Com "premiar-lo" sense premiar-lo?

[nanablau]

Hola!

Porto tot el dia donant-li voltes a un dubte i no sé com fer-ho...

Hem canviat el Nanopetit de llar d'infants, i els primers dies ha estat dur perquè al matí plorava molt, com és lògic... Nosaltres l'hem fet raonar, li hem dit que en aquesta nova llar s'ho passa molt bé i que juga tot el dia, tothom és molt dolç, etc., per tant no s'ha de quedar trist sinó content... I ell ho entén al principi però després li costa i plora.

Bé, avui és el primer dia que li hem explicat això i li hem demanat que sisplau es quedés tranquil, i més o menys ho hem aconseguit! Dic més o menys perquè el pobret feia el cor fort, però molt, l'he vist fer un esforç tremendo per no plorar, però ni ha plorat ni ha fet rabieta... I sé que ho ha fet per nosaltres, encara que li ha costat molt...

M'agradaria trobar una manera de "premiar-lo" sense premiar-lo, ja que no estic molt a favor dels premis/càstigs... Penso que si el premio de manera evident, es perverteix la cosa, ell farà les coses pel premi i no perquè raoni. Insisteixo en què ja té capacitat per raonar, i raona molt i entén molt les coses. Però d'altra banda, ha fet un esforç tan gran avui que em semblaria injust no reconèixer-li d'alguna manera i que ell tingués clar que ens n'hem adonat...

Com ho faríeu vosaltres?
Moltes gràcies!!

[garota]

Hola nanablau!

Quin greu pobret...me l'imagino i uf,..quina peneta!

Doncs hi ha alguna cosa no material que li agradi? Vull dir per exemple, anar a berenar xocolata, o a algun parc que li agradi molt, o fer algo especial a casa, mirar una peli amb crispetes o "gusanitos" jejeje, no sé, coses així, de fer tots junts.....

[Mara17]

I simplement dir-li que ho heu vist i reconèixer-li els sentiments?

[Albercoca]

Jo penso que se li pot dir que estàs molt contenta pq ha estat molt valent i fort. Això als nens els hi agrada. I li pots "recompensar" però sense dir-li, dedicant-li temps. Jugar amb ell, portar-lo a berenar, al parc, alguna cosa que a ell li agradi fer un dia de la setmana.
Jo és el que faig amb el meu fill. Ara ja s'ha acostumat al cole, però al principi ho parlàvem molt pq ell (i jo TB) patía, i quan l'anava a buscar li deia jo "t'he trobat a faltar, però ara estic molt contenta pq ja tornem a estar junts" i també li deia, "has estat molt valent" "és normal que ploris quan enyores la mama... Però recorda que et vindré a recollir després del pati... I tornarem a estar junts toooota la tarda" crec que això a ell ja el recompensa.

[nanablau]

Hola! Gràcies per les vostres respostes!

Al final hem fet una barreja una mica de tot.

El primer de tot ha estat reconèixer-ho verbalment i validar-li els sentiments, dir-li que sabem que li ha costat molt i que hem vist que ha fet un esforç molt gran, i que estem molt contents. Bé, li he anat dient tota la tarda fins l'hora de sopar de diferents maneres. La que més m'ha agradat ha estat l'última, en què li he dit que m'ha agradat molt com ho ha fet anar al matí perquè ha sabut veure que estava trist, però alhora que no havia d'estar trist i ha sabut gestionar-ho. Sé que no entén la paraula "gestionar" però li he explicat què volia dir i mica en mica ho anirà entenent.

Després a més, involuntàriament, aquesta tarda ha gaudit d'un munt de galetes de xocolata! Demà és el seu aniversari i avui n'he fet, i just ell ha descobert la xocolata per Reis (no l'havia tastada mai) i està boig per la xocolata. Doncs li he deixat que mengés totes les galetes de xocolata que vulgués (dins d'uns màxims, és clar). Així ell ha estat content i jo he evitar premiar-lo de manera evident, s'ha menjat les galetes però sense que hi hagués cap vincle causa-efecte.

Albercoca, el que proposes està molt i molt bé, tot i que realment és el que fem cada tarda amb ell. Tenim la sort de poder-nos-ho muntar per passar junts totes les tardes, i clar, passar la tarda amb ell i anar al parc és una cosa quotidiana, no un fet excepcional... També cada dia del món li dic que l'he trobat molt a faltar, i que si pogués el cuidaria jo tot el dia, etc., i cada matí en anar a la llar li expliquem que no ha de patir perquè després del berenar vindrem a buscar-lo. Avui li havíem de dir (com proposes), "Ostres, ets molt i molt valent!" ;))

Moltes gràcies de nou!