Nen afectat per mare malalta

oshita · EntradaAutor: **oshita** » dl. abr. 30, 2012 11:26 am

Hola a totes, fa uns dies em van fer una operació no greu però que em va tenir tres dies a l'hospital i ara estic a casa fent repòs. He d'estar així entre 10 i 15 dies i el petit ho porta fatal. Ara te 3,5 anys.
Li he explicat que estic malalta però no acaba d'entendre que no pugui estar per ell. A sobre ha coincidit amb aquests quatre dies de festa i em costa molt que vulgui sortir de casa amb els meus pares. Està trist i enfadat amb el món.
Teniu alguna idea de que puc fer-hi? Homeopatia, flors de Bach o alguna cosa semblant?

neuetes · EntradaAutor: **neuetes** » dl. abr. 30, 2012 11:39 am

Amb tres anys i mig, si li expliques bé la situació amb paraules que ell ho pugui entendre, pot canviar la seva actitud. Segurament no serà a la primera, però s'ha de tenir paciència i repetir el mateix discurs fins que ho entengui. Dir que la mare està "malalta" és molt genèric, expliqueu-li amb paraules sencilles el que passa. Feu-lo partícep del teu repos i de la teva malaltia, no l'exclogueu. Feu que t'ajudi a portar menjar o aigua, que faci la migdiada al teu costat, que vagi a comprar amb els avis o amb el pare una revista o un llibre que tu li demanis, que t'ajudi a anar al bany, que et porti la medicació... que se senti útil i participatiu. No el sobreprotegiu ni li amagueu el que passa, que encara serà pitjor.

oshita · EntradaAutor: **oshita** » dl. abr. 30, 2012 11:50 am

Gràcies, tot això ja ho fem. El fet es que costa molt que es desenganxi de mi.
Li hem explicat, va venir a veure'm a l'hospital, totes les estones qu puc em poso a jugar amb ell, però no en te mai prou. Aquest mati no volia sortir de casa de cap manera, al final l'hem convençut però no es ell, està agressiu, trist... I jo em sento fatal i molt impotent.

oshita · EntradaAutor: **oshita** » dl. abr. 30, 2012 10:38 pm

Gràcies Goga, no m'ho havia mirat així. No es un nen molt donat a parlar del que li passa, però miraré de fer-ho com comentes amb preguntes concretes a veure si funciona.

rama · EntradaAutor: **rama** » dj. maig 03, 2012 11:26 am

EStic totalment d'acord amb Goga, el meu fill quan no em trobo bé es preocupa molt, suposo que per ells és difícil entendre que les mares a vegades no estem bé i els costa expresar el que senten. Molta paciència i molt de carinyo.

tombarella · EntradaAutor: **tombarella** » ds. maig 26, 2012 6:39 pm

D'entrada, totalment d'acord amb la Goga. I, seguint amb la idea que et proposa, hi ha un conte que es diu "Les emocions d'en Pol" i que trobo força encertat per parlar d'això, dels sentiments. La meva filla de 3 anys té moments en què ni ella mateixa sap ben bé què li passa, i és que l'arribada de la germaneta la fa molt feliç però, alhora, té molts alts-i-baixos emocionals. Normal. :ok:

Però aquest conte ens serveix per parlar de sentiments d'una forma lúdica. Fem cares tristes, enfadades, contentes. Parlem d'allò que ens fa posar tristes, d'allò que ens fa estar alegres... Ja et dic, ens va molt bé.

És aquest: http://www.llibres.cat/Producto.aspx?id ... dor=332790

Espero que et recuperis ben de pressa! :-()-)