I les mares (i pares) què?

[Sandreta]

Aixx Apanona, mira que en saps d'escriure i d'expresarte!!

Doncs mira, ara fa nomes 10 minuts que sortin de casa la Nuria no es volia posar la jaqueta i a anat son pare i l'ha agafada pel braç i amb ell hi ha volgut anar... i li dic al Jaume.. akesta petardeta fa dies que no em fa cas.. i ell clar.. es que jo si es para pel mig de carrer la faig seguir, volguen dir que a mi em fot el pel! i potser te rao.. no es que la consenteixi pero per les tardes fem mes o menys el que ella vol fer... pq ja ha estat tot el dia a la llar (l'ecoleta com dius tu, jajjajaja em fa molta gracia) doncs a la tarda estic al 100% per ella.. i em fot pq no es que m'ho haigui d'agrair... pero...

Intento, si s'enfada per alguna cosa, "fer-li entendre" que no pot ser... (rollo carlos gonzalez) pero es el qeu dius que de vegades et fan perdre els nervis!

[Quimbo]

Molt bé Apanona!!!
el meu nen és un sol, un rei, a més a més m'ha sortit guapo el tio!!! és supersimpàtic i a tothom li fa molta gràcia i cau molt bé, és molt àgil i gateja des de ben aviat i ja s'aixeca ell sol i gairbé caminarà!!...però quines nits!!! avui vaig com un zombie per la feina!!! no puc més!!! vull dormir més de 4 hores seguides...és demanar molt??? des de fa 10 mesos que no ho faig!!! quan les altres mares expliquen que els seus nens se'n van a dormir a les 20:30h i ells sopen tranquils i el nen no es desperta fins les 8:00h de l'endemà??? com ho fan??? en Nil a vegades s'adorm passades les 22:00h i costa molt i llavors es desperta a les 12:30h i només es calma al pit...i si tenim problemes com ara que no vol ni això!!! no té cap consol. Significa estar-me més de mitja hora per adormir-lo gronxant, cantant, parlant-li...ara ja no s'adorm ni al nostre llit!!! I es torna a despertar cap a les 3:00h i a les 5:30h...i a les 7:00h toca diana!!!
Però de dia és un sol, molt bo, tranquil...i guapo!! què carai!!!

[mireiafor]

Uffff.... jo quan vam tenir la nostra primera filla va ser com si poséssim el fre de mà a un cotxe a tota pastilla i vaig necessitar un temps per acostumar-me. La meva parella i jo portàvem 10 ó 11 anys ja vivim junts sense problemes ni obligacions, en el nostre temps lliure no hi havien horaris... que ens venia de gust menjar? doncs menjàvem tant si era les 10 del matí o les 12 de la nit, que no volíem dinar quan tocava? doncs no dinàvem, que no volíem dormir? ens quedàvem tota la nit xerrant, veient la tele... i a l'endemà ens aixecàvem a l'hora de dinar, sortíem tots els caps de setmana a tot arreu, ens encantava viatjar, teníem una colla d'amics que anàvem junts a tot arreu.... en fin que us haig d'explicar no??

Però el meu home va voler tenir fills i a mi em va semblar una bona idea i ho vam fer. Em vaig quedar de seguida (les dues vegades ha estat així) i en nou mesos ens vam trobar una coseta petita més bona que un tros de pà però que volia menjar, volia dormir, volia mimitus, l'havíem d'ensenyar a menjar amb cullera, a parlar, a fer pipi a l'orinal, a vestir-se, a anar en bici, a mirar el carrer abans de creuar, el que està bé i malament, el que es pot fer i el que no.... US HEU ADONAT QUE TOT EL SABEM FER ENS HO HAN ENSENYAT ELS NOSTRES PARES?????????

Em va costar un temps deixar de patir per els horaris, la disciplina, i mil coses més i començar a GAUDIR, simplement, res més. Ara vull viure cada minut al seu costat com si fos el final d'un granissat... xuclant a fons perquè no quedi ni gota, no importa el soroll que facin ni com em mirin els altres.

Això no treu que quan em vagi al llit pensi, com diu una amiga meva, DEMÀ HO FARÉ MILLOR!!

[txellchen]

OLE APANONA!!!! ENS TENIES PENDENTS DE QUAN OBRIES AQUEST POST!!!

Doncs mireu, un parell de petits exemples: les que heu seguit una micona l'evolució del Marçal ja sabeu lo belluguet que és (i sempre ha sigut). Recordo que quan tenia 3 o 4 mesets tenia unes ganes bojes de portar-lo a la guarde. Us ben prometo que si hi hagués hagut plaça, en aquell moment l'hagués portat. Vam passar uns inicis força difícils i necessitava el meu temps i el meu espai. Em sentia mala mare per voler "enxufar" al meu fill amb uns desconeguts durant unes hores, però us ben prometo que ho necessitava i que ho hagués fet.

Segón exemple: he tingut al nen malaltó des del cap de setmana. No ha anat a la guarde fins avui. Jo treballo a casa (sóc dissenyadora freelance) i clar, per molt que el nen estigui malalt, jo tinc feina i em segueixen trucant i segueixo rebent mails. Li he donat tooooot el carinyo que ha necessitat aquests dies, però hi havia moments en que pensava: "coi, posa't bé ja que tinc feina" .

La veritat és que a vegades em sento malament per tenir aquest pensaments (coi, sona a pecat.... m'hauré d'anar a confessar ).

[Lyly]

Es que es normal que ens passi tot això! Som persones i abans de ser una família, hem sigut un esser individual que ha fet la seva i de cop i volta, deixes de ser tu per donar-te al teu fill. I a vegades no estem prou preparats o no tenim un bon dia o ... i abans ... doncs estaves cansat, seies; tenies són, dormies. A mi sempre m'ha agradat sortir a ballar i "de marxa". Amb les amigues, ara, sortim 2 cops l'any i quan ho fem penso "quina mandra! I si quan arribo a casa els nens em donen la nit? I si s'aixequen aviat? I si demà només volen mama?" i m'agafa una mandra!!! es que no sortiria! Jo sola m'amargo la nit!!

Ara per concretar: la meva nena es molt llesta i espavilada, però tossuda com una mula! Et fa riure molt, però també et treu de polleguera!! Té 4 anys i cada matí vol triar la roba, decidir si fa el pipi ara o després i triar, triar i triar. I cada matí ens hem d'abarallar amb ella i dir-li "No. No pots triar. Això s'ha de fer així. Quant pots triar ja et deixo". I uf!! que dificil!!!

El nen es molt dolç i dòcil, però mooooooooooooolt tranquil. I no acava mai, i sempre s'encanta. I cada matí estas una hora perquè "si-us-plau" es vesteixi d'una vegada i se'n vagi a esmorzar.

Uf!! que bé aquest post per desafogar-se Que n'explicaria de coses jo!!!!!!!

[Sandreta]

A mi sempre m'ha agradat sortir a ballar i "de marxa". Amb les amigues, ara, sortim 2 cops l'any i quan ho fem penso "quina mandra! I si quan arribo a casa els nens em donen la nit? I si s'aixequen aviat? I si demà només volen mama?" i m'agafa una mandra!!! es que no sortiria! Jo sola m'amargo la nit!! !!!!!!!

ajajaj a mi tbe em pasa aixo!! de fet no hem sortit mai mes de marxa... hi penso de dir oii em faria gracia anar als pubs, ballar... etc.. pero despres kuan hi soc em fa una mandraaa

Ara per concretar: la meva nena es molt llesta i espavilada, però tossuda com una mula! Et fa riure molt, però també et treu de polleguera!! Té 4 anys i cada matí vol triar la roba, decidir si fa el pipi ara o després i triar, triar i triar. I cada matí ens hem d'abarallar amb ella i dir-li "No. No pots triar. Això s'ha de fer així. Quant pots triar ja et deixo". I uf!! que dificil!!!!!!!!!!

A la supernany (Joe Frost) un dia qe ho vaig engarxar cometnaven aixo. La seva proposta era que triesin la roba que s'havien de posr l'endema la nit abans aixi s'evitaven el tria tria del mati!


(edito que m'ahvia deixat una cosa!!)

[Lyly]

Gràcies, Sandreta!!

[Helena]

Ole,Apanona!!!!

qui millor que tu que penjar un post d' aquest tipus!! La veritat és que ja ho trobava a faltar al sócpetit algún espai de reflexió, ja que com tu dius, no tot són dubtes físics!!!

Aquest cap de setmana amb el company, en parlàvem, bàsicament, ens vem preguntar: Però què hem fet???...que no estavem bé, feiem elque voliem, entravem, sortiem, menjavem, feiem l' amor quan i on voliem, dormiem les hores que voliem,....i ara???..el nostre temps i espaii per motl que ho evitis, ha quedat en un segon terme,...la següent pregunta va ser: Què, ens els venem??..i què seria ara la nostra vida sense ells,..res, un buit,...així que què carai, ara tenim altres gustos, prioritats i preferències i no les canviariem per res del món!!

Que bé qeu totes en algun moment donat ens sentim igual i ho podem compartir, ja que si no, com heu dit, et sents mala mare per no tenir paciència, per voler dormir,o per voler escampar la boira!

i el que valoro ara és tooooot el que han fet els pares per nosaltres . Jo malhauradament, ja no els hi podré agrair mai, i em fa mal, perque ara me n' adono del que és ser mare!!!!!

[judit]

Gràcies apaona per obrir aquest post. Crec que moltes l'esperàvem ...

Nosaltres teniem clar que un cop tingués la Gemma deixaria de treballar i estaria amb ella com a mínim el primer any, i així ho vam fer. De fet, encara estic a casa.
Era el nostre desig: estar jo amb ella els primers mesos, respectar els seus horaris de menjar i dormir, veure com cada dia feia una coseta nova.
Ho he vist i gaudit TOT i ha estat i és: GENIAL. I no ho canvio per res, eh?

Tinc una nena molt maca, simpàtica, dolça, bona menjadora i bona dormidora i ... "un cul inquiet". No sap estar parada, s'entreté amb tot i amb res, però sempre està rodant.
Els grans, iguals que els petits, no estem cada dia de bon humor, un dia ens fa mal una cosa, , un altre dia estem més irritables,... però ella em vol al 100% i hi han dies que se m'esgota la paciència i li he fumut algun crit i després m'he sentit fatal.
També he tingut alguna temporada de dir: me'n vaig a treballar que estaré més descansada perquè amb ella, la veritat, no es pot fer gaire cosa (bé, com amb la majoria, no?) i no tens ni un minut de descans fins a la nit.
Hi han temporades de tot i encara que visc i faig per ella, de vegades em sento agobiada. Arriba la nit i penso: que he fet per mi? Ostres, m'hauria de fer el bigoti però estic tan cansada ...

Mai m'hagués imaginat que ser mare les 24 hores al dia pogués ser tan cansat i de vegades: caòtic. I de vegades, amb aquesta barreja de sentiments. Sentiments contradictoris.

[Trastu]

Apanonaaaaaaaaaaaa!!! Molt bona idea aquest post... quanta sabiesa en tot el que escrius "pequeño saltamontes!"...

Però el meu home va voler tenir fills i a mi em va semblar una bona idea i ho vam fer. Em vaig quedar de seguida (les dues vegades ha estat així) i en nou mesos ens vam trobar una coseta petita més bona que un tros de pà però que volia menjar, volia dormir, volia mimitus, l'havíem d'ensenyar a menjar amb cullera, a parlar, a fer pipi a l'orinal, a vestir-se, a anar en bici, a mirar el carrer abans de creuar, el que està bé i malament, el que es pot fer i el que no.... US HEU ADONAT QUE TOT EL SABEM FER ENS HO HAN ENSENYAT ELS NOSTRES PARES?????????
Em va costar un temps deixar de patir per els horaris, la disciplina, i mil coses més i començar a GAUDIR, simplement, res més. Ara vull viure cada minut al seu costat com si fos el final d'un granissat... xuclant a fons perquè no quedi ni gota, no importa el soroll que facin ni com em mirin els altres.

Aix! M'has emocionat!!!

[Trastu]

Ostres, m'hauria de fer el bigoti però estic tan cansada ...

Juasjuasjuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaas!!!! A mi em passa mooooooolt sovint això!!! Ara mateix semblo una morsaaaaaaaaaaaa!!!

[mireiafor]

Ostres, m'hauria de fer el bigoti però estic tan cansada ...

Juasjuasjuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaas!!!! A mi em passa mooooooolt sovint això!!! Ara mateix semblo una morsaaaaaaaaaaaa!!!

Jo m'haig de tenyir cada 3 setmanes perquè sinó tinc una metxa de canes blanques al mig del cap.... total que de vegades em miro al mirall i penso CRUELLA DE VIL HA TORNAT !!

[carbassona]

Ostres, m'hauria de fer el bigoti però estic tan cansada ...

Juasjuasjuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaas!!!! A mi em passa mooooooolt sovint això!!! Ara mateix semblo una morsaaaaaaaaaaaa!!!

Jo m'haig de tenyir cada 3 setmanes perquè sinó tinc una metxa de canes blanques al mig del cap.... total que de vegades em miro al mirall i penso CRUELLA DE VIL HA TORNAT !!

Nenes com sou ehh
La veritat és que jo estic igual que vosaltres, ens anem deixant i ens dediquem plenament als nostres petits, i això no pot ser, hem d'intentar trobar una estoneta per nosaltres mateixes que també ens ho mereixem carai.
Petons a totes.

[Pukeko]

Molt bé aquest post, Apanona!!!!!!!!

Jo de moment no puc dir gaire res, perquè només tinc 3 mesos d'experiència i per sort la meva nena menja i dorm com un angelet.
El que si que és veritat és que moltes vegades des de fora les coses es veuen d'una manera però ah quan t'hi trobes.... Quan t'hi trobes, t'hi cagues al mig!!!!!!!!!!!
Jo sempre pensava "Una criatura que només dorm tot el dia pot donar tanta feina com diuen??" I al principi de tenir la nena hi havia dies que me'n anava a dormir sense haver-me dutxat en tot el dia. I estirada al llit pensava "Com pot ser que la situació et superi tant???".
O el tema de donar el pit, perquè no em sembla ni de bon tros l'experiència fantàstica que jo m'esperava, però ho faig per la meva nena....
I llavors penses que segur que les altres se'n surten més bé que tu, que no els hi passa el que tu et passa, que en saben més, que lo fàcil que seria tot si la meva mama fos aquí per ajudar-me,....
I la maternitat al final no és tan bucòlica no glamurosa com tu la somniaves.....

[Helena]

ostres, més val que amaguem aquest post de les buscadores, si no, baixarà la taxa de natalitat del socpetit!!!!!

[Helena]

aquesta nit, ha passat una cosa curiosa:

l' èric ha dormit toooota la nit!! de 21h. a 6 del matí. Potser perque ahir vem estrenar pijames o fa més fred,...jo que sé!!!!!...total, que jo m' he estat desperta mitja nit pensant, ai, es trobarà bé,..he estat intentant buscar excuses per anar-lo a buscar i portar-lo amb nosaltres,...i és que el trobava a faltar!!!! tant desitjar que dormi tota la nit sencera, i quant ho fa, el trobo a faltar!!!!!

i és que suposo que l' instint animal que tenen els nens de voler dormir al costat de la mama, també el tenim nosaltres de voler dormir amb els peques i protegir-los. D' aixó no en diu res, la teoria carlosgonzaliana, no?

[Sandreta]

I llavors penses que segur que les altres se'n surten més bé que tu, que no els hi passa el que tu et passa, que en saben més, que lo fàcil que seria tot si la meva mama fos aquí per ajudar-me,....
I la maternitat al final no és tan bucòlica no glamurosa com tu la somniaves.....

Totalment d'acord amb tu Pukeko! sobretot amb aixo qeu dius que segur que d'altres ho fan millor...

Tema bigotis.. tinc sort pq em surt rosset i puc estirar mes.. pq sino seria la doble del Groucho Marx!!

Conec una noia que te bessons... i va sempre feta un cromo, makillada, arregladeta, pentinada... em cau la cara de vergonya quna ens veiem pq jo amb prou feines tinc temps de dutxar-me amb una imagino ella amb dos!

A mi el qeu em pasa... sobretot kuan truco a l'escola i dic "soc la mare de la Nuria" s'em fa estrany! es com si el títol de mare no anes amb mi.. nu se uina cosa rara.. com no m'ho acabaves de creure o de fer el càrreg...

[mireiafor]

I llavors penses que segur que les altres se'n surten més bé que tu, que no els hi passa el que tu et passa, que en saben més, que lo fàcil que seria tot si la meva mama fos aquí per ajudar-me,....
I la maternitat al final no és tan bucòlica no glamurosa com tu la somniaves.....

Aquests és un dels grans mals de la maternitat, que sempre sembla que les altres s'ho munten millor que tu!!! Un dia que la meva filla no va dormir ni gota, a l'endemà vam sortir a passejar. Com ens havíem aixecat taaaaaan d'hora ens va donar temps a dutxar-nos, vestir-nos, arreglar-nos i vam sortir a fer un volt. Era diumenge al matí i una parella jove ens va veure, és clar devíem fer molt de goig: una parella jove, ben vestits, passejant la nostra princesa, amb els cruasants calents acabats de comprar.... Se'ns van quedar mirant com dient "mira'ls que tranquils i mudats, passejant tots tres la mar de contents, perquè després diguin que quan tens fills no tens temps ni de vestir-te.... Josep: JO VULL TENIR UN FILL!!!"

Juas juas juas.... la de parelles que haurem pres aquesta decisió basats en aquests fragments de realitat idílics o pensaments idealitzats i després resulta que els nens ploren, no dormen i sí, també FAN CACA!!

[Trastu]

juasjuasjuuuuuuuuuaaaaaaaaaaas!!! Sí que fan CACA, síiiiiiiii!!! juuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaas!!!

A mi, el que em passa és ben extrany... resulta que sols s'adorm enganxada al pit i, és una sensació que m'encantaaaaaaaaaa!!! Les dues estiradetes al llit (encara co-allitem), la bona olor de bebito net que fa, barrejada amb la oloreta dolça de la fruita que s'ha menjat abans d'anar a dormir, l'escalforeta que desprén, els "mimitos" que em fa al pit mentre mama... és una passadaaaaaaaaaaaa!!! Però d'altra banda em fa sentir molt "esclava"! Si estem sopant i es desperta, només hi puc anar jo per que necessita el pit, si estem mirant la tele, només hi puc anar jo per que necessita el pit, si tenim convidats sopant a casa, només hi puc anar jo per que necessita el pit... pfffffffffffff!!! Em fa una ràbia horrorosa quan la sento plorar i després em sap un greu impressionant haver-me sentit així... Llavors em fico al llitet amb ella, se m'agafa al pit i torno a ser la dona més feliç del món
Que estrany i que bonic que és això de la maternitat...

[mamarnau_tgn]

I llavors penses que segur que les altres se'n surten més bé que tu, que no els hi passa el que tu et passa, que en saben més, que lo fàcil que seria tot si la meva mama fos aquí per ajudar-me,....
I la maternitat al final no és tan bucòlica no glamurosa com tu la somniaves.....

l'has clavat!