Estic desesperada. Em sento mala mare.Logopeda a Granollers

[charito]

Nuse aixo va en serio? Es una mica estrany tot plegat...

[PetitaSofia]

Hola guapíssima!
Comparteixo el que t'han dit la resta de marones! Deixa els tests!
Crec que et comprenc. Veuràs: jo treballo moltíssim fora de casa i la meva peque malauradament ha fet molta hamaca i molta tele...
Ha parlat tard, va trigar molt en agafar coses, ha semblat empanada, ha fet jocs repetitius (com obrir la porta), ha cridat mirant cap a no se on...
A mes quan poques vegades em quedava a soles amb ella (encara ho faig) mirava els emails al mòbil o contestava trucades i a la nena no sabia ni que dir-li (no em se cançons, no em se jocs...)
La nena ha après a parlar cap als dos anys i ara als 27 mesos comença a fer frases molt curtew i ens ha demanat deixar el bolquer ella sola. De sobte hem descobert que sap els colors en angles, castellà i català i que ella sola es capaç d'escollir la seva roba i vestir-se (a mes conjuntada).
A mi (que no se ni que dir ni que fer amb un nen petit) m'ha anat molt be portar-la a la llar i que anés a casa dels avis només de visita. Ara que si no treballes, ni m'ho pensava: mapuntava a un grup de criança. Compartir amb altres mares i veure altres nens, t'anira genial.
Com veus cada nen te el seu ritme i cada mare fa el que pot o vol. Ara tinc un segon i aquest ho vol fer tot ràpid!
Amb el primer em deien "aquesta nena sembla una mica lenta, el metge t'ha dit si va normal?" i ara amb el segon "aquest nen sembla hiperactiu has mirat no tingui res". La gent s'hauria de tapar la boca...
Gaudeix de la teva filla que només te 15 mesos!!!

[Maroa]

Robin! Relax i molts ànims.
No tots els nens tenen el mateix caràcter ni el mateix ímpetu ni el mateix ritme. Jo t'entenc perquè el meu no va parlar fins als dos anys i mig i jo estava una mica negra, però ara és una cotorra. Hi ha nens molt actius, altres més tranquils... Només faltaria que tots fossin un terretrèmol!
Si fins ara la cuidava la teva mare és perquè te'n refiaves, no? El més important que necessiten els nens és amor, amor i amor. Segur que és una nena molt estimada per l'àvia i per vosaltres, i això és la millor estimulació que pot tenir. Tot i això, bravo si has pogut deixar la feina per cuidar-la! No t'agobiïs i, sobretot, no et culpabilitzis de res.
Millons de nens al món estan poc estimulats i s'espavilen que no vegis i altres estan sobreestimulats i tampoc els hi va bé. Molta tranquil·litat, molts de mimos, i fer una vida tan normalitzada com puguis. Aneu a passeig, a comprar, que et vegi fent cosetes per casa... jo no forçaria massa la situació.
Tot i això, si no estàs tranquil·la, ves al CEDIAP, allà t'atendran i t'informaran del que faci falta.
Espero haver-te ajudat.

[Robin]

Bona nit,

Rossinyola i novella moltes gràcies per contestar, no sabeu el que em relaxen aquestes paraules. Teniu tota la raó del món... m'he de calmar i sí és posible que de tant insistir faci l'efecte contrari. Tinc ansietat, això ho tinc clar i si continuo així hauré d'anar a un especialista. La portaré a la guarde tres horetes, els explicaré que no assenyala, a veure com ho podem treballar conjuntament. No vull que se la miri cap especialista, m'ofego només de pensar-lo. Avui hem fet la panera dels tresors que em vau recomanar i no ha tingut gaire éxit... aquesta tarda hem estat en el parque i un nen li ha pegat i ella ni s'ha immutat (crec que ni sabia que li estaven atacant). Que no assenyali em té molt preocupada, suposo que quan ho faci ja començaré a estar més tranquil.la.

Maroa i PetitaSofia moltes gràcies per contestar!! Al CDIAP no vull anar primer perquè he de parlar amb el pediatra i segon perquè tinc por de la contestació i ara que totes dues m'heu dit que les primeres paraules van trigar. Estic més tranquil.la...

PetitaSofia si amb dos anys va dir les seves primeres paraules si que s'ha espabilat en tres mesos!! per fer frases curtes!! sí que ha avançat!!

Maroa les primeres paraules el teu amb dos anys i mig? i ara no para? ostres que bé!!

Crec que fins que no tingui tres anys... no? m'estic precipitant en tot... i la wifi... com m'han dit... l'hauria de tallar!! perquè crea més ansietat i nerviosisme.

Moltes moltes moltes gràcies a totes de debó. Gràcies per tot, per dedicar el vostre temps a escriure. GRÀCIES.

I a tu charito et pensaba dir quatre coses... no sé si t'estàs caxondejant de mi. Però prou nerviosa ja estic com per estar pendent de la gent que té ganes de caxondeig quan jo sóc una mare que està patint moltíssim però que moltíssim per la seva filla. I sí ets mare perquè no ho sé, un respecte si us plau.

[Maroa]

Al CDIAP hi pots anar pel teu compte, sense haver de passar pel pediatre.
Són autèntics professionals que tenen clar com ajudar a les famílies. Potser una petita empenta professional us aniria bé i t'ajudaria a orientar-te. Crec que no t'ha de fer por anar-hi, al contrari, ells hi entenen molt. Conec molta gent que hi ha anat per diversos motius, sense que el nen tingués res súper greu, i els han ajudat molt. Crec que t'ajudaria a desangoixar-te.
Sort!

[canyelladecolors]

Bona nit robin i a totes les altres mares, que, con mi ens preocupa veuret tant amoinada.

Molt be començar a buscar solucions als problemes! Si busques un grup de criança segur que tajudaran moltissim.
Aviam nem per parts:
Ves al CAP i canvia de pediatre, no passa res! Dius que en vols un altre i llestos, es molt important confiar amb ell ja que el teu fill estara a les seves mans 15 anys.

Pel que fa a la llar dinfants, jo entenc a les marones que defenceu el contrari, jo no vaig dir en cap moment que a la llar lestimulin mes que ella a casa, sino que li pot anar be per estar en contacte amb altres mares i per veure que la seva nena era igual que la resta.

Al CDIAP hi pots anar tu directament o a traves del pediatre o la psiologa escolar. Noia, tens dues opcions, o no la portes i toblides de que a la teva filla te res extrany del qual ets la culpable, o li portes pq et treguin de dubtes i per fi puguis respirar.

Robin, preocuparse pels fills es algo normal que ho portem als gens, desde que ens surt el posotiu al test que ja patim i crec que ho farem tota la vida. Si per altra banda creus que tens ancietat, et recomanu que busquis un especialista, la teva nena et necessita al 100% i tb tajudara a estrucurarte, valorar les coses objectivament i saber filtrar les

[canyelladecolors]

Coses de forma positiva.

Lultim concell que et dono es que bo vulguis ensenyarli res a la teva filla, presentali el mon i ella mateixa anira descobrint- lo poc a poc. Estimular- la no es intentar que digui hola sino fer- la particep del que tu fas i simplement estar per ella. Ser que aixo ho fas, crec que ets molt bona mare pero lancietat no t'ho deixa ni veure ni disfrutar. Soluciona aixo i tot millorara.
Estem aqui pel que necessitia reina, em fas patir tu i no pas la nena, ja tu asseguro.
Una abraçada

[sipamasil]

Robin, a part del que ja t'hem comentat, pots passar-te per l'apartat de "trobades" del fòrum i quedar amb altres families per fer un cafetó i xerrar una mica i que la nena jugui tranquilament amb altres nens/es d'aquesta gran familia del Socpetit.
Així desconectes una mica de tant estrés.

[Sumsi]

Robin bonica com diuen les noies calmat, relaxa't, disfruta de la teva nena, costa però intenta no comparar-la amb els altres nens, cadascú va al seu ritme. El meu nen per exemple té 17 mesos i encara no camina ja ho farà, ells van fer els seus pregressos jo els hi dic petits grans progressos jeje.

Per el legrat, tal com diuen les noies, no busquis culpable això va com va...jo vaig tenir dos avortament espontanis abans de tenir al petit i cadascun era per diferents causes així que endavant.

I si necessites recolzament com ja veus aquí ens tens i com diuen un grup de criança t'anirà bé.

Ànims i sobretot molta calma i disfruta de la teva petita al màxim, que el temps passa volant i ja veuràs d'aquí res xerrarà i assenyalarà tot jeje

[arwen81]

Bonica, has tingut un munt de boníssims comentaris de totes les companyes. Entenc com et sents, fa 10 dies vaig perdre un embaràs de 14 setmanes. Sento molt que hagis de passar per això però no et culpabilitzis bonica. Plora, crida i desfoga't. Gaudeix de la teva nena i quan estiguis agobiada i trista mira-la i pensa en lo afortunada que ets de tenir un tresoret com ella, sana com una poma. Això m'està ajudant ara mateix a mi.
Tot anirà bé guapa, ja ho veuràs

[MariaCarme]

Hola Robin,
Ets una mare excel.lent. La teva filla te molta sort de tenir una mare tant entregada i disposada a ocupar-se tant d'ella. Sens dubte no t'has de sentir malament per res. El mes probable es que la teva filla no tingui cap retard, cada nen va al seu ritme. Ara be, has de tenir mooolt clar que encara que tingues un retard segur que no es culpa teva. El sentiment de culpabilitat no et portara enlloc.

Si segueixes pensant que hi ha alguna cosa que no va be amb la teva nena (per mi l'instint de mare te molt valor) et recomano que demanis cita al CDIAP de la teva zona. No cal que t'hi derivi el teu capçalera, pero si et deriva ell t'atendran amb prioritat. Alla et podran confimar si la teva filla va a ritme i et suggeriran "exercicis" d'estimulacio.

Encara que no parli, fins als 18 mesos no hi ha motiu de consulta. A vegades es una tonteria, com per exemple nens que tenen un tap mucoseros a l'orella i quan es resol lo de la oida es posen a xerrar de cop.

Pero per sobre de tot no et sentis culpable i gaudeix molt de la nena. Segur que si estas tranquil.la passareu molt bons moments! Es una edat maquissima.

[Rossinyola]

Hola Robin! Com va anar a la guarde? Estàs/esteu millor?
Una abraçada!