comportament del nen

[ona]

Hola!
No sé com començar...

El Guillem té un caracter molt bo, no acostuma a fer rebequeries, no acostuma a pegar als altres nens....

El problema està que els seus cosins, el gran té 8 mesos més que ell i el petit té un mes i mig menys, tenen molt caràcter i sovint li prenen les joguines i el peguen quan volen les coses que té ell. Ell abans si li prenien les joguines doncs es quedava tan ample i se n'anava a jugar amb una altra joguina, però des de fa uns mesos, no li agrada que li prenguin les joguines i no se les deixa prendre, com que els seus cosins tenen moltes rabietes haig d'acabar intervenint i dir-li al Guillem que els deixi les joguines. Sempre és ell el qui surt perdent. I quan el peguen o bé no diu res o bé es posa a plorar i ve cap a mi.

Jo no sé què haig de fer, per un costat ja m'està bé que el guillem sigui un nen que es conforma però per un altre cantó, no m'agrada que sempre sigui ell el que hi surt perdent, el que rep els cops i el que sempre ha de deixar les seves joguines

Què creieu que haig de fer????

[Elidé]

Jo no tinc fills i no estic a favor de la violència en absolut, però crec que no és bo que ell s'acostumi a encaixar-ho tot sense defensar-se, jo deixaria que es barallessin alguna vegada, penso que les baralles infantils formen part de l'aprenentatge de la vida, i més de la manera que està el món escolar avui dia... Ja va bé que sàpigui fer-se respectar! I de pas, els cosin aprendran que no poden tenir tot allò que volen en el moment que ells ho volen, i que a vegades toca perdre... Però potser estic dient bajanades?

[Visitant]

Pobre Guillem!
Ja sé que segurament no és això el que preguntes, però jo el primer que faria és parlar amb els pares dels cosinets, a veure si ells poden fer canviar una mica el comportament dels seus nens (que pel que expliques, és aquí on hi ha el problema). Si el teu nen és de bona pasta, crec que l'has de deixar que segueixi essent així. La bona gent escasseja, és una espècie a protegir!
Jo de petita, quan anava a la guarderia, a vegades tornava amb clapes al cap sense cabell. I el problema era el ganàpia que m'estirava els cabells, ho tinc claríssim. Potser sí que ma mare m'hauria pogut apuntar a karate, però mira, m'agrada com sóc, prefereixo pecar de tova/bona nena/digues-li com vulguis que ser una mala peça.

[nuriayderek]

es una situació dificil, jo estic a l'altre cantò, quan s'apropa a un nen lo agafo les mans, perque ell no ho fa amb la intenció pero en comptes de fer caricies pega, li agafo les mans i li dic que això no es fa, quan li pren un juguet a un altre nen li agafo i li torno i li explico que ell te els seus juguets i que aquest juguet es del nen.
I si faig això es perque es la educació del meu fill i no vull que de gran sigui així, jo també parlaria amb el pares, som els que controlem el que fan els nostres fills.
Nose ell te que aprendre i jo crec que el millor esque provir de deixar-lo i que ell mateix es defensi, algun dia quan sigui gran es barallara i tu no hi seras, jo crec que te que aprendre, es trist que tingui que aprendre a defensar-se pero jo crec que es el millor

[Marta_fp]

D'acord amb la MontseMu. Jo parlaria amb els pares, però si no hi són o passen, no em tallaria a fer d'educadora dels cosins. Jo ensenyaria al teu fill a compartir quan ell no està jugant amb un juguet seu, però si ell l'està fent servir, doncs en aquell moment el té ell i els altres que s'espavilin a distreure's amb una altra cosa.

Oi que quan tu anaves a l'escola i algú et demanava que li deixessis un bol·lígraf un moment, tu primer acabaves d'escriure el que havies d'escriure abans de deixar-li? Doncs això, que s'esperin o que li demanin el bol·lígraf a algú altre.

[silvia]

Totalment d'acord!!!
De vegades pequem de posar-nos sempre a favor dels altres nens i mai ho fem amb el nostre fill. Si alguna cosa és injusta doncs perquè li has de dir que cedeixi, igualment quan sí que hagi de cedir se li ha de demanar.

[Lydia]

Jo tenia el mateix problema amb la meva nena. Li prenien una joguina i ella s'en anava per una altre banda. Li pegaven i ella es quedava amb cara de "I per que m'ho fas aixó?". Un dia la profe de la guarderia em va dir que sempre la pegaven, i a mi s'em van inflar els nasos. No volia que es convertis en la tonta de la classe a qui tothom li fot "collejas". Així que vaig cambiar el chip i li vaig dir que quan algún nen la pegués per prendre-li una joguina que ella li fotés una patada. Si ja sé, pot semblar molt fort, i de mala mare, pero el fet es que desde aquell dia el nen que la martiritzaba l'adora. Ja no li prenen les joguines, i si algú es fica amb ella, s'hi torna. Aixó si, ella no comença mai cap baralla, ni pega perque sí. Aquesta es la meva experiencia, ara cadascú que faci el que cregui millor.

[megui]

Hola Ona, jo sóc mestra d'una escola bressol i desde la meva poqueta experiencia, penso que el comportament de tots tres nens és normal i que cadascun d'ells ensenya el seu caràcter. penso que que seria bo que intervinguéssis poc i quan ho facis no només parlis amb el Guillem, també és bo que ell guanyi alguna vegada( diuen que ben dit es pot dir tot) si una cosa la tenia ell no es bo que li prenguis de cop i volta, a vegades si li expliquem que quan ell estigui cansat de jugar amb allò ho pot deixar a l'altre,...
Pedagògicament gràcies aquests petits conflictes es va formant el caràcter dels nens i de mica en mica veuràs que el Guillem per mitjà de les seves experiències també anirà canviant el seu comportament.
Espero haver-te ajudat una miqueta!

[ona]

moltes gràcies guapes!!!
les altres mares ja fan la seva feina i parlen amb els seus fills però com que tenen aquests berrinches doncs sempre surten guanyant!!!

Intentaré no posar-m'hi gaire a veure com ho soluciona el Guillem per si sol, ja us ho aniré explicant.

Molts petons