QUAN EL PARE DIU BLANC I LA MARE DIU NEGRE

[Plufi]

Es més que sabut que per educar un fill cal que els pares estiguin d'acord amb els mateixos criteris, però també supsoso que no som la única família del món que per molt que ho intentem i com més gran es fa la nostra filla, cada vegada ens passa més que el pare diu blanc i la mare negre.
La nostra filla va néixer molt premartura , el primer any de vida vam patir molt tots tres, vaja que no el desitjo a ningú.
Al més de juny farà 3 anys i el cas és que el seu pare la continua veient tant indefensa que li consenteix gairebé tot, encara no li ha dit mai un No seriosament i jo , que tampoc penso que sóc una rotenmayer, sóc la que he d'anar posant els punts sobre les iiis tot el dia.
Resultat :el pare fa qualsevol cosa per evitar que la nena faci una rabieta o es posi a plorar i la nena està encantada amb el seu pare, i jo la mare, a l'altre costat de la barrera i sent la dolenta de la pelicula en tot moment i això no m'agrada gens.
Algun consell??

[isa]

Nena, no estàs sola, a casa nostra és exactament igual. Jo, sóc l'ogro que posa normes i no fa més que dir que NO, que NO i que NO. L'Iso, ho consenteix tot, i em porta la contrària o em renya davant la nena per ser tan estricta. A mi que ell la consenteixi quan estan tots dos, mira, no em sembla malament, cadascú amb ella hi té la seva relació, el que no suporto i penso que no és bo, és que em porti la contrària davant la Paola. Almenys, això últim ho fa cada cop menys....però quan ho fa, em repateja l'estòmac, tenim una visió ben diferent de les coses a vegades, i és complicat.
Consell, ni idea, parlar-ne molt i molt suposo, tractar de posar-vos (ì posar-nos) d'acord, no? No sé.....

[mireiafor]

Ai noia, aquest missatge el podria haver escrit jo mateixa!!!! La nostra filla no és prematura però el seu pare potser sí

Val a dir que el meu home és una persona molt alegre i amb una visió de la vida i una capacitat per gaudir-ne que a mi m'encanta, potser va ser això el que em va fer enamorar, el que passa és que quan es trasllada això a l'educació d'un fill.... Nosaltres no havíem tingut mai discussions contínues per un tema, vull dir que potser ens anàvem trobant obstacles i els anàvem resolent i tiràvem cap endavant, però va ser nèixer la nena i tenir enfrontaments constants per la forma d'educar-la. Jo suposo que un fa en funció de com l'han educati i mentre que a casa seva la seva mare no l'importava estar-se dos hores donant-li de menjar encara que fos tirats a terra jugant amb cotxes (aquesta és una història real explicada per la meva sogra), a casa meva et menjaves el que hi havia a taula i sinó t'ho trobaves per berenar i per sopar si feia falta, fins i tot un dia que la meva germana va llençar gasosa a la sopa a propòsit per tenir una excusa per no menjar-se-la, se la va acabar menjant igual, amb gasosa i tot.

Total que jo soc la que posa les normes, o sigui "l'antipàtica" i el meu home és que les trenca. Sí, sí, no només no posa les normes sinó que les trenca, i a sobre davant de la nena. Jo ja he asumit que ell té una forma de fer les coses oposades a la meva per això la meva única disputa està ara en que no em contradigui en tot davant de la nena, que si no hi està d'acord ho discutim apart i arribem a un acord entre els dos..... pero no aconsegueixo ni això. No m'ho prenc en excés malament perquè sé del cert que no ho fa a mala llet, només és que li surt així, que no consenteix que la seva nena pateixi ni un segón i és capaç de fer el que sigui perquè estigui contenta, encara que això suposi desobeïr la mare en l'hora d'anar a dormir.... i en mil coses més.

Jo intento pendre-m'ho de forma positiva i trobo que els meus fills tenen sort de poder gaudir de dos tipus de pares, perquè així tenen accés a les avantatges que els suposa la forma de fer de cadascú. A més els nens no tenen ni un pel de tontos, saben el que està bé i malament, vull dir que aquesta forma de fer dels pares no els fa ser pitjors persones, només que saben a qui poden camelar-se i a qui no. De vegades el meu home està sol amb ells a l'hora de posar pijames, rentar dents, etc. i no li fan ni cas, arribo jo i en 10 minuts estan al llit i el meu home no té més remei que reconèixer que de vegades s'han de posar normes i límits. AIxò sí, no m'ho diu amb paraules, només amb una mirada

[sinera]

Ai noia, aquest missatge el podria haver escrit jo mateixa!!!! La nostra filla no és prematura però el seu pare potser sí

Ai, que m´has fet riure, Mireia!!!!

[Plufi]

Efectivament els nens no són tontos, potser fins i tot massa llestos, i d'aquí ve el problema de casa nostra.
Quan estan el pare i filla sols ,el meu home no pot fer absolutament res a casa a vegades te feines a menjar amb tanquilitat pq la nena l' absorbeix tant que no el deixa i ell es deixa absorbir amb mooooooolta facilitat, que se'l camela com vol vaja.
Quan estic sola amb ma filla, no diré que tot sigui una seda però ens en sortim bastant bé estem estones enfadades i d'altres contentes jugant.
Però quan estem tots tres junts, com per exemple el cap de setmana 48h seguides.............. sort que torna a arribar el dilluns!!!!
La nena sap perfectament el que li deixo fer i el que no i aprofita per fer el que li sembla pq com que el seu pare li perdona tot doncs apa !!!
I la mama a vegades feta una furia i d'altres una mica trista perque veig que tinc la batalla ben perduda i això em sap molt de greu.
A vegades penso que aquesta nena només em vol per pura supervivència però ella a qui estima de debò és a son pare.
El meu home diu que no digui bestieses que és molt petita encara, però jo crec que les relacions humanes es forgen des del naixement i de moment no anem gaire bé ........
Però creieu que m'he de deixar manar per una nena que no te ni 3 anys? jo crec que no.

[itzel]

plufi tens uns sentiments que també em passen moltes vegades a mi pel cap però no tinguis dubtes de que la teva filla prefereix al teu home, estic segura que t'estima igual o més, el que passa es que com que nosaltres som les dolentes doncs fan veure que els prefereixen a ells, però pel seu interès pero a la llarga quan siguin mes grandetes ja veuras com tot canvia (o això espero). I es que a mi em fa el mateix. Quan està fent alguna trapalleria em diu mira que està fent la teva filla, renya-la i sempre soc jo la que l'haig de renyar ell mai. I si alguna vegada la renya ell li diu: ui la mama si et veu fent això s'enfadarà molt eh! em posa dels nervis que faci això!

[BLAPERERWAY]

doncs jo encara no m´hi he trobat gaire, el nen te 11 mesos, però sempre hem procurat no portar-nos la contraria o discutir devant de ningó, i espero que serem capaços de fer el mateix devant el nostre fill, ja que crec que desautoritzar la parella devant qui sigui, i per descomptat devant els fills és dolent, no, dolentiiiiissim, per la relació i per l ´educació dels fills que després fan el que els hi rota i no respecten a la part de la parella que no es fa respectar, en fi, és la meva opinió

[mireiafor]

Ai noia, aquest missatge el podria haver escrit jo mateixa!!!! La nostra filla no és prematura però el seu pare potser sí

Ai, que m´has fet riure, Mireia!!!!

Ai senyor, és que si no ens ho prenem a conya segur que ens tornem boges....

D'altra banda Plufi, no pensis mai que la teva filla no t'estima o estima més al pare. Jo també ho vaig pensar en el seu moment i entenc que es passen moments fotuts com per exemple quan la meva filla de 4 anys després de renyar-la em va dir amb paraules textuals "m'estàs arruinant la vida" (extret d'una peli de la Barbie)... SENSE COMENTARIS!!!!

Quan els nens són petits actuen per instint i per acció-reacció, així que sempre triaran el camí (o les persones) més fàcil i més divertit, aixó no vol dir que no t'estimin i sinó recorda a qui criden quan estan malalts, tenen sed o gana, és a dir quan tenen necessitats reals i importants per la seva supervivència.... a la mama!!!!

I la bona notícia és que creixen. Aleshores un dia els insisteixes en anar a dormir d'hora i el papa allarga les pessigolles i els contes més estona del compte. A l'endemà estan molt cansats i no poden ni obrir els ulls, si tu li recordes el que va passar la nit anterior i li exliques que no poses les normes per molestar sinó perquè els estimes i vols que no estiguin cansats segur que a l'endemà fan més cas (d'acord, només una mica de més cas, però ja és una petita victòria )

Mentrestant paciència i intentar explicacions més senzilles. Jo quan la meva filla s'enfadava per haver de seguir normes que per al seu gust eren aburrides i inútils li deia que ho sentia molt, que ja sabia que era un rotllo però que si no feia bé la meva feina de tenir cura d'ella em treurien el carnet de mare!!! I amb els pares... no cansar-nos mai de demanar-los suport i col.laboració, no podem canviar la seva forma de veure o fer les coses però han d'entendre que s'ha d'estar unit i que el que importa és el benestar general dels nostres fills i les persones que seran en un futur, no només que avui no plorin cinc minuts.

ÀNIMS I SORT!!!!!

[llumer]

Re: QUAN EL PARE DIU BLANC I LA MARE DIU NEGRE

Entrada novaAutor: Plufi » dc. març 31, 2010 10:46 pm
Efectivament els nens no són tontos, potser fins i tot massa llestos, i d'aquí ve el problema de casa nostra.
Quan estan el pare i filla sols ,el meu home no pot fer absolutament res a casa a vegades te feines a menjar amb tanquilitat pq la nena l' absorbeix tant que no el deixa i ell es deixa absorbir amb mooooooolta facilitat, que se'l camela com vol vaja.
Quan estic sola amb ma filla, no diré que tot sigui una seda però ens en sortim bastant bé estem estones enfadades i d'altres contentes jugant.
Però quan estem tots tres junts, com per exemple el cap de setmana 48h seguides.............. sort que torna a arribar el dilluns!!!!
La nena sap perfectament el que li deixo fer i el que no i aprofita per fer el que li sembla pq com que el seu pare li perdona tot doncs apa !!!
I la mama a vegades feta una furia i d'altres una mica trista perque veig que tinc la batalla ben perduda i això em sap molt de greu.


Aquest tros el podia haver escrit jo!!! Com T'entenc.... Quan estem soles tot va com una seda, pero quan hi ha el papi... ens esbalotem!!! Ademes, no li posa limits assolibles, li diu que la castigara deixant-la a casa quan anem a passejar (ho podras cumplir? NO!!!), etc... i per molt que en parlem... no millorem.... aix... aquests papis....
p.d., la nostra va neixer a les 38 setm pero va estar ingressada un mes per problems respiratoris al neixer, i també crec que la te sobreprotegida....

[sandrajuli]

Jo crec que us heu de posar una mica al lloc dels pares, per no posar-vos nervioses...
Vull dir que de vegades (a mi em passa) volem ser massa estrictes, i si hi rumiem bé, el pare moltes vegades té raó. No és pas dolent intentar evitar rabietes, allargar l'hora d'anar a dormir, no rentar-se les dents per un dia, etc... simplement s'ha d'agafar tot amb filosofia i intentant ser feliços tots.
La meva parella també és d'aquests que sempre busca el costat positiu de la vida, com el de la mireiafor... i quan em poso a pensar, el seu pare era igual o molt més encara i la seva mare sempre ha sigut molt més estricta, i tot i que s'estima molt a la seva mare, el record que té del seu pare és immillorable. Vull dir que jo també tinc ganes que el meu fill em vegi així i em recordi així... per tant, moltes vegades si pensem 2 cops les coses veurem que ni els nens ens prenen el pèl ni hem d'intentar limitar-los l'existència... que com més els protegim de petits més independents seran de grans.
Buf, semblo un profeta, em sap greu, de vegades m'embalo... però és el que penso, i està bé poder-ho compartir (depèn d'on ho dic, se'm tiren a sobre).

[entrerius]

Bona tarda.

Nosaltres intemtem no contradir-nos en les ordres que li donem...però el que es inevitable és que tinguem dos punts de vista diferents i dues formes de fer diferents....moooolt diferents!!!!

El pare: és autoritari i amb poca pasciencia...però sempre acaba fent el pallasso i fent reiure al nen...... I que passa molts cops? doncs que s'acaba cantradient ell mateix
La mare: és mes tendra i pascient, però quan diu no és no.

Quan el petit està a soles amb un dels dos, tot ba ve, però quan estem els tres el tema canvia. Suposo que el petit no sab a qui a de fer cas (el pare es dur al principi i la mare mes pascient. El papa acaba fent el pallasso i la mama enfadada......???....i es clar el pobre no te clar com ha d'actuar)

El que fem en moments de "crisi" es que es quedi amb un sol (papa o mama) i aleshores el petit sols escolta una veu i veu una manera d'actuar.

[mireiafor]

Quan el petit està a soles amb un dels dos, tot ba ve, però quan estem els tres el tema canvia. Suposo que el petit no sab a qui a de fer cas (el pare es dur al principi i la mare mes pascient. El papa acaba fent el pallasso i la mama enfadada......???....i es clar el pobre no te clar com ha d'actuar)

És curiós, nosaltres també hem notat això!!