No se com actuar amb el meu fill d'un any i mig

[nivalis]

Hola mares!
Tinc un nen d'un any i mig que és molt bon nen. Però darrerament a casa és una batalla permanent.
Jo pels matins treballo i les tardes les passem junts, però a vegades ho passem malament els dos. Per exemple, a les 3 de la tarda vol sortir al carrer. Es posa davant la porta i em demana de sortir. Quan li dic que no, que a aquesta hora és massa aviat per anar a fer res al carrer, es posa a plorar desconsoladament. L'intento distreure amb qualsevol cosa i llavors em demana que vol anar al lavabo a jugar amb aigua i mullar-se. Si no el deixo torna a plorar, si el deixo es mulla molt i llavors l'he de canviar de roba perquè no s'encostipi. Com que no soporta que el canvii de roba i a sobre el trec del lavabo, ja la tornem a tenir muntada. Llavors se'n va cap a la cuina i vol obrir el cubell de la brossa, que sap perfectament que no vull que el toqui. Doncs apa, torna a dir que no, treu-lo de la cuina, tanca portes... Al final em dona la sensació que no el deixo fer res, però es que sembla que només vulgui fer allò que jo no puc deixar que faci. Intento que jugui amb les seves joguines, però això no li interessa... En fi, són exemples, en podria posar molts d'altres, de la batalla que tenim cada dia fins a l'hora d'anar al parc. I el pijor és que de vegades se m'escapa algun crit i després em sento fatal.
A mi m'agradaria que estiguessim bé junts, però no se com fer-ho...

[Airin]

Hola Nivalis!

Jo negociaria amb ell i, sobretot, li explicaria molt bé tot el que l'espera. "Primer farem això i després allò i després anirem al parc, d'acord?" Que ell sàpiga que hi ha un ordre i deixar-li clar que no sempre pot tenir el que demana quan ho demana. I, molt important, felicitar-lo i que vegi que contenta que estàs quan s'ha sabut esperar, quan no sha mullat jugant amb l'aigua, quan ha estat tranquil esperant. Diga-li que és un nen gran i que ho fa molt i molt bé. ÉS allò del reforç positiu.

Recordo aquesta època (i ara encara moltes vegades) que com a mare t'acabes sentint un ogre perquè has de dir que no a moltes coses, però clar, si no poses límits despr´se ells van perduts i és un disgust per ells i per nosaltres. Jo crec que si li fas veure això i busques activitats que li agradin o que t'ajudi en el que estàs fent, se sentirà partícep i potser la cosa millora. Ànims!

[puski]

Ostres nivalis, ànims!
El meu te ara 13 mesos i comencem a trobar-nos en algunes coses que dius, com el cubell de la brossa (era la seva paperera dels panyals i li deu fer gracia), però és que hi va directe!! i amb el bidet també, es posa perdut...

Jo estic amb Airin, explicar-li be el que fareu i el reforç positiu, penso que és molt molt important!
Ara, que ja veurem que faré quan m'hi trobi jo...pq algun crit segur q se'ns escapa, però és normal.
Tu vols que l'estona que esteu junts la passeu el millor possible. Pots provar amb manualitats, no? alguna coas que el faci estar distret durant una estona on pugui "marranejar" una mica, segur que li encanta!

No tinc experiencia, a veure que et diuen les mamis veteranes!

[MarionCole]

El que expliques crec que es el mes normal del món. Jo el que feia era omplir la banyera fins a mig pam, despullar la nena, omplir l'aigua de joguines i apa. Alla poden marranejar, esquitxar, jugar i estan controlats.

Una altra bona idea és asseure'l a la trona o a terra, bullir uns espaguetis, refredar-los amb aigua freda i tirar-los-hi per sobre. La pasta bullida convindrem en que és més neta que les escombraries!

[nanablau]

Hola! Sembla que el teu fill ha entrat en la fase de l'autonomia i, amb ella, la de les rabietes... És una fase complicada, sobretot quan són tan petits!

Jo també t'aconsello que comencis a detallar-li tot el que fareu amb pèls i senyals, si cal li expliques diverses vegades i si així i tot es posa a rondinar, li recordes que abans li has explicat que faríeu tal cosa i no tal altra, etc. És molt cansat però al final del dia compensa, si el teu fill ja comença a voler ser autònom segur que ja comença a entendre també algunes coses, i això el pot ajudar a saber què passarà i què s'espera d'ell.

A banda del reforç positiu, també has de tenir en compte que de vegades posem límits a coses que no són importants, i com a pares ens n'hem d'adonar i hem d'anar aprenent a triar les batalles. Potser pot jugar amb aigua amb alguna condició (treure's la roba abans), potser podeu fer una volta a les 15h de la tarda i no passa res... Per ell també serà súper important veure que pot fer coses per si mateix i que la seva voluntat és tinguda en compte.

També et recomanaria el llibre Ni rabietas ni conflictos de la Rosa Jové, t'ajudarà molt a entendre aquesta fase i veuràs que de vegades els pares ens capfiquem quan és el més normal del món.

Tot això t'ho dic com a mare d'un nen que ens va començar a fer rabietes amb 13 mesos, i que fins ara que té 21 mesos no podem dir que la majoria de cops les sabem evitar. A nosaltres el que millor ens ha funcionat és això: explicar-li què passarà i què s'espera d'ell fins a la sacietat, donar-li autonomia sempre que no sigui perillós per ell i presentar-li alternatives que puguin encaminar les seves ganes de fer una cosa determinada quan el que vol fer no es pot fer. Però sobretot deixar-li fer. Veuràs que sovint ho fan per saber si poden, després l'interès no els dura ni mig minut...

Sort!

[neuetes]

Ofereix-li alternatives igual de divertides però menys perilloses. Jo tinc dos calaixos de la cuina i un del menjador que li queda a la seva altura i que estan plens de tuppers, draps de cuina i papers vells de diaris, ella sap que amb aquests tres pot fer el que li doni la gana: treure, posar, tornar a treure, tornar a posar, donar-m'ho, tirar-lo... i després endrecem, que també pot ser divertit si t'ho muntes bé. El que està clar que amb aquestes edats és més interessant allò que toquem nosaltres, els pares, que no pas les joguines. La panera dels tresors seria una bona alternativa de joc i la fan servir moltes llars d'infants. La idea és agafar una panera (també pot ser una caixa de sabates gran o un cubell) i posar-hi tot de estris quotidians de diferents mides i textures (que no siguin perillosos), per exemple, taps de suro, espàtules de fusta, coladors, batedors, draps, cassoles, cintes de roba, ...

Aquesta etapa és complicada, jo també l'estic vivint amb la meva filla de 20 mesos.

també has de tenir en compte que de vegades posem límits a coses que no són importants, i com a pares ens n'hem d'adonar i hem d'anar aprenent a triar les batalles. Potser pot jugar amb aigua amb alguna condició (treure's la roba abans), potser podeu fer una volta a les 15h de la tarda i no passa res... Per ell també serà súper important veure que pot fer coses per si mateix i que la seva voluntat és tinguda en compte.

Completament d'acord.

[Anna Maria]

Bones!
Molt d'acord amb les companyes. El teu fill continua sent bo, però ara ha començat l'època de les rabietes. A aquesta edat se n'adonen d'ells mateixos com a éssers independents i volen dir-hi la seva a tot. Es tracta de negociar al seu nivell, explicar-los amb paraules senzilles tot allò que sigui important (són molt intel·ligents i ho capten tot, no ho dubteu mai) i cedir en ocasions, ja que els hi és útil per reforçar la seva autonomia. Evidentment, els límits que tu marques han de seguir inamovibles, però és ben cert que sempre no podem dir que no.
Ah! jo afegiria en què tot i que volen mostrar-se independents, també volen la nostra atenció, ja que segurament veureu que és quan menys podeu estar per ells quan més ho fan.
Jo encara no m'hi he trobat a nivell personal, només el professional, entenc que dir-ho és molt fàcil i aplicar-ho és complicat, i més els dies que anem més cansades i/o ens trobem malament, però molts ànims, que ens en sortirem, guapes!

Una abraçada,
Anna Maria

[nivalis]

Noies, moltes gràcies pels vostres consells. Tindré en compte això d'explicar-li bé les coses.
També és veritat que aquest fil el vaig obrir el divendres, que estava cansada de tota la setmana i potser ho veia tot més negre del que és. Tot va a dies.
He demanat a la meva llibreria el llibre que comenteu de la Rosa Jové.
Però també el que veig és que tot depén una mica de com estigui jo. Si estic descansada, tinc més paciència i estic de millor humor, que si no ho estic. Així que a banda de tot el que heu dit, penso que les mares també hem de cuidar el nostre benestar, físic i emocional, perquè això repercuteix directament en el benestar dels nostres nens.
Cuideu-vos molt!!!

[puski]

Nivalis tens raó amb el que dius de el nostre benestar.
Com arribem a influir en el comportament d'ells no?
Noies també m'apunto tots els consells, us llegia i veia alguns errors que he comès i alguns moments que he tingut amb ell.
a diràs que tal el llibre, que potser també l'agafo!
Gracies!

[mdemare]

Estic super d'acord amb l'últim que heu dit. Jo sóc molt pacient amb ell, intento avançar-me als aconteixements per evitar bronques, a vegades entra en raó ràpid, d'altres no. Però si jo aquell dia estic fluixa... l'onada és gegant.