Pares que viatgen sense els fills

[Lluma]

[lila]

Doncs ma germana fa pràcticament igual amb els seus 2 fills, però sempre he pensat que no sóc "ningú" per ficar-me en la seva vida... (i això que sóc sa germana) però el que vull dir és que "cadascú sap què s'hi cou a casa seva" i com s'organitza i trobo delicat "ficar-se" en la vida dels altres, en les seves necessitats i prioritats...
Jo tinc clar que s'estima els seus fills amb bogeria i que quan està amb ells ho dóna tot... però que, pel motiu que sigui, necessita aquest "temps de parella"...

Jo no ho visc així, i em sento fatal quan haig de deixar les meves nenes perquè treballem o tenim alguna reunió... jo també sóc de pensar que si tinc fills els tinc per gaudir el temps amb ells... però respecto (tot i que potser no ho entenc) que no tothom tingui aquesta visió...

Aix, no sé si m'explico bé...
...i em sap greu perquè, de fet, no et faig cap aportació al que demanaves.

[ter10]

Jo tinc uns amics que tenen una nena de 3 anys i fan exactament el mateix, crec que quan tenia uns 2-3 mesos ja la deixaven per anar al cinema i fins ara ( van cada divendres al vespre). Jo mai ho he entes No ho faria mai!!!!

[Lluma]

[Ítaca]

Nosaltres de tant en tant "ens hem escapat". No com un costum, ni molt menys, però mira si ens ha vingut de gust anar a un sopar, o al cinema o a un concert, ho hem fet. Aquest cap de setmana havíem dit de marxar els dos solets una nit fora (fem 5 anys de casats divendres) i per una banda jo sí q tinc la necessitat de passar unes hores en exclusiva amb l'itaco però per una altra banda hi ha la nena, i em cou deixar-la. Al final, vindrà amb nosaltres i ben contents! però potser si q entenc q hi hagi parelles q necessitin una mica el seu espai (q no vol dir no s'estimin els fills ni molt menys!) però mira, si el fet de marxar algun cop (això dels teus cunyats ho trobo molt excesiu, sincerament...) fa q la parella estigui millor, també afavoreix els nens (pel bon rotllo i això)

[tolinso]

bueno, jo soc de les que si pogues, deixaria la nena amb els avis de tant en tant per fer coses en parella. En aixo no hi trobo res dolent, i jo soc de les que necessito desconnectar de tant en tant, i recordar-me que a part de ser mami tambe soc altres coses (pero aixo es molt personal). Pero esta clar que nomes si veies que la nena esta be amb els avis, sino ja ni m'ho plantejaria.
Nosaltres la vam deixar a l'estiu a casa els avis, realment perque necessitavem moltissim un temps per nosaltres. L'experiencia ens va resultar a mitges. A casa meva molt be pero a casa els meus sogres la nena no hi va estar be. Evidentment no hem repetit.
Jo de petita em passava molts caps de setmana amb els avis i mai em vaig enyorar ni ho vaig passar malament. Els meus pares treballaven els dissabtes i nosaltres ens ho passavem bomba amb els avis, o sigui que l'experiencia no te perque ser negativa.
Pero repeteixo... si la nena s'ho passa malament, es un altre tema.

[Ítaca]

Pero repeteixo... si la nena s'ho passa malament, es un altre tema.

Totalment d'acord!
En el nostre cas, si compto les hores q ha passat la nena amb nosaltres i les q ha passat amb mons pares, guanyen ells (me la cuiden des d'els 4 mesos i mig) per tant està molt acostumada. Per això, de tant en tant, "ens hem escapat". Si no hagués estat així, no ho haguéssim fet a menys q hagués estat imprescindible...

[Lluma]

[Irina]

Jo tambe crec que es molt personal, pero penso que els pares s'haurien d'assegurar de que els nens ho passen be...i si es aixi, doncs no li veig el problema.
A mi de petita em deixaven a casa dels meus avis materns i no m'agradava gens, la meva germana es quedava amb la seva padrina que tenia fills, vivia al costat de la platja i a mes tenien piscina!, els meus dos germans a casa dels avis paterns. No nomes em deixaven amb els avis que no m'agradaven sino que em quedava sense germans. Mai em va agradar i sempre plorava quan em deixaven. No tinc cap trauma pero si sabes que la Hana no estigues be alla on la deixo no m'ho pensava dos cops... i seria incapac, de passar-ho be jo alla on fos!

Lluma, jo intentaria convencer en Llumu per tenir-la, crec que s'ho passaria mes be tenint en Pau al costat...

[tolinso]

Lluma, jo intentaria convencer en Llumu per tenir-la, crec que s'ho passaria mes be tenint en Pau al costat...

jo tambe

[petazetas]

Cadascú és com és, i penso que de tant en tant una sortideta al cine o a sopar no fa mal, però es que jo quan ho he fet ha estat quan la nena ja era més grandeta (a partir de l'any i mig) i amb una cangur a casa (o una amiga íntima o ma germana). O sigui que la nena ni s'ha enterat que erem fora per que la posavem noslatres a dormir i marxavem.

Jo a hores d'ara només he estat capaç de deixar-la una nit suelta a casa d'uns avis o dels altres. I només ho he fet 3 cops (i gairebé té 3 anys)... Ni pensament de deixar-la 3 nits o una setmana, buf, se m'eriçen els "pelus" només de pensar-hi.

Potser pel nostre aniversari de parella, que farem 20 anys i es clar ha de ser sonada, si que em plantejaria un cap de setmana fora, però com a mooooolt 2 nits per poder aprofitar la nit del divendres. I tot i així, tinc molt clar que l'enyoraría moltíssim.

Per sort això no em passa només a mi, si no que al petazetos li passa igual, i per tant si, sacrifiquem part del temps de parella. Però els primers anys son unaltre cosa, encara estàn arrapadets a tu, ja vindrà el dia que saltarà d'alegria quan li diguis que la deixes un cap de setmana amb els avis (o una setmana) i que podrà fer el que vulgui.

[Lluma]

[pesol]

Clar, jo crec que el tema està aquí... Una cosa és marxar una nit i l'altre cosa és anar una setmana a escarxofar-se a la platja sense la nena! De fet, a mi ja em costaria marxar una nit, només l'he deixat una vegada perquè anàvem de casament de nit i ja em va saber greu...
Però bé, la meva cunyada fa igual i a mi no se m'ha passat pel cap ensenyar-li cap text que digui que als seus dos fills no els convé. Que faci el que vulgui. Que em fan pena els meus nebots? Sí! Ma cunyada es busca la mínima excusa perquè els nens es quedin a dormir amb els avis sigui finde, sigui entre setmana!
De fet, el tipus de pare que fa això no només va de vacances sense nens, sinó que busquen la mínima excusa per col·locar-los! "És que he d'anar a comprar", "És que he d'anar a depilar-me", "És que he d'anar a la peluqueria", "Deixo els nens aquí que me'n vaig a casa a planxar"...
Coi! jo també vaig més lenta anant al supermercat amb la criatura, però és el meu fill! Jo he decidit tenir-lo, doncs jo me'n faig càrrec! Poques hores que puc estar amb ell (treballo jornada completa) no l'aniré aparcant a la mínima! I tema anar a depilar-se... m'haurieu de veure les cames

Ale! jo també m'he desfogat!

[Alehop]

Hola noies!

Jo crec que s'ha de tenir molt en compte com és el nen; la meva filla no té cap problema en marxar als braços de qui sigui sense ni tan sols girar-se per dir-me adeu!!

El que vull dir és que el primer és mirar com es queda el petit o la petita. Jo sí he marxat un parell de caps de setmana i l'he deixat amb la meva mare o amb els meus sogres (la nena es quedava a casa i ells s'hi instalaven), però perqué jo, a nivell personal, necessito estones d'intimitat amb la meva parella. Sentir que continuem sent parella a més de pares, no sé si m'enteneu...Evidentment és un tema super personal, eh? Aprofitem tot el temps del mon per estar amb ella...però de tant en tant ho necessitem.

Però el que no faria mai és no escoltar les reaccions de la meva filla...Si veiés que plora, està trista, pateix o el que fos, se acabó lo que se daba, i no es queda amb ningú que no sigui jo.

Però en definitiva...el que et recomanaria és que no et fiquessis en com la teva germana ha decidit gestionar la seva necessitat de viatjar sense la seva filla. Entenc que per tu, que tens un punt de vista diferent al seu, és molt dur veure la teva nebodeta patir..però al final la nena és seva i ella i el seu marit són els que han de decidir com dirigir la seva vida.

Ànims guapa...perquè ha de ser molt dificil per tu!

[Alehop]

I tema anar a depilar-se... m'haurieu de veure les cames

I les meves al principi eren un primor...jajajaja...ara la Silkepil ja va que se les pela!!

[entrerius]

Hola marones, a veure si em podeu fer un cop de mà:
.
.
Això sí, quan van tornar la nena va estar molt rara i MALALTA!! oh quina coincidència, eh... ells no hi troben cap lligam emocional.

En fi, que fins que no els plantifiqui un article o algun llibre que els hi expliqui que els nens s'enyoren i que ho passen malament, no ho veuran! teniu alguna referència?

Lluma, em sap greu que la nena dels teus cunyats estigui així. Si els seus pares no saben veure que ella s'enyora quan no hi són poca cosa hi podràs fer, a part de quedar-te amb ella per donar-li tot l'afecte que necessita.

Jo et puc recomanar uns articles de l'Armando on parla del que significa ser pares

http://www.bebesymas.com/ser-padres/ser ... ra-la-vida

http://www.bebesymas.com/consejos/12-co ... ros-padres

http://www.bebesymas.com/ser-padres/ser ... uera-facil

te'n podria penjar molts de l'estil ...... però la questió és si se'ls llegiran o si el fet de llegir-los canviarà alguna cosa.

Una abraçada.

[charito]

Doncs nosaltres ho fem sovint i no crec que sigui negatiu, deixem el Quim amb els meus pares i ell ADORA l'avia i s'ho passa molt be.

L'hem deixat per diversos motius, quan tenia 6-7 mesos el meu sogre estava terminal i el meu marit em necessitava a l'hospital alguns dies i despres l'enterrament etc va estar 2-3 dies amb els avis.

Despres per feina he hagut de viatjar diverses vegades i com el meu marit treballa fins les 22 de la nit tambè s'ha hagut de quedar amb els avis.

A la primavera vam anar un cap de setmana llarg amb uns amics fora i tot i que el vam trobar mooooolt a faltar ens va anar molt be per recuperar una mica el feeling de parella.

Ara bastants divendres el deixem a dormir a casa els avis i el recollim dissabte al mati per passar el dia junts, ens va molt be tenir un sopar tranquil i poder xerrar. La relació de parella ha estat molt tocada i hem de treballar per recuperar-la.

Ha sigut un any molt dificil i el Quim tot i ser una passada es un belluguet que exigeix atenció constant i absoluta, m'agota. Jo veig altres nens que juguen mentre els pares esmorcen o xerren una mica, amb el Quim es absolutament impossible. Quan he pogut descansar soc molt mes capaç de jugar amb ell, tenir mes paciencia i dedicar-li atenció.

Amb aixo vull dir que cada nen es un mon, cada pare tambè i res es dolent si es fa amb mesura.

Potser la tristesa de la nena ve perque no rep atenció ni durant la setmana ni el cap de setmana, o sigui que el problema no es que passi temps amb els avis, sino que no el passa amb els pares. Jo he conegut algun cas de nens criats per asistentes i fa molta pena, pero com t'han comentat, no pots fer res, no els convenceras perque no els interessa el que els dius i nomes et portara problemes.

Tampoc em sembla gaire be que el teu home no vulgui que la nena estigui amb vosaltres. El meu germà viu lluny i mes d'un estiu enviava els meus nebots (3!) amb els meus pares a passar l'agost, era l'unica manera de veure'ls, i ells contents i nosaltres tambè, jo vivia a casa amb ells i era la primera de banyar-los, portar-los on fos, coi que son els meus nebots!

Noia paciencia!

[Lluma]

[Niu]

Que b

[charito]

Niu, potser els meus pares eren uns "avançats" pero ells (tenen 76 i 71 anys) si deixaven els meus germans, el gran te ara 50 anys!

Alguna nit venien a casa seva i ells podien anar al cine, o marxaven de vacances i els deixaven amb els avis, alguns dies de camping a la costa brava amb els amics o un viatget per les espanyes.

Vull dir que abans com ara hi havia de tot...