Li costa molt dormir...

[Mª José]

El Adrián, té ara 2 anys i mig quasi, ha dormit a la seva habitació desde ben petit i abans de que arrivés la seva germana el ficàvem al llit per la nit i s´adormia solet, algun dia el teniem que portar de nou al llit moltes vegades perquè és llevava (tot s´ha de dir, ). El cas que amb l´arrivada de la Lucía va començar a fer-ho més sovint així que vam decidir deixar que s´adormís al sofá amb la nostra companya i després cap al nit i llestos. Durant la nit no té gaires problemes i la sols fer del tirón.

Ara bé, resulta que últimament quan arriva la nit és posa super espitós i no vol per res del món posar-se al sofà a dormir amb la mamà o el papà i s´adorm molt tard i perquè li renyo, poden ser les 12 i pico... I jo acabo esgotada i cabrejada, la veritat i després tinc que llevar-me 2 cops mínim per donar-li el pit a la petita i aquesta també és lleva d´hora. El posaria al seu llit despert com feiem abans però la Lucia dorm a la mateixa habitació i la despertaria amb els crits. Fins i tot he pensat tornar a posar a la nena a la nostra habitació o no sé...



També fa migdiades, intento que siguin curtes de 2 hores mínim però és impossible despertar-ho abans i si ho faig es pasa la tarda de mala llet i plorant.



Com ho feu vosaltres??? Necesito una mica d´orientació!!!

[mireiafor]

Ufs això de dormir és complicat perquè qualsevol canvi d'hàbits fa que també canviï la nostra forma de dormir. Per posar-te un exemple nosaltres hem estat una setmana de creuer on dormíem tots junts al mateix camarot i ara el nostre fill quan arriba l'hora d'anar a dormir no vol quedar-se sol ni boig, i això que tots dos han estat sempre molt bons en aquest tema, es queden desperts al seu llit, s'adormen sols, no es desperten de nit, etc.... Doncs ara tot a fer punxxetes!! O sigui que Imagina't el teu fill amb el naixement d'un germanet

Jo no et puc donar cap consell màgic només dir-te que t'ho prenguis com una fase més que passarà, això et dóna ànims per passar-ho com millor puguis En general jo m'he trobat que les solucions provissionals no són bones solucions, o sigui que deixar que s'adormís al sofà va funcionar al principi però ara ha aconseguit precisament l'objectiu oposat: acabar de trasbalsar els hàbits i fer que tornar als d'abans costi més. A nosaltres també ens va passar: el nostre petit va agafar por per anar a dormir a les nits i com no hi havia forma al cap d'uns dies vam provar de dir-li que dormís amb la germaneta i al principi va ser fantàstic però quan vam intentar tornar-lo a la seva habitació ens va costar un munt!!

En resum pensa bé quin és l'objectiu que vols aconseguir i quan estiguis segura porta'l a terme. Els primers dies seran caòtics i requeriran molt d'esforç per part teva però després mica en mica entraran en la seva rutina i tots haureu sortit guanyant

[angelina]

Ufff jo et diré q paciencia!! el meu te 2 anys justos i tinc una petita de 6m, el meu mai ha sigut de bons habits de dormir pero tampoc era desesperant tot i tenir males epoques... des de lestiu passat dormia al seu llit l adormia jo amb una cançoneta i quan ja estava a punt de cqrqmel el deixava al seu llit i aqui es quedava clapat sol... es despertava alguna vegada la nit pero tapant-lo/destapant-lo o canviant-lo d posicio es tornava a adormir... pero us mesos abans del naixement de la nena... unes crisis crits plors no podia soportar el seu llit!! dormia com un soc i el posava i bramar es podia despertar mil cops he prvat mil canvis fins i tot em vaig posar un matalas a la seva habitacio pq amb la panxota no podia anar i venir mil vegades treurel posar-lo... vaig treure li el llit de baranes li vaig posar el matalas a terra li vaig tornar a posar el llitet sense barana a un costat..; enfi... anar provant... ara te un matalas mida gran a ma seva habitacio a terra i mica en mica dormim millor. pq no porves de posar-lo al llit de gran? a vegades si veu q pot sortir quan ell vulgui i venir amb els papes potser millora... la veritat es q no hi ha una solucio miracle i quan les coses es posen aixi es un desespero!!! jo hi ha nit q em tiraria finestra avall (pero visc en uns baixos) pero penso q tot acabara arreglant-se!! he de dir q som de vacances i anem molt millor tot i q quan arrivem a casa (o en qualsevol moment) se q pot tornar-se a esgarrar!! pero mira ara aprofito per reposar-me!!!

Molts anims!

[mireiafor]

Ostres això que diu l'Angelina és molt interessant perquè jo també vaig acabar arreglant el problema que no volia tornar a la seva habitació posant-li un llit de gran

[Mª José]

Gràcies pels vostres ànims!!!

Mireu quines hores son i encara està despert!!! El papa ja ronca fa un munt i li ha intentat fer dormir al nostre llit però no ha volgut... Al llit gran ja li vam canviar abans de que nasqués la Lucía per a que el canvi no sigués tant brusc i així amb antelació ell no podia sentir-se desplaçat de veure que la seva germana li treia el bressol per posar-se ella.

Tindrem paciència... I parlarem a veure que podem fer, si ajustar horaris de llevar-se, de migdiada o treure-la directament... no sé, aniré provant a veure que passa, el que tinc clar és que no pot ser tan d´hora i ell estigui amunt encara, té que anar a dormir a una hora aproximada més o menys, sense ser molts rígids, clar...


Desitjeu-me sort!!!

[ptitgat]

Hola,

vaig llegir aquest post fa un parell de setmanes. Vaig decidir deixar passar el temps per veure som anava la cosa. I com que va igual us escric per si em podeu donar un cop de mà.

La meva nena sempre ha estat de dormir molt, s'estirava al llit sense problemes i alguna vegada haviem fet "metode estivill" però amb la calma, perquè no necessitàvem arribar a extrems. Fins fa cosa d'un mes.

Des de casa acceptem que hi ha hagut tres canvis en poc temps: li hem tret els bolquers, li hem ensenyat a que era una nena gran i podia dormir amb un llit sense baranes i m'he quedat embarassada. Li diem poques coses de la meva panxa, per no influïr-la molt i per deixar més temps però la veritat és que dóna la sensació que des que no té baranes al llit està més descontrolada. Hi ha nits que està tan cansada que dorm d'una tirada, però la majoria ens reclama a la seva habitació fins que s'ha adormit (i va controlant que no marxem) i si es desperta a mitja nit crida perquè vagis a dormir amb ella.

No li podem fer entendre que ha de dormir sola, que podem estar amb ella una estoneta però que hem de marxar per sopar etc. Em passa com la Ma José: podem arribar a anar a dormir a les 12 de la nit...

Per cert: la meva nena té dos anys i mig


Si em podeu donar algun consell us ho agraïré

[mireiafor]

Ptitgat heu pensat de tornar-li a posar la barana?

[ptitgat]

mireia, sí...

però em sap greu perquè és fer un pas enrera i crec que ho entén perfectament. Hi ha dies que ho accepta sense problemes...

Aquestes festes marxem al poble i allà haurà de dormir en un llit de baranes per força, si així ho aconseguim li posarem de nou a casa, però ens sap greu i voleim que ho aprengués...

[guilla]

ostres, doncs jo si només és un problema de posar o treure baranes o tindria claríssim, si vol les baranes les hi posaría! No veig perquè és un pas enrere... i a més així et guardes l'oportunitat de treure les baranes quan a ella li faci il·lusió perquè ja és "gran".
Ara si és perquè els hi vols treure perquè s'hi enfila i perilla de que es fagi mal ja és una altra cosa...

[ptitgat]

guilla, no és un perill perquè mai ha intentat saltar del llit... si li agrada o no no ho sé perquè li agrada saber que es pot posar sola al llit etc, però ens vol allà. L'avantatge de les baranes és que si marxem i la deixem plorar no sortirà a buscar-nos per això dubtem de si posar-les de nou.

El que vol són dos tontos (els seus pares) que mirin com dorm... aix, que difícil!

[mireiafor]

Ànims ptitgat, a veure què tal durant aquest viatge...

[guilla]

amb tants canvis com dius potser és normal que us necessiti més i reclami la vostra atenció per coses que fins fa poc no necessitava. jo no et puc aconsellar perquè sempre he acompanyat la meva filla fins que s'ha adormit... de fet hem dormit de totes les formes possibles em sembla... i sempre hem arribat al mateix punt, collit. Ara fa poc l'hi hem posat el llit gran a la seva habitació però cada dia acaba dormint amb nosaltres tard o d'hora.
no sé però potser provaria de quedar-me amb ella fins que s'adormi durant un temps, pensa que aixó d'esperar un germanet segurament li crea una inseguretat que no sap com expressar...
No pensis que us pren el pèl, posa't al seu lloc: tens dos anys i mig, depens absolutament dels teus pares...t'expliquen que arribarà un germanet petit, que tu ja ets molt gran i no necessites bolquers ni baranes al llit... a mi em sembla normal que necessiti més la vostra atenció.