'càstigs' per nens de dos anys i mig

[marchita]

Ostres, quin debat que ha generat el tema...

Jo penso, que si s'ha d'arribar al punt de pintar la casa perquè hi ha totes les parets pintades, és perquè els límits no han estat ben posats, no?

Estic bastant d'acord amb el què diu la marchita.

L'altre dia el meu fill no volia maxar del parc, li vaig dir uns quants cops i al final com que no em feia cas, el vaig agafar a coll per marxar si o si... doncs em va estirar els cabells i me'n va arrencar... jo el vaig castigar, el castig va ser que no podria veure el vídeo de dibuixos que li agrada tan quan arribéssim a casa... tot i així en vam parlar, quan li va passar el cabreig (ja que va plorar força estona) em va demanar perdó, em va fer un petó i em va dir que a la mama no se li estiren als cabells (jo li vaig afegir que ni a la mama ni a ningú)... al arribar a casa em va demanar el vídeo de dibuixos que li agrada tan... em vaig ajupir al seu costat i li vaig explicar que estava castigat peruqè havia estirat els cabells a la mama... va acceptar el càstig i ens vam posar a jugar, junts, amb un puzzle.

Se'n podria dir càstig o també se'n podria dir negociació... com que t'has portat malament no pots veure el vídeo, els dies que et portes bé si que el pots veure... i penso que perquè entengui que quan es porta bé pot veure el vídeo, primer ha d'haver entès que quan es porta malament no el pot veure.

Considero que MAI s'ha de fer servir com a moneda de canvi pel càstig alguna cosa que els faci por, per exemple el meu em necessita per adormir-se... doncs mai li faré com a càstig el haver de dormir sol... però com més llegeixo el post més clar tinc que en el meu cas funcionarà el negociar i els càstigs simples i que no estic disposada a haver de pintar la casa perquè no he posat el límit prou clar a que les parets no es pinten.

El meu fill venia d'una disciplina estricta, d'orfenat... no renyar o castigar comporta que ell vagi perdut... ens va passar una cosa curiosa quan feia 3 dies qeu estava amb nosaltres que ens va fer veure això... evidentment no aplicaré la disciplina d'un orfenat, només faltaria, però si que a dia d'avui o n'aplico una mica o anirem malament.

Si algu vol llegir l'anecdota de la que parlo és al al meu blog: http://unviatgediferent.blogspot.com/20 ... lexio.html

ES TOTALMENTE LO QUE YO DIGO. ES MAS creo que haces bien pq una vez le has dicho que esta castigado por tirar del pelo a mamá lo haces y lo cumples y ahi es donde yo me equivoco...Mi hijo cuando hace algo que no debe si es importante yo también suelo decirle: Hoy no hay nintendo pq esto esta fatal hecho, creo q este castigo no es "horroroso" simplemente si a él le gusta jugar a la nintendo y yo le dejo siempre quiero que me corresponda en cosas (sobre todo que ya hemos hablado que ha de hacerlas)...Para mi no es "conductista" es simplemente corresponder a sus padres, no pido que sea santo pido que no sea "malo, desobediente, revoltoso", es más yo le cuento que a veces desobedecia a mi madre y que ahora la entiendo cuando me pedia las cosas. No exijo nada solo pido por favor y por tanto espero que lo hagan

[marchita]

Qui vulgui entendre el sentit del que es diu perfecte, qui el vulgui exagerar no doncs tan m'és que els ulls es posin com a plats arrivin a safates o surtin de l'òrbita!!??

Esta claro que cada uno lo ve con sus ojos de orbita, safata...pq yo no he exagerado nada es mas creo q sois vosotras que exagerais un poco...castigo no es chillidos, pegarles, asustarles...para nada!!!!! lo más lejos de eso

Lau, em sorprèn el que dius...??

una imagen vale más que mil palabras

Per altra banda, encara ningú m'ha respost a la pregunta, potser perquè no hi ha resposta, igual que no hi ha resposta....

I per últim, crec que és un gran error, apart que em recorda a com es domestiquen els animals, el tema del càstig i la recompensa....les coses no s'han de fer bé només perquè al darrere hi hagi una recompensa!quina educació és aquesta??

Lo de la pregunta ahora no se cual es, me lo miro y ya te dire
Nadie dice que hagan las cosas por recompensa sino es otra lectura (por lo menos para mi)...hay que hacer las cosas pq si ellos me piden ver la tele, la nintendo, quedarse en el salon hasta más tarde (q a mi me encanta dicho sea de paso), ver dibujos cuando quiero ver noticias (y lleva ya un rato viendolos), que vaya a su cama si se levanta...mil cosas pues yo pido otras que ademas son para su bien...Yo jamas castigo pq me levanto con esa cantinela por la mañana, no se me ocurre castigar pq si. yo pregunto lo mismo que tú....que manera de educar es la de repetir las cosas 20 veces y que a la 21 saben que no hacen lo correcto y seguir haciendo lo que tu les pides por favor que no hagan? Tu dices que no es pitorreo, vale no es pitorreo pero como llamas tú a esta situación: el niño pinta la pared, cuando lo ves le dice "no hijo, se pinta aqui, no pintes la pared toma te doy papel vale?" días despues se repite y tu lo mismo...a la cuarta vez ¿no lo ha entendido?¿pq lo hace?¿es pequeño?...Lo curioso del caso es que si hay una quinta vez y ese dia la pared le pasa calambre (es un supuesto no que lo haga yo...es como decir que la pared le hace daño) el niño no lo repite mas y si tu se lo ofreces encima te dice: mama no quiero, fa pupa!!!!! es gracioso....si fa pupa no pinta y lo aprende a la primera tú, si se lo pido yo con amor tarda mucho más

[juliet]

Irinna, no ens enfadarem si podem seguir intentant debatent sense caricaturitzar el que diem quan diem exemples de situacions on hi pot haver més d'una resposta/opinió/visió apart del càstig, per part dels pares.
L'exemple en el que us heu centrat el de pintar a la paret)l'heu tret de context i l'heu desmesurat o senzillament no l'heu entès o fins i tot, per alguna part, l'heu volgut carregar....
Jo crec que està ben explicat i per això he dit que qui ho vulgui entendre perfecte, i qui no doncs, a posar-se col.liri...

El que dius del càstig i recompensa, que potser no ens adonem però ho fem al dia a dia, doncs no és el meu cas, potser alguna cosa se'm passa per alt i ara no hi caic que ho pugui fer sense adornar-me'n, però en els exemples que poses no ho faig.
Si els meus fills no s'acaben el menjar que tenen al plat, no m'angoixa i no entro en el joc del "si menges això et donaré allò altre".
Els abrics se'ls posen sempre, hi va haver un cop que la gran va dir que no el volia, que tenia calor, i jo li vaig dir que a dintre casa no feia fred però a fora sí, va seguir dient que no, vem sortir al carrer, jo amb l'abric a la mà i va veure que feia fred i em va demanar l'abric, la budanda, el gorro i el guants.
Bé per citar exemples que has posat. No sóc mare de "xantatges" ni "recompenses" ni "amenaces", ja ho vaig dir al començament del post, no hi crec.

no pido que sea santo pido que no sea "malo, desobediente, revoltoso"[/quote]

No exijo nada solo pido por favor y por tanto espero que lo hagan

[marchita]

Yo tambien pido lo mismo que IRINNA...No llegar al enfado, creo que estamos en un tema con visiones diferentes y nadie esta haciendo de menos a sus hijos. Todas disfrutamos de nuestros hijos igual, les queremos igual, les respetamos igual ,pero cada una cree que la forma de enseñarles es de una manera. Yo no les pierdo el respeto jamas, pero tampoco quiero que ellos me lo pierdan a mi ( hablo de cuando empiezan a ser mayorcitos, cuando son bebes es mas dificil). Yo no quiero que mi marido me hable mal, ni que me chille, ni que me haga de menos, pero tampoco mis hijos, y desde luego tampoco les hablare yo mal a ellos. Todo siempre bien hecho pero todos en el mismo barco

[marchita]

,del pos

no pido que sea santo pido que no sea "malo, desobediente, revoltoso"[/quote]

No exijo nada solo pido por favor y por tanto espero que lo hagan

Cuando he escrito "malo, desobediente, revoltoso" he pensado que seguro que me lo sacabas. Las cosas cada uno las lee como quiere. Mi hijo repito: es un niño bueno pero SÍ es DESOBEDIENTE...pq? pq justamente lo que yo escribo no es lo que aplico, se la teoría pero la práctica me falla. Yo soy de las que le ruego "cariño, por favor haz caso a mama, vistete, lavate los dientes, ordena conmigo (no solo sino conmigo)" "mi vida 2ª vez que lo digo, va, por favor...." y asi podria esta horas pq en mi cara sigue haciendo lo que le place....Yo me cabreo por eso...Si él me pide "mama quiero este juego de la nintendo por fa" por la tarde lo tiene,"mama por favor puedo ver codygo lyoko y luego hago los deberes" yo le dejo, "mama, me he despertado (las 3 de la mañana) vienes conmigo a la cama?..bueno me dice "mama ven" para ser mas exacta...y yo con los ojos cerrado, con dolor de espalda, contracturada, con fiebre como sea... a dormir en una cama de gnomos y con patadas, pq me las da...pero todo sea por ellos...pregunta ¿no pueden cuando yo les digo "haz esto, hacerlo? SI...PUEDEN, SON NIÑOS PERO PUEDEN, Y SI NO LO HACEN SERIA JUSTO Q EL JUEGO DE LA NINTENDO NO LLEGARA PQ PARA MI SI ES QUE ME TOMA EL PELO, es un "castigo"? Para mi no le castigo, simplemente creo que no se merece ese regalo que para mi es un gasto y supone un esfuerzo, si él no hace un mini esfuerzo por mi. Yo me quito de lo que sea para comprarle algo que le hace feliz y él no me puede hacer feliz a mi? mi felicidad pasa por que se vista en 5 minutos que sabe hacerlo...puede hacerlo? Creo que esta claro lo que digo y no es tan cruel

[Irinna]

Juliet! no caricaturitzo cap situació! hem agafat l'exemple de pintar com podriem agafar qualsevol altre...

Quan poso l'exemple d'acabar-se el dinar i després el gelat.. no he dit en cap moment que la tàctica sigui.. si et menges el dinar tindràs el gelat de recompensa.. no!!! si no... un exemple en el que el nen ho demana i jo no li dono si no menja una mica del dinar..

em sembla que treus coses fora de lloc i de context!

què és per a tu educar? què és per a tu castigar? quantes vegades creus que s'ha de repetir una mateixa cosa que no està bé i quantes vegades l'hem de deixar que ho faci?

[Irinna]

ostres.. rellegeixo els comentaris i sembla que siguem unes mares desnaturalizades... ostres! que no soc una bruixa!

Puc assegurar que la Claudia no em té por, que l'educo dins el marc de la dolçor, de la comprensió, de l'estima i de l'empatia...
és una nena feliç que saluda a tothom qui veu, sigui conegut o no, que fa manetes a totes les mares que troba per a que l'agafin... envia petonets i en fa a tota hora... és un petardet dolç i carinyós... i com que és trapelleta.. no se'n pot estar de fer trastadetes!

Em paso el dia dient-li les coses que fa bé! i fomentant-li! però quan fa alguna coseta malament també li dic.. i no sempre enfadada, ni la castigo a cada coixí que tira! ostres! i quan la renyo ho faig des del carinyo...taaaant que el meu marit em diu que soc massa tova.. jajaja...

[ada_bcn]

el meu fill ha pintat a una paret de casa amb un llapis, és on jo he anat marcant com anava creixent ¿l¡he de castigar? jo penso que no, pq sino com tinc el morro jo de seguir marcant a la paret... li he explicat que allà marco com creix i que si vol pintar doncs ho podem fer a un paper. cada cop que a l'¡escola bressol pinten a la paret (que ho fan, pq posen un paper) demana si pot pintar a casa a la paret, li explico que no, o si de cas li dic que en una pissarra que té clavada a la cuina... ¿Si el castigo entendria pq hi ha diferencia entre pintar a l'escola a la paret o pintar on marco jo les ratlles? Jo crec que no. a mi em va bé donar altres opcions quan fa una cosa que no vull qeu faci i pensoq ue ho enten igual de ràpid i millor que amb un càstig.
també té moltes rabietes, i tremendes, i quan dic tremendes us puc assegurar que poques persones d'aquí per molt que diguin que els seus fills´tenen rabietes es poden fer una idea... i com a tots els nens li costa marxar del parc (i moltes altres coses), pero quan "negocio" amb ell ho faig més en plan: ens quedem 5 minuts més i després marxarem sense plorar a casa perque hem de fer le sopar, o si hem de marxar a una hora concreta l'aviso d'aquí a 5 minuts marxarem... potser és veritat que això porta més temps que un càstig en "servir" (potser aquesta seria uan resposta a la pregunta de la juliet, els càstigs potser van més ràpid i per tant sembla que funcionen millor ¿?) i que pot semblar que es pot eficient (i que et poden mirar al parc com si fossis la pitjor mare del mon i el teu fill un mostre)
estic d'acord amb que els limits són necessaris i bons, però no que sigui necessari castigar perque es segueixin els límits.
de la supernanny, trobo que li funcionen molt bé les mateixes coses per tots els nens... segur que és un montatge.
a mi lo de la xaqueta també m'ha passat igual, no se la volia posar mai, un dia va estar amb una rabieta de 3/4 sortint de l'escoal pq nbo el deixaven sortir sense jaqueta, em deien no cedeixis pq sino hauràs de cedir cada dia... no vaig cedir i al dia següent tampoc se la volia posar... un dia le vaig deixar sortir sense jaqueta, li vaig dir: tindràs fred, pq fa fred... als 10 minuts em va demanar la jaqueta i ja no hem hagut de discutir mai més...
sobre els nens adoptats, doncs potser que estiguin acostumants a una disciplina estricte i que això funcioni millor (pq hi estan acostumants), però i si així no és com el vols educar? i si està acostumat a rebre ósties i només fa cas quan en rep una ¿li fots una osti pq és el que enten?

[Irinna]

Ada! no treiem les coses fora de lloc!!!

En un cas com el teu en que el nen guixa la paret a l'escola bressol i que tu a casa també dibuixes a la paret no em sembla pas estrany que el nen també ho vulgui fer! pobret! perquè l'hauriem de castigar!!! i per cert.. no recodo que ningú hagi dit que a cada coseta que fan malament els haguem de castigar!
Per altra banda.. tampoc he llegit en cap moment que la Lau digués que vol educar el seu fill a osties i a crits com potser a l'orfanat! no treiem les coses fora de lloc!

En quant a l'exemple que he posat de l'abric, era un exemple, perque la meva filla no em posa problema per posar-se l'abric quan surtim de casa! de fet.. es ella qui lagafa i me'l porta..
i si alguna vegada es posés farruca que no vol... i fos un pel més grandeta no trobaria pas mala opció el sortir al carrer i que veiés que fa fred...

[marchita]

Irinna, no ens enfadarem si podem seguir intentant debatent sense caricaturitzar el que diem quan diem exemples de situacions on hi pot haver més d'una resposta/opinió/visió apart del càstig, per part dels pares.
L'exemple en el que us heu centrat el de pintar a la paret)l'heu tret de context i l'heu desmesurat o senzillament no l'heu entès o fins i tot, per alguna part, l'heu volgut carregar....
Jo crec que està ben explicat i per això he dit que qui ho vulgui entendre perfecte, i qui no doncs, a posar-se col.liri...]

[/quote]
Es increible pq parece que hablemos en idiomas diferentes...Yo hablo el mismo que IRINNA claro...y eso se debe al medio que utilizamos, estoy segura que en una habitación sería diferente, no compartiríamos la opinión pero desde luego no diríamos según que cosas.
¿dónde hemos sacado de contexto lo de pintar la pared? hemos dicho que pintan la pared si no estais delante (evidente) y para nada que vosotros la pinteis con ellos...En cuanto al castigo ¿no sois vosotras las que lo habeis sacado de contexto o desmesurado? CASTIGO=PERDER EL RESPETO=POCO MENOS QUE LO PEOR...Hablamos de explicarles, orientarles, y si lo repiten "castigarles= a no darles aquello que quieren tipo nintendo, helado, dibujos" nadie habla de encerrarles, no darles de comer o algo horrible. Cada una desmesurado lo de la otra, cada una de nosotras lo ve con sus ojos o mejor lo lee con sus ojos e interpreta.

El que dius del càstig i recompensa, que potser no ens adonem però ho fem al dia a dia, doncs no és el meu cas, potser alguna cosa se'm passa per alt i ara no hi caic que ho pugui fer sense adornar-me'n, però en els exemples que poses no ho faig.
Si els meus fills no s'acaben el menjar que tenen al plat, no m'angoixa i no entro en el joc del "si menges això et donaré allò altre".
Els abrics se'ls posen sempre, hi va haver un cop que la gran va dir que no el volia, que tenia calor, i jo li vaig dir que a dintre casa no feia fred però a fora sí, va seguir dient que no, vem sortir al carrer, jo amb l'abric a la mà i va veure que feia fred i em va demanar l'abric, la budanda, el gorro i el guants.
Bé per citar exemples que has posat. No sóc mare de "xantatges" ni "recompenses" ni "amenaces", ja ho vaig dir al començament del post, no hi crec.
[quote

Pero es que creo que no has entendido a IRINNA, yo entiendo que ella no se "angoixa" por que no se acaben el plato, da el ejemplo de que si antes de comer, o comiendo (en el primero por ejemplo) te dicen "no, yo no quiero esto quiero solo un helado" No les contestas "vale hijo ves al congelador y coje el helado que quieras y despues otro" supongo que le dices "no, mejor te comes un poquito de la comida y despues el helado" Aqui no hay premio, no hay chantaje, no hay nada oculto simplemente un helado "de comer" no es comida. Si tu marido y tu vais a un restaurante y el pide de primero un helado no le dirias ¿cariño un helado? mejor una comida y despues un helado.
Yo creo que nos veis como ogros que someten a sus hijos. que les CASTIGANNNNNNNN, que les tienen amenazados,y quiza yo os veo como que pasais de todo, que si comen helado como si comen croquetas, si pintan la pared una vez como si 10, si salen sin abrigo total son ellos los que se resfrian y si tienen frio ya se lo pondrán...Quiza tu hija es muy adulta pero miles de niños salen sin abrigo y aunq haga frio ni se enteran...y pregunto ¿si tu hija no se lo hubiera puesto que hubieras hecho?
Pues mira yo te contare algo. Yo soy una despistada y en ello implica que se me olvida apagar luces de casa, es duro pero es asi...se me olvida, no lo hago queriendo yo soy la primera que no quiero pagar mucho en electricidad, pero mi mardio que me lo ha dicho mil veces al final me ha dicho: cariño como siga apagando las luces tuyas te sacare de tu dinero la electricidad, (lo pagamos todo juntos pero luego cada uno tiene cositas claro) Eso es una amenaza en toda regla no? Si...pues aun asi se meolvida ¿pq? pq no lo cumple...si lo cumple algun dia no dudes que al mes siguiente las apago...y es que deberia cumplirlo pq seria la forma de que lo hiciera.

[marchita]

ostres.. rellegeixo els comentaris i sembla que siguem unes mares desnaturalizades... ostres! que no soc una bruixa!

Puc assegurar que la Claudia no em té por, que l'educo dins el marc de la dolçor, de la comprensió, de l'estima i de l'empatia...
és una nena feliç que saluda a tothom qui veu, sigui conegut o no, que fa manetes a totes les mares que troba per a que l'agafin... envia petonets i en fa a tota hora... és un petardet dolç i carinyós... i com que és trapelleta.. no se'n pot estar de fer trastadetes!

Em paso el dia dient-li les coses que fa bé! i fomentant-li! però quan fa alguna coseta malament també li dic.. i no sempre enfadada, ni la castigo a cada coixí que tira! ostres! i quan la renyo ho faig des del carinyo...taaaant que el meu marit em diu que soc massa tova.. jajaja...

JA, JA, JA...Pues yo igual que tú y además soy yo misma la que lo digo: Si...soy demasiado blanda y ellos lo saben

[Lau]

Jolin, no em dóna temps a seguir-vos... estic llegint el debat en diagonal, per tan, em perdo detalls, com el de la pregunta que dius que fas juliet, no la trobo...

A veure, jo crec que els debats són bons però que els forums tenen un problema i és que com que no ens veiem les cares ni podem 'notar' el to de veu... tot ho magnifiquem.

Crec que cap mare de les que algun cop hem castigat al nostre fill, ho fa a diari i com a norma educadora... vamos, almenys no és el meu cas... jo al meu fill el vaig castigar sense veure el vídeo perquè em va estirar els cabells... després d'estar negociant durant 10 minuts el 'd'aqui 5 minuts marxarem del parc' perquè hem d'anar a fer el dinar...

Com diu la Irinna, no som mares desnaturalitzades, no estem tot el dia cridant ni els nostres fills ens tenen por, no estem castigant a diari, jo dec haver castigat al meu fill uns 3 cops des que estem junts, no em sembla cap barbaritat... simplement, hi ha moments en els que la negociació no funciona i s'ha d'arribar al càstig... i per mi la paraula castig NO va lligada als crits.

Ada... evidentment que no segueixo la disciplian de l'orfenat, faltaria més!!! simplement dic que el meu fill va perdut, molt perdut, si no té un referent amb autoritat.

A mi m'agrada el debat, (haurem de demanar audiencia a TV3 i anar al banda ampla), estic aprenent a ser mare i vaig obrir el post perquè no sabia quin era el 'castig' adequat per un nen de l'edat del meu fill... i us asseguro que estic aprenent molt. Segurament com diu l'ada que ha provat de tot, jo també ho faré... fins trobar el punt entre jo i el meu fill. Ara per ara, el que més bé ens va, a tots, nosaltres i ell.

Ah, en una cosa en la que no estic d'acord amb tu marchita... entenc dels teus missatges (potser m'equivoco perque com he dit estic llegint rapid) que demanes respecte perquè és el què els dónes... com si demanéssis agraiment per tot el què els fas o dónes... i penso que ser pares no implica demanar agraiment ... ho som perquè hem decidit ser-ho i el que hem d'intentar és que siguin persones de bé en un futur, independentment de si ens ho volen agrair o no.

Bé, no se si m'explico perque entre que soc mala comunicadora per escrit i que vaig de cu* no dono l'abast.

Ah, i sobretot... no ens enfadem que no val la pena.

[marchita]

.
Ah, en una cosa en la que no estic d'acord amb tu marchita... entenc dels teus missatges (potser m'equivoco perque com he dit estic llegint rapid) que demanes respecte perquè és el què els dónes... com si demanéssis agraiment per tot el què els fas o dónes... i penso que ser pares no implica demanar agraiment ... ho som perquè hem decidit ser-ho i el que hem d'intentar és que siguin persones de bé en un futur, independentment de si ens ho volen agrair o no.

Bé, no se si m'explico perque entre que soc mala comunicadora per escrit i que vaig de cu* no dono l'abast.

Ah, i sobretot... no ens enfadem que no val la pena.

NO, PARA NADA QUIERO DECIR ESO...no lo has entendido, quiza me he expresado mal
Lo que quiero decir es que no me gusta que me hablen mal, que me contesten mal cuando les digo que han de hacer algo tipo: Lavate los dientes, ponte calcetines...Yo todo lo que hago por ellos y para ellos lo hago con amor, incondicionalmente, porque me sale y pq quiero y para nada me han de dar las gracias. La ilusion de mi vida es verles el dia de mañana y sentirme orgullosa de como lo he hecho y que ellos tambien se sientan orgullosos de su madre...Lo mismo que yo que me siento orgullosisima de mis padres, les admiro, les quiero y creo q no lo pudieron hacer mejor

[Irinna]

Hola noies! i segueix el debat!

em sembla que les postures han quedat força clares.

Marchita... has interpretat correctament el meu exemple del gelat! no deia en cap moment que fos un premi si no que sense adonar-nos quan li diem per ex. al nen que s'ha d'acabar el dinar abans de menjar-se el postre que vol... ell mateix.. ha fet que el gelat que volia acabi sent el seu premi... perquè l'optindrà després d'haver dinat.
Com quan la meva filla, que li pirren els iogurts.. sovint em diu que vol el iogurt però no la verdura i la carn.. clar! sempre li dic que ha de menjar una mica de lo altre i que després podrà menjar el iogurt.
Ah! i no m'engoixo si no s'acaba el dinar..!!!! ni tampoc la castigo er això eh!!!!

Una pregunta que has fet marchita a la Juliet i em sembla mooolt interessant: si el nen que no es posa l'abric.. com que no li faras posar si o si... i el deixes surtir al carrer tot i fent frec sense l'abric posat.. què hauria passat si no se l'hagués volgut posar?
li hauries renyat una miqueeeeta i li hauries posat volgués o no.. o hauries esperat a que agafés una galipandria? si és la segona opció, penso que és una forma de càstig una mica dura no?

Lau.. jo també entenc que la marchita vol dir que ella dona respecte i vol que els seus fills també li donguin.. però no com agraïment!!
a veure.. jo a la Claudia quan m'enfado i la renyo, no la pego.. i quan ella enfadada per alguna coseta que he dit em pega... i li dic que ha fet pupa i que no s'ha de pegar... li explico que la mama quan està enfada no pega... i que si ella s'enfada tampoc ho ha de fer! jeje

[Julyet]

Per a mi hi ha una diferència entre quan castigues i una conseqüència lògica amb el que està passant. Per exemple, estem al parc i el nen comença a pegar, i despŕés de dir-li ho segueix fent. Doncs marxem. Jo no ho veig com un càstig, sinó que els altres nens tenen dret a jugar sense que ningú els hi pegui i no els hi permets.

També penso que hi ha un abisme entre les trepelleries i els actes de mala fe. I penso que un nen quan fa una malifeta i se n'adona (sense recórrer als càstigs ni grans bronques) se sent prou malament (o almenys jo tinc aquest record i aquesta sensació).

I per últim,, no hi ha aprenentatge sense error, tan per part de mares com de fills. Però si nosaltres com a adultes fem coses malament, penso que em de permetre que ells també s'equivoquin. La seva escala de valors no funciona com la nostra. Tornant al tema de la paret (ho sento, juliet :P) el valor que li dóna el seu fill a una paret neta no és el que li dóna ella. Per a ell una paret on pot pintar sense límits com passa amb els fulls no té ni punt de comparació! I aquí jugaria el decidir segons el criteri de cadascú els límits que creu necessaris a casa seva (o sigui, segons el valor que li donem a les coses).
Això em recorda a quan jo era petita i somiava amb ficar-me als bassals d'aigua. No em deixaven perquè m'embrutava, i pensava "quan sigui gran i plogui sortiré a saltar-hi hores i hores!". COm probablement penseu, ara mateix no li trobo la gràcia, però recordo perfectament aquest desig. I aquesta història era per exemplificar la diferència de perspectiva entre el bé i el mal que tenim els adults dels nens ( i a més estem parlant de nens de 2 anyets!).

[entrerius]

M’agrada molt el debat que estem tenint. Jo també aprenc moltes coses. Sempre es enriquidor escoltar altres experiències i veure com resolen les situacions els altres.

Crec que el que primer hauríem de tenir en compte és que com a persones, nosaltres ja som diferents, donem importància a coses diferents i ens alteren coses diferents. És evident doncs que amb els nostres fills reaccionarem diferent davant d’un mateix fet.
Els límits son subjectius, les normes a cada casa son diferents i no per això ens hem de posar les mans al cap i pensar que a casa dels altres no ho fan be..... simplement ho fem diferent......

Sempre m’agrada posar l’exemple de la meva germana. A ella la posa extremadament nerviosa una taqueta ni que sigui de pols al jersei, i en canvi a mi no.... quan arribi a casa ja me’l canviaré. Ella ho passarà malament al parc amb el seu fill, en canvi jo m’ho prenc amb calma i el deixo gaudir de l’estona a tope, i si s’embruta, s’embruta.
Aquest exemple es pot extrapolar a qualsevol situació en la que ens puguem trobar.
Si jo veig una mare al parc patint per que el seu fill s’embruta pensaré que quines ganes de patir, i si aquella mare em veu a mi no dient res al meu fill per que va fins a dalt de tot de fang doncs pensarà que no tinc res al cap.......

Quan arribem a casa ens hem de treure les sabates del carrer i la roba per que està bruta, rentar-nos i posar-nos la roba de casa. Això és sagrat, amb pataleta o sense...... en canvi segur que en d’altres cases no cal, continuen amb el calçat i la roba del carrer.

Les normes i els límits son subjectius!

Jo intento que el meu fill no pateixi per coses que en el fons no tenen tanta importància (per mi es clar), que aprengui a relativitzar tot allò que sigui superflu i que s’impliqui i doni protagonisme en la seva vida a lo que realment valgui la pena: el respecte, l’amistat, l’empatia........ això és el que m’agradaria aconseguir.

Jo sóc la que tinc el passadís pintat (aquest l’hem pogut recuperar) i l’habitació de les joguines (el dacs no marxa ni amb lleixiu). L’altre dia quan estàvem netejant el passadís, i li deia “a la paret no hi pintem....” pensava entre mi: que pensarà el meu fill quan vegi que pintem les parets amb brotxa gorda?
Per mi la pintura de les parets és quelcom a corregir però no és un drama, no arriba a posar-me nerviosa..... no sé si m’enteneu....

A mi em costa horrors fer-lo tornar a casa els caps de setmana. No vol deixar el parc, el cotxe, el carrer... no vol tornar a casa. I com la Lau el meu també agafa unes rabietes d’aquí t’espero. Però curiosament durant la setmana no tinc cap problema. Ha entès perfectament el dia que la mama pot i el dia que no. Doncs el dia que SI pot ho reclama amb tota la força i jo sóc bastant flexible aquest dia.... se’l mereix.... el necessita i per això no m’alteren (jejjejejej es un dir) les seves rabietes descomunals quan vol una cosa.... per que durant tota la setmana se les ha reprimit.

[Irinna]

Per a mi hi ha una diferència entre quan castigues i una conseqüència lògica amb el que està passant. Per exemple, estem al parc i el nen comença a pegar, i despŕés de dir-li ho segueix fent. Doncs marxem. Jo no ho veig com un càstig, sinó que els altres nens tenen dret a jugar sense que ningú els hi pegui i no els hi permets..

A vegades és nomès qüestió de com li diem a les mateixes coses.. per a mi marxar del parc i que per tant el peke no s'hi pugui estar més.. és el càstig... marxes perquè no es porta bé... i ell apren que si es porta bé, es pot quedar jugant.

[ada_bcn]

no volia pas dir que segueixis les normes de l'orfanat Lau, només que al frase que deia algo aixíque com està acostumat al disciplina doncs és le que funciona o el que necessita per estar més segur, segurament està acostumat a moltes altres coses i no s'en acut seguir fent-les (no canviar els bolquers quan es caguen, tenir-los pràcticament tot el dia al llitet de baranes... poso exemples al tuntun...). ¿Pq la disciplina si? ¿pq no la óstia si també hi està acostumat i és le que li marca el límit? Estic parlant sempre en el cas de nens institucionalitzats o que hagin passat per experiencies similars, pq no se m'entengui malament...
No creus que li demanes massa? 3 mesos és molt molt poc temps, és veritat que segurament va perdut però no només pq a l'orfanat tingués molta disciplina, té una familia nova (potser abans no habia conviscut mai amb familia), una llengua nova, gent d'un color diferent per totes bandes, desconeguts que no sap si han de ser familiar o simplement desconeguts, experiencies i sensacions noves, límits nous (però és uqe també hi ha coses tan noves que com pot saber on són els límits?), etc.... 3 mesos Lau... és que ni que fossin 6 o 12...
realment és necessari arribar a casa i castigar-lo per algo que ha fet al parc a més en un moment d perdida de control? parlo d'aquest exemple pq és le que poses, ha de marxar del parc, l'avises (a ell plin pq no vol i pq potser ni saps què li estas dient, o si mai més tornarà al parc...), te l'emportes i agafa una rabieta, et tiva dels cabells (pq té una rabieta), li dius que això no es fa que fa mal, li apartes les mans pq no ho faci i marxes del parc... ¿necessita també un càstig? això li servirà per controlar les ravietes i l'agresivitat quan té una ravieta? i a més ¿és el càstig? potser fa un mes no havia ni vist la tele, vols dir que realment no mirar un dibuixos concrets i posar-se a jugar amb tu és un càstig que serveix d'alguna cosa? i si ell enten: si em porto malamet al parc quan arribi a casa jugaré amb la mama... t'ho dic pq jo he tingut aquesta sensació algunes vegades, que l'estava castigant amb el que era un premi per a ell (era molt millor que el que jo no li deixava fer)
Està clar que els límits els donen seguretat, i que els necessiten... no estic dient que límits no.

(jo no estic enfadada, que em sembla molt interessant tot el que esteu dient)

[ada_bcn]

ah! i ja ho vaig dir un dia però estic d'acord amb el que diu la julyet que ens podem equivocar, ho podem fer fatal algún dia (jo ho he fet) i tampoc no és un drama, vull dir que un altre dia ja ho farem millor pq haurem aprés coses quan ens hem equivocat... i els nens també tenen dies millors que altres, també necessiten equivocar-se per apendre

[marchita]

Per a mi hi ha una diferència entre quan castigues i una conseqüència lògica amb el que està passant. Per exemple, estem al parc i el nen comença a pegar, i despŕés de dir-li ho segueix fent. Doncs marxem. Jo no ho veig com un càstig, sinó que els altres nens tenen dret a jugar sense que ningú els hi pegui i no els hi permets. ).

Pues este es el tipo de "castigos" de los que hablamos nosotras, la diferencia esta en el nombre que le das a ese acto, pero no dejas de estar "castigandolo" pq si te vas del parque es por lo que ha hecho y le quitas algo que le gusta: estar en el parque. Dudo que sea él que te diga "mami vámonos del parque pq estoy pegando y hago mal"...Aqui esta el acto-consecuencia. Lo mismo que hacemos nostras, ni mas ni menos.

. També penso que hi ha un abisme entre les trepelleries i els actes de mala fe. I penso que un nen quan fa una malifeta i se n'adona (sense recórrer als càstigs ni grans bronques) se sent prou malament (o almenys jo tinc aquest record i aquesta sensació).!).

Es evidente que un niño no hace las cosas con mala fe, si fuera así estaríamos apañados, pero eso no quita para que lo haga sin mala fe pero en algunas ocasiones sabiendo que no esta bien pq ya sabe que a la mamá no le gusta, pero como la mama solo le dice "no hijto eso no lo hagas más, vale?" pues total es divertido y tampoco pasa nada. Pero eso nos pasa a todos, no solo a los niños. Tu no haces nada nunca que sabes que esta mal, pero total no pasa nada. De echo en algo muy básico como hacer dieta, en este foro se ha abierto un post para "hacer dieta" todas juntas y con un médico controlando pq sino no la hacen...Si no tienes un seguimiento pecas, si alguien te pesa semanalmente,te controla y te "riñe" si subes de peso, la sigues a raja tabla.

I per últim,, no hi ha aprenentatge sense error, tan per part de mares com de fills. Però si nosaltres com a adultes fem coses malament, penso que em de permetre que ells també s'equivoquin. La seva escala de valors no funciona com la nostra. Tornant al tema de la paret (ho sento, juliet :P) el valor que li dóna el seu fill a una paret neta no és el que li dóna ella. Per a ell una paret on pot pintar sense límits com passa amb els fulls no té ni punt de comparació! I aquí jugaria el decidir segons el criteri de cadascú els límits que creu necessaris a casa seva (o sigui, segons el valor que li donem a les coses).
Això em recorda a quan jo era petita i somiava amb ficar-me als bassals d'aigua. No em deixaven perquè m'embrutava, i pensava "quan sigui gran i plogui sortiré a saltar-hi hores i hores!". COm probablement penseu, ara mateix no li trobo la gràcia, però recordo perfectament aquest desig. I aquesta història era per exemplificar la diferència de perspectiva entre el bé i el mal que tenim els adults dels nens ( i a més estem parlant de nens de 2 anyets!).

Yo desde luego que le doy más valor a mi hijo que a una pared, vamos que a mi la pared de mi casa o la casa entera me importa un pimiento y mi hijo no os he de explicar lo que me importa pq lo he repetido mil veces, pero ojo!!!!!! según ese criterio no le voy a educar pq no sabes lo pòco que me importan segun que cosas y no voy dandoles patadas, o apartándolas de mi camino a gritos...se ha de ser cívico y no es normal pintar una pared como no es normal hacer pìs en el salón....Tú misma lo dices, hay una diferencia entre el bien y el mal de un adulto y un niño, pero para eso estamos nostros ,para enseñarles, tú ahora ves claro que no saltarás en un bassal pero como entonces no lo veias ahi estaba tu madre para impedirlo ¿como? como puedas, mientras no sea a palos claro, y un "castigo" tipo "si saltas en el bassal no hay helado de postre sino fruta" y más si ya viene de otras veces no creo que les traumatice, ni les haga daño ni sea maltrato