I les mares (i pares) què?

[pigadeta]

Ostres, no havia vist mai aquest post... pero.... us heu posat dins del meu cap???

És increible, m'estic adonant que no soc sola, que no es que el meu cap em traïcioni i que de cop i volta se'm giri del revés...

Quan perdo el control de la situació quan veig que el Roger es fa el sord, i es fotra una osti que .... i es fotra una osti... i el tornes a avisar..... i tens dues opcions... un crit, o una estirada (per salvar l'osti) o esperar a que se la foti!!! (si es dur, pero ho he pensat). Crec que feia molt de temps que no aplicava allò de contar fins a 10...
reconec pero que hi ha cops que al 5 acabo desesperada!!!

Quan me n'adono que tot el que jo faci influirà en l'educació d'aquest petit "monstre" es una esponja, i absorveix qualsevol cosa que detecti, m'afecta moltíssim tenir aquesta responsabilitat vers el futur.... la conducta d'aquesta personeta futura depen de les meves actuacions!!!

Quan m'he d'imposar normes a mi mateixa per tal de seguir les normes o pautes que crec que son necessaries.... amb lo tranquila que estava jo fent el que em rotava.

Quan hem de passar aquelles nits en blanc esperant a que baixi la febre, a que surti una dent, a que passi la vomitera... etc (perque seguir)

Tot això pero cal dir que he tingut moltssíma sort amb el pigadet, tot cal dir-ho.... per res del món deixaria d'actuar, de fet el recull ell al cole, i passen molt de temps junts (mmm més que jo?, ja sé qualitat-quantitat) per TINC LA SORT DE TENIR UN GRAN PARE PER EL MEU FILL, això si..... els roces, les discusión etc.... van en augment i crec que proorcionalment les relacions sexuals? Bé hi ha temporades pero vaja


PERO QUE BONIC QUE ES SER MARE

[isa]

PERO QUE BONIC QUE ES SER MARE

SIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! NO HI HA PARAULES PER DESCRIURE-HO. FELICITATS A TOTES VOSALTRES PER LA VOSTRA MATERNITAT, QUE SOM LES MILLORS MARES QUE ELS NOSTRES FILLS PODRIEN TENIR!!!!
Pigadeta reina, que m'has emocionat. Muaaaa.

[pigadeta]

Ostres, ostres, ostres...... Us necessito!!!! Almenys ara he descobert el post-confesionari....

Dilluns 28 hora de sopar, avui puré de patata i pernil dolç....mmmmm no sembla inspirat.... seguirem probant, mentres anem fent el tonto ... Atenció!!! Roger, no es tira el pernil dolç!, seguim fent el tonto ..... Atenció!!!, siusplau Roger, no es tira el pernil dolç!!!...... AAAAAAAAAAAAgggggg...... EL PURÉ DE PATATA TAMPOC I MENYS DAMUNT MEU!!! JA N'ESTIC FARTA!!! A DORMIR!!!

M'he encés com una moto, ho sento pero quan l'he deixat al llit (que per cert ni ha rexistat ) m'he posat a plorar com una madalena , pensava.... estic deixant a mon fill sense sopar per haver-me enfadat.... no tonta no.... que et toreja!!! Vols dir que es dolent!!! No es un nen que et proba.... Bé ja no us poso més coses que m'han pasat pel cap perque pensareu que necessito un psiquiatra !!!

Ufffffffffffffffffffffffffffff quin descans!

[perla]

Ostres, ostres, ostres...... Us necessito!!!! Almenys ara he descobert el post-confesionari....

Dilluns 28 hora de sopar, avui puré de patata i pernil dolç....mmmmm no sembla inspirat.... seguirem probant, mentres anem fent el tonto ... Atenció!!! Roger, no es tira el pernil dolç!, seguim fent el tonto ..... Atenció!!!, siusplau Roger, no es tira el pernil dolç!!!...... AAAAAAAAAAAAgggggg...... EL PURÉ DE PATATA TAMPOC I MENYS DAMUNT MEU!!! JA N'ESTIC FARTA!!! A DORMIR!!!

M'he encés com una moto, ho sento pero quan l'he deixat al llit (que per cert ni ha rexistat ) m'he posat a plorar com una madalena , pensava.... estic deixant a mon fill sense sopar per haver-me enfadat.... no tonta no.... que et toreja!!! Vols dir que es dolent!!! No es un nen que et proba.... Bé ja no us poso més coses que m'han pasat pel cap perque pensareu que necessito un psiquiatra !!!

Ufffffffffffffffffffffffffffff quin descans!

sí noia sí, a vegades fa falta treure-s'ho de sobre quan tens "aquells" gloriosos moments!!!! Millor aquí que a casa amb el nen, el mariditu o a la feina amb la primera que et diu alguna cosa no?

Ahir a la tarda el perla man estava fet pols, ara que he aconseguit fer jornada intensiva a la feina, arribo a casa per primera vegada en 14 mesos a les tres de la tarda, sense haver de treballar a la tarda i al cap d'una estona em diu que quan jo hi sóc la nena no li fa cas, que si no hi fos ni se n'adonaria... pobre em va fer una llàstima... i jo que no home, que només és la novetat de veure'm tanta estona a casa.. aix pobrissons, també ho passen malament. Qué dur és ser pare (també)!!!

[isa]

Ostres, ostres, ostres...... Us necessito!!!! Almenys ara he descobert el post-confesionari....

Dilluns 28 hora de sopar, avui puré de patata i pernil dolç....mmmmm no sembla inspirat.... seguirem probant, mentres anem fent el tonto ... Atenció!!! Roger, no es tira el pernil dolç!, seguim fent el tonto ..... Atenció!!!, siusplau Roger, no es tira el pernil dolç!!!...... AAAAAAAAAAAAgggggg...... EL PURÉ DE PATATA TAMPOC I MENYS DAMUNT MEU!!! JA N'ESTIC FARTA!!! A DORMIR!!!

M'he encés com una moto, ho sento pero quan l'he deixat al llit (que per cert ni ha rexistat ) m'he posat a plorar com una madalena , pensava.... estic deixant a mon fill sense sopar per haver-me enfadat.... no tonta no.... que et toreja!!! Vols dir que es dolent!!! No es un nen que et proba.... Bé ja no us poso més coses que m'han pasat pel cap perque pensareu que necessito un psiquiatra !!!

Ufffffffffffffffffffffffffffff quin descans!

Bufff nena, ara respira i descansa que ja ho has tret, és cert que ens fa falta un post-confessionari eh!!! Nena anem a la par, ahir a la nit també vem tenir pollo amb la Pao per dormir....i m'he sentit taaaan malament tot el matí per haver-la renyat....la vaig fer plorar....pobreta, es va quedar adormida als braços mig somicant encara...i en tota la nit no ha dit ni mu (ella q es desperta últimament uns 3 o 4 cops desde que dorm al bressol). Ai es q em sap tan greu quan em poso nerviosa i la renyo, pobreta, ara penso q sóc jo l'adulta i que m'he de comportar com a tal, no renyar-la si no agafa el son....a sobre q la pobre no agafa el son, va la mama i et renya i et fa plorar.....La meva mare es queda a casa amb la nena pel matí quan marxem a treballar, ella la du a la guarde, i avui quan l'he trucat diu que la nena ha estat preguntant per mi....se m'ha posat un nus a la gola de pensar q la vaig renyar amb tan mala llet!
En fi.....almenys us tinc per desfogar-me i ho entendreu....
Ptons cuques, i anem passant per aquest post confessionari eh! Que ens anirà molt bé!
Pigadeta cuca, t'entenc i estoy contigo!!!

[neuetes]

Pigadeta, a mi també em passa això.

Sobretot quan obre un calaix de la còmoda del menjador que esta a la seva altura i que sap de sobres que no el pot obrir... no per res, no hi ha res que es pugi fer mal, simplement no el pot obrir.
Neus, no obris el calaix!!... ella desafiant posa la mà a la maneta i es gira mirant-me. Repeteixo: Neus, no obris el calaix!!!. I pam! calaix obert!. M'aixeco i el tanco, em poso a la seva altura i li torno a dir que el calaix no s'obra. Encara no m'he aixecat i ella ja el torna a obrir. I així podria seguir fins que ella se'n cansa o jo perdo la paciència.

Ahir va ser l'últim cop que m'ha filla i jo vam tenir aquesta conversa. I vaig reaccionar malament. Vaig perdre la paciència. A la quarta vegada, la vaig a agafar de males maneres, vaig buidar el parque de juguets i la vaig posar a dins. Vaig sortir de la habitació i vaig tancar la porta.
Desde fora sentia els crits que feia i jo mentrestant respirava a fons i contava fins a 10 mentalment. Amb aquestes que ve el meu home i em pregunta que ha passat, jo li explico. Entra a l'habitació, la treu del parque i li obre el calaix en questió i li deixa tocar, treure, trencar... "es que ha d'experimentar" em diu. I la disciplina qui la dona? Així jo sóc el poli dolent? i tu el bo? Qui ha repartit els papers? I tot el es deiam sobre compartir la responsabilitat i que hem d'actuar en equip, blablabla???!!!!

[pigadeta]

Pigadeta, a mi també em passa això.
Amb aquestes que ve el meu home i em pregunta que ha passat, jo li explico. Entra a l'habitació, la treu del parque i li obre el calaix en questió i li deixa tocar, treure, trencar... "es que ha d'experimentar" em diu. I la disciplina qui la dona? Així jo sóc el poli dolent? i tu el bo? Qui ha repartit els papers? I tot el es deiam sobre compartir la responsabilitat i que hem d'actuar en equip, blablabla???!!!!

OOOO Com t'entenc.... ahir el Roger vaig posar-lo a pensar perque no volia sopar.... doncs son pare s'hi posa a jugar... , QUE ESTA CASTIGAT!!!! Oh no deu tenir gana!!! HOME TE GANA PERQUE DEMANA EL PETITSUIS!!! Bueno per un cop que no sopi!!! PERO SI PORTA TOTA LA SETMANA AIXÍ!!!

Vaja no es consol, pero mal de muchos...

[perla]

Avui em sento fatal... ahir l'educadora de la llar d'infants ens va fer una reunió per dir-nos que la nostra nena és molt pasiva, que no pren la iniciativa, que és molt panxa i que demanarà a un expert del cdiap o alguna cosa així (detecció precoç de problemes) que li doni una ullada.

No ho entenc, a casa no és així, al contrari, no para quieta, ho remena tot i puja a tot arreu, ve a buscar-me continuament i si no hi vaig s'emprenya (ella diu que no sap expressar els seus sentiments, que "no serà mai una nena eufòrica")

No sé què pensar... no sé si realment té un problema psico-motriu i jo no me n'he adonat o només és que la nena és molt tranquila i amb el teatrillo que tenen muntat tots els altres nens ja es distreu i no li cal res més...

Aix.. no sé com ajudar-la, no sé ni si necessita ajuda... osti, perquè no t'ho diuen abans que quan ets mare t'has de sentir tan inútil...

[isa]

Avui em sento fatal... ahir l'educadora de la llar d'infants ens va fer una reunió per dir-nos que la nostra nena és molt pasiva, que no pren la iniciativa, que és molt panxa i que demanarà a un expert del cdiap o alguna cosa així (detecció precoç de problemes) que li doni una ullada.

No ho entenc, a casa no és així, al contrari, no para quieta, ho remena tot i puja a tot arreu, ve a buscar-me continuament i si no hi vaig s'emprenya (ella diu que no sap expressar els seus sentiments, que "no serà mai una nena eufòrica")

No sé què pensar... no sé si realment té un problema psico-motriu i jo no me n'he adonat o només és que la nena és molt tranquila i amb el teatrillo que tenen muntat tots els altres nens ja es distreu i no li cal res més...

Aix.. no sé com ajudar-la, no sé ni si necessita ajuda... osti, perquè no t'ho diuen abans que quan ets mare t'has de sentir tan inútil...

Perla cuca, calma. Quant temps fa que va la nena a la llar? Jo crec que no tens motius per preocupar-te encara dona, tu a casa veus a la nena activa i espavilada oi? Doncs nena, jo en sèrio que penso que t'han posat la por al cos innecessàriament. Home...sí que està bé que te la miri un especialista, però si la nena tingués un problema, a casa ho haguessiu vist també! Es que hi ha nens de tot, no?? La meva filla fins fa un temps, al parque s'estaba a les meves cames agafada, mirant als altres nens i sense bellugar-se gens! I també em deien les altres mares que això no era normal per la seva edat, i jo algún dia també m'angoixava de veure que no es movía ni un pam de mi mentre els altres jugàven junts i ja corrien i tot. Però també canvien d'un dia per l'altre, i ara és més activa que ningú!
I escolta, com sap l'educadora que no serà mai una nena eufòrica? Que la teva filla és petita!!!! I els nens canvien home!!! I ella no és pas una especialista per dir si canviarà o no.....
Ai cuca, jo penso que fins q no parlis amb l'especialista estigues tranquil·la. (almenys, intenta-ho!). Petons i ves-nos explicant eh!

[perla]

Jo a casa la veig bé, sempre està contenta i té molta curiositat per tot, s'enfila a tots els mobles, tafaneja, vaja NORMAL, coi, no sé és que estic negre, de veritat....

Suposo que quan són petits patim per si li estarem donant bé el pit, per si tindrà gana, per si té fred, o calor.. i quan són més grandets ens sentim insegures en relació a la seva educació, si els estem motivant suficientment, si els activem prou, si els estimem prou, si no els estimem "massa" ...

[neuetes]

Suposo que quan són petits patim per si li estarem donant bé el pit, per si tindrà gana, per si té fred, o calor.. i quan són més grandets ens sentim insegures en relació a la seva educació, si els estem motivant suficientment, si els activem prou, si els estimem prou, si no els estimem "massa" ...

Vet aquí la maternitat!!

Noies, no serem mai més les mateixes que abans de tenir els nostres fills. Ara som mares i és el millor càrrec que puguem aconseguir a la nostra vida. I el patir forma part d'aquest càrrec.
Tal com diu la perla, al nèixer patim pel pit, pel dormir, per si està calent, per si va massa abrigat, per si es costipa. Quan són més grans, patim per l'escola, pels amics, pels estudis. Quan siguin adolescents patirem per amb qui van, quan surtin de festa, per si fumen, es droguen, van amb noies o amb nois, ens ignorin, ens desafiin, ens contestin. Quan es treguin el carnet de cotxe patirem per si es fan mal a la carretera. Quan tinguin parella, patirem el dia que el veguem trist/a, patirem per si es baralla amb la parella, patirem per la seva feina... podria seguir i fer una llista ben llarga.
No crec que ens haguem de questionar si els estimem massa o poc. Els estimem. L'amor d'una mare és tant gran que està per damunt de qualsevol cosa i de qualsevol etiqueta que ens puguin posar amb la mal enomenada i molt de moda "mamitis". Jo me l'he sentida moltes vegades, només pel simple fet que la meva filla, per adormir-se, em necessiti al seu costat o que quan es trobi malament o inquieta per les dents em vingui a buscar desesperada. Tota mare sap perfectament el que és bo i el que és dolent pel seu fill, perque som mares.
Tu tranquila, perla, ho estàs fent molt bè!! A mi em sembla més un problema d'adaptació a la guarderia i que anirà minvant a mesura que passint els dies. També tinguis en compte que hi ha nens que exterioritzen els canvis de forma diferent i de vegades sorprenent. No tinguis por que no serà res!!

Molts ànims!!

[perla]

gràcies Neuetes, avui ja ho veig tot més clar, és que hi ha dies que sembla que tot ho fas malament... ahir em van dir que al pati ja anava amunt i avall (els primers dies es veu que es quedava una mica espantada de tants nens corrent amunt i avall...) i que la veuen més espavilada... jo crec que només és això que dius tu, que li ha costat una mica adaptar-se a la llar d'infants i en lloc de posar-se a plorar o agafar una rabieta ella es queda més observadora, sense participar-hi gaire activament.

El meu solete ja està millor!

[neuetes]

Me n'alegro moltísim!!!

[tolinso]

gràcies Neuetes, avui ja ho veig tot més clar, és que hi ha dies que sembla que tot ho fas malament... ahir em van dir que al pati ja anava amunt i avall (els primers dies es veu que es quedava una mica espantada de tants nens corrent amunt i avall...) i que la veuen més espavilada... jo crec que només és això que dius tu, que li ha costat una mica adaptar-se a la llar d'infants i en lloc de posar-se a plorar o agafar una rabieta ella es queda més observadora, sense participar-hi gaire activament.

El meu solete ja està millor!

la meva nena és més petita però al començar a la llar d'infants també li va passar el mateix! es va "cohibir" amb tants nens gatejant i caminant i ella que encara no ho fa.... i no plorava ni res, però es quedava sense fer res, en un racó amb cara trista, i res més..... Al cap d'uns dies la van passar a la classe dels més petitons, i a partir de llavors molt millor! cada nen va al seu ritme, i a mi em sembla molt d'hora com per dir-te que la faran mirar per un especialista es va passar un pèl, diria jo.....

espero que seguiu igual de bé!!!

[isa]

Noies,
i la mama què??????? La nena ha estat dies malalta, per mi han estat una eternitat de dies, desde dimecres a la nit fins "ahir a la nit". Crec que ahir a la nit la grip ja va marxar....ha dormit més o menys bé i avui ja ha anat al cole. I jo estic....SATURADA. El papa, a part de treballar tot el dia de paleta, està treballant a casa dels meus pares fent la cuina nova. O sigui, que fa més hores que un rellotge amb les eines a la mà. Està fet pols, de diumenge a diumenge non stop. I clar, a mi em sap greu i pateixo per ell, perque no descansa, perque no tenim temps d'estar junts i fa com una setmana que no parlem ni 5 minuts. La nena fatal, no ha dormit una hora seguida desde dimecres, ploriquejant, moquejant i sobretot tussint a tota hora. Ah! I reclamant mama, mami, mama, mami, isha, mama, isha.....I la mama? La mama està feta pols pel papa, perque no descansa, perque es mata treballant i tot se'n va amb la hipoteca, i sé lo impotent que se sent de veure que els intents que ha fet d'anar a millor no li han funcionat....i per la nena, perque em trenca el cor cada cop que la sento tossir...I per mi no pateix ningú? Ostres, jo treballo al quinto mecachis, em llevo a les 5 del matí, si la nena està malalta he de mentir a la feina per quedar-me a casa, la mimo a ella i intento mimar-lo a ell.... Ahir hi havia dinar familiar a casa dels meus pares, venien tots els germans (que no som pocs, som 6 amb mi) amb els nens, i ningú té ni una miqueta de consideració al veure la nena malalta. Els vaig demanar que dinessin al jardí per jo poder estar a dins tranquil·la amb la nena, i que el papa pogués estar amb tots dinant, i els vaig tenir a tots cada 5 minuts allà, fent la xerrada a sobre meu!!!! ARagjhghhgheh! I si els demanava que parlèssin fluixet, o que baixèssin al jardí, o marxava jo a l'habitació amb la nena, tots em miràven com a una boja, i li comentàven coses al papa tipus "ui, la mima molt a la nena no?" o "ui quin caràcter que té, no?" Aixxxx ho he passat fatal fatal, amb ganes de sortir corrents, de fugir i deixar-los 24 h sense mama aviam què farien....
Sento la rallada, ho havia de treure!!!!

[martad]

Ostres !!! Hi ha setmanes maleïdes ...
Sempre hi ha èpoques en què ens trobem saturades, cansades , irritables...
Ja veuràs que quan la nena es trobi millor i poguis dormir una mica més no ho veuràs tot tant negre.
Ànims, Ànims, Ànims...

[perla]

la meva nena és més petita però al començar a la llar d'infants també li va passar el mateix! es va "cohibir" amb tants nens gatejant i caminant i ella que encara no ho fa.... i no plorava ni res, però es quedava sense fer res, en un racó amb cara trista, i res més..... Al cap d'uns dies la van passar a la classe dels més petitons, i a partir de llavors molt millor! cada nen va al seu ritme, i a mi em sembla molt d'hora com per dir-te que la faran mirar per un especialista es va passar un pèl, diria jo.....

espero que seguiu igual de bé!!!

Doncs ha passat el que havia de passar, la meva nena s'ha posat a caminar, així, d'un dia per l'altre, quan a ella li ha vingut de gust!! Ara juga al pati va i vé per on vol, vaja que s'hi ha acostumat. Ara m'agradaria saver què diu la megaeducadora que li veia tants problemes, estic contenta però alhora una mica emprenyada, ja m'enteneu. Bueno passopalabraaaaaaaa...


Isa, reina, t'entenc molt bé, sembla que sempre hagis d'estar al 100%, que tu ets imprescindible, que sempre hi ets i sempre pots amb tot, però hi ha dies que NO POTS MÉS!!! Tu també estàs cansada i tens son i et fas un fart de patir i també t'agradaria que es preocupessin de tu, i et fessin mimitos i et preguntéssin com va tot...
A mi em fa molta ràbia quan arribo a casa dels meus pares amb la nena i gairebé no em diuen ni bon dia!! se li tiren a sobre a fer-li monades i jo li dic a la meva mare: ei, jo també m'alegro de veure't si és que sóc la alegría de la huerta, ja ho veus! Ànim Isa, que som aquí per preocupar-nos per tu i per fer-te tots els mimitos que necessitis princesa

[isa]

la meva nena és més petita però al començar a la llar d'infants també li va passar el mateix! es va "cohibir" amb tants nens gatejant i caminant i ella que encara no ho fa.... i no plorava ni res, però es quedava sense fer res, en un racó amb cara trista, i res més..... Al cap d'uns dies la van passar a la classe dels més petitons, i a partir de llavors molt millor! cada nen va al seu ritme, i a mi em sembla molt d'hora com per dir-te que la faran mirar per un especialista es va passar un pèl, diria jo.....

espero que seguiu igual de bé!!!

Doncs ha passat el que havia de passar, la meva nena s'ha posat a caminar, així, d'un dia per l'altre, quan a ella li ha vingut de gust!! Ara juga al pati va i vé per on vol, vaja que s'hi ha acostumat. Ara m'agradaria saver què diu la megaeducadora que li veia tants problemes, estic contenta però alhora una mica emprenyada, ja m'enteneu. Bueno passopalabraaaaaaaa...


Isa, reina, t'entenc molt bé, sembla que sempre hagis d'estar al 100%, que tu ets imprescindible, que sempre hi ets i sempre pots amb tot, però hi ha dies que NO POTS MÉS!!! Tu també estàs cansada i tens son i et fas un fart de patir i també t'agradaria que es preocupessin de tu, i et fessin mimitos i et preguntéssin com va tot...
A mi em fa molta ràbia quan arribo a casa dels meus pares amb la nena i gairebé no em diuen ni bon dia!! se li tiren a sobre a fer-li monades i jo li dic a la meva mare: ei, jo també m'alegro de veure't si és que sóc la alegría de la huerta, ja ho veus! Ànim Isa, que som aquí per preocupar-nos per tu i per fer-te tots els mimitos que necessitis princesa

Gràcies reines, Martad i Perla!!
Mira, realment ahir ho necessitava eh! Moltes gràcies per ser aquí!!! Avui ja ho veig tot més clar, la nena està millor, hem dormit millor...però bueno, que el sentiment que descrius Perla de "eooo que jo també sóc aquí!!" hi és.
Ei Perla, m'alegro molt que la nena s'hagi deixat anar més a la llar i es bellugui per tot arreu! Clar que sí, li feia falta una mica de confiança en el nou terreny i ja està!!! Ostres, tela telita amb l'educadora....deixem-ho estar, però vaia professional, como la copa de un pino!! Vamos, aquesta és vidente vidente eh!

[pigadeta]

Isa, reina que ahir no et vaig llegir, bé me n'alegro que avui la cosa vagi millor, jo porto també una setmaneta que ni te cuento, estic d'un baixon.... vaja crec que hem baixa la presio pero es de cansament, no puc més, tampoc ningú fa més del que fa....estic una mica com sabeu el pigadet es va tallar un dit (pobret quin mal) com que cada vegada que agafa el Roger es don un cop.... el tinc de baixa i exhonerat del Roger (pobret), cal dir que ell normalment esta molt amb el nen i li fa tot el que sigui necessari.... la setmana passada despres de l'otorrino del Roger jo vaig marxar a una visita médica meva, doncs dixo els dos nens (gran i petit) a casa ma mare... sobretot mama... no li deixis fer res al pigadet perque..... doncs res de res, només van fer que alborotar-lo, li va tenir que donar el sopar, canviar-lo i tot mentres l'alborotaven els avis ... a part de que sembla que haguem d'anar a fitxar cada setmana.... n'estic farta (i es ma mare), avui hem de tornar-hi, per sort el dit esta molt millor, doncs ja no li fa mal la tocar-lo...i com que avui anem al metge abans ja passarem danar a casa dels Avis

.... Ale..... ja m'he desfogat

[isa]

Isa, reina que ahir no et vaig llegir, bé me n'alegro que avui la cosa vagi millor, jo porto també una setmaneta que ni te cuento, estic d'un baixon.... vaja crec que hem baixa la presio pero es de cansament, no puc més, tampoc ningú fa més del que fa....estic una mica com sabeu el pigadet es va tallar un dit (pobret quin mal) com que cada vegada que agafa el Roger es don un cop.... el tinc de baixa i exhonerat del Roger (pobret), cal dir que ell normalment esta molt amb el nen i li fa tot el que sigui necessari.... la setmana passada despres de l'otorrino del Roger jo vaig marxar a una visita médica meva, doncs dixo els dos nens (gran i petit) a casa ma mare... sobretot mama... no li deixis fer res al pigadet perque..... doncs res de res, només van fer que alborotar-lo, li va tenir que donar el sopar, canviar-lo i tot mentres l'alborotaven els avis ... a part de que sembla que haguem d'anar a fitxar cada setmana.... n'estic farta (i es ma mare), avui hem de tornar-hi, per sort el dit esta molt millor, doncs ja no li fa mal la tocar-lo...i com que avui anem al metge abans ja passarem danar a casa dels Avis

.... Ale..... ja m'he desfogat

Si sí, t'entenc tia, suposo que quan tens un fill és inevitable que passis a un segon lloc....però home, un segon lloc, no un vigésimotercero!!!! jejejj. Pobret el Paco'Man jejej que es millori.
I nosaltres...doncs mira, suposo que ens anirem acostumant a que ens hem de mimar nosaltres mateixes!!