Dir mentides

[Sandreta]

Ostres Apanona, mira ahir presisament li comentava al meu jefe (ha estudia mes o menys psicologia) lo dels terrors de la nurieta i em va dir que amb 2 anyets endavant la canalla creuen que tot el que pensen o imaginen es veritat... i d'aixo venen les mentides...

[Lyly]

LA MEVA PETITA TÉ TRES ANYS I JA EN FA DE DIES QUE DIU MENTIDES!!
EN CANVI EL NEN QUE EN TÉ 7 NO EN DIU TANTES... O SIGUI, TAMBE VA A CARÀCTERS...

LYLY

[Gloriadsn]

hola! jo tambe crec que una mica va amb el caracter, la Claudia (la gran) diu alguna mentida pero poquetes i a mes es nota molt, i la CArla es mes punyetera i ara comença a provar de tant en tant a veure com reacciones! jo per mi que ens posa a prova.

[Visitant]

jo tb recordo que amb dos anys i mig la thao ja en va dir alguna

[Visitant]

Jo vaig veure un dia un documental xulissim sobre el desenvolupament dels nens que explicava, entre altres coses, que els nens diuen mentides a partir de que son conscients de la seva pròpia existència.

És a dir: de més petits no diuen mentides perque pensen que el que ells saben, el món que els envolta, és el mateix que saben els pares. Arriba un punt en que s'adonen que ells (i només ells) saben algunes coses, i que els pares no tenen manera de saber-ho. En aquest moment són conscients de que són personetes independents. O sigui que dir mentides és part del seu procés evolutiu, mola eh?

A mi em fa deixar flipada!!! Feien uns experiemtns posant uns nanos en una habitació plena de joguines, i els hi deien "no toquis aquesta joguina", i els deixaven sols. Obviament tots la tocaven. Al cap d'una estona tornava l'adult i els preguntava si havien tocat la joguina. Els més petits deien que sí, els més grans i espavilats deien que no!!!

[galarina]

El meu, que ja s'acosta als 4, tb en diu, però no et sabria dir quan va ser la primera...

[Marta_fp]

. que interessant! Sí que mola, sí!

[silvia]

Apanona, jo quan me'l miro de lluny si que el veig gran d'aspecte, però després, el seu comportament, encara el trobo moooooolt bebe. No sé, és que he flipat quan deieu això de les mentides, perquè el meu no m'explica res, parla molt poquet, algunes paraules i prou. Com ha de dir mentides sino sap dir les veritats?? Em passa que m'expliquen o veig nens i nenes, sobretot nenes, del seu temps i tots em semblen ja nens i el meu el veig com un bebito. Us passa també a vosaltres?

[Visitant]

l'he trobat!!!!! peasso d'invent el youtube!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=s57Lu6Xe ... re=related
És una sèrie de 3 crec, aquest tros és el que parla de les mentides
No era per tocar la joguina, sino per mirar-la, pero vaja... es aquest el docu dels que us parlava, xulissim!!!!

[Visitant]

Més informació que he trobat: es tracta del 3r DVD d'una sèrie anomenada "el cuerpo humano" de la BBC. El documental s'anomena "primeros pasos" i tracta l'evolució dels nens desde que neixen fins als 4 anys.

No l'he sabut trobar a la fnac ni a l'amazon (tot i que estic segura que a amazon hi ha de ser!!!)

Té delicte el tema.... trobo mil pagines des d'on baixar-lo pirata, pero ni una sola per comprar-lo!!!!!!!!! CAFORT.. es que a mi els que m'agraden de veritat (pelis, documentals, el que sigui) m'agrada tenir-los originals... pero m'ho posen dificil!!!

[Cabirola]

LAM la Laura tenim un "truc" per saber si diu mentides (clar que servirà fins que no la pugui enganyar més jo). Quan me diu alguna cosa que no quadre, li dic que em miri bé amb l'ull esquerre, i que mirant a dins l'ull esquerre jo s´´e si em diu la veritat.

Si em diu una mentida, es tapa l'ull inmediatament perquè no li miri!!!!!

A l'escola ho fan amb les orelles vermelles.

Ara però ja ho ha començat a calar, i de vegades em diu,.... que tinc l'orella vermella???? O em desafia,... mira mira l'ull a veure què et diu!!?? PErò la primera reacció encara és tapar l'ull!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JA veieu que és una xorrada com una catedral,.... però..... santa inocència.........

[Cabirola]

Gràcies a la resta de noies...suposo que els canvis a partir dels 2 anys ja no són tant freqüents ni espectaculars sinó que són com més subtils no trobeu? De sobte, no us mireu la canalla i dieu: ostres, s'ha fet gran, ha fet un salt.

No n'estiguis tan segura. A mi la Laura se m'ha "fet gran" sense adonar-me'n, i a P3 m'ha fet un canvi espectacular!!!!!!!!!!!!!!! I això que ha estat sempre moooooool trempada i molt precoç amb tot! Molt més que en Roger (tot i que en Roger no es queda pas enrera!!!)

[Marta_fp]

Això de els orelles vermelles també ens ho feien, però això de l'ull és molt bon invent.

[Visitant]

M'HA FET PENSAR AIXÒS DE L'ULL...

A MI PERSONALMENT NO M'AGRADA...AI ARA NO EM PRENGUEU PER BITXU RARO EIN? HO DIC AMB TOT EL CARINYO...


PERÒ HO PENSO PK CLAR, LI ESTEM DIENT UNA MENTIDA I SE SUPOSA que LI HEM D'ENSENYAR QUE AMB MENTIDES NO ES VA ENLLOC...

O SIGUI, INCOHERENT NO?


T'ENSENYARÉ QUE DIR MENTIDES NO MOLA DIENTE'N JO UNA!

NUSÉ...ÉS LA MEVA PETITA REFLEXIÓ DEL DIA...

[estrella75]

No sabria pas què dir-vos. La Gala encara no me n'ha dita cap de mentida, a banda de dir que no ha fet caca, quan porta el bolquer ple i es sent la pudor des de l'altra banda del Llobregat!

[Marta_fp]

Natrix, jo d'entrada vull evitar al màxim les mentides, però d'una altra banda, jo no me n'amago gens que en dic. Crec que les mentides són molt útils. Jo en vaig dir moltes mentre buscàvem l'embaràs i no me'n penedeixo gens.

[Visitant]

natrix, alguna mentida empre n'hi haura,es inevitable: els reis, el tió....i no son tan dolentes.

jo ho veig com una maduració del nen, com diueu, veuen que els pares no hi son i no saben les coses i experimenten, crec ques es natural, pero evidentemnt hem d'intentar que no diguin mentides. amb aixo segons quins avis tenen molta culpa, van alla i els donen porqueries de menjar o els deixen mirar la tele i despres no ho diguis a la mama, es un secret... aixo m'emprenya molt, pq una coa es que el nen ha descobert la mentida per ell mateix i l'altra animar-lo a dir mentides.

[Cabirola]

Ostres Julieta,... a mi tb em passa això....

No li diguis a la mama eh que s'enfadaria!!!! Quina ràbia!!!!!!!!!!

[Visitant]

crec que és més una qüestió de confiança..

està clar que tots diem mentides, però jo el que vull dir és que entre nosaltres, pares i fills, intentar que hi hagi la suficient confiança com per no haver de dir mentides, ni els uns ni els altres.
Vull dir això.



reis, tió...pos naltrus devem ser molt raros pk no volem enganyar-lo...nosépas....a mi em va emprenyar moltíssim saber que m'havien pres el pèl tant de temps!
m'ho vaig prendre fatal...
però no sé, ara penso això, vés a saber l'any que ve...
no diguis mai d'aquesta aigua no en beuré..

[Cabirola]

Natrix.... no et carreguis la màgia del nadal!!!!! Tot pot ser que s'emprenyi quan ho sàpiga,.... però potser se't pot emprenyar molt més perquè li has negat la il.lusió durant uns anys!!!!


Jo no els hi negaria la "innocència" en nom de la "sinceritat"!!!! Crec que són coses totalment diferents!!!!