Molt irritable i ploramica (2 anys)

[Irinna]

Hola noies!
Us escric perquè estic ja que no sé què fer:

La Claudia sempre ha estat una nena molt demandant, li costa jugar sola, sempre em busca per a tot arreu, té molt caràcter...
però fa cosa d'uns dos mesos que la cosa ha empitjorat. A principis d'agost esperem que neixi la seva germaneta, i nosaltres ja li hem explicat que vindrà la Nerea, que està a la panxeta, etc... No sé si aquest empìtjorament pot ser degut a la panxeta: a vegades em pega a la panxa, o me la vol apretar fins que li dic que vigili que fa mal! i aleshores em diu "sana, sana..." o li diu hola i li fa petonets!

Es passa tot el dia ploriquejant per tot (per que no se sap posar la sabata que se li ha sortit, perquè no pot posar el cotxet de la nina per on vol, perquè vol una cosa i li dic que no...) plora literalment tot el dia!! amb aquell plor irritable, queixós.. que al final fa posar dels nervis!

I em arribat a l'extrem que només vol estar amb mi!: si son pare se li acosta pels matins, acabada de llevar, diu que no.. i comença a cridar mama, mama! (després durant el dia n'està molt del pare!) si anem pel carrer i demana braços, haig de ser jo qui l'agafi, si ho fa el pare comença "mama, mama"i fa per baixar... igual si estem al autobús, metro... i clar.. jo amb la panxota em fa mal tot si la tinc tot el dia damunt com una paparrreta!

Uf.. no sé...em fa por tot plegat.. la Claudia cada dia més irritable, jo ja no sé que fer... dins de poquet naixerà la seva germaneta i penso: si això son gelos què passarà després?

Us ha passat? a què penseu que pot ser degut? gelos de la Nerea ja? com ho puc solucionar?

Gràcies noies!

[entrerius]

Irinna, tranquil.la!!! la teva nena no fa res que no facin els nens de la seva edat

Jo no estic embarassada, però tot el que dius també ho fa el meu fill (2 anys i 2 mesos).
Estiguis molt tranquil.la i sobre tot no tinguis por. Segur que la pots fer participar en la criança de la Nerea i ella estarà encantada de fer-ho, ja ho veuràs.

A aquesta edat volen col.laborar en tot i els agrada molt sentir-se útils i valorats.
També necessiten la presència dels pares (de la mare més, en el nostre cas) per explorar sota vigilància de "confiança" i així es senten segurs per que saben perfectament que vetllem per la seva seguretat.

A nosaltres ens passa que quan no està amb mi va molt més lliure, més al seu aire... però quan arriba la mama ja hi som!!! sempre demana quelcom, i es clar.... ho fa plorant, que és com ho sap fer.... i jo m'ho prenc com un compliment sempre que puc

[juliet]

Jo també en vull tranquil.litzar....és un dir perquè estic passant el mateix que tu (i no estic embarassada!!)amb el meu fill de 2 anys i 8 mesos.
És l'edat, potser en alguns nens o nenes és més palpable, però són els "terrible two"!!!!
Jo també estic a moments a punt d'explotar, són tot rabietes i plors per tot, i a més se m'ajunten les baralles per tot amb la seva germana de 5 anys i mig...tot un panorama a casa....tot comença quan es lleven i no acaba fins que se'n van a dormir, i la pena és que durant el dia, com que no els veig doncs em costa molt enfadar-me amb ells, però estem arribant a uns límits que no si no poso ordre casa meva és una "guerra"....
A més també se m'ajunten moments personals que no han estat fàcils i clar, tens menys paciència per tot, com suposo per tu ara que estàs esperant la teva segona filla i et preocupa com anirà tot un cop hagi nascut.
Bé, només volia donar-te la meva vivència per si de cas t'ajuda a minvar la desesperació en segons quins moments, sabent que no és pas una cosa "extranya" en nens d'aquestes edats.
Molta força

[Irinna]

Gracies noies! és tranquil·litzador saber que hi ha altres mares que passen per això.. suposo que la nena nota els canvis que es donen i això fa que ells estigui més irritable de lo habitual...

Espero que no empitjori gaire més perquè es fa molt difícil tractar amb ella quan està així! i sap un greu perquè és una nena molt dolça i divertida quan vol!

[marta sfdc]

La Jana durant l'embaraç i despres ... esta igual ara sembla que menys però es el que dieu plora per tot...no se si son gelos o que li estan sortint 4 queixals alhora pero espero que passi aviat.

[mandarina]

T'he llegit i he vist la meva filla fa uns mesos. Fins i tot es quedava plorant a l'escola bressol, quan no ho havia fet en la vida. Ara el seu germà té dos mesos i mig i ella està a punt de fer tres anys, i fa un parell de setmanes que està bastant suau... i que duri!
Jo crec que la teva nena està manifestant els seus sentiments envers el canvi que se us aproxima (de fet ja hi ha un canvi: la mama té la panxa grossa, no la pot agafar tant i segurament està més cansada i irritable), i la seva manera de manifestar-los és ploriquejant. Jo quan estava embarassada pensava que no, que potser hi havia alguna cosa més, o que l'havien renyat a l'escola, però no, era la panxa. Ells no saben ben bé què sortirà d'allà dins, tothom és molt "simpàtic" i 14 vegades al dia han de sentir "que tindràs un germanet?", "com es dirà?", "i tu el cuidaràs molt, oi?", i ves a saber què els passa pel cap. La Laia contestava "sí, un nen, Pau, sí" automàticament, sense escoltar les preguntes.
Un cop surt el germanet, també hi ha estones xungues, perquè volen la teva atenció just en el moment en què l'altre està mamant, però s'hi acaben adaptant. No t'estranyi que faci alguna trastada sobre el germà per tocar-te el punt més feble, buscarà atenció, sigui positiva o negativa. Depenent de la seva imaginació, te la trobaràs posant-se un body talla 0, o bolquers, o et desmuntarà la canastilla quan ja la tinguis a punt... fes "ommmmm" i no t'emprenyis massa. Sobre tot reforça molt positivament les coses bones que faci, per a que vegi que allò crida més la teva atenció que les trastades que pugui fer.
Que vagi molt bé, ànims i sacs de paciència!

[Irinna]

gràcies per les vostres respostes!!

Mandarina! m'ha agradat llegir-te i m'ha fet gràcia quan parles de les ocurrències que arriben a tenir: la Claudia me l'he trobada m'és d'una vegada obrint el calaix on tinc les cosetes de la Nerea i volent-se posar unes sabates petiiiiiiiiiiites jeje o agafant el barretet que li tinc per la clínica i volent-se'l posar jejeje...

M'agrada la idea de reforçar allò positiu que faci i intentar treure-li importància a lo que no ens agradi!

aiiiiii! jejeje a vegades és difícil tot plegat eh!

[patufa]

Jo estic amb la mandarina. A mi em va passar el mateix amb la meva filla. Quan estava embarassada, sobretot cap al final que és quan estàs més pesada, cansada i tens menys paciencia és quan ells estàn més "tous". La meva filla es tirava a terra, feia unes marranades espectaculars i l´única opció era paciència i més paciencia .

Pensa que per ells està sent un canvi molt gran i estan desconcertats. Jo el que vaig fer és que participés molt de l´arribada del seu germanet. Vam anar a comprar una cosa perquè li dugués a l´hospital, em va ajudar a preparar la seva robeta..........per ella era molt important!!!

Un cop va néixer el seu germà, va tenir alguna estona que reclamava més la meva atenció però en general ho va portar molt bé.

Molts ànims i ja saps..

[noviachuky]

Aqui una altre mare que no està embarassada i el seu rosset tot el dia ploriqueja per tot!

Irinna imagino que li passarà pero clar de mentres no se pas que podem fer, potser podries plorar les flors de bach, a vegades van bé, jo les vaig probar per al jan i ens van anar bé i ara que ho penso potser ni torno a donar pq es tot el dia mama això, mama allò i no para, es veritat hi ha estones que fins i tot jo ploraria...............

espero que millori aviat, petons bonica

[Irinna]

Noies! gràcies pels vostres consells! els aniré posant en pràctica a veure sila cosa millora. Espero que sí!! ja us explicaré!!

Una coseta.. us heu trobat amb els vostres petits que tinguin gelosia dels pares? m'explico: si la nena em veu parlant amb el seu pare, si li ensenyo alguna cosa, si em fa un petó.. vaja qualsevol cosa que impliqui proximitat, ve corrents dient que "no" i em separa.. m'estira el que li estigui ensenyant, m'empeny cap l'altre costat...

Vaja.. la conclusió que en trec és que només em vol per a ella! us ha passat a a vosaltres? també se li passarà?

És que jo no puc ser més carinyosa amb la nena del que ho soc!!! si soc paparreta, afectuosa.. vaja.. que ha de saber que l'estimo amb bojeria!

Gràaacies!

[entrerius]

Sí Irinna, a mi m'ha passat el que comentes.... crec que és habitual quan son petits. Volen la atenció en exclusiva i si no la tenen protesten... però poc a poc suposo que van fent-se a la idea que l'han de compartir amb la resta del món

Jo intento incloure'l en el moment d'afecte: un petó a tres, una abraçada a tres..... tot i així de vegades no ho té del tot clar...

[Irinna]

jejeje.. fas com nosaltres doncs! que al final acabem fer petons tots tres.. abraçades tots tres... jaja... i aleshores es queda com més satisfeta.. com si pensés.. ara ja no m'exclouen!

[juliet]

Sí Irinna, a mi m'ha passat el que comentes.... crec que és habitual quan son petits. Volen la atenció en exclusiva i si no la tenen protesten... però poc a poc suposo que van fent-se a la idea que l'han de compartir amb la resta del món

Jo intento incloure'l en el moment d'afecte: un petó a tres, una abraçada a tres..... tot i així de vegades no ho té del tot clar...

així també fem nosaltres però a no ser que siguin mimos de tres hores...."santornemi"....