La separacio amb la mare als 2 anys

[julieta12]

Hola mares! estic molt preocupada per la meva petita, resulta que el seu pare i jo estem separats ja des de l'embaràs, vull dir que ja ha nascut amb aquesta situació, veient al papa i la mama en moments i espais diferents, al igual que els respectius àvis.
Quan vem firmar el conveni de separació, vem firmar que quan fes els 2 anys, dormiria 2 nits a la setmana amb el seu pare, i aquest moment ja ha arribat, ja els ha fet i estic amoïnada al respecte, em preocupa, perque ara sembla que té més "mamitis" que abans, plora quan marxo a treballar, quan la deixo a la guarderia també ho fa alguns dies (no tots però ho fa sovint) quan no hi soc a casa (jo arribo de la feina sobre mitja tarda i la meva mare em diu que la nena va dient "mama, mama".... en fi, que estic molt preocupada pel que li pugui repercutir tot això.
Entre la feina i que marxa amb son pare 2 dies a la setmana, doncs estic super ratllada per com li pot estar repercutint a nivell emocional.
gràcies per les vostres opinions,

Petons a tots i totes!!

[rundi]

Hola!
Si la relació amb el pare és cordial, potser podeu ajudar-la a entendre que tot i que els pares no viuen junts, són dues persones connectades per a ella. No sé si ja ho feu, però les recollides les podríeu fer personalment (quan ell la recull o quan tu la vas a buscar) i que en aquells moments vegi que teniu una relació cordial.
Se m'acut que també podria ajudar-la:
- Que els dies que dorm a casa seva et vegi igualment, encara que només sigui un moment, i que tu puguis transmetre normalitat i que estàs contenta que aquell dia dormi amb el pare
- Sovintejar les trucades a la mare quan està amb ell i al pare quan està amb tu. Amb dos anys sembla que no puguin mantenir una conversa, però el fet d'escoltar la teva veu la pot tranquil·litzar
-Fer molta pedagogia. Explicar-li tot abans no passi. Potser un calendari amb gomets de colors perquè pugui veure amb qui estarà al llarg de la setmana
- Transmetre la sensació que tot i tenir dues cases, ella té una única vida. Normalitzar el que pugui portar el seu nino o juguet preferit a casa el pare, tenir algun objecte que vagi d'una casa a una altra, un ninot, una manteta...
De vegades la relació entre els pares és tan dolenta que ho paguen els fills. Trobo que pels fills s'ha de fer l'esforç de mantenir una relació cordial amb l'altre.
Molta sort!

[julieta12]

Moltes gràcies pels teus consells!