Por a que???

[ems2012]

Hola noies, estic emoinada.
La meva petita de 16 mesos de cop te por a moltes coses, a gent que te poc vista, comença a plorar amb la cara desencaixada i allargant els.braços pq l'agafi, és panic! Amaga el cap i m'agafa super fort. Sempre ha sigut molt sociable i d'anar amb tothom.
Estem a casa i de cop i volta sembla com si veies alguna cosa, i fa el mateix procediment plorar pq l'agafi i intenta escalar x sobremeu com x marxar/amagarse...
Ella normalment es força teatrera pero se q no fa teatre quan fa aixo.
Anar al parc q sempre li ha agradat, es deixarla a la sorra i plorar de nou x voler marxar!
Li he ensenyat q no hi havia ningu a casa, q no tenia q tenir por i sembla que ha funcionat.
Us hi heu trobat amb aquest cas o algun similar????
Cal dir que el seu pare i jo estem separats desde q ella tenia 3 mesos i sempre ha anat amb tots dos, viu amb mi pero veu al seu pare dia si dia no. He parlat amb ell i sembla que no hi ha hagut cap canvi.
Us agraeixo qualsevol comentari!

[martina13]

Ostres és estrany no hi havia sentit mai.potser ara va sent mes conscient k no veu cada dia al papa?? Nose si aixo pot afectar nose.
Algun canvi a la guarde? Alguna rutina nova?
Ha estat malalta recentment? A vegades despres destar "pochos" s'arramben mes...

[ems2012]

A l'escola bressol no hi va, esta amb ma mare xo ens relacionem amb molts nens, fills d'amics. Al pare el veu tan com sempre... i si, ha estat pochita amb un bon refredat i febre durant una setmana. El primer cop q li he notat aixo ha estat al entrar a la.pediatra pero ho trobo mes logic, i quan va veure a la farmaceutica amb bata blanca igual, pero a aixo li trobo una logica....

[martina13]

Doncs k no sigui aixo que encara estigui post enfermetat x dirho aixi.
i a la tele no haura vist algun dibuix mes nose agressiu o k faci por? Els crios son mega susceptibles amb aixo tn
Donali temps...i paciencia

[nivalis]

El meu a aquesta edat que dius va tenir una època que feia una cosa semblant. Quan estavem al carrer o a casa i venia un desconegut se m'agafava fort. Si el tenia en braços no plorava, però notava que se m'agafava fort com dient: no em deixis. Jo, que ho notava, l'agafava fort per donar-li seguretat i al cap de poc ja se li passava.
Va durar un temps curt i després se li va passar i va tornar a ser el de sempre, un nen sociable.

[Cayena]

El meu nen cap a l'edat de la teva també va pasar per una fase de pors... Es quedaba mirant les escales i ens feia tancar la porta perquè no se què veia i es quedava com petrificat, el soroll de la caldera quan s'engegava o del raspall de dents elèctric li feien pànic, les habitacions a les fosques... un dia a la terrassa de casa es va espantar molt amb unes fulles seques que el vent movia, es va agafar a les meves cames com si veiès el dimoni! no se, coses així que fins aquell moment no li feien por... Es posava histèric...
Et diría que va durar un mes o poc mes i tal com va apareixer aquesta por va marxar.
Jo penso que el que passa és poc a poc es van fent conscients del mon que els envolta i aquestes pors són el resultat de que es fixen en coses que abans no s'hi fixaven o no n'eren conscients...
Nosaltres el que feiem era parlar amb ell, tranquilitzar-lo,explicar-li què veia, ensenyar-li que no feia por... sense minimitzar la seva por ni ridiculitzar-la. Per exemple, quan s'espantava amb l'escala a les fosques, anavem i enceniem i apagavem les llums perquè veiès que no hi havia res... no se coses així

Et diría que és una fase. Després vindran les rebequeries, amb 21 mesos estamos en ello... Es van fent grans!

[ems2012]

Noies gracies!!

Espereo q aixi sigui, nomes una fase!

Cayena, es tal com ho descrius, veu alguna cosa (q jo no veig) i panic!

Espero q li pasi aviat!

[garota]

Jejeje és normal,.....l'altre dia al parc va veure formigues,..se les mirava dlipant i això que ja n'hem vist un munt de vegades,..però n'hi havien moltes! I de sobte, va començar a fer ventet i queien les boletes blanques dels pollancres,...li va agafar tal pànic jajaja pobret, deuria pensar que era una invasió de formigues! Jajaj pobres, és el que et comenten, comencen a ser conscients del que els envolta,... El meu ara ja camina a les fosques però fins fa una setmana l'haviem d'acompanyar. Com dic sempre, tot són etapes!