Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Tinc un dubte. El meu fill de quasi 3 anys ja fa temps que enumera coses en ordre (per exemple, si li preguntes si vol beure alguna cosa, et respon "aigua, suc, llet i batut", en aquest ordre sempre, encara que vulgui només aigua). O a l'ascensor diu els números que veu, i si l'interromps o el vols ajudar a dir-los, s'enfada moltíssim, o agafa disgustos d'aquests de plorar amb ganes. I si ell s'equivoca a mitja enumeració, para i torna a començar fins que ho fa bé. De vegades em diu "mira cap allà" i llavors enumera en veu baixeta alguna cosa d'un conte, per exemple, i quan acaba ja em deixa mirar-lo.
Tinc contacte amb molts nens d'aquestes edats, per la feina, i no ho havia vist mai, però potser és perquè ho fan en l'àmbit familiar. O potser és perquè no és "normal".
Jo tinc ansietat i TOC (transtorn obsessiu compulsiu), i m'angoixa que això que fa hi estigui relacionat. Deixant això de banda, jo no li veig símptomes d'ansietat (ni al separar-se, ni res) i només el veig angoixat en aquests casos, quan veu que no podrà acabar una enumeració, o que l'interrompen. També de vegades per perfeccionisme, quan alguna cosa no li surt exactament com ell vol, però això molt de tant en tant.
En resum: els nens en general ho fan, això d'enumerar i que no els puguis interrompre? O m'hauria de preocupar?
Gràcies!
Tinc contacte amb molts nens d'aquestes edats, per la feina, i no ho havia vist mai, però potser és perquè ho fan en l'àmbit familiar. O potser és perquè no és "normal".
Jo tinc ansietat i TOC (transtorn obsessiu compulsiu), i m'angoixa que això que fa hi estigui relacionat. Deixant això de banda, jo no li veig símptomes d'ansietat (ni al separar-se, ni res) i només el veig angoixat en aquests casos, quan veu que no podrà acabar una enumeració, o que l'interrompen. També de vegades per perfeccionisme, quan alguna cosa no li surt exactament com ell vol, però això molt de tant en tant.
En resum: els nens en general ho fan, això d'enumerar i que no els puguis interrompre? O m'hauria de preocupar?
Gràcies!
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Hola!!
Jo només soc mare d'un nen que m'ha recordat molt al que fa el teu.
De ben petit, com el teu o menys, que te èpoques que li dona per fer una cosa repetitiva i si es interrompuda torna a començar fins que l'acava. Potser de més petit sí sentia frustació quan alguna cosa no li sortia, quan no podia acabar o quan li preguntaves i no li podies respondre. Crec que va començar per les marques de cotxes. Un dia es va fixar que no tots tenien el mateix dibuix (el logo) i va començar a preguntar: i aquest? I aquest? I aquest? Així ens podíem passar tot el camí anant a comprar, per exemple. Va arribar un moment que els nomenava ell (clar! Al final ho va apendre) i ho va anar deixant.
Això de l'ascensor també encara ho fa! I si algú es posa enmig i no veu per un va (vivim en un vuitè!!!) Doncs ara com a mínim ja no s'enfada. Després li va donar per les lletres, les sumes (quan suma això...i això, però sempre les mateixes xifres!! Ara està en quant és 1000 més 1000).
Fa dos anys que va a l'escola i les mestres tampoc mai ens han comentat res. Per mi és com una curiositat insasiable que has d'anar nodrint. Però alhora que els hem d'anar acompanyant en la fruatació que senten quan alguna cosa no poden acavar, o no tenim la resposta!!
Nosaltres hem anat comprovant que a mida que asumeix el que ha estat repetint canvia de tema. No sé si t'ajuda gaire, però crec que no té perquè derivar en un TOC, si no que és una manera d'apendre. Potser estem equivocats, però de moment no és una cosa que li afecti i cap mestre ens han dit res al respecte!
Jo només soc mare d'un nen que m'ha recordat molt al que fa el teu.
De ben petit, com el teu o menys, que te èpoques que li dona per fer una cosa repetitiva i si es interrompuda torna a començar fins que l'acava. Potser de més petit sí sentia frustació quan alguna cosa no li sortia, quan no podia acabar o quan li preguntaves i no li podies respondre. Crec que va començar per les marques de cotxes. Un dia es va fixar que no tots tenien el mateix dibuix (el logo) i va començar a preguntar: i aquest? I aquest? I aquest? Així ens podíem passar tot el camí anant a comprar, per exemple. Va arribar un moment que els nomenava ell (clar! Al final ho va apendre) i ho va anar deixant.
Això de l'ascensor també encara ho fa! I si algú es posa enmig i no veu per un va (vivim en un vuitè!!!) Doncs ara com a mínim ja no s'enfada. Després li va donar per les lletres, les sumes (quan suma això...i això, però sempre les mateixes xifres!! Ara està en quant és 1000 més 1000).
Fa dos anys que va a l'escola i les mestres tampoc mai ens han comentat res. Per mi és com una curiositat insasiable que has d'anar nodrint. Però alhora que els hem d'anar acompanyant en la fruatació que senten quan alguna cosa no poden acavar, o no tenim la resposta!!
Nosaltres hem anat comprovant que a mida que asumeix el que ha estat repetint canvia de tema. No sé si t'ajuda gaire, però crec que no té perquè derivar en un TOC, si no que és una manera d'apendre. Potser estem equivocats, però de moment no és una cosa que li afecti i cap mestre ens han dit res al respecte!
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Hola Inda! Doncs em quedo més tranquila. Deu ser un tipus de personalitat, o una manera d'assimilar la informació, com dius tu. Al meu durant uns dies li va donar per dir els números de tooootes les matrícules de cotxe que vèiem, però se li va passar aviat.
Intentaré ajudar-lo a superar aquest sentiment de frustració que té de vegades. Gràcies!
Intentaré ajudar-lo a superar aquest sentiment de frustració que té de vegades. Gràcies!
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Yo tinc una nena d'aquesta edat i no ho he vist mai, ni a d'altres nens... té analogies amb el TOC, no? Potser si tu ho pateixes alguna vegada t'ha vist fer alguna cosa semblant.... Jo ho comentaria amb algún especialista, per si de cas.
Ànims, ja veuras que no és res!!!
Ànims, ja veuras que no és res!!!
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Hola Jaruma
fa de mal aconsellar només amb la informació que dones, jo et faria mes preguntes per poder-te aconsellar. (treballo com a psicopedagoga ). Però el que si faria es consultar.ho amb el/la pediatre sobretot per els teus antecedents.
fa de mal aconsellar només amb la informació que dones, jo et faria mes preguntes per poder-te aconsellar. (treballo com a psicopedagoga ). Però el que si faria es consultar.ho amb el/la pediatre sobretot per els teus antecedents.
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Puc puc! Per això jo deia que potser nosaltres estem equivocats, però de moment no sembla que tingui relació el que fa amb un possible problema.
I també és cert que cada nen és un món i amb lo poc que comentem no es pot fer diagnòstic. Està clar que si preocupa lo millor és parlar amb un/a professional! Jo vaig comentar perquè em va recordar al meu petit i, de moment, no està sent cap problema pel seu aprenentatge ni desenvolupament.
I també és cert que cada nen és un món i amb lo poc que comentem no es pot fer diagnòstic. Està clar que si preocupa lo millor és parlar amb un/a professional! Jo vaig comentar perquè em va recordar al meu petit i, de moment, no està sent cap problema pel seu aprenentatge ni desenvolupament.
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
si tens rao inda, pero crec que hi ha diferencies entre el teu cas i el que explica jaruma. es la meva opinio
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Com diu la pucpuc fa de mal aconsellar.
Jo estic a punt de graduarme en Psicologia i pels teus antecedents, t'aconsellaria que parlessis amb el pediatra per si cal una derivació al CDIAP o amb l'escola per si el poden veure l'EAP. Només així sortireu de dubtes de saber si el seu comportament és evolutiu o cal ajuda professional.
Ànims.
Jo estic a punt de graduarme en Psicologia i pels teus antecedents, t'aconsellaria que parlessis amb el pediatra per si cal una derivació al CDIAP o amb l'escola per si el poden veure l'EAP. Només així sortireu de dubtes de saber si el seu comportament és evolutiu o cal ajuda professional.
Ànims.
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Hola noies! El cas és que jo el veig un nen força sa emocionalment, no té angoixes ni inseguretats fora del normal, només em crida l'atenció això de les enumeracions.
Jo a la seva edat ja tenia molta ansietat, perquè vaig viure una situació difícil de molt petita, i tenia moltes pors, etc. Ell és molt sensible en el sentit que nota de seguida com ens sentim els que estem a prop (però crec que això és comú a tots els nens tan petits), i s'angoixa alguna vegada si jo m'enfado, però res més.
Jo amb el toc pròpiament dit vaig començar a l'adolescència, no de tan petita, i ara en tinc però és més mental, no faig físicament res que ell pugui veure i "copiar". Sí que nota, però, el meu estat nerviós, i molts cops s'encomana i es posa de mal humor.
Així que no sé si cal preguntar un expert, no voldria marejar al nen si no cal. Però si la majoria de nens no fan això, sí que m'ho miraré d'aprop, i si la cosa va a més sí que buscarem consell professional.
Les que teniu estudis relacionats amb això, em podeu dir si m'hauria de fixar en alguna altra cosa en particular?
Moltes gràcies!
Jo a la seva edat ja tenia molta ansietat, perquè vaig viure una situació difícil de molt petita, i tenia moltes pors, etc. Ell és molt sensible en el sentit que nota de seguida com ens sentim els que estem a prop (però crec que això és comú a tots els nens tan petits), i s'angoixa alguna vegada si jo m'enfado, però res més.
Jo amb el toc pròpiament dit vaig començar a l'adolescència, no de tan petita, i ara en tinc però és més mental, no faig físicament res que ell pugui veure i "copiar". Sí que nota, però, el meu estat nerviós, i molts cops s'encomana i es posa de mal humor.
Així que no sé si cal preguntar un expert, no voldria marejar al nen si no cal. Però si la majoria de nens no fan això, sí que m'ho miraré d'aprop, i si la cosa va a més sí que buscarem consell professional.
Les que teniu estudis relacionats amb això, em podeu dir si m'hauria de fixar en alguna altra cosa en particular?
Moltes gràcies!
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
A grans trets, pero partint de que em cal informacio, mes que el fet d'enumerar, has dit que s'enfada molt si l'interromps.
Has de mirar si es nomes una rabieta momentanea o be si no es queda tranquil fins que ho pot enumerar tot.
Una cosa es considera trastorn o quelcom preocupant, quan impedeix portar una vida amb normalitat, es adir si fins que no a enumerat allo que vol, no pot fer una altre cosa, llavors aixo ja no esta dins la normalitat i cal treballar-ho.
Has de mirar si es nomes una rabieta momentanea o be si no es queda tranquil fins que ho pot enumerar tot.
Una cosa es considera trastorn o quelcom preocupant, quan impedeix portar una vida amb normalitat, es adir si fins que no a enumerat allo que vol, no pot fer una altre cosa, llavors aixo ja no esta dins la normalitat i cal treballar-ho.
Re: Enumerar coses en ordre, no sé si és normal
Moltes gràcies, pucpuc! Ho tindré en compte!
De moment, per sort, ha afluixat molt amb les enumeracions, ara sembla que s'ho pren a broma, i no s'enfada tant. A veure com evoluciona la cosa.
De moment, per sort, ha afluixat molt amb les enumeracions, ara sembla que s'ho pren a broma, i no s'enfada tant. A veure com evoluciona la cosa.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |