Desenvolupament correcte?

[rossetona]

Bon dia.

Sóc nova al fòrum, tot i que he estat llegint algunes converses que n'hi ha. No sé ben bé on encabir la meva; no sé si a desenvolupament emocional, a canvis o a on. Bé, el fet és que tinc un nen de 23 mesos (fa els dos anys a finals de novembre) i, tot i que ho evito, de vegades m'és difícil no comparar-lo amb altres nens. Tenim uns amics amb un nen que té un mes més que el nostre i fa moltíssimes coses més. El meu fill xerra molt (tot i que moltes coses en xinès... jajajaja... vull dir que no entenem coses); hi ha paraules que les diu senceres i d'altres (per exemple, per dir globus, diu "obus") que no. En fi, jo creia que feia coses a nivell que li toca, però veig que aquell nen (i altres nens) fa i diu coses que jo crec que són de més grans. Aquell nen diu coses en anglès, fa frases senceres, salta valles, diu que si es porta malament es quedarà sense amics, no té por a res.. és com un superdotat. Se sap tots els contes i moltes coses més que no tinc temps a escriure.

Què fan els vostres nens de 2 anys o de prop dels dos anyets?

[Ítaca]

rossetona, jo estava com tu... era inevitable comparar el q feia la meva nena quan tenia 2 anys, quan llegia el q explicaven altres mames amb nens de la mateixa quinta q la meva. La meva pràcticament no parlava (vull dir q no se l'entenia gens), i amb prou feien feines pronunciava bé el Sí (deia ti). Quan va fer els 26 mesos, la vem començar a portar a la llar 3 horetes, i bé després de nadal es va despertar i ara és una cotorra! (el primer dia de p3, quan ma mare va anar a recollir-la, la mestra li va preguntar el nom de la nena, i quan va mare li va dir: "la Txell", la mestra li dir textualment: "aquesta mossa xerra pels colzes!" ). No t'amoïnis, que quan es decideixi no callarà!

[Nenufar]

Rossetona, com no em cansaré de dir cada nen és un món. Jo a vegades també comparo però no s'ha de fer ni cal fer-ho!! Jo també quan el meu era petitet 12 m veia que era una mica encantat observant altres nens de la seva edat, però sé que cada nen evoluciona diferent. El meu no va parlar mitjanament bé (vull dir frases ique l'entenguessim) fins als 26 mesos.
A vegades al parc o a la sortida de l'escola (sobretot de la llar) sembla que les mames fem un concurs: el meu ja va sol al water, la meva ja avisa quan té pipi, l'altre ja té totes les dentetes, uix aquell d'allà ni falten una pila.... i així na fent....
No sé si el teu fill va a la llar, però si hi va hi veiessin algun problema en el seu desenvolupament segur que t'avisarien.
Tampoc el presionis el teu nen... a poc a poc ja aniran avansant. Intenta estimular-lo jugant, però no el maxaquis... ja anirà aprenent tot solet.

[rossetona]

Sí, el meu fill va a la llar d'infants des del setembre (en realitat, va començar a anar-hi l'abril, però al juliol ja no va anar-hi perquè marxàvem de vacances). No sé si el fet que uns nens s'espabilin per fer coses abans condicionen la seva forma de ser i la seva intel·ligència en el futur. És a dir, hi haurà algun motiu pels quals uns nens maduren abans que els altres. Potser també, i ho he pensat moltes vegades, el meu nen és més conformista. O potser, i em culparia a mi, l'hem d'estimular més encara.

[Elidé]

No ho crec pas... Per començar "ser espavilat" i "ser intel·ligent" són conceptes diferents, cada nen té el seu ritme i la seva pròpia manera d'observar el món i extreure conclusions... La meva filla per exemple no fa les coses fins que no les té clares i és capaç de fer-les bé, altres es llencen de seguida sense preocupar-se del resultat final. Hi ha nens que es desperten abans i quan arriben a un punt s'aturen, i altres que es desperten tard i després fan més progressos que els primers... En definitiva, que cadascú té el seu temps i hem d'intentar evitar les comparacions (jo sempre dic que la maternitat/paternitat treu el millor i el pitjor de nosaltres, i és per aquest afany de competir i aquest orgull malentès que a vegades ens traeix...).

[charito]

Ostres aixo de comparar fa mal i despres volem que com adults siguin solidaris i tolerants amb tothom, doncs comencem per nosaltres mateixos, cada nen te la seva personalitat i hem de respectar el seu desenvolupament, comencant pels nostres fills.

El meu nen camina des dels 12 mesos, als 2 anys xerrava forca be etc etc i la meva millor amiga te una nena que no ha caminat fins al 16 mesos i que amb 21 mesos no diu res. Mai se m'ha acudit pensar que un fos millor que l'altre, el meu nen es un belluguet extrovertit i cul inquiet i la seva nena es mes tranquila i reflexiva i no fa una cosa fins que no ho veu clarissim, te una capacitat de concentracio que el meu no te.

Deixem de jutjar els nens perque un sap els colors en angles i un altre no, de veritat no ho trobeu absurd???

[atreya]

hola noies
realment les comparacions són odioses i cada nen és un món.
Però si et quedes més tranquil·la dir-te que la meva té 22 mesos i encara porta bolquer, xumet, i xerrar doncs comença a dir paraules sueltes però molts cops no les diu bé, per exemple per ella un osset és un toto, o un xumet és un tete.....per altra banda corre, camina perfecte, però no sap saltar i tampoc baixa les escales molt fluidament encara o sigui que més o menys com el teu.
no et preocupis !!

[rossetona]

Teniu tota la raó del món. Les comparacions són odioses i més quan som tan petits. De vegades, ens pensem que no ens entenen però capten el to. Hi ha una mare que porta el seu fill a la mateixa classe de música que el meu i constantment parla despectivament d'ell. Cada dia em recorda que el va tenir perquè, si no, el marit la deixava. I parla molt malament del nen. Pel que m'han explicat, el nen és un dels més trapelles de la guarde, quan abans era un encant. Explico això, perquè deu passar el mateix quan els comparem. D'una forma o una altra, deixem anar el nostre to de frustració o el que sigui. I, pobres, això no ho han de patir. El seu dret i la nostra obligació és que siguin feliços i creixin el millor possible.

No puc evitar pensar-hi, pensar-hi i pensar-hi, però crec que quan nosaltres érem petites no ens mesuraven així. No recordo, quan era petita, que cap pediatra li digués a la meva mare: La seva filla apila "cubos" o els posa un dins de l'altre en l'ordre que toca? En primer lloc, perquè no m'agradava apilar cubos; en segon lloc, perquè els pediatres no eren tan estrictes. I, de moment, tampoc no m'ha anat tan malament en la vida. Ara, quan vas a una revisió, et pregunten: El teu fill apila cubos? Quants pot posar un a sobre de l'altre? el meu fill apila cubos si li insisteixo, però es cansa als 15 segons. El meu fill pot ficar un cubo a dins de l'altre, però moltes vegades s'equivoca i intenta ficar un de més gran en un de més petit. I, quan ho explico, em diu la pediatra: Doncs no ho hauria de fer. Li hauries d'insistir més perquè ho faci bé. Però si sap fer altres coses, per què l'he d'obligar a fer aquesta? Doncs perquè els nens de la seva edat juguen a apilar cubos i ho han de saber fer bé. Crec que, d'una forma o una altra, els pediatres també ens mengen una mica massa el cap; almenys la meva. En fi, reconec que m'estressa moltíssim amb tot això...

[charito]

Ostres aixo et diu el pediatra? La meva no em pregunta res d'aixo, interactua una mica amb ell i despres si que la infermera em fa algunes preguntes pero com molt generals sense valorar, als 18 mesos em preguntava si deia moltes paraules i mes o menys li vaig dir el que deia i prou. No s'hi fiquen pas nomes si jo pregunto algo si em donen mes opinio. Potser aquest pediatra t'agobia innecessariament no?

[rossetona]

Sí. Jo crec, pel que hem vist, que és d'aquestes pediatres a la antigua usanza. A sobre, és una dona gran.

[rossetona]

Perdó, se m'ha tallat el post. Doncs deia això, que és una dona gran. Crec que als pediatres els hem de fer cas a mitges. Mira: aquesta pediatra ens va dir que res de fruits secs ni vermells. Doncs bé, els pediatres de Sant Joan de Déu em van dir que a partir dels 12 mesos se'ls ha d'introduir tot progressivament, que ja hauria d'estar menjant fruits secs i vermells. No entenc res de res...

[coliflor]

Hola mares;
La veritat és que llegint els vostres comentaris m'he emocionat, perquè veig que us doneu molt de suport entre vosaltres.
El meu fill va començar a caminar als 16 mesos, ara encara no té un nivell motriu adequat per a la seva edat i de parlar, per no dir no diu ni papa ni mama. Ara sembla que comença a repetir més sons i paraules que escolta per casa, com iaia, caca, pipí, papa, ..però no sé si hi veu el sentit.
Des que tenia 13 mesos ha estat anat al cdiap cada setmana pel tema motriu i la veritat és que s'ha espabilat molt..però el que em preocupa és el fet que no digui cap paraula amb sentit i a més que cap d'elles sigui ni papa ni mama (mama no ho diu ni sense sentit).
He parlat ab els del cdiap i entenc que òbviament li cal temps, diuen que el veuen un nen normal que interactua, que és dels petits de la classe, que des de Setembre que va a la guarderia i que cal que esperem q veure com evoluciona....Però jo no estic tranquila, sé que no haig de comparar, ho sé, però cada vegada que surto de la gaurderia i veig els nens i nenes tan espabilats i el meu que no diu res ..em desespero..sempre dic el mateix,,no cal que sigui dels més intel·ligents..ni dels més guapos..ni dels més graciosos...només vull que faci el que ha de fer..i per ara veig que no ho fa..sento resultar tan pessimista...però em trobo una mica sola en tot aquest procés..perquè a la llar tampoc em diuen res, que ja evolucionarà..però no veig que ho faci...

una abraçada!!

[entrerius]

coliflor, si al cdiap i a l'escola el veuen com un nen normal, i ells el poden comparar amb molts d'altres, jo no m’amoïnaria .... deixa'l fer... si desprès hi ha motius per fer-ho ja t'arribarà l'hora. No vulguis patir abans, no serveix de res

[charito]

Coliflor, quina edat te el teu nen? Imagino que menys de 3 perque va a la guarde i si es dels petits de la classe que fa els dos al desembre? Un nen amb 23 mesos que no parla no ho vaig tan estrany, n'hi ha mes d'un i mes de dos que ja veuras que si remenes en trobaras pel forum.

Jo penso com l'Entrerius, si al cdiap el veuen be, no li donis mes voltes, fara les coses al seu ritme!!! I les acabara fent segur!

[rossetona]

Coliflor. Entenc que el teu fill deu tenir l'edat del meu, uns 23 mesos. I t'entenc perfectament, jo també em preocupo molt i em trobo sola. El rossetó pare no es preocupa gens, està molt tranquil amb el rossetonet.

No sé si parleu al teu fill en dos idiomes (per exemple, la mare en català i el pare, en castellà), però sempre diuen que els nens bilingües triguen més a parlar. Caminar als 16 mesos tampoc no ho veig tan estrany. Jo tinc una companya que la seva filla va començar als 17 i ni la va portar al cdiap ni res. Jo pateixo tant que vaig portar el meu fill als 12 mesos al cdiap perquè pensava que li passava alguna cosa. Ell va començar a caminar als 12 mesos i 1 setmana, però no havia gatejat (ell s'arrossegava en plan comando). Sempre m'han dit que el veuen bé, fins i tot fa coses (segons ells) que no li tocaria. Això sí que t'ho dic: fa aquestes coses allà, perquè a casa no les vol fer.

Jo crec que som molt competitives, volem que els nostres fills segueixin el ritme d'altres nens i no pot ser. Oi que nosaltres no portem el ritme d'altres amics, companys o coneguts? Oi que cadascú té el seu ritme? Mira. La meva mare sempre m'explica que jo amb un any ja vaig començar a demanar caca (la meva mare em seia a una trona amb orinal) i abans dels 18 mesos ja m'havia tret el bolquer. A la classe, anava més avançada que els meus companys (quan ells sumaven, jo ja restava i multiplicava; quan ells encara no llegien, jo sí). En canvi, el meu marit, fins a cinquè o així, no era ni molt menys dels millors de la classe. No va ser tampoc dels primers a caminar o a parlar. Però va fer un canvi a no sé quina edat (ja et dic que no sé si és cinquè o quin curs) i es va convertir en el líder de la classe, a banda de treure les millors notes. On hem arribat? Al mateix lloc. Tenim la mateixa professió. Això sí, ell llegeix més que jo, té més capacitat d'empatia i més intel·ligència emocional que jo. Sempre m'ha dit que ell, fins que no va fer aquest canvi, es dedicava a observar i a interioritzar. Has mirat si el teu fill és molt observador? Jo crec que és una bona qualitat.

Conec uns nens uns 3 mesos més grans que el meu. No et pots imaginar les parrafades que deixen anar: Mira, la mama m'ha comprat aquest cotxe... I són nens, no nenes (que diuen que les nenes comencen a xerrar abans que els nens)! A mi m'agafa de tot cada cop que els veig i crec que el rossetonet (potser perquè m'ho nota a mi) també fa com una recessió quan està amb ells (no parla, cau més sovint al terra, etc). Ell xerra força, però hi ha moltes coses que no entenem (llengua de drap). No fa frases tan llargues. La més llarga és: Mama, el cotxe està allí... Repeteix les paraules quan li dóna la gana. Li dius: Repeteix "ampolla", per exemple. I ell contesta: No!

No sé. Crec que no t'has de preocupar més del compte (i mira qui t'ho diu, una patidora empedernida) i més si al CDIAP et diuen que està bé. Ja veuràs com a la guarde es posa més les piles.

[coliflor]

Moltíssimes gràcies entrerius, Roser a. i Rossetona...no us podeu imaginar com n' és de reconfortant veure que altres mares t'escolten i t'entenen.
Entrerius..tens tota la raó amb que no m'haig d'anticipar, em conec perfectament i sóc molt patidora. Mai m'hauria pensat que seria una mare així i que compararia tant el meu fill amb els altres..és odiós,,,però de vegades m'és inevitable ..quina ràbia!!!
Roser a. Si, el meu fill farà els dos anys a finals de Desembre. I si, esperem que sigui així, que acabi fent el que ha de fer..no demano res més..no sóc d'aquelles mares que volen que els seus fills siguin els més guapos, intel·ligents, etc..perquè en el meu cas, quan jo era petita tampoc era així i la meva mare em va acceptar tal i com era.
Rossetona, si, el meu nen té 23 mesets i com el teu cas, sun pare no veu el ''problema'' , potser pel fet que no hi és o pel fet que no sap massa com 'evolucionen els nens i no es preocupa (quina sort per ell!!).
A casa intentem parlar només català però és inevitable que de vegades surti el castellà ja que el pare és gallec. També m'havien comentat que podia tenir alguna cosa a veure amb aquest retràs de llenguatge del nen.
Va començar a caminar gràcies a que va anar al cdiap amb una fisio molt maca amb la qual encara va a treballar canvis posturals (no sap aixecar-se per si sol sense l'ajuda d'un suport), però la veritat és que motriument ha avançat moltíssim i d'això n'estic contentíssima.
El que sempre m'ha preocupat més ha estat la parla perquè és quelcom que requereix més esforç cognitiu.
La veritat és que m'han fet molta gràcia les anècdotes del teu rossetonet,,pobret..potser si que noten que les mares ens preocupem i comparem quan anem a buscar-los a la guarde,,,de fet amb això no hi havia pensat i em sabria mooolt de greu que fós així..

En resum noies, caldrà evitar caure en el parany de comparar una altra vegada...I ojalà el fet que no parli ara signifiqui que integri millor la fonètica de les paraules i quan les verbalitzi ho faci millor ...
Un petó a les tres i de nou, gràcies!!!

[Nuri g]

Hola,

Coliflor, perquè puguis comparar una mica més... el meu fill de quasi 2 anys, també és de finals de desembre (31 de desembre), i com el teu va començar a caminar tard, als 16 i mig, i parlar.... bufff!! no diu practicament res: mama, papa, teta... i la resta ho assenyala tot.
I està perfectament sa... però té un caracter!!! És molt tossut i va molt a la seva, tant, que al principi vam pensar que tenia un problema d'oïda i que no sabia identificar el seu nom.... i res, que no es gira perquè no li dona la gana... ja,ja,ja

A la guarderia l'han d'agafar de la mà, perquè faci cas... ni dient-li 5-6 cops el seu nom es gira. Jo al principi em preocupava, perquè comparant amb els altres nens ell sembla molt més petit... pero he arribat a la conclusió que el caracter de cada nen és determinant per marcar el seu desenvolupament. El meu és molt espavilat pel que ell vol, no pel que voldriem nosaltres...

Dona-li temps, i no l'infravaloris.... ells aprenen cada dia coses, pero demostrar que ho saben és una altra cosa.