Nenes amb les ungles pintades

[mir1985]

La meva filla aquest curs passat va començar p3. Ella mai havia sigut de rosa ni de princeses i nosaltres no ho hem potenciat mai.

Quan anava a la llar hi havia nenes que portaven les ungles pintades però ella s'ho mirava com una anècdota. La cosa ha canviat quan ha començat p3.

Es vol pintar les ungles i jo hi estic totalment en contra. Per mi és una sexualitzaCió precoç de les nenes: "pintades les dones estan més guapes", crec que és el missatge que es transmet. A part que si es pinta les ungles amb 3 anys quan en tingui 12 a veure qui li prohibeix que es maquilli.

A mi no em fa res que si es disfressa es pinti la cara i si vol les ungles, però d'aquí a que vulgui portar CADA dia les ungles pintades hi ha un tros.

Com ho veieu vosaltres? Els hi deixeu pintar?

[EMAMI]

Bones!
Tinc una filla de 3 anys i ens hem pintat les ungles alguna vegada.
Ho va descobrir a casa d'una amiga seva i mai m'he plantejat no deixar-li pintar-se-les. Com si se les vulgués pintar el meu fill.
Ho veig més com un joc, la veritat. Ella no és massa de vestits, ni princeses. Prefereix una pilota.
Però quan m'ha demanat de jugar a pintar-nos les ungles mai m'hi he negat. Crec que no ho fa perquè les dones ens "haguem" de maquillar, perquè a mi no m'ha vist mai maquillada!

[shyla]

Hola, el meu fill te 3 anys i 4 mesos i fa mes d'un any que m'ho demana. Jo no en maquilló ni pinto les ungles MAI, fora d'algun casament, i nomes he anat a 1 FA 1 any. Per ell es un joc, vol que lo pinti de colors diferents i tambe les dels peus. No lo he dit mai que no. El meu pare sempre s'enfada i lo diu que es de nenes i aixo si que em molesta.

[piula29]

Mir a mi tampoc m'agrada això de pintar-se les ungles de tan petites. I si m'ho demana (farà P3 el curs que ve) intentaré treure-li del cap.
Jo tampoc me les pinto, per tant ho té magre, jeje...

[melela]

La meva filla de 5,5 anys m'ho ha demanat alguna vegada perquè algunes companyes seves van al cole (P4) amb les ungles pintades. Que hi vagin a l'escola no em faria gaire gràcia, son nenes petites i no m'agrada que es doni tanta importància a l'aspecte exterior. Però com que ella ho veu en plan joc he comprat uns pots de colors vius (blau, taronja...) i abans de la tornada al cole deixaré que es pinti les ungles. I si es vol apuntar també deixaré que se les pinti el meu fill de 3,5 anys, perquè per a mi no hi ha jocs de nen i de nena, hi ha jocs i prou

[petitoneta]

Bona nit!

Tinc dues filles de dos i quatre anys. La gran és molt presumida i em demana que li pinti les ungles. Jo vaig tot l'estiu amb les ungles dels peus pintades, així que negar-li em semblava estrany. Hem negociat: pot portar-les pintades a l'estiu i al cap de setmana, però per anar a l'escola no. Li ha semblat bé i mai hem tingut cap més problema. A vegades les coses no són ni del tot blanques ni del tot negres. Espero haver-te ajudat!

[Amak_Cat]

A la meva nena, de petita (del 3 als 6) no li he pitat les ungles mai pero hi posavem enganxines i despres les treiem i a ella ja li valia. Ara als 7, hem pactat pintar-les algun cop pero només al estiu, al cole ni parlar-hi. Li ha semblet bé i a mi també ja que si a ella li agrada pintar-li com a joc no ho veig malament pero ens hem esperat.

[rundi]

Hola,
Jo també li deixo pintar-se-les per vacances i puntualment algun cap de setmana, mai per anar al cole.
Jo també crec que ella ho viu com un joc, com una disfressa.
Si per mi signifiqués una sexualització precoç, o qualsevol altra cosa que no em fes sentir bé, tractaria d'explicar-li els meus motius, i parlar-ne amb ella. De vegades el dialogar amb ells explicant-los les coses de tu a tu fa miracles!

[cosma_shiva]

.

[aire]

Hola!
Jo tambè ho veig com un joc, ells veuen altres nens i ho demanen, cm la samarreta del barça, la disfressa de frozen etc... Jo a la meva filla li compro uns transparents que portan purpurina o rodonetes de colors, intento fer-ho els caps de setmana o per vacances... A l'escola intento que no...

[glorieta]

Doncs a mi m'ho ha demanat alguna vegada en pol i els hi he pintat sense problemes, i del color que triava ell. Ara em comprat un pintaungles de color taronja que es el seu color preferit, pero que si les vol roses doncs els hi pinto roses. Jo no ho veig malament tant sigui nen o nena pero amb uns limits, com tot.
En pol vol anar tot el dia del barça i no sempre pot ser!

[eli75]

Doncs jo n'estic en contra. No veig res de bo a començar-se a pintar les ungles tant d'hora. De fet, quan siguin grans tindran tota la vida per fer-ho. A més del tema de la coqueteria o els capricis que no crec que calgui fomentar, tampoc crec que sigui bo usar esmalts o disolvents des de tant petits. Aquest és el meu parer.

[EMAMI]

Doncs jo sóc del parer que prohibir-ho no ja que no és res dolent. A vegades com més prohibim més afició hi tenen.
Jo de petita em pintava les ungles, com a joc, no m'ho van prohibir mai i actualment no em maquillo, no vaig sempre arreglada i no em pinto mai les ungles. Tots els extrems són dolents crec.

[CISCA]

Doncs jo els i pinto, les dels peus que jo també els i porto a l'estiu, que li dic la mama si pot i tu no per tenir 4 anys? ni que hem demanès un piercing..
No i trobo pas res d'estrany, ni dolent.... de la mateixa manera que li fa gracia dur una diadema, un vestit.. tal i com diu la cosma_shiva
sexuliatizació precoç? entre poc i massa....

[jaruma]

Jo no tinc filles, si en tingués preferiria que no volgués pintar-se les ungles, però si vulgués li deixaria fer. Tal com s'ha dit, penso que de vegades com més prohibeixes una cosa més afició hi acaben agafant.
Treballo amb nens petits, de 3-4 anys, i la majoria de nenes venen amb les ungles pintades, i els encanta ensenyar-me-les. Igual que quan els pregunto si volen maquillatge (de tigre, de pirata, etc) sempre volen anar de princeses. També crec que per elles és un joc, tot i que alhora una mica sí que estan adoptant ja els rols que veuen a la societat (als dibuixos, als anuncis, als germans grans...).

Però per fer-les adonar-se d'això crec que és més efectiu acostumar-les a qüestionar-se coses, que prohibir-lis res. Al.licinaríeu amb el que fan les de la classe de 10 anys, els balls que es marquen, com s'arromanguen les samarretes per anar quasi despullades... i no crec que a casa els hi ho deixin fer!

[Raqueleta]

La meva filla farà sis anys a l'octubre. A casa mai li hem potenciat la vena cursi, de princeses, de rosa i purpurina, més aviat al contrari, fins que ella va començar a tenir veu i vot. Jo no sé si hi ha predisposició genètica, si l'entorn influeix tant (amiguetes) o què però va començar a voler totes aquestes coses. A mi no m'agrada però no m'hi oposo, és una etapa que passen moltes nenes (la gran majoria) i que després ja superen (suposo que hi ha dones adultes cursis de llacets i purpurina però són franca minoria) i penso que li hem de respectar. La fixació pel rosa li va durar ben poc, les coses amb purpurina i brillants encara li agraden i encara li encanta pintar princeses i tot el món ensucrat de les princeses. Pel que fa al maquillatge, va a èpoques. Té estoig de joguina amb pintallavis, ombres d'ulls i pintaungles i és això, una joguina. És un joc d'imitació més, en realitat. Com quan es volen posar sabates de taló o dur bolso. I si ho demana a casa la pinto o es pinta ella mateixa, per a sortir al carrer les poques vegades que ho ha demanat li he dit que podia si la pintava jo i ja ho feia de forma que pràcticament ni se li notés. Per a anar al cole mai, ni ungles ni llavis ni res.

[Barota]

Estoy totalmente de acuerdo con cosma_shiva, me parece que hay otras cosas en las que quiza no nos fijamos que son mas sexistas, no les pintamos las uñas pero dejamos que vistan de princesas, que cojan una escoba... Yo lo veo mas juego de imitacion que otra cosa, no me parece para echarse las manos a la cabeza.

Decir que hay esmaltes en base de agua, no son tóxicos y pueden usarlos sin problemas.

A mi hija se las pinto, pero como un juego repito, el fin de semana, en vacaciones... Nada de ir al cole con las uñas pintadas, el juego empieza y acaba en casa

[Vampirets]

Una de les meves nenes m'ho va demanar per primera vegada a P2. Jo no me les pinto gairebé mai, i sempre havia pensat que no li deixaria mai a la meva filla pintarse-les! Però quan va arribar el moment em va semblar que prohibir-ho era donar-li massa importància i que encara s'obsessionaria més, així que els hi vaig pintar perquè, com han dit moltes companyes, vaig veure que era un joc més, com agafar-me els bolsos i les sabates per disfressar-se.

Així que no és una cosa que cregui que se'ls hi ha de fomentar, però tampoc sobredimensionar: si es fa de tant en tant i per jugar, cap problema, però no pel dia a dia!

[leta]

Doncs a mi la meva filla de 4 anys portava molts dies demanant-me que li pintés les ungles dels peus (jo les porto pintades a l'estiu) i li anava donant llargues. Però al final em vaig esperar a que acabés el casal i l'altre dia les hi vaig pintar. Està clar que a l'escola no les portarà pintades, però, com a joc de vacances, tampoc ho veig malament; a més, no sé com s'ho ha fet però se li van pelar totes al dia següent!
Jo ho veig com un joc, no pas com res més enllà... La meva filla no és pas cap princeseta, tot i que és força presumida... més aviat és una mica kamikaze...

[Rossinyola]

Per a mi no es tracta de sexualització precoç, d'entrada crec que els dos sexes si són diferents, que no vol dir pas que estigui limitat a una sèrie d'activitats diferents, no sé si m'explico. Per a mi el problema no és si una nena juga a princeses o amb una escombra en lloc de a futbol, sinó que el problema és oferir aquest tipus de jocs només pel fet de ser nena. Tinc una filla a la que no vam posar arracades i vam vetar els bodies roses pel seu naixement. No ha anat a la llar, i no té la influència Disney de princeses ni de pirates, juga amb el que li oferim, que és tot unisex. Ara bé, li agraden algunes faldilles igual que els pantalons de correr, i vol que li faci trenes ben llargues. Evidentment portar trenes o faldilles és sexualització, perquè no li faré trenes ni li posaré faldilles al meu fill d'un any si mai ho demana. Però per mi el tema de les ungles pintades és una reducció de la infància. Potser perquè jo no me les he pintat mai a la vida, ni les dels peus, a mi em descuadra veure ditets amb ungles pintades o nenes maquillades o amb sabates de taló, ho trobo fora de lloc. Una cosa és el joc, la disfressa, i l'altra sortir així al carrer. Fa poc vam estar amb uns amics que tenen una filla de 4 anyets boja pel maquillatge, sabates de taló i mascaretes pel cabell. Quan va treure el pintaungles la meva filla també ho va voler fer, era nou per ella, i se les pintava totes alhora en lloc d'una en una, cosa que feia gràcia a alguns adults. Molt bé, es va entretenir, i li feia gràcia anar així fins l'endemà, doncs li vam deixar, uns dies i quan va començar a despintar-se, li vam netejar del tot. També li agraden els tatoos i ho fem igual.
Per cert que amb el tema de l'escombra, jo em vaig emprenyar com una mona quan la meva sogra va decidir regalar-n' hi una per reis, només per ser nena, pq mai havia regalat estris de neteja a cap dels seus fills nois. Però com que ara tb tinc un nen, doncs em sembla perfecte perquè hi jugarà ell igual que ella, de fet hi va darrere