gelosia del germà petit que acaba d'arribar

[pititta]

Hola noies!
Estem una mica preocupats, tenim un nen de quasi tres anys i acabem de tenir-ne un altre. El gran està força gelós, sobretot quan li dono el pit, treu excuses perquè estigui per ell, fins aquí d'acord però es que a vegades el pega o el pessiga o li estira les cametes li he comentat al pediatra i em diu que és molt normal i freqüent que facin això és la seva manera de demostrar-li al petit que mana ell i que poc a poc ja li passarà.Fins i tot pensA que és bo i que així ho anirà païnt. Però no sabem com hem de gestionar-ho perquè duri el menys temps possible, ens fa patir que ho passi malament. Hi ha moments que se l'estima molt i li diu cosetes però té sentiments molt contraposats i nosaltres volem ajudar-lo. Si teniu idees o experiències per que això duri poc i ho assumeixi aviat us ho agrairem.
PTNS

[txellricart]

Ostres noia,

jo no sé com ajudar-te però tinc una mica de por, el meu fill "gran" té 18 mesos i d'aquí a 2 neixerà el seu germanet i no sé com s'ho pendrà. Ànims que a la llarga segur que s'acaben estimant molt!

[lila]

Jo també et diria que és "bo" que tregui les emocions que duu a dins, encara que sigui d'aquesta manera.

El que està clar és que cal anar-li fent entendre que a ningú no li agrada que li "facin mal", i que al germanet tampoc. I que vegi que no per fer-li "mal" al germanet tindrà més atenció teva... Que tingui estones exclusives d'estar amb tu per fer alguna cosa concreta, i si sempre és el mateix millor, així ho identificarà i ho esperarà -tipus llegir contes, pintar, fer algun taller de cuina,...-(igual que el germanet les té) i intentar que quan li donguis el pit (si és el moment que pitjor porta) doncs que estigui entretingut amb alguna cosa (dibuixos tele, amb el papa, avis...) perquè no ho noti tant...

Ah, i sacs de paciència per anar-li explicant les cosetes...

A la feina em trobo constantment amb mamas patint aquesta fase i jo, si Déu vol, aviat també m'hi trobaré... Tot passa!

Ja ens diràs com aneu!

[nbadeli]

Uf, no ho sé. Jo estic una mica igual. La gran no pega a la petita. Bé, una vegada ho va fer i una altra li va dir tonta després que jo la renyés. Però, vaja, no és habitual. Però sí que està molt més nerviosa, desobedient... Suposo que són sentiments normals que han d'exterioritzar d'una manera o altra. I cada nen deu tenir la seva.
Jo amb el tema del pit no he tingut cap problema. Això sí, un parell de vegades m'ho ha demanat i n'hi he donat. La gran ha llepat una mica i llestos. Una vegada que ens estava mirant molt encuriosida vaig ser jo mateixa que li vaig oferir. Vaig tremolar una mica (mira que si se'm reenganxa ja l'hem pifiat), però no, ho va tastar i ja està.
A veure què ens diuen més mamis, que aquest tema m'interessa.

[Nisa]

Una tema molt intessant, ja que nosaltres estem pensant en tenir el segon i encara no estic embarassada i ja penso en com ho portarà el primer!!

[neuetes]

Una tema molt intessant, ja que nosaltres estem pensant en tenir el segon i encara no estic embarassada i ja penso en com ho portarà el primer!!

Jo estic igual!! estaré molt atenta al que expliquin les mames!!

[jorgina75]

Cada nen mostra els gelos d'una manera, hi ha nens que ho mostraran amb agresivitat, altras que mostraran demanant la papilla, altres tornaran a ferse pipi i caca a sobre....
jo val a dir que ho porto fatal en el sentit de preocupació, no se que fer perque amb 6 anys torna a ferse pipi al llit
no se si faig be pero tinc dues opcions o enfadarme i pegarli al cul per haverse fet pipi
o dirli que no es preocupi que no pasa res que la mama la renta.
he optat per aquesta segona.

[txellricart]

Amb el tema dels pipis a mi una psicològa em va explicar una manera de fer-ho i a nosaltres ens ha funcionat. El meu marit té un fill de 7 anys, a l'agost del 2008 va nèixer el nostre fill, i al setembre del 2009 la seva mare va tenir un altre nen. Total que li van venir 1 germà per cada banda i aviat va saber que jo tornava a estar en estat. Va tornar a fer-se pipi a les nits, i em van recomanar que li ensenyés a fer-se el llit, que ens ajudés a l'hora de fer-lo i així li expliquessim que quan es fa pipi a la nit també ens haurà d'ajudar a fer el llit, que nosaltres anem molt cansats i que no podem estar canviant cada nit el seu llit i que necessitem la seva ajuda. En poc temps va deixar de fer-se pipi.

espero que us funcioni a vosaltres també!

txell

[pititta]

Sembla que la cosa millora poc a poc. Des de fa uns dies enlloc de dir-li que no està bé pegar el germanet o castigar-lo, hem optat per no fer-li ni cas quan " ve amb males intencions" marxo de l'habitació o faig veure que no ho he vist tot parant el cop i en canvi ens posem molt contents qauan li parla amb dolçor o li fa carícies i sembla que funciona,a veure si poc a poc ho superem del tot.
Gràcies guapes.

[carpe diem]

A mi el tema dels gelos que sent el meu "gran" també em preocupa. Ells es porten 18 mesos,quan la nena va arribar i durant els primers mesos no vaig notar cap canvi en ell,sempre la va acceptar molt bé,l'omple de petons... peeeero,des que la nena s'esta fent gran,gateja,juga amb les seves joguines,comença a parlar... doncs ja no ho porta tan bé.,La segueix estimant igual i com que ell es molt carinyos sempre l'abraça i li fa paetonets pero també la pica,l'empenta i no li deixa les joguines.

Jo no veig que ell s'ho passi malament,el que fem quan fa això el renyem i el castigo assentat una estona apartat de les joguines sense jugar i despres li demana perdó i li fa un petó.

Això només passa quan estan junts jugant. Si estan a les trones a la cuina menjant o veient la tele riuen junts i es miren i s'entenen,a la hora del bany tampoc tenim problemes,s'ho passen pipa esquitxant l'aigua... només són moments puntuals que li entra el rampell

[Eva_]

Doncs nosaltres tenim l'Arnau de 2 anys i 5 mesos i la Iris de 2 mesos i mig. De moment ho porta força bé, mai ha mostrat agressivitat vers la petita, al contrari, l'omple de petons i està molt pendent d'ella. Vàrem deixar el pit dos mesos i mig abans de parir i vaig pensar que s'hi reenganxaria, doncs no, sembla que ho té superat.
Ara hem començat a treure els bolquers, durant el dia genial, la nit també, però si estem a soles es fa la caca a sobre potser és per cridar l'atenció, no ho sé.
El que faig és estar molt pendent d'ell i fer coses especials amb ell i tenir el sopar i les coses a punt per quan arribem de l'escola, entre setmana estic sola les tardes-vespres.... a vegades tinc la sensació que la Iris va de "remolc". Molts dies l'ajudo amb el sopar mentre l'altra mama.
Quan estava embarassada vaig pensar-hi molts cops en com m'ho faria. Ho faig com bonament puc.... crec que tots trobem solucions adaptades a cada moment.

[carpe diem]

I tant, mica en mica ens adaptem al que van necessitant

[piruleta]

Nosltres tenim la Rita de 2,5 anys i l'Albert de 3 mesos. La veritat és que ens ha sorprès perquè és molt proteccionista amb l'Albert, controla a tothom que se li acosta i sempre pregunta per ell, si ens el deixem... fins i tot quan el sent plorar em diu "corre agafa'l que s'enfada".
Estem una mica més nerviosos i burxetes del normal,mengava sola i ara li haig donar i coses per l'estil; però els gelos han de sortir per algun costat.
A nosaltres el que ens funciona és pràcticament ignorar-la quan fa coses que no estan bé i procurar buscar espais de tranquilitat amb ella sola, jugar, cuinar, llegir un conte.
I el que li agrada saber és que ella pot fer moltes coses perquè és gran i que li podrà ensenyar a l'Albert a mida que vagi creixent, que ell és petit i no en sabrà.

De totes maneres, tinc molts nebots (el meu fill petit és l'11 net), i amb això dels gelos tothom és diferent. Jo crec que el millor és anar probant diferents recursos i quedar-te amb el que més s'adapta al teu fill.

[Xana]

I jo que tinc el problèma contrari!!!

El gran es porta 5 anys amb el petit. Des de sempre m'havia demanat un germanet i va ser feliç quan li vam dir que venia un i a més era nen. Si que va tenir una temporada més rebel quan el petit va començar a "fer gràcia" (cap als 10 mesos) i si que és cert que de tant en tant se'n farta i li'n fa alguna (sobre tot el "xinxa" molt). Però en general és el millor germà gran que es podria demanar: el cuida, li deixa totes les joguines, se'l estima, té paciència...

En comptes el petit (3 anyets acabats de fer) no suporta que li faci mimos al gran!! Si l'abraço es posa pel mig, si el felicito vol que també el feliciti a ell (encara que no haci fet res), si estan mirant la tele se la gira perque ell no la vegi bé...

Consti que també l'adora, no pot viure sense ell: si algun cop passa la nit a casa d'un amic no para de preguntar quan anirem a buscar-lo, si el renyo el defensa...

Però és molt estressant no poder estar-me pel gran!!!

[claramoliner]

Jo penso que això dels "gelos" és algo bastant normal i lògic. Hem de tenir en compte que quan tenim el primer fill el tractem com si fos únic i centrem totes les nostres atencions en la seva persona, la qual cosa comporta una tendència del nen a creure que això serà sempre així. Evidentment, quan arriba un segon fill (o fins i tot un tercer) hem de dividir la nostra atenció i dedicació en parts iguals i això crea problemes. De totes maneres, no ens hem de preocupar: és passatger!!

[pititta]

claramoliner,

tens tota la raó és passatger!!!

Ara la cosa va molt millor el gran el fa riure i riure i aquests moments no tenen preu!

Ja són molt amics i els pares esperem que aquesta relació s'enforteixi dia a dia encara que hi hagi moments d'estira i arronsa.

Sembla doncs que ja hem superat la fase adaptació amb el nou germanet.

[piruleta]

Què bé, l'Albert si veu a la Rita ja està ben distret i ella vinga fer-li petons i abraçades. quan els veig tan bé junt se'm cau la bava.
Clar que hi ha moments de tot, però si estas una mica atenta crec que sabràs identificar estonetes de gelos, que s'acaben gestionant prou bé. Jo li he ensenyat també a expressar els seus sentiments, que em digui si té gelos, si vol atenció o com diu ella mimos... així ells també se senten millor!! M'ho va dir la cunyada i realment funciona!!

[Eva_]

Ara la cosa va molt millor el gran el fa riure i riure i aquests moments no tenen preu!

nosaltres també!!!
s'estimen moltíssim, ara la Iris té gairebé 8 mesos i l'Arnau farà els 3 anys al setembre. La fa jugar molt, la distreu i l'omple de petons. La petitona perd el cul per ell i és amb qui més riu.
Això sí, a vegades hi ha estones crítiques, les gestionem com podem.... demana molt´més l'atenció si estem tots junts, en canvi si està sol amb el pare o amb mi, no hi ha nen. I quan vol mimos també fa temps que va apendre a dir-me que té "mamitis", jeje
aiiii, també ens cau la babeta de veure com s'estimen

[cherry]

És un tema que també em preocupa força, encara queda molt pq neixi el segon però ja hi dono voltes. Quan arribi el moment ja us demanaré consell!!

[petit2009]

Va bé tenir post com a aquests apropet perque crec que l'haurè de llegir.... quan li dic al meu fill si vol tenir a un germanet em diu que si però quan li dic que haurem de jugar amb ell em diu NOOOOOOO MAMA NOOOOOO

Ay mare!