ens afecta a tots, no podeu posar com a avantatge la contaminació, quan és un problema global (94% de la població...)

En un altre post, Rossinyola deia que encara que els fills quan siguin adolescents vulguin ciclomotor, que els hi dirà que se'l comprin ells. Malauradament, si no els hi compreu el ciclomotor, llavors aniran de paquets en els ciclomotors dels altres... No sé què és pitjor, si portar ells mateixos el ciclomotor o que vagin de paquets del més boig del poble...

Tants caps, tants barrets. Tinc que recordar l'origen d'aquest foro, algú que li agrada la ciutat, que està acostumat a la qualitat de viure a una de les ciutats més avançades del món, canviar de vida radicalment per marxar al poble... Doncs jo estic convençut que a la llarga, se'n penedirà... Rundi, ho ha explicat força bé en aquest paràgraf:

"Suposo que una ciutat petita i amb molta vida pot ser el terme mig. I també hi ha gent que gaudeix molt en un poble molt petit i mig aïllat, amb el contacte amb la natura. A mi m’encanta però al cap dels dies trobo a faltar el moviment... " I jo afegiria, les comoditats, lleure, facilitats, etc... els humans som éssers socials, no estem preparats per l'aïllament, escurça els anys de vida.

En un altre post es tornava a parlar del caos del trànsit a Barcelona, tinc que recordar que no som els barcelonins qui agafem el cotxe, són els de fora de la ciutat, que no els hi queda més remei. Les retencions comencen a les hores punta en els llocs d'origen, fins i tot per sortir del poble fan cua!!

A veure si d'una vegada per totes el cotxe elèctric es generalitza, i com a mínim anem solucionant problemes que ens afecten a tots, visquis on visquis.

Salut!

[Aminapale]

Hola Pere Llull, moltes gràcies pels teus comentaris!! Tens molta raó en el que dius, “Hi ha qualitat de vida que ara no li dones valor perquè ho dones per suposat, però quan no ho tingueu... Ho trobaràs moltíssim a faltar.” Es veritat...

Ahir vàrem fer segona visita, i la veritat es que el trajecte de l’estació a la casa es inviable per a mi...crec que eren unes 18 curves muntanya amunt!! 10 min en cotxe només però es fan eterns amb tanta curva...Natura, si en vull, fugir de l’aire contaminat també ho vull, però fer curves infinites amb la por que li tinc ara per ara al cotxe no se jo...a mi l’aïllament em deprimeix, i aquesta casa es lluny de tot...crec que m’he de concentrar en buscar cases amb jardí en llocs menys aïllats i amb més fàcil accés.

Està complicada l’armonia de parella amb tant dispars interessos i opinions del que es viure una vida de qualitat...Jo estic segura que si convivis amb una persona que se sent feliç en el pis on som no em plantejaria marxar i entre els dos treuríem energia per passar-nos ho bé a la ciutat però ell vol estar en un lloc on els nens tinguin activitats lúdiques gratis, aquí a la ciutat has de pagar només per saltar en un trampolí i això tampoc està bé...

En fi, així es la vida s’han de prendre decisions importants tot el temps a veure que passa d’aquí l juny

[Aminapale]

Gràcies Rundi, crec que has dit una frase molt clau al final...que fem el que fem, si ho fem motivats serà una bona decisió...correcte! Em d’estar els 2 motivats si no l’argument del “suïcidi” del Pere podría tindre pes aquí...Al fi i al cab, estar deprimit es com estar mort en vida (desmotivat, trist, etc.) No tothom el pateix aquest estat d’ànim però jo li dono massa voltes al cap i per això em van bé les distraccions de la ciutat per no pensar tant

[Anna Maria]

Ostres, els debats van bé, sí, però a vegades crec que si una persona té una idea, sigui quina sigui, ben argumentada, no hi ha manera de fer canviar. Als que us agrada la ciutat no canviareu d'opinió. Ara, PereLlull, no diré mai "si estàs al poble i te'n vas a la ciutat és com un suïcidi" Jo Barcelona ho conec de quan hi he anat al metge, a veure parents,... i no m'agrada. En canvi he viscut com a estudiant a Lleida capital, i tot i que no m'encanta, si hi hagués d'anar doncs potser m'hi acostumaria més aviat. I tu t'encanta la ciutat, i veus en els pobles totes les pegues, que sí, que hi ha coses negatives, però també n'hi ha a la ciutat i només estàs intentant tirar per terra les argumentacions que fem nosaltres. I, si no recordo malament, en un altre post parlàvem d'educar a la canalla en la no-violència. La no-violència també és la no-violència verbal, i de bon rotllo et diré que en les teves paraules hi veig una mica d'agressivitat, perquè no estàs reconeixent cap dels punts negatius de la ciutat, que hi són, com les que hi ha en els pobles. Perquè, company, no hi ha res perfecte, sinó una situació el millor possible.
Abraçades,
Anna Maria

[VespresVerds]

Cert, Anna Maria.
Callo. Anava a dir coses, però callo.
Aminapale, t'he escrit un missatge privat.

[petipe]

Interessant debat! Exposo la meva opinió sense "violència verbal".

Crec que, com sempre, es fan generalitzacions. No és el mateix viure a un poble de 200 habitants, a una "ciutat-poble", a una casa aïllada amb 10 minuts de corves de trajecte com diu la forera, a una urbanització o al centre d'un poble. Són situacions totalment diferents i hi ha gustos per a tot.

Tampoc és el mateix viure a l'Eixample, que a Pedralbes o Sarrià (transport públic limitat), que al centre de barris com Sant Andreu, Horta, Clot, Sants... que tenen "bastant" de poble. Jo encara hi he vist portes dels baixos oberts (cada cop menys). I també hi ha alguns carrers on els nens baixen a jugar a pilota (pocs, sí, però n'hi ha).

Igual que tampoc és el mateix si, a Barcelona, tens la feina i el metge (important amb nens) a 10 minuts caminant o has de fer 1 hora de transport públic.

Jo sóc urbanita de mena i abans no hagués canviat Barcelona per res. Però des que tinc criatures crec que seria millor criar-los al poble (i no hi he viscut mai!). Ara bé, no a qualsevol poble. I sobretot, no ho faria si hagués d'agafar el cotxe per tot. Jo també sóc molt d'anar caminant a tot arreu. De tota manera, per les nostres feines hem descartat la idea.

I un tema que m'amoïna és que penso que a l'edat de 17-18-19 anys me'n penediria i no ens falta tant, que el temps passa volant! No puc evitar pensar que si després volen venir a estudiar a la Uni (o on sigui) a Bcn, me'n penediria (ja ho sé, vés a saber què faran i on aniran però ho estic veient en casos molt propers). I fer el canvi ara faria que me'n penedís. Potser si ho haguéssim decidit al principi de tenir fills ho veuria diferent.

I quan vulguin sortir de marxa? Sempre he tingut la sensació (potser equivocada) que els que viuen al poble han d'agafar el cotxe també per sortir cada cap de setmana i això m'angoixaria molt. No sé, digueu-me exagerada... O doneu-me un altre punt de vista que segurament, per desconeixement, no tinc.

Per últim, estic totalment d'acord que res és comparable a poder jugar al bosc i a la natura però també hi ha molta gent que viu en pisos, als pobles. I jo, al nostre pis, sempre deixo que facin i embrutin i després netegem. És un rotllo, però no limitaria la seva creativitat i experiències pel fet d'haver de netejar per tant, tot és voler fer les coses. I per compensar la manca de natura, intentem marxar alguns caps de setmana. A banda, que també anem tot sovint al parc (joc exterior i no tot el dia a casa).

I per la noia que ha obert el post, una opció és anar primer de lloguer al poble que decidiui així potser no et sents tan lligada i comproves què tal l'experiència, per si de cas. Si t'hi trobes bé, ja decidiu exactament on voleu comprar la casa!

[Bea]

Gràcies petipe per un punt de vista diferent però tan raonable! Així és un gust debatre.

Queda clar que per a gustos colors, hi ha qui mai voldria marxar de la ciutat, qui com tu s'ho ha plantejat però ha decidit que no li compensen certs aspectes, i d'altres com jo que ens vam tirar a la piscina sense pensar massa en els incovenients. I això pot sortir bé o pot sortir malament, com tot a la vida. Algunes estem encantades d'haver fet aquest pas, però obviament hi ha casos de gent que després es pendeix molt d'haver marxat de la ciutat, especialment si marxen a una zona aïllada.

Davant els dubtes, estic d'acord que sempre és millor llogar un temps, i escollir una casa que et permeti anar caminant en el dia a dia, com a mínim amb els nens, tot i que després t'hagis de desplaçar en cotxe o transport públic per anar a treballar.

[Aminapale]

Gràcies petipe, si crec que lo del lloguer és la millor opció :) L’únic que la meva parella ja s’ha acostumat a ser propietari i poder fer forats a totes les parets, però s’haurà de deacostumar perque l’opció de lloguer per provar que tal es al final la més acertada.

Ahir vam estar pintant amb caniques i amb els dits vam fer moltes obres d’art! No va ser tan difícil netejar la veritat...crec que ens posem moltes excuses per tot els humans. Està clar que no es el mateix que a fora a l’exterior però és possible fer coses creatives en un pis també.

Bueno gràcies a tots pels comentaris, trobo que arrel d’una por personal i un petit conflicte interior ha sorgit un gran debat que penso que tracta un tema actual que preocupa a moltes famílies. Gràcies de nou a tots! Crec que de moment no em mouré d’on soc :)

I si algun dia marxo, serà a un lloc com Mataró o Premia de Mar o de Dalt, que tot i no ser ciutat hi ha de tot i son llocs amb moviment.

Molts petons a tots i moltes mercès

[tangutvid]

Els meus pares viuen en una urbanització fora del seu poble i per tot cal un cotxe. Mai ha estat un problema per a ells perquè els agrada. T

[Bruteleen]

Jo també he marxat de Barcelona i també et dic que no sé si podria viure en un poble molt petit, però hi ha molts termes mitjos, hi ha Girona, hi ha Mataró, hi ha Igualada...
Hubspot partner agency