Gelos
Gelos
Hola!
Fa quasi un mes que ha arribat en Gerard a casa i el nostre fill gran, que està a punt de fer 17 mesos, darrerament li ha donat per plorar de forma desmesurada. Fins fa poc tot estàvem molt contents com marxava l'adaptació: l'Unai l'abraçava, l'acariciava i li deia guapo a son germà. Però d'ençà uns dies quan estic amb el petit al pit i al gran en aquell moment se li diu que per exemple, no jugui amb el biberó i que se'l prengui o se li priva d'alguna cosa que li perjudica (per exemple, posar-se quelcom a la boca), plora molt durant força estona. Diguem, vaja, que té el plor més fàcil. Sempre ha estat un nen molt alegre i que practicament no plorava per res però ha canviat aquests últims dies. També cal dir que s'ha ajuntat en la detecció d'una otitis i malgrat no té febre pensem que incrementa la seva irritabilitat.
Cada cop que plora d'aquesta forma, per més que l'intentem distreure o abraçar-lo reacciona potser pitjor. Hem de deixar que se li passi i que plori tot el que necessiti? Ens preguntem com hem d'actuar i ajudar-lo perquè no pateixi tant.
Moltes mercès.
Salutacions,
Lules
Fa quasi un mes que ha arribat en Gerard a casa i el nostre fill gran, que està a punt de fer 17 mesos, darrerament li ha donat per plorar de forma desmesurada. Fins fa poc tot estàvem molt contents com marxava l'adaptació: l'Unai l'abraçava, l'acariciava i li deia guapo a son germà. Però d'ençà uns dies quan estic amb el petit al pit i al gran en aquell moment se li diu que per exemple, no jugui amb el biberó i que se'l prengui o se li priva d'alguna cosa que li perjudica (per exemple, posar-se quelcom a la boca), plora molt durant força estona. Diguem, vaja, que té el plor més fàcil. Sempre ha estat un nen molt alegre i que practicament no plorava per res però ha canviat aquests últims dies. També cal dir que s'ha ajuntat en la detecció d'una otitis i malgrat no té febre pensem que incrementa la seva irritabilitat.
Cada cop que plora d'aquesta forma, per més que l'intentem distreure o abraçar-lo reacciona potser pitjor. Hem de deixar que se li passi i que plori tot el que necessiti? Ens preguntem com hem d'actuar i ajudar-lo perquè no pateixi tant.
Moltes mercès.
Salutacions,
Lules
Gelos
Ei, moltes mercès pels ànims!!
Segueixo consells de la Leire i molt bé! Avui estava molt més simpàtic i ha estat a estones jugant sol i tot. Suposo que anirà a dies i depèn del seu estat d'ànim! Avui per exemple que hem anat al metge no volia saber res del seu carro i volia braços. En aquell moment duia el menut penjat en una bandolera i l'he agafat per la cadera! Això a dalt del bus! Sort que ma mare duia el carro sinó no sé com me n'hagués ensortit! S'ha calmat de seguida i ha mirat el paisatge des del seient on ha segut i això mentres el petitó dormia plàcidament a la bandolera! Ara el meu dilema són com seran els desplaçaments amb els dos alhora si vaig sola...Potser vosaltres em podreu donar algun consell. M'han passat carro doble, estic pendent d'aconseguir una plataforma (que penso que per més endavant anirà més bé encara) i disposo de bandolera i motxi...
Bé, res més!
Mercès per tot i fins aviat!
Lules
Segueixo consells de la Leire i molt bé! Avui estava molt més simpàtic i ha estat a estones jugant sol i tot. Suposo que anirà a dies i depèn del seu estat d'ànim! Avui per exemple que hem anat al metge no volia saber res del seu carro i volia braços. En aquell moment duia el menut penjat en una bandolera i l'he agafat per la cadera! Això a dalt del bus! Sort que ma mare duia el carro sinó no sé com me n'hagués ensortit! S'ha calmat de seguida i ha mirat el paisatge des del seient on ha segut i això mentres el petitó dormia plàcidament a la bandolera! Ara el meu dilema són com seran els desplaçaments amb els dos alhora si vaig sola...Potser vosaltres em podreu donar algun consell. M'han passat carro doble, estic pendent d'aconseguir una plataforma (que penso que per més endavant anirà més bé encara) i disposo de bandolera i motxi...
Bé, res més!
Mercès per tot i fins aviat!
Lules
-
..
Re: Gelos
Lules jo gairebé sempre vaig sola amb els dos pitufos...al parc la nena al fular per poder perseguir al nen, a la llar el nen a la plataforma i la nena al seu cotxet, a comprar amb el cotxet doble,....de moment m'ensurto, aixó si, amb l'esquena feta pols, pero bueno..jo pateixo per quan la Lola sigui mes gran i ja camini...lara està controlada al fular pero després no se què faré.
Saps que passa? Que quan hi penso no recordo que no es només la Lola qui creixerà, en David també, i segur que ell ja anirà caminant traquil amb mi per quan la Lola sigui més gran!! No ens atabalem, ja anirem veient com va!
Molt ben fet lo del autobús
Jo vaig amb els dos a coll sovint, i té tela marinera!!!
Saps que passa? Que quan hi penso no recordo que no es només la Lola qui creixerà, en David també, i segur que ell ja anirà caminant traquil amb mi per quan la Lola sigui més gran!! No ens atabalem, ja anirem veient com va!
Molt ben fet lo del autobús
Jo vaig amb els dos a coll sovint, i té tela marinera!!!Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 21 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |



