Els "terribles 2 anys"

[Ítaca]

Ja vem anar a veure el psicòleg
Ahir va ser un primer contacte, vem entrar tots 3 amb la psicòloga i bàsicament va observar el q feia la Txell... va veure clarament q és un nervi, q té caràcter i q és una "tasta olletes" (va treure toooootes les joguines q hi havia, i un cop les havia tret ja en tenia prou). Parlar, poquet, més q res pq a ella ja no se li escapa res i era perillós...

Va dir q volia veure la Txell un parell de cops més, però sola, i q després ens tornaria a citar per parlar (sense ella).
Ara, hem d'esperar... i mentre anar trampejant com poguem!

[Takita]

Ítaca, quan heu de tornar? a veure si us diuen el què i us poden donar algunes pautes de com actuar.

[Ítaca]

Doncs no tornem a tenir hora fins els 7 de maig, q com és a les 9.30 la portarà l'itaco... no sé si quan surti li comentarà alguna cosa, o haurem d'esperar q ens torni a citar a tots dos per parlar amb ella...

[modoki]

Itaca, molts ànims! De mica en mica segur que ho anireu canalitzant. Fins aviat.

[crissie]

Hola noies, he obert un post (no havia vist aquest),
I ara que el veig em quedo més tranquila....
NO PUC mÉS!!!!!
El Xavi té 26 mesos y en fa quasi 5 que va néixer la MAria...
Les rebequeries les portavem prou bé....L'arribada de la Maria, dintre del Ko's que és un nouvingut, també ho portava amb prou dignitat....El Xavi, no semblava més molest del normal...pe`ro fa una setmana que està IMPOSSIBLE!
Jo noméstinc ganes de plorar...NO puc fer un sol pas sense que me la lii....NOmés diu que no, em pega, ho tira tot amb ràbia: Abans només tirava objectes, pe`ro ara si té un got plè de llet, també l'estampa!...Amb el menjar, ho feia prou bé, pe`ro ara ho escup tot! o s'ho treu de la boca i ens ho posa al nostre plat...Bueno, no us pdria parar de dir coses...
Però el que més em preocupa és això de pgar...No sé com explicar-li que NO. Ja li dic, ja! pe`ro no ho enten! NO vull castigar-lo...m'agradaria trobar alternatives, pe`ro no les trobo i em poso malalta d'estar tot el dia renyant-lo! EM sento fatal, perquè veig que tot això és l'edat + gelos i ell ho està passnt fatal!
Penso que abans la Maria no feia res, pe`ro ara que comença a fer gracietes i a etsar més estona desperta ell ho porta molt pitjor....
Ai no ho sé...
M'he llegit mil llibres, i quan llegeixo ho veig tot molt lògic i penso que és ben fàcil, pe`ro NO HO ÉS!
En fi...JA m'he desfogat! i volsatres què?com aneu? ITACA, com va anar el psicòleg?

[Ítaca]

crissie, entenc com et sents...
amb la Txell hem passat èpoques terribles... de fet, de tant en tant, també ens la lia... però no tant en fer rebequeneries (no ens ha fet gaires) sinó en portar la contrària i fer tot el q li rota...
Clar, el nostre cas és diferent, pq el tema gelos no el tenim, i segur q en el vostre cas és la bomba (gelos + "els terribles 2 anys")

A mi tampoc m'agrada castigar-la, però realment hi ha vegades q li he hagut de treure joguines o deixar-la sense alguna cosa... hi ha vegades q ha funcionat i d'altres q no...

Doncs amb el psicòleg bé... penso q alguna cosa hem millorat, tot i q el camí és llarg, clar... tornem a tenir visita (l'itaco i jo) el proper dilluns, a veure què ens diu... i a veure si ens diu q la vol continuar veient més o no...

[Alexia77]

El Biel encara no ha fet els dos anys però ha començat amb les rabietes, que es posa a plorar d'una forma exagerada, llença les coses amb ràbia i es pega a si mateix o a nosaltres si ens apropem. Sé que és una etapa, espero que la superi el millor possible. Jo intento calmar-lo quan es posa així petons no hi ha manera, per sort no li dura gaire estona i de seguida se li passa fins la propera.

[kabbisa]

M'apunto al fil, pq m'esperen uns mesos terribles.
El Marcel te gairebé 17 mesos i ja fa setmanes que quan s'enfada per alguna cosa, es posa a plorar, s'estira a terra i pica amb les cames!!

Com amb la Ítaca, crec q ho fa més amb mi q amb ningú altre, i no m'agradaria q anés a més. Però com dieu, es complicat i les tàctiques no sempre funcionen.

De moment, el q faig és aixecar-lo i verbalitzar el que l'ha fet enfadar, explocant-li que no es pot fer / s'ha de fer/... Alguna vegada ha funcionat...

[bertian]

Kabbisa, nosaltres també ens estem acostant perillosament als terribles 2 anys!!! La Berta té 18 mesos i la veritat és que per ara no ens podem queixar gens, tot i que quan una cosa no va com ella vol s'enfada mooolt (es posa ben "tiessa" i diu nooooo i plora!). Per sort li solen durar poc les enfadades.
Jo quan es posa així intento "raonar" amb ella, tot i que sé que encara hi ha coses que no pot entendre, però li parlo en un to normal i intento no posar-me massa nerviosa perquè sinó tot encara es torna més caòtic. Quan no es vol posar la jaqueta (no sé perquè li molesta tant!!) m'ajupo al seu nivell, i li dic "ja sé que fa mandra posar-se la jaqueta, però a fora fa fred i ens l'hem de posar per sortir" calmadament, i bé, s'enfada però li passa de seguida... PACIÈNCIA, crec que aquesta és la única clau!
LA infermera que ens va atendre a la revisió dels 18 m. ens va dir que als 2 anys fan "el pic", és quan més rabietes monten, i que després poc a poc la cosa va baixant. També ens va dir que és part del seu desenvolupament normal i que són necessàries per anar construint la seva personalitat, així que res... a passar-ho!!!!!

[grill]

Nosaltres quan fa algo que no està bé el portem al racó de pensar, però no serveix de res.... als 30 segons diu que ja ha pensat i que no ho farà més, però als 2 min ja tornem a ser-hi! Hi ha tardes que en 1h hi ha anat 5 vegades a pensar...

Molts ànims... i paciència... Sé que és molt dur..encara que també meravellós poder-los criar nosaltres... Us puc recomanar un llibre que a mi particularment em va obrir els ulls i em va ajudar enormement a gestionar les meves emocions cap a la petita tossudeta i rabioseta que és, de vegades, la meva filla.. aix!! És de la Rosa Jové, un petit-GRAN llibre, amb poques pàgines et diu molt, i es llegeix facilíssim: LA CRIANZA FELIZ.

És bestial aquest llibre..Sobretot ens ajuda a entendre allò que no hem de fer..perquè seria perjudicial pels nostres fills. No és específic dels 2 anys però hi incideix i així et fas una idea clara de les etapes des del naixement fins als 6 anys.

[IRIS*]

Hola marones, si us serveix de consol el Marc ja té tres anys i ha fet un cambi radical en tot, és com si tot lo que has estat fent durant aquest any d'inculcar lo que està bé lo que no, explicant les coses etc etc de cop zasssssssssssss ha fet efecte i s'ho aplica, es porta super bé, ja no pica etc. Tot passa crec q despres dels terribles 2 anys venen els meravellosos 3 anys

[bertian]

Iris!!!!! gràcies per donar-nos esperança!!!!! nosaltres com ja he dit, amb la Berta no ens podem queixar gens, però evidentment té els seus moments... Ahir quan la canviava no parava de donar-me cops de peus, i a més que fa mal perquè té força!! Ja la podia anar renyant i posar-me sèria que a ella li feia riure!! això sí que posa nerviós!!!! aigh!!!!!!!

[Alexia77]

El meu comença a estar més tranquil, però té els seus moments. En el darrer mes he notat canvi, suposo que mica en mica.

[Inda]

Hola!! He estat llegint el post i em quedo una miqueta més tranquila...perquè el meu petit tot just acava de fer els 16 mesos i ja fa dies que, a vegades,per la mínima es posa a cridar i es tomba panxa al terra donant patades....ai mare!!! Jo pensava que això arribava cap als dos anys!!! Aquí he vist que ji ha petits que han començat abans...uffff...

Aquest cap de setmana tindré una conversa amb el pare per posar-nos d'acord en com gestionar-les, ja que de moment només m'ho fa a mi (que ens passem les 24 hores junts), però ara el papa agafarà vacances i em podrà ajudar a que tots tres ho portem millor.

Haig de dir que encara ho estic assimilant i de moment segueixo el no perdre la calma i quan es calma abraçar-lo i parlar. Però el veig tant petit!!! Bé, potser si comença aviat...també superarà la fase abans...ainsss...

[bertian]

Ànims Inda, pensa que tu també aniràs agafant pràctica i jo a vegades quedo parada de la paciència que podem arribar a tenir!
No sé en quin fil de conversa d'aquí al SP vaig llegir que precisament quan estan tan enfadats i fent una bona rabieta és quan més comprensius hem de ser nosaltres perquè és quan ells més malament s'ho estan passant i ens necessiten al seu costat!
Jo veig que a vegades simplement pel fet d'explicar-li les coses des del seu nivell (ajupida davant seu) i en un to suau i calmat la cosa ja millora. Encara que el vegis petit pensa que ens entenen més del què pensem i en tot cas la teva entonació a l'hora de parlar i el volum de veu que fagis servir sí que ho sap interpretar perfectament.
Ànims!!!!! tot són fases!!!!! pensa que les rabietes són importants pel seu desenvolupament i per tant necessàries!

[Inda]

Gràcies bertian!!
També he comprovat que parlar-li a la seva alçada calmadament funciona d'allò més bé!! Fa dos dies un nen li va deixar un cotxe i al haver de tornar-li doncs "pataleo". Notava la mirada de l'altre mare fixa al clatell, jejeje...em sentia observada davant una mare ja experta (tenia un petit de dos anys i un altre de 6). Vaig esperar a que es calmés, li vaig dir a la seva alçada i suaument que aquest cotxe era del nene, que li havia deixat i que li haviem de tornar si us plau, que a casa teniem els nostres. Ostres!!! Em va dir que sí amb el cap i li va tornar...gairabé salto d'alegria, jajajaaj... però també hi ha moments que no funciona o ell está més cansat o ho estic jo i el meu to de veu no és el mateix, jeje

Per això dic que encara estic "aprenent" a portar aquesta fase. Però moments com els del cotxe i les vostres paraules i experiències animen!!

Així que grácies!!!

[bertian]

Clar que sí Inda!!!!!! no et sentis insegura, segur que ho fas d'allò més bé, i sinó mira els fets!!!! Ah!! i a tots ens passa que a vegades pots fer servir totes les estratègies possibles i tota la pedagogia que has anat recopil·lant per tots cantons i res funciona... tots podem tenir un mal dia!!

[nunkui]

Hola,
m'ha cridat l'atenció el titol del post, ja que nosaltres considero que fa unes 3 setmanes que hem entrat en aquesta etapa. Sempre et sembla que això només passa a casa teva, però llegint el post he vist que és força habitual.
Tenim una filla de 26 mesos, que la veritat és que sempre ha apuntat maneres, pel que fa tenir molt de carácter i tossuderia; alhora però (i menysmal) és molt carinyosa i extrovertida.
Des de fa uns dies, les rabietes són constants, i el "no perquè no", que a mi tan em desagrada està a flor de pell!!! Crida, pica i hem tornat a l'època de mossegar, hi ha dies que ens costa molt controlar-nos.
M'ha anat bé llegir estratègies, nosaltres quan li agafa la ràbia, hem provat tot el que ens han anat dient (posar-te al seu nivell i abraçar-la fort, posar-te al seu nivell i parlar dolçament, ignorar-la, aïllar-la, proposar-li alternatives,...), i a vegades funciona una cosa, demà ja no, però en funciona una altre... PACIÈNCIA NO ENS DEIXIS!!!!
De fet, m'ha anat bé sentir que és només una etapa.