A la perruqueria...
A la perruqueria...
Hola noies!
Us he de dir que passejar-se per aquest fòrum es tota una cura de pors i mals pensaments!
En Pep té 16 mesos i una mata de cabell espectacular des del dia que va néixer. La primera vegada que el vam portar a la perruqueria tenia 3 mesos i va anar molt bé (podríem dir que no es va adonar de res). Quan tenia 5 mesos l'hi vam tornar a portar i, a partir d'aquí, van començar els problemes.
No hi he donat massa importància fins ahir que l'hi varem tornar a portar. És un nen al que no l'hi agrada gens que li mullem el cap a l'hora de banyar (ja he llegit el post de la por dels sorolls i de l'aigua al cap) però ahir vam anar a tallar cabells i va ser espectacular!
Va plorar com mai, l'havíem d'aguantar entre el seu pare i jo mentre la perruquera (que coneix perquè és de la colla d'amics i la veu sovint) li passava la màquina. Ho va provar amb tisores però tampoc. El pobre es va fer caca i tot dels nervis i la histèria que va passar. Em va quedar el cor encongit i em sembla que si continua així li deixaré els cabells llargs!
A algú li passa alguna cosa similar? Ja sé que "mal de muchos, consuelo de tontos", però em preocupa i no sé com ho podem fer per millorar la situació. Alguna idea?
Moltes gràcies.
Gemma.
Us he de dir que passejar-se per aquest fòrum es tota una cura de pors i mals pensaments!
En Pep té 16 mesos i una mata de cabell espectacular des del dia que va néixer. La primera vegada que el vam portar a la perruqueria tenia 3 mesos i va anar molt bé (podríem dir que no es va adonar de res). Quan tenia 5 mesos l'hi vam tornar a portar i, a partir d'aquí, van començar els problemes.
No hi he donat massa importància fins ahir que l'hi varem tornar a portar. És un nen al que no l'hi agrada gens que li mullem el cap a l'hora de banyar (ja he llegit el post de la por dels sorolls i de l'aigua al cap) però ahir vam anar a tallar cabells i va ser espectacular!
Va plorar com mai, l'havíem d'aguantar entre el seu pare i jo mentre la perruquera (que coneix perquè és de la colla d'amics i la veu sovint) li passava la màquina. Ho va provar amb tisores però tampoc. El pobre es va fer caca i tot dels nervis i la histèria que va passar. Em va quedar el cor encongit i em sembla que si continua així li deixaré els cabells llargs!
A algú li passa alguna cosa similar? Ja sé que "mal de muchos, consuelo de tontos", però em preocupa i no sé com ho podem fer per millorar la situació. Alguna idea?
Moltes gràcies.
Gemma.
- pirene1979
- :: rateta

- Entrades: 155
- Membre des de: dt. feb. 16, 2010 5:58 pm
Re: A la perruqueria...
El meu també tenia por i la perruquera em va dir que quan fes els dos anys li passaria. Jo era una mica escèptica però va ser fer-los i començar a anar-hi ben content!! Al meu tampoc li agrada gens que li renti el cap, però a la pelu no li fan. Jo demanaria que li féssin amb tisores, penso que el soroll de la màquina encara el deu espantar més!!
- Rossinyola
- :: pantera

- Entrades: 806
- Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am
Re: A la perruqueria...
Hola, la meva filla també deunidó.... El que m'ha funcionat més és explicar-li amb molta antelació i moltíssimes vegades que anirem a la pelu i el que passarà, també portar algun nino pq li "tallin" els cabells i el pentinin (això ho faig jo mentre li tallen clar), portar un arsenal de contes i fins i tot la tablet amb dibuixos. Entre una cosa i laltra hem millorat molt, fins i tot ja m'atreveixo a portar-la jo sola. Ara, a ella mai li renten el cabell, només li mullen amb el vaporitzador, igualment primer he de deixar que miri i toqui el vaporitzador i sembla que es queda més tranquila. Jo també demanaria q li féssin amb tisora, crec que la màquina els pot espantar molt!
Re: A la perruqueria...
Jo, un dia que eren molt petits, vaig anar a la pelu per mi però amb tots dos. El noi, que ens coneixem, em va dir si els volia tallar els cabells. Només ho vaig provar amb el nen, que es va deixar fer (però era molt petit, ja us dic, ni gatejaven crec). Després mesos després vaig tornar a la pelu (per mi), però com que no tenia amb qui deixar-los me'ls vaig endur també, i aquest cop li va tocar a la nena.: un megadrama mundial devastador. Així que crec que els faré anar grenyuts, perquè prou complicat m'és anar-hi amb els dos i aconseguir sortir d'allà amb els meus cabells tallats com perquè a sobre muntem una opereta.


Re: A la perruqueria...
Moltes gràcies a totes noies, sou de molta ajuda!
Gemma.
Gemma.
Re: A la perruqueria...
El meu petit era igual una histèria q em feia plorar a mi, una vegada ho vam tenir q fer en dos dies perquè tenia tal atac q vaig decidir endur-m'el. I un dia farà un parell de mesos el tiu va entrar,es va sentar a la cadira i oli en un llum. Això sí la maquina no l'accepta gaire i tallem amb tisora.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




















