Dubte escolaritat i desenvolupament del nen
Dubte escolaritat i desenvolupament del nen
El meu vei te una nena de 2 anys i 9 mesos, al setembre la portaran al col.legi a P3. Fins aqui tot normal. Fins ara l'ha cuidat la l'avia als matins i els pres a la tarda.
La nena des de que va neixer li falta l'avantbraç esquerra (problemes durant la gestació)
Els pares tenen por de com afectara aquest tema amb la socialització, maduració de la seva filla. Es a dir si se sentira discriminada pels companys, ja se sap que els nens son molt curiosos i de vegades cruels, (tenen por que es senti agobiada amb la pregunta i que t'ha pasat al braç) o be que els mestres la sobreprotegeixin pel fet de la seva mancança.
Tambe tenen el dubte de si millorara molr la seva autonomia-maduració el fet de posar-li un bracet ortopèdic de cara al setembre, encara que ella no el demana.
Les vegades que li he fet de cangur he observat que molts cops diu "no puc fer-ho" pel tema del braç. I no fa les coses fins que no se li ensenya.
encara que jo alucino pepinos de les coses que pot fer nomes amb un braç.
El que encara no ha superat es el tema del pipi i de la caca, ja que s'ho fa al bolquer i no demana quan te ganes.
La nena des de que va neixer li falta l'avantbraç esquerra (problemes durant la gestació)
Els pares tenen por de com afectara aquest tema amb la socialització, maduració de la seva filla. Es a dir si se sentira discriminada pels companys, ja se sap que els nens son molt curiosos i de vegades cruels, (tenen por que es senti agobiada amb la pregunta i que t'ha pasat al braç) o be que els mestres la sobreprotegeixin pel fet de la seva mancança.
Tambe tenen el dubte de si millorara molr la seva autonomia-maduració el fet de posar-li un bracet ortopèdic de cara al setembre, encara que ella no el demana.
Les vegades que li he fet de cangur he observat que molts cops diu "no puc fer-ho" pel tema del braç. I no fa les coses fins que no se li ensenya.
encara que jo alucino pepinos de les coses que pot fer nomes amb un braç.
El que encara no ha superat es el tema del pipi i de la caca, ja que s'ho fa al bolquer i no demana quan te ganes.
-
VisitantVi
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
No et puc ajudar en gaire res, però en el tema de si els companys la discriminaran, sí q et puc dir què li va passar a la meva fillola.
És adoptada. Va venir de Colòmbia amb més d'un anyet i la seva integració va ser molt difícil pq els companys de classe només tenien curiositat pel seu color de pell... La nena va tenir una depressió forta i als seus pares els hi va costar molt fer-li entendre això de la "diversitat" pq els amiguets de la nena van ser força cruels... Ella es va sentir molt malament durant uns anys.
Ara ho té superat pq les amigues i amics tb ho han assumit i fins i tot és molt "popular" a la seva escola. Però no ho va tenir fàcil.
Respecte als professors, mai va tenir problemes però tampoc és la mateixa situació q comentes tu...
És adoptada. Va venir de Colòmbia amb més d'un anyet i la seva integració va ser molt difícil pq els companys de classe només tenien curiositat pel seu color de pell... La nena va tenir una depressió forta i als seus pares els hi va costar molt fer-li entendre això de la "diversitat" pq els amiguets de la nena van ser força cruels... Ella es va sentir molt malament durant uns anys.
Ara ho té superat pq les amigues i amics tb ho han assumit i fins i tot és molt "popular" a la seva escola. Però no ho va tenir fàcil.
Respecte als professors, mai va tenir problemes però tampoc és la mateixa situació q comentes tu...
-
VisitantVi
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Hola, Jordi
jo soc mestra d'escola bressol, pero tambe he estat amb nanos mes grans....
aixo de la"crueltat" dels nanos es força relatiu....d'una banda, senzillament, son sincers, i diuen les coses tal com rajen (la crueltat, llavors, estara en funcio de l'entorn i de com reacciona. Que un nen digui "no tens braç" no es cruel; es nomes una realitat. El que fa falta es acompanyar aquestes promeres relacions per contextualitzar "aquesta realitat") i, ezn canvi, per un altre costat, viuen les situacions amb molta mes naturalita que els adults (no pot fer una cosa, no la fa i punt, en canvi, els adults sentim penan intentem sobreprotegir....)pero be, tot plegat es molt relatiu....
i potser si que quan son mes grandets, si no hi ha un bon treball de tutoria al costat, els nanos poden ser molt cruels. Pero no a P 3?vaja, no ho crec.
Per les mestres, es molt personal....d'entrada cal buscar una BONA ESCOLA amb un BON PROJECTE EDUCATIU (com per QUALSEVOL NEN, amb dificultats o no) i despres, veure quina mestra li ha tocat i com ho viu....perque les reaccions devant les dificultats son força personals....i si creuen que la sobreprotegeix, parlar-ho amb ella...
I, com mes optimistes siguin els pares, millor podra viure ella la seva entrada a l'escola. Que els nostres sentiments afecten molt !
Nomes una anecdota: jo anava a la piscina amb un grup de 2-3 anys de l'escola bressol. Despres de nosaltres, venia un grup de persones amb discapacitats. Un dia, vam coincidir, mentre nosaltres sortiem, ells entraven. I una nena de 3 anys es va quedar mirant com un noi es treia la protesis de la cama. I li va dir "oh! no tens cama"...jo em vaig quedar glaçada, no sabia que dir....pero no va caldre; el noi li va explicar que va neixer sense cama, pero que amb aquesta de plastic podia caminar com ella....i la nena li va fer mes preguntes que, de tant naturals, ja he oblidat.....i res, es van despedir amb un peto, com dos bons amics....de la manera mes natural.
despres a l'escola em va fer mes preguntes: on l'havia comprat, on la guardava quan es dutxava a casa, si dormia amb ella....i jo li vaig contestar de manera natural i aqui es va acabar l'interes. Ni morbo, ni crueltat.
jo soc mestra d'escola bressol, pero tambe he estat amb nanos mes grans....
aixo de la"crueltat" dels nanos es força relatiu....d'una banda, senzillament, son sincers, i diuen les coses tal com rajen (la crueltat, llavors, estara en funcio de l'entorn i de com reacciona. Que un nen digui "no tens braç" no es cruel; es nomes una realitat. El que fa falta es acompanyar aquestes promeres relacions per contextualitzar "aquesta realitat") i, ezn canvi, per un altre costat, viuen les situacions amb molta mes naturalita que els adults (no pot fer una cosa, no la fa i punt, en canvi, els adults sentim penan intentem sobreprotegir....)pero be, tot plegat es molt relatiu....
i potser si que quan son mes grandets, si no hi ha un bon treball de tutoria al costat, els nanos poden ser molt cruels. Pero no a P 3?vaja, no ho crec.
Per les mestres, es molt personal....d'entrada cal buscar una BONA ESCOLA amb un BON PROJECTE EDUCATIU (com per QUALSEVOL NEN, amb dificultats o no) i despres, veure quina mestra li ha tocat i com ho viu....perque les reaccions devant les dificultats son força personals....i si creuen que la sobreprotegeix, parlar-ho amb ella...
I, com mes optimistes siguin els pares, millor podra viure ella la seva entrada a l'escola. Que els nostres sentiments afecten molt !
Nomes una anecdota: jo anava a la piscina amb un grup de 2-3 anys de l'escola bressol. Despres de nosaltres, venia un grup de persones amb discapacitats. Un dia, vam coincidir, mentre nosaltres sortiem, ells entraven. I una nena de 3 anys es va quedar mirant com un noi es treia la protesis de la cama. I li va dir "oh! no tens cama"...jo em vaig quedar glaçada, no sabia que dir....pero no va caldre; el noi li va explicar que va neixer sense cama, pero que amb aquesta de plastic podia caminar com ella....i la nena li va fer mes preguntes que, de tant naturals, ja he oblidat.....i res, es van despedir amb un peto, com dos bons amics....de la manera mes natural.
despres a l'escola em va fer mes preguntes: on l'havia comprat, on la guardava quan es dutxava a casa, si dormia amb ella....i jo li vaig contestar de manera natural i aqui es va acabar l'interes. Ni morbo, ni crueltat.
<a><img src="http://b2.lilypie.com/md6pp2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
-
VisitantVi
NUNA,
TENS TOTA LA RAO,
JO ES EL QUE HE VIST AMB LA MEVA. L'ACTITUT DELS PARES ES SUPER IMPORTANT. HI HA MOLT SPARES AMB COMPLEXOS, PORS, ...I TOT AIXO ES TRANSMET AL NEN.
JO SEMPRE HE TROBAT QUE L'ORIGEN DE LA MEVA FILLA POT SER UN ORGULL I NO HI HA RES DE DOLENT, I COM QUE ESTAR AM,B GENT SEMPRE M'HA ENCANTAT DONCS ELLA SEMPRE HO HA VISCUT AIXI.
I ES CERT QUE ELS NENS DIUEN LA VERITAT, PERO TAMBE ESTAN ACOSTUMATS A SENTIR-LA, NO ES COM ELS GRANS QUE MOLTS TEMES SON TABUS.
LA THAO ES MOLT BAIXETA. I ABANS EM PREGUNTAVA SI QUAN FOS GRAN SERIA COM JO. (QUE FAIG 1,75) I JO SEMPRE LI HE DIT LA VERITAT. QUE ELLA ES DE VIETNAM I ALLA SON MES BAIXETS I MES PRIMS. I UN DIA QUE ESTAVEM ALS COLUMPIOS UNA NENA LI VA DIR: TU CALLA QUE ETS LA MES BAIXA DE LA CLASSE. DONCS ELLA TAN TRANQUILA VA DIR: CLAR PER QUE VAIG NEIXER A VIETNAM I ALLA TOTHOM ES AIXI.
I A VEGADES LI DIUEN XINA. PERO ELLA ELS DIU QUE ES DE VIETNAM. NO HO TROBA GENS OFENSIU.
I FINS I TOT ELLA DIU QUE TOTHOM L'ESTIMA TANT PQ ES DE VIETNAM
TENS TOTA LA RAO,
JO ES EL QUE HE VIST AMB LA MEVA. L'ACTITUT DELS PARES ES SUPER IMPORTANT. HI HA MOLT SPARES AMB COMPLEXOS, PORS, ...I TOT AIXO ES TRANSMET AL NEN.
JO SEMPRE HE TROBAT QUE L'ORIGEN DE LA MEVA FILLA POT SER UN ORGULL I NO HI HA RES DE DOLENT, I COM QUE ESTAR AM,B GENT SEMPRE M'HA ENCANTAT DONCS ELLA SEMPRE HO HA VISCUT AIXI.
I ES CERT QUE ELS NENS DIUEN LA VERITAT, PERO TAMBE ESTAN ACOSTUMATS A SENTIR-LA, NO ES COM ELS GRANS QUE MOLTS TEMES SON TABUS.
LA THAO ES MOLT BAIXETA. I ABANS EM PREGUNTAVA SI QUAN FOS GRAN SERIA COM JO. (QUE FAIG 1,75) I JO SEMPRE LI HE DIT LA VERITAT. QUE ELLA ES DE VIETNAM I ALLA SON MES BAIXETS I MES PRIMS. I UN DIA QUE ESTAVEM ALS COLUMPIOS UNA NENA LI VA DIR: TU CALLA QUE ETS LA MES BAIXA DE LA CLASSE. DONCS ELLA TAN TRANQUILA VA DIR: CLAR PER QUE VAIG NEIXER A VIETNAM I ALLA TOTHOM ES AIXI.
I A VEGADES LI DIUEN XINA. PERO ELLA ELS DIU QUE ES DE VIETNAM. NO HO TROBA GENS OFENSIU.
I FINS I TOT ELLA DIU QUE TOTHOM L'ESTIMA TANT PQ ES DE VIETNAM
Hola Jordi,
Estic totalmetn d'acord amb la Nuna i la Julieta, en que l'actitud dels pares es super important! Jo potser en el cas del teu vei, hagues portat la nena d'un bon principi a l'escola bressol enlloc q la cuides l'avia, pq s'anes adaptan... nu se... si ja diuen que als nens que no hi van, kuan comencen a P3 ja els costa d'apatarse...!
Estic totalmetn d'acord amb la Nuna i la Julieta, en que l'actitud dels pares es super important! Jo potser en el cas del teu vei, hagues portat la nena d'un bon principi a l'escola bressol enlloc q la cuides l'avia, pq s'anes adaptan... nu se... si ja diuen que als nens que no hi van, kuan comencen a P3 ja els costa d'apatarse...!
resposta a Sandra
El que si que he sentit varies vegades es que hi ha diferencies de comportament entre els nens cuidat per la familia fins a l'edat d'entrar al col.legi, (tenen un comportament nmes de bebe) dels que van a la guarderia des de que son nadons. (semblren mes espavilats) Pero aixo crec que es xerrameca i llegendes urbanes.
acabo de veure aquest post. Potser vaig una mica tard però volia explicar una experiencia personal.
Els meus pares tenen uns amics que van tenir un nen amb distrofia muscular (d'aixo ja fa una quants anys..) i un dia estavem a la pisicina amb els meus pares, tiets, cosins i van entrar ells. Tothom se'ls va quedar mirant. Van venir cap a nosaltres i van deixar el nen (que debia tenir 3 nayets) a la gespa. Aleshores el meu cosí que tenia la mateixa edat s'hi va acostar per jugar amb ell i tots estavem pendents de veure quina reacció tindria quan s'adonés que aquell nen no podia caminar...
I.. ens va donar una gran lliço a tots, es va acostar a ell, va veure que no es podia moure i automaticament va anar a recollir tots els seus juguets i els va portar al seu costat. Deuria pensar: "si ell no es pot moure... cap problema.... li acosto les joguines i juguem aqui". QUINA LLICÓ DE NATURALITAT!!!!!
Els meus pares tenen uns amics que van tenir un nen amb distrofia muscular (d'aixo ja fa una quants anys..) i un dia estavem a la pisicina amb els meus pares, tiets, cosins i van entrar ells. Tothom se'ls va quedar mirant. Van venir cap a nosaltres i van deixar el nen (que debia tenir 3 nayets) a la gespa. Aleshores el meu cosí que tenia la mateixa edat s'hi va acostar per jugar amb ell i tots estavem pendents de veure quina reacció tindria quan s'adonés que aquell nen no podia caminar...
I.. ens va donar una gran lliço a tots, es va acostar a ell, va veure que no es podia moure i automaticament va anar a recollir tots els seus juguets i els va portar al seu costat. Deuria pensar: "si ell no es pot moure... cap problema.... li acosto les joguines i juguem aqui". QUINA LLICÓ DE NATURALITAT!!!!!
]Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |