I les mares (i pares) què?

[pigadeta]

Mira si n'estic farta, que acabo de parlar amb el meu home i li he endossat que si el Roger esta bé el dissabte al matí marxo (necessito depilar-me..... mira que es poca cosa doncs no us imagineu el que he de fer per poder-hi anar) i de pas hem regalaré un massatget!!!

[perla]

Mira si n'estic farta, que acabo de parlar amb el meu home i li he endossat que si el Roger esta bé el dissabte al matí marxo (necessito depilar-me..... mira que es poca cosa doncs no us imagineu el que he de fer per poder-hi anar) i de pas hem regalaré un massatget!!!

Digues que sí dona, que nosotras lo valemos!!!!!!!!

[pigadeta]

I a sobre ara he agafat un refredat...... estic que no m'aguanto!!!

[isa]

Ai nena, quina me els refredats eh.... cuida't!
I tu el dissabte peti qui peti, si el Roger està bé, fes la teva una estona, que t'anirà bé!!
Mira jo demà a la nit, si la nena ta com avui que està bé, me'n vaig a sopar amb unes amigues que també tenen peques, les que vaig fer al grup de post-part, una estoneta per mi en uns quants mesos.....

[pigadeta]

[isa]

Pigadeta reina, estàs millor del refredat? Vas tenir el matí per a tu dissabte??
Jo divendres vaig anar al sopar, em feia moooolta falta i ho vaig aprofitar bé per esbargir-me i oblidar-me de tothom una estoneta, una bona medicina, en sèrio.
Ptons guapa, salut i força!

[pigadeta]

Aiiii aquest dissabte si tardará en arribar, res hem estat amb otitis i mocs.... total tota la nit en dança... el que si que hem van regalar un desperatar a les 10.... ja és molt, pero clar tampoc jo estava molt animada per deixar el percal a casa!!!

Un altre dissabte serà,...

[isa]

Bueno, si estàveu fotudets millor deixar-ho per un altre dia que ho puguis aprofitar bé, clar que sí!
A mi em va anar molt bé, però abans no t'he explicat lo bo: a les 2 anava a agafar ja el cotxe, sortint del bar que haviem anat a fer una copa, i "1 llamada perdida del Iso!" jejejej. Quan vaig arribar a casa, estàven tots dos mirant La Sirenita com si fossin les 5 de la tarda, i això que jo havia deixat la nena dormint a les 20 del vespre quan vaig marxar! Quan la vaig veure desperta tant tard em vaig sentir fatal per haver arribat tant tard, però mira tu, també m'ho mereixia!! Res, li vaig fer un bibi i en deu minuts estaba clapant pobreta, es veu que es va despertar cap a la 1 i no volia dormir fins que arribés jo!

[pigadeta]

Ostiaaaaaaaaaaaaaa quin susto... la petardeta volia la mami!!!!

[neuetes]

Ostres isa, a mi em va passar el mateix una nit que vam fer "la nit de les dones" un divendres al vespre.

Estava farta que el meu home aprofités qualsevol excusa per marxar de casa i deixa'm a mi i a la nena a casa: partits del barça, partidets de futbito amb els coleguis, comiats de solter... i vaig organitzar un sopar amb unes altres amigues també amb canalla.

Ens ho vam passar molt bé, però quan vaig arribar a casa també estaven desperts tots dos!!

[isa]

Ai mira, Neuetes, em deixes més tranquil·la, veig que no sóc la única que li passen aquestes coses, em va fer una ràbia sentir-me culpable per haver sortit......pensant la meva filla a les tantes plorant, i jo por ahi fent una copa..... Pero mira tu, que me quiten lo bailao!

[perla]

Osti nena quina mala sort, PER UN DIA que et fas un homenatge que te la trobis desperta mirant la tela a les tantes..... i no se li va acudir a l'Iso de fer-li un bibi?????????

En fi, si t'ho vas passar bé i et va servir per carregar piles, ben fet A veure si m'animo jo també a fer-ho, ja portavem molts dies dormint tota la nit i avui ja la hem tornat a ballar, aggggh quina soooooooooooooooon!

[neuetes]

Hola noies!!

Ara feia dies que no em conectava, ja que l'ordenador s'havia espatllat. I la veritat, us trobava a faltar. M'he anat conectant a la feina només per veure el que escrivia-ho, però res...

Nenes, estic molt cansada. Tinc la nena malalta per tercer cop en un mes i mig i em sembla que m'ho ha empegat perque em sento engripada. Aquesta vegada és una otitis, però ja em passat per la un super encostipat i la passa de la panxa. Les infermeres i els pediatres del CAP ja em conèixen totes de les vegades que hi he anat. I només em faltava la última: el dimecres vaig anar al pediatra d'urgències amb la nena a 39 de febra, i la molt burra em diu "siempre que los niños tienen fiebre debes esperar 24 horas a venir" COMOOORRRRRRRRR??????????? però que coll***ns s'han cregut?? que vinc només per tocar-los els picarols? que no tinc res més que fer en tot el refotut dia que venir a passar l'estona al pediatra???
Amb cara molt sèria li vaig contestar: "vindré les vegades que em convingui!!"
Avui hi he tornat al pediatra perque efectivament la nena tenia otitis i m'ha receptat l'antibiotic. Surto del CAP a les 17:00h amb el cotxe i la nena al radera amb febra, aparco al davant de la primera farmàcia que he vist al damunt de la cera i amb els quatre intermitents, trec la nena del cotxe, me la posso al coll, em posso el bolso com puc amb la recepta a la mà i el monedero, entro a la farmàcia que per sort estava buida, demano l'antibiotic, me'l porten, obro el monedero i no portava efectiu, li ofereixo la targeta i la dependenta em mira i em diu: "hauràs d'anar a treure diners perque no et puc cobrar 3 euros amb la targeta". I ja no he pogut més. Simplement li he vomitat això: "que no veus la cara de malalta que fa la meva filla? amb els ulls de febra? tu creus que he d'anar a treure diners amb aquestes condicions? tinc tot el dret de pagar amb tarjeta i ara fés el favor de fer-ho". No li he donat opció a rèplica. Simplement m'ha obeït com una ximpleta.

Nenes, jo no sóc així. Sempre he evitat els enfrontaments i mai m'he possat en una discussió. Però ja n'estic tipa de la ineptitud de segons quines persones que trobo.
Però m'estar sent molt dur treballar i estar pendent de la nena quan estar malalta. Per sort tinc a ma mare que em dona un cop de mà, però no estàs al 100% a tot arreu, i em disgusto cada vegada que marxo de casa per treballar i deixo la nena malalta a casa. Però sé que això serà momentani i que d'aqui uns mesos ho veuré diferent i fins i tot me'n enriuré.

Uff... Necessitava desahoga'm. Gràcies per llegir-me.

Pd. I per suposat que no tornaré mai més en aquesta farmàcia.

[isa]

Neuetes guapa, ahir et vaig llegir però no vaig poder contestar, vaig anar de cul.....
T'entenc perfectament, de fet segur que hi ha comentaris meus en aquest mateix post igual de desesperada.....tenir als nens malalts ja fa que ens enfonsem, només falta que al voltant la gent no ens comprengui i recolzi! I sobretot, sobretot a mi el que em supera és haver de deixar la nena malalta i jo anar a treballar....picarols que són bebés, i quan estan malalts, doncs amb qui millor que amb la mama???? I mira, t'explicaré una cosa que faig i que no hauria d'anar explicant por ahi: els meus pares treballen, no tinc a ningú que no treballi i sigui de confiança per quedar-se la Pao quan està malalta...doncs què faig? Faltar jo a la feina, i com que són tan inútils els meus jefes que ho prefereixen així: doncs he de dir que la que està malalta sóc jo. És una meeeerda, però és lo que hay, i pels nostres nens el que sigui.
La farmacèutica debía flipar jejejje Escolta, que prengui consciència d'on treballa, un no va a buscar medicaments amb el nen malalt per gust, així que a posar-se les piles aquesta tia.
Es troba millor la nena? Tranqui cuca, que ja et dic que quan estan malalts, surt toooota la nostra energía per protegir-los, encara que hagis de plantar cara al papa de roma.
Ptonets.

[neuetes]

Hola isa, guapa.
Primer de tot, la nena ja està bè. Demà la portaré a la llar, fa una setmana que no hi va, pobreta.

T'entenc perfectament. Deixar la nena a casa malalta se't trenca el cor, encara que la deixis amb algú de moltisima confiança com ma mare. Però no és el mateix, la mare és la mare i ningú la pot substituir. I jo que ens foto un fart de patir i vinga trucades amunt i avall. I tinc la sort que ma mare no treballa i em pot donar un cop de mà (i també tinc la sort que ma sogra treballa, amb qui no hi confio gens, ja m'entens), però tinc mon pare mooooooooolt delicat de salut (porta 3 infarts en 2 anys, imagina't) i si mon pare torna a recaure i ma mare no em pot ajudar, que?? Doncs hauré de fer com tu. Pels nostres fills el que sigui!!!

Un petonàs.

[perla]

Ja fa dies que hi dono voltes, i com més hi penso més malament em sento. Us poso en antecedents: la meva mare és molt bona dona, indubtablament, però no és una persona afectuosa en absolut i com que el meu germà (ens portem 23 mesos) sempre va ser, i és, moooolt difícil, doncs sempre he tingut la sensació de que em deixaven de banda, sóc la segona, ja se sap, i sempre m'he espavilat soleta.

Total, i resumint, que m'estic posant de psiquiatre que ara que sóc mare sempre tinc el dilema de fins a quin punt cedeixo amb la meva filla, on és el límit? Val la pena que la renyi i la vulgui portar a la rega o és millor ser comprensiu i donar-li temps perquè creixi?

No voldria ser una mare molt estricta i distant com la meva, però tampoc voldria passar-me a l'altre extrem i malcriarla (gran paraula, sempre a punt de sortir de la boca de taaanta gent) donant-li sempre tot el que vol i arreglant-ho tot amb una abraçada i un petonet. Uf, aquestes contradiccions em maten, la veritat, no saps mai si et passes o et quedes curta!

[isa]

Ai Perla, és un dilema important, jo també el tinc moltes vegades.
El meu cas és diferent, els meus pares són mooolt afectuosos, però molt, amb tothom i sobretot sobretot amb mi. Llavors, jo també sóc molt afectuosa amb la gent. I, per descomptat, amb qui més ho sóc és amb la nena. Però en el repartiment de papers (imaginari, clar jejejj) m'ha tocat fer de poli malo amb la nena, perquè ningú més vol ser el que va "fotent bronques", dient NO a tota hora, dient ÉS HORA DE DOMIR, T'AGRADI O NO T'AGRADI... Així que de vegades també em sento com que sóc massa exigent i que hauria de deixar que la nena sentís només aquest afecte incondicional que tinc per ella, en comptes de que pobreta tingui la sensació de "tothom em demostra que m'estima deixant-me fer, i la mama m'ho demostra dient NO".
Ara rellegeixo i crec que no m'he explicat massa bé, però vamos, vosaltres sou molt llestes i m'entendreu! jejjej

[pigadeta]

Aquí un altre POLI MALO

També m'ha tocat, ningú més sap dir que NO o sap dir les coses que no li agradaran... a algú li havia de tocar, pero ho tinc asumit, i no m'hi poso massa pedres al fetge, perque veig que el Roger tot i ser la mami-poli-malo, m'estima, em necessita i m'agraeix moltes altres coses... es a dir en cap moment penso que el meu fill pugui tenir cap rencor cap a mi. Seria molt diferent si només fos NO i no hi hagues cap moment de molt bé, jocs, entretinemnt estimació.... vaja si fos una mami-ogro-malvada!

No us atabaleu amb el fet de ser poli malo... els nens necessiten les normes que els hi estem establint i no ens veuen com a les "malvades"

Jo crec que he arribat a un punt d'equilibri... soc estricta quan s'ho ha de ser, vaja jo soc la que el deixa fent pataletes... pero acte seguit soc la mare més mimosa i "enrollada" (m'esta mal dir-ho així) que hi hagi,

[neuetes]

Ma mare sempre ha sigut molt dolça, petonera i juganera. És d'aquelles que quan t'agafa et deixa la cara babada de tants petons que et fa. De fet a casa nostra sempre hem sigut molt afectius, sempre ens hem fet petons, abrassades (els meus pares sempre s'han fet petons al nostre davant) i sempre hem expressat públicament els nostres sentiments. Curiosament, la que més excercia l'autoritat a casa meva era la iaia que vivia a casa amb nosaltres, mare de ma mare, una dona amb molt caràcter, de la vella escola, amb autoritat i amb disciplina i (ara que ja és morta ho recordo amb una certa ironia, però reconec que era una mica salvatje) amb cops d'espardenya al cul quan ens portavam malament.
Jo al veure-ho a casa, trobo molt natural fer petons i demostrar el teu amor. Aixó si, la iaia em va ensenyar el que NO es pot fer en cap mena de circumstància.
Jo tinc molt clara una cosa: el sentit comú és el més assenyat. La mare i el pare són una de les figures més importants en la vida de qualsevol persona, són persones que t'orienten, t'eduquen, t'estimen, et cuiden... S'ha de ser ferm quan una cosa és NO, amb autoritat, però dolç i afectuós en d'altres situacions.
Quan renyo a la Neus perque ha fet alguna cosa que sap que no vull que faci, em mira amb cara de "tens raó", però al cap de 5 minuts ve cap a mi i em fa una super-mega-abrassada, i jo em desfaig a petons. I això és màgic.
Que et vegi com una arpia si la renyes massa? no ho crec. L'ordre i la disciplina és molt important per fer d'un nen una persona en el futur, posar-los límits. Els ensenya que en aquesta vida no tot és com ells volen. Jo sempre opto per "renyar amb explicació", que entenguin perque els renyis i les conseqüències que pot tenir el seu comportament i el que esperes d'ells. I això és una cosa que s'ha de fer des de ben petits.
I en el cas contrari, malcriar-la? una cosa és consentir-li TOT, sigui bo o dolent, sense límits, això és malcriar. Però no perque li demostres que l'estimes incondicionalment la farà malcriada. Jo crec que demostrar a una persona que l'estimes mai és suficient. I menys si és el teu fill. Estimar és seguretat, caliu i autoestima.
Estic d'acord amb la pigadeta, s'ha de buscar un punt d'equilibri.