què feu quan us pega?

[catalanna]

el meu petit de 2 anys i mig, de tant en tant, em pega (a mi o al pare). Quan el renyo, es posa a riure i encara ho fa més i, sincerament, em desarma completament. A casa intentem evitar crits i raonem molt amb ell, però quan es posa així em bloquejo i no sé què he de fer que li faci entendre que allò no ho pot fer ni en broma però que no impliqui pegar-lo jo a ell (que sincerament és el que faria si no em frenés a mi mateixa). Què feu vosaltres? Si ho fa quan estem jugant deixo de jugar amb ell i marxo però altres cops no és possible marxar perquè estic intentant que faci alguna cosa (com tornar les joguines a un nen del parc)

[Anele]

La meva petita te 2 anys i 3 mesos i fa el mateix pero en lloc de pegar al seu pare o a mi pega, pessiga i esgarrapa al seu germa que te 6 anys i quan ho fa es riu perque ella ho fa com un joc. Nosaltres li diem que aixo no esta be i la renyem pero no fa cas. Tampoc li donem massa importancia perque jo crec que se li passaria aquesta manía. Per ella es una manera de jugar i el que fem es intentar ensenyar-li que aixo no es un joc que fent aixo li fa mal al seu germa. Li diem que al seu germa li ha de fer petons i no esgarrapades. I al gran de vegades se li va la ma pero jo li dic que si li pega ella maí deixara de fer-ho no pots dir que una cosa esta malament si tu fas el mateix

[Tutty29]

A mi em passa el mateix, el meu nen te 29 mesos i tambe pega, pero mes al seu pare, ell ho fa per jugar pero es que fa mal.
Intentem no cridar-lo pero arrriba un moment que la paciencia es perd.
Suposo que deu ser una etapa en que ha desxobert que pegant ho troba divertit.

[MamaMón]

Hola mamis,
el meu fill de 25 mesos també fa temps que pega. Va començar al parc als altres nens i nenes, després a mi (al pare no tant) i al seu cosí que és més gran (4 anys) també. Depén del dia i del moment, a vegades penso que ho fa per jugar, a vegades per avorriment...no ho sé però és cert que desespera i com a mare/pare fa sentir molt malament.

He llegit el llibre de la Rosa Jové "Ni rabietas ni conflictos" i em va donar algunes eines per afrontar determinades situacions, posa molts exemples i realment està molt bé! us el recomano!

Jo el que he estat fent fins ara és simplement posar-li el límit, sense grans explicacions. Li agafo el braç i li dic "Pegar NO!" el miro amb cara de "a mi aixó no m'agrada" o li dic que no m'agrada i que jo no li deixo fer. No entro en grans raonaments, intento ser inmediata i clara i tenir moooolta paciència. Ara és ell mateix que abans d'arrivar el parc ja em diu "pegar no", malgrat en moltes ocasions encara ho fa.

Crec que és una etapa (com tot) i que no ens queda més remei que posar-li limits, estar presents, ser conscients i tenir paciència....conec altres infants que ho han fet i les mamis em diuen que "passa".

Molts ànims!!

http://www.tatainti.wordpress.com

[jellwill2]

Hola,

a mi ja fa temps que no m'ho fa. Jo en aquella època, m'empipava molt, i no el cridava gaire (si no m'havia acabat la paciència), però li deixava molt clar amb paraules, amb l'expressió de la cara i amb els fets, que no m'agradava que pegués. Sempre hem tingut tolerància 0 amb aquest tema. Jo acostumava a fer mala cara, i em durava estona el tema, i si venia a buscar-me per jugar, li recordava que "la mama està enfadada per què li has pegat i li has fet mal". I més endavant, ja deia, un petó i una abraçada mama... i encara més endavant, ja li preguntava: "m'estàs pegant??" amb cara de sorpresa, i ell ja sabia que m'empiparia i no voldria jugar amb ell. Sempre insistint en que la mama l'estima molt, però no li agrada que li peguin ni li facin mal. I llavors res de jocs ni diversió, fins al cap d'una estona, en funció de com hagués anat el tema. Ells són conscients de les conseqüències, i no he volgut mai que entengués com un possible joc o com a vàlid pegar. També suposo que deu anar a tarannàs de nen i de pares.

Ànims, educar no és fàcil i una no sap mai si va pel bon camí.

[mdemare]

A mi m'estirava els cabells. En aquell moment m'aixecava i li deia que no volia jugar amb ell, que no m'agrada la gent que em fa mal. M'ho ha deixat de fer. Però els demés criden i encara els hi fa més...

[kabbisa]

Ànims, educar no és fàcil i una no sap mai si va pel bon camí.

jewill2.. m'encanta aquesta frase!!! me l'apunto!

el meu també pega (a mí o al pare) ... Ho fa des de ben petit, a temporades, i sempre en moments en que podries donar l'excusa d'està cansat, te gana, està acalorat,...
Feia temps que no ho feia (em sembla que des d'abans de setmana santa no ens havia aixecat la mà), i aquests dies torna a fer-ho.
El que treu més de polleguera és que quan li dius "NO, no es pega! No m'agrada!" i el deixes a terra, o et gires, o t'aixeques, es posa a RIURE!!! ens empipa ... ufff...
Jo fa temps que li pico la ma... amb la que em pega. I res, no serveix.

[nanablau]

Doncs noies, nosaltres ho fem ben bé a l'inrevés. Quan ens pega normalment ho fa perquè s'ha enfadat amb nosaltres, però de vegades també va a pegar al gos perquè sí, i clar, és una mica perillós. D'entrada ens posem seriosos (no enfadats sinó amb cara d'atenció) i li diem: 'No peguem, pegar no es fa. Nosaltres diem guapo, guapo...' i li fem carícies a la cara dient-li 'guapo, guapo...'. Amb això es calma i entés que és això el que ha de fer, i aleshores comença ell a acariciar-nos mentre diem 'guapo, guapo...' Ens funciona força bé.

Hi ha vegades que es posa molt, molt nerviós i així no el calmem. Enfadar-nos a nosaltres no ens ha servit mai de res. El que sí ens ha funcionat és, quan et pega, donar-li la volta la truita i fer una gràcia, per exemple, et pega i fas un crit com si fossis un pallasso i poses cara de sorpresa però en plan molt exagerat, fas ganyotes com si estiguéssis jugant. Generalment es posa a riure i se li oblida que estava enfadat, així deixa de pegar. Mentre el fem riure, li anem dient que 'no es pega, nosaltres no peguem, no s'ha de pegar...', etc.

Proveu-ho!

[krisgcha]

Jo tb m'hi trobo...pero la meva filla té només 13 mesos, i porta uns dies q cada vegada q l'agafo en braços, se'm queda mirant i de cop m'agafa el nas i m'esgarrapa! Pero realment em fa mal, m'ha fet sang i tot...i li dic no! A la mama no se li fa això! Amb cara d'enfadada, pero ella riu i torna a fer-ho!! Encara q li repeteixi 10 vegades sembla q no ho enten! En canvi, entén el NO en altres coses...per aixo no entenc pq m'ho fa?? Al final he optat x deixar-la a terra de cop i deixar q plori emprenyada...
La veritat q em frustra molt...
Com actueu?? Tmpoc li puc raonar massa amb 13 mesos! :-(

[franz75]

Jo no tinc solucions, tampoc, però comparteixo el nostre cas. De tant en tant més que pegar ens pessiga, i algun cop ens ha pegat però en el seu cas jo crec que és més aviat perquè realment no sap que fa mal, ho percep com un joc. Però també li diem que no es fa, però és tossut de mena i com que per ell és un joc tampoc no és fàcil que pari. El més efectiu acostuma a ser canviar de tema, explicar-li una història o un conte de cotxes o alguna cosa que els distregui.
El que sí que fa quan s'enfada és pegar-se a si mateix, i això tot i que no es fa res a mi em trenca el cor, no perquè cregui que es pot fer mal, que ho dubto, sinó que emocionalment em fa mal, em sorprèn, i no m'agrada, però llavors és el moment de la rabieta i tot es fa difícil...

[Dimecres]

A nosaltres amb el tema de pegar hi ha una cosa que ens ha funcionat força bé. Quan em pega, em poso a plorar ( no de veritat, però faig tot el teatre que puc), i li dic que estic molt trista. La primera vegada que ho vaig fer, va quedar molt parada i li va saber molt greu. Ara ho fem tots, papes i avis i tiets, i ja gairebé mai ho fa, i quan ho fa de seguida et ve a fer un petó.