AMB 26 MESOS I NO VOL SABER RES DE MI

[MENTA78]

Estic passant per uns moments molt difícils, em veig impotent, agotada emocionalment i sense saber que fer. La meva peque, que ara ha fet 26 mesos em rebutja continuament. Jo estic tot el mati amb ella i , quan arriba el meu marit de la feina ( cap a les 15h) , jo ja deixo d' existir per ella. Abans ja ho feia de tan en tan però de 15 dies cap aqui, és insoportable: no vol que la toqui, que la agafi, que la dutxi o li canvii el bolquer, ni que li doni de berenar o sopar, posar-la a dormir.... res de res, a la que m' apropo diu "TU NO, EL PAPA" amb una rotunditat que fa por. Si això segueix així no se que faré.... estic pensant de parlar amb la seva pediatra a veure que em diu, potser m' engega o no se....

[charito]

Jo et diria que es una fase i t'ho prenguis amb filosofia. Fa un parell de mesos el quim estava igual, vaig obrir un post que es deia "a la mama tot es no" i al cap d'unes setmanetes se li va passar.

[Albercoca]

Ànims! segurament se li passarà tard o d'hora, com tot. Encara que entenc com et deus sentir...
Jo encara no m'hi he trobat, perquè és més petit, però te momemts que vol estar amb el seu papa i de mi passa.
Jo aprofitaria això perquè passi l'estona amb el seu pare, i tu puguis fer altres coses. I si el pare en te ganes, que la canvii o la banyi ell, si això és el q ella vol... Però segur que aviat li passRà.

[nurkieta]

No t'angoixis mes del necessari, son etapes que han de passar, pensa que has estat 26 mesos que segurament et volia mes a tu que al seu pare, i potser li feia el mateix paper que et fa ara a tu. La meva filla fins ben be els 2 anys nomes volia al seu pare, ara tambe li diu "tu no la mama" d'una manera que a vegades em sap greu i tot. Per altra banda el meu nen que te 13 mesos ara nomes vol al papa, si hi es ell jo deixo d'existir, el te agobiat i tot perque no pot fer absolutament res.

Amb aixo et vull dir que tot i que et sentis malament passara.

[Alehop]

No pateixis que li passarà. La meva filla sempre ha sigut del papa...tant, que de vegades m'angoixava i tot. Jo estava sempre amb ella però quan arribava el seu papi, bye bye mamà!! Suposo que com que el seu pare treballa moltes hores fora de casa, ella el vol espremer al maxim quan hi és...a més a més, com que jo passo tantes hores amb ella, soc qui li crida més l'atenció quan fa coses mal fetes...el papi el veu poc i a tot li diu que si...jo si fos ella també em decantaria mes per ell!!! jijijiji...

No pateixis, que passarà, que la mama és la mama...aprofita aquestes estones per dedicar-te-les a tu, que amb nens petits sempre és dificil trobar forats!!

[Gerginag]

Hola Maca,
No t'amoïnis tal com t'han dit són etapes, a més a més, si passa tot el matí amb tu també és normal que vulgui que el pare estigui per ella les estones que hi és, ella ja sap que la mare sempre és allà. El pare peró no, i és clar quan hi és s'aprofita. També pensa que s'adonen si una cosa et molesta per tant jo faria veure que no m'importa, no li donaria importància i ja veuràs com això passarà.
ànims que són moltttttt llestos

[entrerius]

el que expliques és totalment normal. No et pensis ni per un moment que és personal!!! ell necessita fer aquest pas i té dret a gaudir del papa i de la seva llibertat d'elecció.

No t'ho prenguis com una ofensa, millor agafa-ho com una miqueta d'espai per tu que sempre és molt necessari
Això que experimentes, segurament el pare ho ha viscut molt de temps i segur que ho continuareu vivint els dos durant una temporada ara mama, ara papa i ara ni l'un ni l'altre... la tieta (per dir algo). Aprofita aquest temps que ell t'ofereix

[PICASSA]

Estic igual que tu, o pitjor! el meu fill té 2 anys i mig, i MAI M'HA FET UN PETÓ NI UNA ABRAÇADA!! al seu pare se'l menja a petons i mimos, i a mi, no em toca... sempre ha sigut així... al principi m'entristia, però ara m'hi he acostumat... el meu home a vegades em diu que no em fa petons ni abraçades perquè li estic massa a sobre, però jo no ho sé... penso que ja canviarà.... i penseu que no us dic cap mentida, mai m'ha fet un carinyo...
PEnso i confio que això algun dia canviarà...

[Marta81]

Jo també penso que és una fase que passen. El meu té 24 mesos i passa més estones amb mi que amb el seu pare, però quan hi ha el papa, tot és el papa.
També vol que el banyi el papa, que li doni el sopar el papa, que li expliqui el conte el papa, que el porti a dormir el papa..tooot el papa. I jo..em quedo amb una cara de..i la mama què???

Però bé, també penso que es normal. No passa gaire estona amb ell i quan el té, doncs l'aprofita!

Ànims i no et desesperis que com han dit, els nens són molt llestos!!

[raqrodser]

T'entenc perfectament perquè he passat el mateix i exactament a la mateixa edat.
No et preocupis, a la meva li va durar dels 25 als 27 mesos, mes o menys. Ara fa cosa de 3 setmanes, ha tornat a ser la mateixa. Fins i tot hi ha moments que diu "el papa no, la mama". Però ho fa indistintament amb tothom: de vegades vol la iaia, de vegades el papa, de vegades els cosins, o l'avi o fins i tot la mama.
Però els 2 mesos que sempre era "mama no toquis, mama tu nooo, mama tu fora (i em portava de la mà a una altra habitació)..." van ser molt durs. Vaig plorar molt. Però el que t'han dit: és una fase! I segur que ben aviat haurà passat. Ànims!!!

[Elidé]

Ostres... N'havia sentit a parlar d'aquests comportaments, però he de dir que de moment a casa meva no ha passat mai, i de fet l'Ada el primer que fa quan arribo a casa es abraçar-me fortíssim i petonejar-me "salvatgement" com faig jo amb ella. Serà un avantatge de la prematuritat extrema?

[MENTA78]

Noies, moltissimes gràcies pels ànims i per les vostres experiències personals. Espero que realment sigui una estapa i pasi aviat, perquè trobo que és molt dura i dolorosa, he intentat treure-li importància, de veritat, però s' ha intesificat tant el problema aquests últims dies que ja no sabia que pensar. Suposo que paciència. El tema tambè està en que el meu home és molt acaparador amb la nena, jo sempre dic que és igual que una segona mama, i de vegades, encara que se que és sense voler, em deixa una mica al marge ......

[xurum]

Us entenc perfectament!!

El meu petit ara té 18 mesos i durant un temps em vaig sentir molt rebutjada. Només volia anar a coll del seu pare i quant hi estava, si l'agafava jo, plorava. A mi pràcticament no em buscava, i fins i tot semblava que defugís el contacte. A més, als 9 mesos, va decidir deixar de pendre pit, cosa que m'estranyava molt, tenint en compte que la majoria de mares que coneixo els passava el contrari. Uff! recordo que vaig tocar fons el dia que el vaig a anar a buscar a la llar i no volia venir amb mi. (Val a dir que la mestra no hi va ajudar gaire dient-li: "Home! hauríes de tenir ganes de veure la mare, eh!")

Tot plegat se'm va fer una pilota i estava tant trista que vaig estar apunt d'anar a algun especialista. La veritat és que no entenia què era el que passava, i per més que el emu company i la família li volgués treure importància, em sentia fatal.

Per sort, des de fa un mes, més o menys, busca molt més el contacte i fins i tot m'abraça i em fa petons. Ara que ho veig amb la distància, crec que, a part de ser una fase, en part va passar perquè, quan em sentia rebutjada per ell, em sentia tan malament que ell ho percebia. M'hi relacionava de sde la por al seu rebuig.

Quan vaig aconseguir treure-li importància i convence'm a mi mateixa que era una fase i ja està, ell va fer un canvi i va començar a buscar el meu contacte.

Bé, només enviar-vos molts ànims a les mares que estan passant per això i dir-vos que, si, que és veritat, que són fases i que tot passa!

[Alexia77]

El meu té 18 mesos i li passa amb el meu pare. És veure a l'avi o arribar a casa dels avis i no vol saber res del seu pare ni de mi. Avui quan hem marxat de casa dels meus pares, s'ha posat a plorar desesperat i la veritat és que em sento una mica trista. Fent broma amb el meu marit, li deia "és com si visqués amb els avis i nosaltres ens l'emportem". Clar, entenc el que passa: el meu pare li deixa fer tot, tocar-ho tot i mai el renya per res. Amb ell va al parc i es passa el dia jugant. Amb la mama hi ha temps de joc i riure, però també de marcar límits... En fi, no li dono importància però a vegades em molesta una mica. Al menys, a casa, quasi sempre vol venir amb mi, i això m'agrada.