M'em vaig de casa!!

[Glòria]

Hola, em dic Glòria:
En un altre fòrum, ja vaig fer aquest comentari, tot i que el tema era un altre. Però crec que el lloc ideal és aquest. El meu fill mitjà en té 6 anys. I ara ha agafat la mania de fer-me xantatge quan les coses no surten com ell vol. El xantatge consisteix en amenaçar-me en marxar de casa. L'altre dia fins i tot va començar a fer la maleta...
Jo es clar no cedeixo al xantatge, intento torejat-lo i negociar, però l'últim dia no hi havia manera i vaig optar per fer veure que no l'escoltava cada vegada que sortia la famosa frase de: si no fas això me'm vaig de casa...
Al final suposo que es va cansar de que no li fes cas i va fer el que jo volia que era que llegeixi bé una paraula que estava empenyat en que es deia d'una altra manera.
Però el desgast emocional i psíquic per part meva va ser important, perquè em va costar un parell d¡hores i un sobreesforç important per no perdre la paciència. Això sense contar que portava la petita en braços tota l'estona i no vaig poder atendre a les demandes de la gran.
Què hauríeu fet vosaltres??
http://usuarios.lycos.es/donaimare

[D.J.]

Yo recuerdo esa epoca de mi hermana pequeña, bueno mas bien de la solucion de mi madre,no se si te podra sevir o la veras un poco drastica,pero la verdad es que le funciono y mi hermana hoy con 21 años ya nunca mas le he vuelto ha oir decir la frase:- si no esto me voy a casa de mi yaya.
Mi madre ya cansada de oir esa frase y despues de comentarla y aliarse con mi vecina por si a mi hermana le daba por salirse del rellano o cualquier cosa, cogio y cuando mi hermana en uno de sus arrebatos solto la frasecita,mi madre le dijo si pues vete y cojio le hizo la maleta se la dejo en la calle y le invito a salir,la cara de mi hermana fue de pelicula,pero como los tiene bien puestos y eso q hay ya tenia sus casi 6años salio sin rechistar, mi madre cerro la puerta y estuvo mirando por la mirilla todo el rato, mi hermana se estuvo una hora de reloj sentada en la escalera con su maleta a la que mi madre al cabo de la hora salio como si nada con el bolso en la mano como si fuera a comprar, y le dijo:
-anda pero todavia estas aqui que no te habias ido?.Mi hermana casi le da un soponcio le dio por llorar y abrazar a mi madre y ya nunca nunca le ha vuelto ha decir la frase es hoy y mi madre se lo recuerda y mi hermana le dice que del trauma que pillo la va ha tener que aguantar de por vida en casa,jejejeje,ahora mi madre tendra que pensar el como hacer que mi hermana se independice,no? .
Supongo que es muy drastico pero a mi madre le funciono,por si te sirve de ayuda.Espero que encuentres una solucion pronto o que se le quite la mania que seria lo ideal

[Anni]

Hola Glòria!! Jo recordo que quan tenia l'edat del teu fill o una mica mes també em va donar per dir que marxava de casa. Al final un dia la meva mare, cansada de sentir-me, em va dir, "doncs molt be, si vols marxar, marxa, ara te'n vas sense res, res de fer maletes pq que jo sàpiga totes les coses que tens te les hem comprat nosaltres (referint-se a ella i al meu pare)" i llavors jo fent-me la xula vaig fer veure que sortia de casa i el que em va doldre mes era veure la indiferència de la meva mare.... va fer veure que no l'importava el mes minim i suposo que llavors em vaig adonar que no podia marxar de casa i que aquest xantatge ja no anava enlloc amb la meva mare, i viag deixar de fer-ho.... No ho se... suposo que ma mare sabia perfectament que no passaria del portal.....

[emmilla]

Hola Glória!!!!!!!!!!!

Yo tengo un niño de 5 años y su padre y yo estamos separados, pues bien... Cuando me case con mi marido todo fue muy bien para todos, nos fuimos a vivir los tres juntos, jugabamos, reiamos etc.... pero llego un dia en que al niño le dio por ponerme a prueba y desde akel dia me contestaba, me trataba despectivamente y no me hacia caso.... solo tenia 5 años.
Yo ya lo estaba temiendo cuando el me suelta, me voy con mi padre!!!!!!!! y mi reaccion despues de un mes de peleas y muy poca paciencia, fue, asi pues bien... yo te hago la maleta con tus cosas y te llevo, ahora mismo, pero olvidate de mama de Ricardo de abuelos, tiets y primos si te vas ya no hay marcha atras!!!!!!!!!! Cuando lo oyo me contesto que solo keria irse para esa noche y que volveria, que solo lo decia para ver a su padre un rato...... ya lo tenia calado y no llegue a abrirle la puerta porke reacciono en plan muy sensible y enseguida se sometió y solto la lagrimilla.
Hay epocas mejores y epocas peores y depende del momento hay que encojerse y sacar los bemoles........... A mi me funciono y el deberia pensar.......bendita la frase que casi la cago!!!!!!!!!!!

Suerte y animo!!!!!!!!!!!

[Glòria]

No sé...
Jo ja he tingut la tentació de dir-li que marxi per veure què fa.Però a la vagada penso que es posar-me en el seu mateix paper. Jo sé que no li deixaria marxar, què faig si surt fora?? No l'estic enganyant fent-li creure que el deixo marxar??
Més aviat intento fer-li raonar que ho diu perquè està enfadat,... però no cola.
De fet ara fa uns dies que ja no ho diu, però tornarà, segur!!
Una vegada jo li vaig preguntar que farien si cada vegada que jo m'empipo digués que marxava de casa. Ell em va mirar i em diu: res, perquè tu ens estimes i no marxaràs. Primer em vaig quedar de "pasta boniato" (que diuen en castellà). Però després vaig agafar el fil i li vaig dir que a ell li passarà el mateix, però diu que no que és diferent. De vegades no se si riure o plorar.
http://usuarios.lycos.es/donaimare

[Monfran]

Gloria, t'explico molt breument la meva experiencia.
Jo quan era petita (no recordo quants anys tenia) quan m'enfadava també li deia a la meva mare que marxaria de casa!!!! Fins que un dia la meva mare cansada em va buscar la maleta i em va dir que me la fes i que me n'anés. No va caldre res més... em va agafar tal cangueli que no ho vai tornar a dir mai més!!!

[Aqualata]

Crec que totes les mares deuen de pensar el mateix........

Perquè la meva tieta tambè va fer el mateix amb el meu cosí quan tenia 7 anys....

Un dia quan es va empipar molt li va dir que marxaria de casa i ella li va fer la maleta, li va donar i li va dir:
Apa, ja pots marxar.......

Ell va sortir tot valent, pero com diu la D.J., el Sergi, tambè es va quedar al replà i al final, tot es va arreglar....

Glòria jo de tu, ho probaba........per probar.......... es molt petit i quan vegi que ell sol no se'n sortiria, ja veuràs que en un tres i no res, el tens picant al timbre....

[Glòria]

Suposo que ho acabaré provant, però és que jo tinc mal record d'aquest tema perquè a casa meva el meu germà també ho va fer. Nosaltres som 6 germans, i parlo del gran. I Marxava!!! Sort que llavors el poble no era tan gran com ara, un cop el va porta agafat de l'orella el policia municipal.
Nosaltres vivim davant de la carretera nacional, em fa por.

[marchita]

Hombre hazlo con cuidado desde luego no sea q le de por salir carretera nacional adelante...Tu miralo por la mirilla de la puerta o de alguna forma!!!!!! animo!!!!!!! ya me imagino q debe ser un palo pq a veces ellos se ponen muy muy tozudos y es dificil hacerles entrar en razon

[Cris]

glòria he llegit el teu missatge on expliques que el teu fill vol fer maletes ...jo ho vaig fer dos cops de petita i el primer cop vaig posar roba dins la bossa i vaig baixar fins abaix i la meva mare reia i em deia adeu des de la porta, li va treure importancia i jo picava al interfono i tornava a pujar i em deia què ja has près l´aire!! i el segon cop vaig omplir la bossa de nines i vaig fer el mateix.Però mai vaig marxar de debò, perquè quan sortia de casa ja trobava a faltar la meva mare.

[meritxell]

Glòria, el meu cunyat de petit feia el mateix, i un dia la seva mare (la meva sogra) el va deixar marxar, li va obrir la porta i ell es va quedar assegut al replà del pis. Ella l'anava controlant a través de la mirilla de la porta. Finalment, el nen al cap de 10 minuts es va cansar d'estar allà sol i va trucar a la porta. La mare el va obrir i ja no va voler marxar de casa cap altre dia.

[culdolla]

jo quan era petita vaig fer el mateix, dir que marxaria de casa... el meu pare el final em va dir, doncs marxa, i si senyor, vaig agafar una nina, el coixí i la guardiola... però no vaig passar del replà! vaig estar no sé quanta estona asseguda al replà de l'escala...

al cap de no sé quan el meu pare em va venir a buscar... i jo vaig tornar a fer aqeusta rebequeria mai més...

potser elq ue has de fer és posar-l'ho a prova, quan et digui q vol marxar dir-li que endavant que la porta és molt grossa... és petit... no anirà gaire lluny... pero de totes formes controla'l x la mirilla...
al cap de poc, picarà a la porta!

[Sol_Solet]

JO també hi he passat per aquesta fase.
FIns que un dia ma mare em va agafar del braç i em va dir, doncs adeu!!
i em va deixar al replà 2 horetes.
Encara riuen a casa quan ho recordem.