Nen molt nervios

[Susana82]

Hola a tothom.
Tinc un nen q a finals d'any farà 4 anys. És un nen molt nerviós. No menja gaire i quan ho fa a d'està fent alguna cosa més, no fa cas per més q el renyem o castiguem, quan vol una cosa ha de ser ja, no té espera....últimament no vol menjar res ni coses q se q li agraden... quan anem al parc on tb hi ha companys de la seva classe moleste als mes petits, quan anem pel carrer no vol acminar... és una situació q a mi i a son pare ens maxaque molt. Són pare un dia es va posar malat i tot d l'estrès... avegades no se com actuar i penso q no faig les coses bé. Avegades amb aquest estrés q portem m sento depressiva i sense ganes d fer res. M'agradaria si algú es trobés amb la meva situació q m'aconsellès com actuar. PQ ACABO AL FINAL DEL DIA FETA POLS...

[charito]

Li heu explicat a la pediatra? Potser es que te alguna cosa que el fa estar inquiet i de mal humor, molesties...

[afrodita11]

Hola!!!
T'entenc perfectament perquè nosaltres estam igual, només que el nostre fill té dos anys. El meu fill sempre ha estat molt inquiet, de nadó jo ja ho vaig veure. I la veritat és que a jo m'ha preocupat sempre, he tingut temporades molt dolentes i molt desanimada. Jo penso que el nostre fill és diferent, no és que sigui un nen mogut, és que no pot estar quiet. Com tu dius, ni per menjar. El vostre fill ja era inquiet o s'hi ha tornat? Si vols enviam un privat i parlam.

[charito]

No se el meu nen es un nervi des que va neixer pero no molesta als nens i menja molt be, aixo si a la.velocitat de la llum.

[ginko biloba]

El meu fill no és nerviós, però cap als 3,5 anys, i amb l'arribada del seu germanet, vam passar mig any molt dolent. De sobte, pegava a tothom, enredava els companys, no volia menjar (tampoc és que mai hagi estat molt menjador....). I al seu pare i a mi, ens sortia fum per les orelles. Especialment jo, que acabava de tenir un altre nen, amb les hormones a tope, i m'enfilava per les parets.
No volia ni sortir amb la resta de amics que tenim, tots amb nens, perquè em passava el dia avisant-lo i renyant-lo.
El fet és que hem vaig adonar que haviem caigut en un cercle viciós.
Amb la idea de no deixar-li passar ni una, el pressionava per que fes bondat, i ell actuava com un ressort. Com més el presionava, més malament es portava, i nosaltres ens ficavem més nerviosos, i més el pressionavem. Per tant, vam arribar a la conclusió que potser l'hi haviem de deixar fer una mica més la seva.
Fer la vista grossa.... I va ser màgia. Nosaltres ens vam posar tranquils, i lògicament, ell també.
I el meu nebot que acaba de fer 3 anys, acaba de començar a fer el mateix. Quan el veig com actua, hi veig el meu fill fa un any.
No se si és el teu cas, perquè allò tan sols era una fase del nen, i ara torno a tenir el meu fill dolç i mig entremeliat de sempre. Igualment espero poder-te ajudar.
Ànims

[Susana82]

Hola a tothom
I gràcies per respondre.
Si li vaig dir al pediatra té la pell atòpica i m va dir q els nens q tenen la pell atòpica són nens molt nerviosos. De fet m va dir q el portés al camp de futbol i q corres per allà per desfogar-se, ja fa una activitat a l'escola, esports. Però es q no podem anar enlloc amb ell... t dona patades, contesta si el reñyo o castigo crida pique... Al carrer no vol caminar comença a cridar davant de tothom...Avegades m sento impotent i penso q no ho se fer bé..I m'anadono q els nens de la seva edat no fan lo mateix, fa coses diferents nose... sempre ha sigut un nen nerviós... espero q faci el canvi aviat... bé gràcies a totes per respondre.

[charito]

Ostres que curios el meu tambe te pell atopica!!!! No sabia que estigues relacionat....

El que ha explicat l'altre noia m'ha recordat una amiga que tenia problemes de relacio similars amb la seva nena, tot el dia estaven en peu de guerra. No es una nena facil i ella no sabia que fer. I va anar al psicoleg ella perque l'ajudes a enfocar d'una altra manera la seva relacio. Diu que li ha anat molt be i entre altres coses el que diu aquesta noia, intentar sortir de la negativitat, si tu penses que es portara malament i vas tensa el resultat es que realment es aixi. Dit d'un altre manera si etiquetes el teu fill respondra a l'etiqueta que li posis. Aixo es a grans trets, pero potser us aniria be buscar ajut per trencar aquest bucle.

[entrerius]

és molt difícil ser nen de 4 anys (de 2, de 3.... de 5....de 15..), i tal com deia una bona socpetitona (mireiafor ) el control de les emocions no va al mateix ritme que l'evolució dels seus problemes..... qualsevol canvi és un daltabaix per ells: l'entrada a l'escola, la relació amb els amics, amb la profe, al menjador, a casa, la coherència del que diuen a l'escola amb el que diuen a casa, el que veuen pel carrer o a la tele, el que aprenen cada dia...... tot és nou!!! i s'ha d’aprendre i, sobretot, pair.

Nosaltres som els adults i, molts cops, ens costa horrors mantenir-nos serens i tranquils davant les mostres de descontrol emocional dels nostres fills i, tècnicament, hauríem d'estar molt més preparats per fer-ho, ja que fa anys que ens remenem per la vida. Ells, tot just acaben d'aterrar i tot plegat és molt difícil.

La millor manera de que ells estiguin tranquils és que nosaltres també ho estem i no entrem en pataleta quan ells ho facin (les bronques més monumental son els dies que jo estic premenstrual, ho tinc comprovat ).

Ànims noies, que no ha estat res. El dia a dia és la gran escola de meres/pares, i els nostres fills son els que ens marquen el camí

[Susana82]

Hola TOTES DE NOU

Jo quan se posa nerviós ja intento no fer cas. I si per exemple comença a fer marranades al menjador, m'hen vaig a la cuinar a fer el sopar...
Al cap d'una estona quan veu q no cedeixo llavors b i m demana perdó... Hem d'intentar mantenir la calma però hi avegades i estones q es esgotant... comprovareu q els nens amb pell àtopica són molt nerviosos i sensibles a tot.

[Laia80]

Bones a totes!
Pujo tema perquè el meu fill de 3,5 anys està aixi com comenteu!! Molt mogut, nerviós i el que més em preocupa no para de emputxar, molestar i picar els altres nens!
Ja no se que fer... He intentat recompensa, càstig, avisar-lo, parlar-hi i res!!!
Les q ho heu passat.. Creieu q es una fase??? Alguna idea???
Per cert també ha tingut un germanet fa 4 mesos...

[ada_bcn]

Jo la veritat és que això no crec que siguin fases... Per cert, que els meus dos fills tenen pell atópica i un és tranquilíssim...
Penso que es ´més un tema de gestió d'emocions, de tolerancia a la frustració, etc... Hi ha nens també que estereoritzen més les emocions que altres o d'una forma més exagerada. El meu gran és súper exagerat en les demostracions d'emocions, tant quan està trist, com quan s'enfada com quan está súper carinyós... i buf... també acabo cansada, pq al llarg d'un dia es pot enfadar, posar content, trist, mil vegades...
El meu és bastate més gran, però encara de vegades he de fer contenció, per sort només a casa ja, quan era més petit al parc em sentía observada i em feia sentir molt malament però ara ja passo... Et deixo un article, pq es d'un blog que conec no per res més, sobre métodes de contenció emocional, no pq cregui que estigui traumatitzat per algo però és l'article que m'ha sortit
http://www.buenostratos.com/2014/05/cre ... ninos.html