Quan arribo a casa "em rebutja"

[julieta12]

Hola mares! doncs estic una mica amoïnada perque la meva filla que ara ha fet 2 anys, quan arribo a casa doncs em fa lletjos, i em rebutja.

Ella pels matins fa escola bressol de 8:15 (la porto jo) a 15:00 (que la va a recollir la meva mare) i quan jo arribo de la feina, hi ha dies que son les 17:30 i d'altres a les 19:00 doncs entro per la porta de casa i noto que em mira, però llavors, o bé es gira i no em fa ni cas, o bé si m'apropo per fer-li un petonet diu: noooooooo i em fa fora, i o bé plora o bé fa el marranot, es queixa i rondina, i si no li dono teta al moment, es posa com una fera....encara li dono, si, i no em deixa ni anar al bany! abans no m'he tret la jaqueta ja demana teta, teta, teta...però per la contraria m'ho diu empipada, no sé què pot ser, però amb un somniure casi mai em reb (algun cop si eh...però per general mai).
Jo em poso tristona, perque em sap molt de greu, potser em renya perque l'he deixat?
Què em recomaneu?
Potser també us hauria de dir que estic separada de son pare, i 2 dies a la setmana dorm amb ell, però això per ella hauria de ser ben normal, perque ens vem separar durant l'embaràs, i no ha hagut de viure res "traumàtic".

Alguna mami li passa això?

Petonets i gràcies!!

[ada_bcn]

segurament arribes en el moment que està més cansada i de més mal humor. fa migdiada encara?
jo estic tot el dia amb el meu fill petit, té 16 mesos i dorm bastant encara, però quan ve la meva mare o el meu pare o quan anem a casa seva, no em vol ni veure, si l'agafo a coll es posa a plorar o s'intenta tirar de cap... desde molt be´be quan veía que marxaven els avis es posava a plorar i si marxo jo no diu res... no m'ho prenc malament. És normal perque jo s´co sempre la que el poso a dormir, la que le faig parar de jugar per canviar els bolquers... i els meus pares fan les coses divertides, anar caminat agafat de al ma per tot arreu a remenar, jugar al que vulgui, donar-li la fruita, si es queda amb ells mai dorm al migdiada... bé, una juerga continua amb els avis. Quan el vaig a buscar i em veu es posa a plorar perquè té tanta son que no s'aguanta i només vol que el posi a dormir...

[nanablau]

Hola! Pel que expliques, i sense ser ni molt menys una experta en el tema, a mi em fa l'efecte que la teva nena vol passar més temps amb tu. Encara que no hagi viscut el trauma de la separació, el cert és que no té un papa-i-mama sinó només un papa per una banda, i una mama pel l'altra... Si la mama no hi és en tot el dia des de les 8h fins a les 19h, és molt de temps que no et veu! I si a més hi ha 2 dies a la setmana que no et veu ni després de treballar perquè va a dormir amb el seu pare, jo crec que et veu poc per ser tan petita.

Entenc que és molt complicat tot i que la feina és la feina, però potser l'hauries de compensar fent coses molt xules o que li agradin molt quan estàs amb ella, fent moltes activitats divertides el cap de setmana, jugant molt amb ella quan arribes a casa, o limitar les hores que estàs fora... No sé si podries fer-ho, però per què no intentar fer guarderia des de les 9h i assegurar-te que cada dia a les 18h com a molt tard ets a casa? O potser, fins i tot, algun dia anar-la a buscar tu a la guarde? No sé, a mi el que em sembla és que et troba a faltar...

Una abraçada!